Traduccions:
Altres pàgines:
|
ÉMILE DURKHEIMper Phil Bartle, PhDtraduït per Esperanza EscalonaFulletó per a la formacióUn brevíssim sumariLa perspectiva de Durkheim es podria descriure de vàries maneres. Volia que la sociologia fos una ciència, diferenciada d'altres ciències i d'altres disciplines acadèmiques. Volia evitar el "reduccionisme" , és a dir, la idea de que les respostes per explicar fenòmens socials es poden reduir a causes psicològiques o individuals. Ens va oferir una primera aproximació a la perspectiva sociològica: encara que tots portem dintre com individus la cultura i la societat, aquestes es comporten a un nivell de realitat que transcendeix o va més enllà dels individus. Els seus estudis sobre el suïcidi són importants perquè ens revelen aquesta perspectiva sociològica. El suïcidi no és un acte que es pugui estudiar fàcilment preguntant sobre ell als individus (els que l'han portat a terme amb èxit, tendeixen a ser morts; mentre que els que ho han intentat sense èxit, ho fan potser com un crit demanant auxili, i potser no ens porten a entendre als que han tingut èxit). Va estudiar els índexs de suïcidi i va veure que variaven segons el país, la religió, el sexe, l'estat civil, i l'afiliació religiosa, però que es mantenien constants a cada categoria. Va encunyar el terme "fet social" per referir-se a aquests índexs, i va dir que hauríem d'explicar els fets socials mitjançant fets socials, i no mitjançant fets psicològics o biològics. Va dir que el nostre grau de connexió amb els petits grups del nostre voltant ens porten a estar més connectats amb la societat més àmplia. Aquells individus amb uns nivells de connexió baixos, que ell va anomenar "anomia", eren candidats a tenir minvades les forces que ens fan ajustar-nos als valors i a les expectatives socials, i per tants els feien més proclius a cometre suïcidi o a involucrar-se en altres actes reprovables. El concepte de fet social rau a la base del pensament de Kroeber qui encunyà la paraula " superorgànic." Va observar la "pega" que manté unida la societat, la va anomenar " solidaritat" i va suggerir que en les societats més senzilles, aquesta solidaritat es basa en la uniformitat i la conformitat i la va anomenar "solidaritat mecànica". En societats més complexes, on no només hi ha una divisió més gran del treball en les àrees productives o econòmiques, sinó també una major diversitat en els rols i responsabilitat en general, estem o estàvem units per la nostra interdependència els uns dels altres. Durkheim ens va guiar cap a una primera comprensió de les relacions entre els individus i la societat, contradient nocions o perspectives de sentit comú. Seguint el sentit comú, sentim que la societat està formada i controlada per individus, mentre que Durkheim ens va mostrar que els individus són productes de la societat, i que la societat té vàries característiques que van més enllà de l'individu, i que no es pot explicar mitjançant el comportament individual. La percepció clàssica, el funcionalisme, prové de l'obra de Durkheim. Un altre punt important (aquest no de Durkheim, sinó meu) és que no hem d' antropoformitzar la societat o la cultura. Explico el sentit d'aquesta paraula a la secció de "paraules clau" d'aquest lloc web. La societat no pot pensar, no pot sentir, no pot jutjar, no pot veure, ni pot fer moltes coses que els éssers humans individuals sí poden i de fet, fan. Això és part de la perspectiva sociològica. Vegeu les paraules clau: Fet social. ──»«──Si copies text d'aquest lloc, si us plau cita l'autor (s) |
Pàgina d'inici |