Tweet
Traduccions:
Català
中文 / Zhōngwén
English
Español
Filipino/Tagalog
Français
Ελληνικά / Elliniká
Italiano
Português
Română
Svensk
Altres pàgines:
Mòduls
Mapa de la web
Paraules clau
Contacte
Documents útils
Enllaços útils
Continguts:
Continguts:
Continguts:
Contingut:
Continguts:
Continguts:
TREBALL SOCIAL BASAT EN LA COMUNITAT
de Phil Bartle, PhD
traduït per María Pérez
En honor de Rädda Barnen*
Fullet de formació
Si una comunitat pot organitzar la construcció del clavegueram, per què no pot organitzar-se per al treball social?
Introducció:
Aquest és un altre document de formació del recull de mètodes de mobilització comunitària per obtenir resultats, més enllà de la construcció d'elements físics, com el subministrament comunitari d'aigua, les clíniques o les escoles.
El producte o rendiment és un programa de serveis per als membres vulnerables de la comunitat, molt dels quals solament poden ajudar-se a si mateixos si se'ls proporciona una mica de petita ajuda i estímul.
Què és el treball social?
La professió del treball social és una estranya combinació de moltes coses. L'acostumen a practicar els funcionaris governamentals a Occident (Europa i Nord-amèrica), alhora que moltes ONG internacionals tenen treballadors socials entre el seu personal.
Als beneficiaris del treball social se'ls anomena sovint grups vulnerables, és a dir, la gent les condicions o circumstàncies especials de la qual els col·loca en posicions de debilitat o vulnerabilitat en comparació de la norma establerta per la societat. Generalment, es tracta de membres de la societat que necessiten alguna mena d'ajuda. En aquests grups, s'inclouen els discapacitats físics o mentals i les persones que no poden treballar per guanyar-se la vida o no poden cuidar d'elles mateixes. Els casos més especials són les dones maltractades (a les quals els marits han maltractat física i emocionalment, i que no poden escapar-se d'aquesta situació soles), ancians desvalguts, nens sense pares que els protegeixin, o que pateixen violència familiar.
Les tasques d'un treballador social inclouen, principalment, administració, assessorament i defensa, juntament amb intervencions mèdiques (sovint psicològiques). El treballador social proporciona als seus clients reflexió, consell, informació o assessorament, segons les seves necessitats. Cada cas és diferent.
El treballador social del govern (o de la ONG) d'un país occidental (Europa i Amèrica del Nord) ofereix serveis dels quals acostumen a encarregar-se la gent gran i membres de la família en altres països. Els serveis del treball social són massa cars per als governs dels països en vies de desenvolupament.
La paraula "social" és una mica enganyosa perquè, a Occident, on sovint es practica, el treballador social no treballa amb tota la societat, com tampoc amb una comunitat o grup dins del context social. El treballador social acostuma a tractar "casos", i es tracta de casos individuals o, en els darrers anys, familiars.
Resulta encara més irònic vist que el treball social s'ensenya normalment en els departaments d'administració o treball social a les universitats, sovint (si són petits) vinculats als departaments de sociologia. Aquestes escoles o departaments, doncs, són els llocs on també s'ensenya el desenvolupament comunitari (com gran part del material d'aquesta web). Contràriament, el desenvolupament comunitari és una activitat dirigida a les institucions socials, com ara comunitats i grups, i no a cada persona. (Vegeu Comunitat).
Un dels fets que van motivar el desenvolupament d'aquesta web és que la potenciació comunitària és important i molt necessària en els països pobres. Limitar la formació dels treballadors comunitaris als que estudien a les universitats disminueix el nombre disponible de treballadors comunitaris capacitats per la professió: tot això s'hauria d'ensenyar als estudiants d'escoles (després d'haver treballat en el món real i tinguin una mica d'experiència vital).
Aquest document no li explicarà com esdevenir un treballador social (com tampoc el mòdul de l'aigua no li ensenyarà a ser un enginyer civil), però li ajudarà a iniciar i desenvolupar un programa de treball social basat en la comunitat (TSBC). La formació d'aquesta web està dirigida als treballadors comunitaris que no cal que tinguin educació universitària.
On és apropiat el TSBC?
Els països rics acostumen a oferir serveis de treball social (de manera individual o familiar, no comunitària), mentre que els països pobres depenen del consell, experiència i coneixement dels ancians i dels membres familiars. Així doncs, on seria apropiat utilitzar un programa de treball social basat en la comunitat? Els serveis del treball social basat en la comunitat són necessaris allà on els ancians i les famílies no els poden proporcionar, i també als llocs on no hi ha finançament suficient per a oferir-ho de manera individual.
La situació més propera que ens ve a la memòria són les grans poblacions de camps de refugiats o exiliats dels països pobres. Algun dia, quan la situació no sigui d' emergència, potser aquests refugiats tornaran a casa. Les seves vides hauran estat interrompudes, amb la pèrdua de familiars, com els ancians i altres membres importants, així que continua la necessitat dels serveis del treball social. Mentre hi hagi suficients fons disponibles perquè un treballador social professional pugui controlar el treball basat en la comunitat, mantenint-lo en les pautes precises, la pròpia comunitat pot proporcionar l'energia, el temps i l'interès per continuar el seu funcionament.
A banda dels refugiats, entre les situacions en les quals seria apropiat emprendre un programa de treball social basat en la comunitat, s'hi troben els grans desastres que tenen com a resultat la desaparició de la gent gran i de la família, i que interromp l'organització social normal i tradicional. També s'hi troben entre aquestes les situacions posteriors al desastre.
En els llocs en què hi ha grans poblacions de refugiats, les agències de l'ONU i les ONGs internacionals acostumen a oferir els serveis bàsics, menjar, aigua, refugi i atenció mèdica bàsica. El finançament no és il·limitat, així que poden reduir-se a una mínima temptativa de subministrament de serveis de treball social, si és que arribés a haver-hi. Aquesta és una bona situació per considerar l'organització d'un programa de treball social basat en la comunitat.
Les percepcions de la comunitat:
Quan un nen és testimoni de les atrocitats que destrueixen el seu món, es veu afectat. Observar com bombardegen o disparen als membres de la teva família o veïnat li produiria un immens trauma si vostè fos un nen. En molts casos, la experiència té com a resultat que el nen es tanca en si mateix, es nega a parlar i a respondre a les relacions normals. La criatura traumatitzada per aquests successos que produeixen comunitats de refugiat. De vegades, es considera que és retardat mental, sense possibilitat de recuperació. Altres vegades es pensa que es troba afectada per esperits malignes. I unes altres es diu que la seva condició és un càstig pels crims comesos anteriorment per la seva família.
En tots aquests casos, el comportament provoca una gran vergonya i s'envolta de secrets. Amb massa freqüència, els cuidadors no comprenen que està reaccionant als terribles successos d'un desastre o una guerra civil, i no saben que poden capgirar la situació amb unes simples intervencions.
Sovint s'amaga a aquests nens (fins i tot encadenats) en habitacions fosques, apartats de la presència pública. No poden vestir-se ni netejar-se, i sovint se'ls troba bruts i en un estat de salut precari, afamats, bruts, malalts, debilitats i indefensos. La difusió d'aquests casos no aconsegueix comunicar el missatge. Es necessària la intervenció per atendre cada nen.
Si han estat traumatitzats per successos terribles, però no retardats o discapacitats per altres factors, poden experimentar canvis importants, com aprendre a vestir-se, netejar-se i alimentar-se. Per a això, cal paciència, amor i atenció durant diverses setmanes i mesos. Se'l pot estimular una o dues vegades amb una nina, i més tard potser una pilota, ja que són eines efectives i útils per aquesta feina.
Aquesta situació es repeteix milers de vegades arreu del món, en la qual és adequat un programa de treball social basat en la comunitat. Es tracta d'una situació típica o clàssica per al TSBC.
Un únic treballador social professional, amb estudis universitaris, pot avaluar la situació, determinar quines intervencions són adequades i supervisar. Els activistes comunitaris poden treballar amb els membres de la comunitat per identificar els nens amagats que pateixen, contractar treballadors socials de l'àmbit comunitari, organitzar la seva formació i supervisió, emprendre OBC que gestionin i operin el programa de TSBC en la comunitat, i assegurar un flux d'informació efectiu. Els residents locals, de manera voluntària o amb alguns incentius, poden proporcionar la cura i estimulació que el nen necessita, i mantenir els activistes informats sobre les condicions canviants i la necessitat d'una formació més completa.
Aquesta és un dels molts tipus de situacions de persones vulnerables, refugiades o desplaçades en comunitats alterades (però supervivents) per desastres causats per la naturalesa o l'home.
Els principis de l'ASP:
L'"atenció sanitària primària" (ASP) promoguda per l'OMS (Organització Mundial de la Salut de l'ONU), té diversos principis bàsics, el més conegut dels quals és que és preferible prevenir que curar.
Un altre principi, que es pot aplicar especialment al treball social basat en la comunitat, és la idea que els recursos no s'haurien de malgastar en tractaments cars per a una minoria.
Com a rerefons, existeix una política sanitària pública a favor del benefici per a una majoria. Amb un pressupost limitat, això es tradueix en el tractament d'algunes malalties comuns, l'oferiment de formació bàsica a persones de baix nivell educatiu i l'arribada als pacients de les zones més rurals i allunyades. Aquest fet originà el concepte popular (tot i que una mica inadequat) del «doctor descalç». (Vegeu també Aigua i salut). Si la política de l'ASP es transfereix a la necessitat de serveis socials, la idea, doncs, serà proporcionar formació bàsica a persones sense educació universitària, fixant-se en les malalties més comuns i fàcils de tractar, i dependre d'un sistema de referència per a les malalties més complicades.
L'objectiu del treball social basat en la comunitat és, per tant, organitzar un quadre de membres comunitaris que rebin una formació bàsica (és a dir, sense educació universitària) per tal de tractar un nombre limitat de condicions socials dels membres vulnerables de la comunitat. Les seves intervencions no seran tan flexibles o sofisticades com les dels treballadors socials d'educació universitària i formació social extensa, però podran arribar a una major part de la població, que en el cas de només donar feina als professionals molt preparats i relativament cars.
"El major benefici per al major nombre."
Estructura:
Quina és la possible estructura per a un programa de TSBC?
Quan hi ha una població de refugiats o altres persones que han patit grans alteracions en la seva vida comunitària, quan només tenen accés a les necessitats immediates (menjar, refugi, aigua, llar), però no al benestar social. Quan vostè disposi d'un o dos treballadors socials professionals per a una població tan gran que no poden arribar a tothom. Quan es presenti una situació que condueix a organitzar grups voluntaris de la comunitat.
Aquí és on trobarà la base pel TSBC.
Els treballadors socials professionals han de realitzar un anàlisi de les necessitats per determinar un nombre limitat de condicions que poden dirigir els treballadors comunitaris amb una formació bàsica. Llavors, han d'instruir i controlar la formació d'un quadre de treballadors comunitaris que tinguin accés a la comunitat o comunitats destinatàries. Tant la valoració, i no temporals. Ells i els treballadors comunitaris (activistes) han d'identificar, contractar i formar membres de la comunitat, que siguin els líders comunitaris del programa, portin a terme intervencions de treball social en les seves comunitats i supervisin les situacions canviants en les seves comunitats respectives.
Els membres dels grups comunitaris dirigeixen les intervencions del treball social. Els activistes i (més indirectament) els treballadors socials professionals han de donar-los suport, mitjançant la formació i la guia.
El resultat d'aquest efecte és similar a una piràmide de treball socials, amb treballadors socials professionals a dalt, possibles instructors de treball social (temporals o fixes) controlats pels treballadors socials, activistes, líders comunitaris i dirigents dels grups de la comunitat (OBCs), i membres de les OBCs i de la comunitat que dirigiran la majoria de les intervencions.
Formació i suport:
En general, els activistes comunitaris no s'haurien de formar temporalment, sinó que necessiten contínuament orientació, estímuls i un fòrum en el qual fer les preguntes que sorgeixin (Vegeu Mètodes de formació). En el TSBC això és més que una exigència. En primer lloc, els activistes sense formació oficial (la major part dels visitants d'aquesta web) necessiten suport i aportacions professionals.
En segon lloc, les tragèdies presenciades en el TSBC requereix que els treballadors de camp es reuneixin amb els seus amics per a compartir experiències i revitalitzar la seva energia, entusiasme i actitud positiva. Un programa de TSBC, com s'ha descrit anteriorment, necessita un debat rutinari de reunió dels activistes, on comparteixin experiències junts, facin preguntes que sorgeixin, i obtinguin aportacions dels treballadors socials amb estudis superiors. Una unitat de formació podria ser la resposta a aquesta necessitat. La manera en què s'hauria d'emprendre depèn dels recursos i circumstàncies disponibles.
Un programa de formació inicial per als activistes podria utilitzar els sis primers mòduls de formació d'aquesta web. Es poden imprimir i repartir en el programa de formació. També es poden adaptar fàcilment per desenvolupar un programa de TSBC. La formació pel treball social, en canvi, cal que la defineixin i la portin a terme treballadors socials professionals, després d'haver realitzar una avaluació inicial de la situació, i pot modificar-se segons la nova informació que arribi.
Conclusió:
Allà on només hi ha un o dos treballadors socials professionals amb gran qualificació per a una població molt extensa, que potser integra diverses comunitats (com en situacions similars als camps de refugiats), la qual cosa dificulta la intervenció del treball social per a la majoria de la població, i quan la població té una gran necessitat d'aquesta mena d'intervencions com a resultats de desastres humans o naturals, el TSBC pot ser la resposta.
Requereix la reorganització dels recursos disponibles, la avaluació, supervisió i orientació dels treballadors socials professionals, l'ús d'activistes que organitzin els grups comunitaris per a realitzar treball diari, la creació d'un programa de formació que es concentri en algunes de les situacions més habituals que afecten un gran nombre de persones, la continuació de la formació, i l'estímul i orientació dels activistes i treballadors comunitaris. En les situacions adients, aquesta mena de programa pot ser efectiu i útil.
––»«––
Agraïments:
M'agradaria reconèixer el paper de Rädda Barnen (en suec, "Salveu els nens") per obrir-me els ulls a la importància d'aquest sector de la mobilització comunitària. Vaig tenir el privilegi de treballar per a Rädda Barnen durant uns quatre anys, del 1988 al 1992, com a representant de l'Afganistan i Pakistan.
Allà vaig trobar un programa de TSBC en desenvolupament. Alguns anys abans, amb l'ocupació soviètica de l'Afganistan, una única treballadora social sueca, recolzada per l'ACNUR, es va trobar com la responsable de les necessitats no materials d'uns dos milions i mig de refugiats afganesos a la província pakistanesa de la Frontera Nord-Oest (un altre milió i mig es trobava a la província de Balutxistan). Eren els primers refugiats de l'ocupació soviètica, i més tard, l'any 1992, de les guerres civils entre els guerres afgans després de la sortida dels soviètics.
Com que la majoria dels refugiats eren musulmans molt conservadors (molts dels quals més tard van ser partidaris del règim Taliban), hi hagué diversos punts que el programa havia de tractar. Les dones no acostumaven a tenir permís per sortir de casa soles, no podien parlar amb homes activistes o instructors, i no podien rebre educació en temes occidentals.
Els experts en camps de refugiats de Peshawar deien una vegada rere l'altra: «No es pot fer».
Els treballadors de Rädda Barnen i del govern –suecs, afgans i pakistanesos, que eren treballadors socials, activistes, personal de suport i instructors– ho van aconseguir. Van treballar amb els clergues musulmans –malaams i sheikhs– explicant-los clarament el que estaven fent, seguint amb cura les normes islàmiques de comportament. Finalment, els clergues van admetre que les dones eren les més adequades per a treballar amb els nens desvalguts, però necessitaven formació per a fer-ho. Van permetre que treballadores socials treballessin amb elles a casa seva.
Els grups acabats de formar en treball social comunitari van treballar en llars regionals i van seguir els principis islàmics. Després d'alguns èxits notables amb nens desvalguts escollits pels treballadors socials amb aquesta intenció, els clergues finalment es van posar del seu costat, un per un. Més tard, un va destacar que «aquesta és la nostra jihad de treball social». Van acabar demostrant el seu suport a les mesquites mitjançant comunicats redactats amb compte.
El programa va sobreviure –i créixer– mentre altres ONG internacionals que treballaven amb dones es trobaven amb una forta oposició. En alguns casos, es va demanar que marxessin, acusant-les de ser una influència dolenta per la gent.
No vaig ser el responsable de la creació del programa o del seu funcionament (tot i que m'agradaria poder dir-ho). Hi vaig anar i vaig aprendre.
Es pot trobar més informació sobre el programa a: Phil Bartle and Eva Segerström, "Un apropament a l'autoajuda comunitària: els nens refugiats a Pakistan," pp 6-9, Nens del món, vol. 19, No 1/1992, ICCB, 65 rue de Lausanne CH-1202, Suïssa.
M'agradaria destacar la increïble creativitat, dedicació, perserverança i lleialtat de tots els membres de Rädda Barnen staff, suecs, afganesos i pakistanesos. Tot i que no els pugui mencionar aquí a tots, vull anomenar especialment en Häken Torngärd i l'Eva Segerström. Són uns grans herois.
Per a més informació, vegeu les webs sobre Rädda Barnen, (Anglès): http://www.rb.se/eng/, (Suec): http://www.rb.se/sv/, o envieu un e-mail per preguntar a: [email protected]
––»«––
Organització comunitària en un camp de refugiats:
 |