Idiomes:

Altres pàgines:

Sociología:
Pagina inicial
Notes de lectura
Discussions

Utilitat:
Mapa del lloc
Contacte
Documents d'utilitat
Enllaços d'interès

Paraules clau que comencen per la lletra A

de Phil Bartle

traduït per Esperanza Escalona, Alba Araguz, David Perez Martorell, Pol Bargués, Marta Giralt, Perramon, Esperanza Escalona, Maria Pérez, Eduard Blanquet i Judit Manuel Martin

A CAUSA DE

L'expressió "degut a" significa una suma de diners o un altre recurs que s'espera que sigui pagat en el futur.

En un projecte de micro-empresa, es pot parlar de diners que es deuen diners al banc com a "degut a" el banc.

No utilitzeu l'expressió "degut a", quan voleu dir "per."

ACCIÓ

.L'acció té lloc quan el grup, el grup de la teva elecció, fa alguna cosa, enlloc de merament aprendre sobre quelcom La formació més efectiva és la formació activa on els participants aprenen mentre fan. La teva feina com a activista és alhora estimular i guiar l'acció de la comunitat.

No has mobilitzat una comunitat si només els has portat a reunir-se o ha formar un comité que encara no ha fet res. Els has movilitzat si ells s'han compromés amb l'acció, és a dir actuen.

ACCIÓ

De totes les formes d'aprenentatge (llegir, escoltar, observar), la forma més efectiva d'aprendre per molta gent és normalment "l'acció". Veure Mètodes de formació.

Aprenent amb l'acció pot incloure l'acció directa com fer una tasca insitu sota supervisió d'un formador, o fer-ho indirectament al participar en una sessió de jocs de rol o jocs de simulació.

ACÈFAL

Sense cap (ceph=cap). En petits grups e caçadors recolectors, l'estructura política era mínima, gairebé igualitària. Els antropòlegs anomenen acèfals aquests grups, on no existeix un cap o rei indentificable com a tal.

Enla societat moderna, poden trobar-se com a grups d'amics temporals i sovint canviants. Només en les societats més petites i menys establertes es troben sistemes polítics acèfals.

ACTIVISTA

Un activista és una persona que mobilitza, és a dir, algú que fa que les coses es moguin. Animador social. Funcionari o assistent de desenvolupament comunitari.

Treballador comunitari. Cooperant. Promotor de participació comunitària. Vegeu Ser activista.

ACTIVISTA

Animador, Movilitzador

ACTORS

Els actors són totes aquelles persones o grups de gent que tenen tasques identificables, activitats o responsabilitats en implementar un projecte. Veure: rol.

ACULTURACIÓ

La paraula aculturació fa referència al procés d'aprenentatge d'una nova cultura, en contra del mot culturització (aprendre la cultura natal. Alguns científics socials confonen els dos significats).

Sovint això implica traslladar-se a una nova societat on la cultura és diferent, però també és necessàri per adaptar-nos quan la nostra pròpia societat canvia (es desenvolupa) al nostre voltant.

El teu treball com a activista resulta en el canvi social (desenvolupament) de la comunitat. Els membres de la comunitat han d'aculturar-se (acostumar-se) a la nova i canviada comunitat.

Veure la discussió sobre resocialització.

AFECTAR

El mot "afectar", com a verb, és la modificació de quelcom, causada per un factor extern. "La malaltia va afectar la seva manera de treballar".

El mot "afectar" com a substantiu, està relacionat amb la paraula "afecte" i significa que hi ha un sentiment emocional. "Li tinc un gran afecte," vol dir que m'agrada molt.

La manera d'abordar la teva feina com a activista de la comunitat afectarà el resultat de la resposta de la mateixa comunitat.

No confondre el mot "afecte" amb el mot "efecte", que es relaciona amb la causalitat.

AGRÀRIA

Aquesta és una societat on el mode principal de producció és l'agrícola. El mot "agrària" descriu la societat, no l'agricultura.

AGRICULTURA

El mode de producció anomenat agricultura significa la domesticació humana de plantes i animals.

La domesticació de les plantes requereix un cert estalvi, enlloc del consum de tota la collita, tant fruits com llavors, per tal d'usar-les en l'estació de conreu següent (portant a les idees econòmiques i religioses de sacrifici i inversió). Mentre que els recol·lectors consumeixen (o emmagatzemen) allò que recol·lecten, els agricultors reserven una part de la collita com a llavors per la propera estació.

La domesticació dels animals requereix el seu control per tal que puguin ser usats quan sigui necessari, que no siguin perillosos pels humans i que es pugui controlar la seva reproducció i la seva descendència (portant igualment als conceptes de sacrifici i inversió).

El cultiu de les plantes es anomenat horticultura o conreu, mentre que la cria d'animals s'anomena ramaderia i la veritable agricultura implica una combinació d'ambdues, encara que històricament aquests dos modes eren sovint incompatible; els grups especialitzats en un, estaven sovint en conflicte amb els grups especialitzats en l'altre. (La història de Caín i Abel).

L'agricultura segueix substituint la caça i la recol·lecció, en les quals no és necessària la intervenció humana per fomentar l'aprovisionament del producte.ç

El mode de producció del aliments és cabdal per determinar l'organització social de la comunitat i per tant, determinar els mètodes necessaris en l'apoderament de la comunitat.

ALLEUGERAR LA POBRESA

La paraula "allegeurar" significa eliminar temporalment el dolor i la incomoditat.  Donar diners als pobres no acaba amb la pobresa.

De la mateixa manera que els activistes lluiten contra les causes i no els símptomes de la pobresa, nosaltres evitarem aquesta aproximació (l'alleugerament de la pobresa a través de la donació de diners).

ALLEUJAMENT DE LA POBRESA

La paraula «alleujament» vol dir eliminar el dolor o l'incomoditat de forma temporal.  Donar diners a les persones pobres no elimina la pobresa.

Com a activistes que lluiten contra els factors de la pobresa i no els seus símptomes, intentem evitar aquest tipus d'accions (transferir diners per aconseguir un simple alleujament).

ALTRUISME

L'altruisme és un dels setze elements que donen la força, el poder o la capacitat a una comunitat o organització. Vegeu: Elements del poder comunitari.

L'altrusime es defineix com el grau en que una part d'un organisme (o grup) està disposada i capacitada per fer sacrificis pel bé de l'organisme (o grup) com a conjunt. En sociologia, és la proporció d'individus de la comunitat que estan disposats a sacrificar el benefici propi en favor del de la comunitat i el grau en que estan disposats a fer-ho (reflectit en els graus de generositat, humilitat individual, orgull comú, recolzament mutu, lleialtat, interès, camaraderia i germanor).

En les societats humanes, potser l'acte d'altruisme més extrem és el de morir pel propi país. En la mobilització, vol dir la bona disposició a donar recursos (incloent el temps propi, treball i energia) a la comunitat sense esperar res a canvi. Com més altruisme desenvolupa una comunitat, més capacitat té. (On els individus, les famílies o les faccions   són cobdicioses i egoistes a expenses de la comunitat, es tracta d'una comunitat dèbil). Quan es recrea una comunitat per organtizar-se o actuar, l'activista ha de tenir en compte el rol de l'altruisme en l'apoderament de la comunitat o organització.

ANÀLISI DE LA SITUACIÓ

Un "anàlisi de la situació" és un procediment durant el qual les característiques generals i els problemes prioritaris de la comunitat s'identifiquen. Veure PAR.

El seu treball com a activista és assegurar-se que tots, o com a membres de la comunitat com sigui possible, participar en l'observació i l'anàlisi de la situació de la comunitat.

ANÀLISI FUNCIONAL

En la sociologia, una anàlisi funcional, el funcionalisme, o el funcionalisme estructural és un quadre teòric que defensa que la societat consisteix de diversos elements que influeixen en el seu equilibri.

Les crítiques contra el funcionalisme comprenen acusacions que diuen que la teoria no afavoreix el canvi i sí el conservacionisme. També està considerat com un argument circular, ja que el funcionalisme no pot ser ni demostrat ni desmentit (com a teori científica genuïna).

Tanmateix, la majoria de sociòlegs sí que veuen que els diferents aspectes d'una organització social ajuden a mantenir altres aspectes. En conseqüència, els canvis d'un aspecte tindran certs efectes en els canvis dels altres.

Un activista no ha de demostrar la teoria, però ha de ser un observador de la comunitat en la mesura possible i veure com algunes parts ajuden a mantenir el conjunt de la comunitat, a més d'adonar-se que els canvis d'una part afecten els altres i els canvien.

ANIMACIÓ

També anomenada animació social; de la paraula grega "anima" (vida, ànima, foc, moviment automàtic). Estimular o mobilitzar una comunitat perquè funcioni, visqui i es desenvolupi de manera autònoma.

A vegades, s'utilitza com a paraula substituta de mobilització. Animació vol dir unir i mobilitzar la comunitat per fer allò que com a unitat vol fer.

La metodologia per potenciar la comunitat porta l'animació social un pas més enllà, utilitzant mètodes de formació per augmentar encara més la capacitat de la comunitat, o de les organitzacions basades en la comunitat per decidir, planificar i gestionar el propi desenvolupament. Forma als caps i als membres de la comunitat en les tècniques de gestió necessàries per garantir que la comunitat controli el seu propi desenvolupament.

També anima i forma als funcionaris del govern, a les autoritats locals i als caps de la comunitat perquè abandonin el paper paternalista de proporcionar serveis i prestacions. Han d'aprendre a ajudar les comunitats a identificar els seus recursos i a emprendre accions per proporcionar i mantenir els seus serveis i prestacions.

ANIMACIÓ

De vegades anomenada animació social. Prové del mot clàssic anima (vida, ànima, foc, auto-moviment). Vol dir estimular o mobilitzar una comunitat a que es mogui per si mateixa, a que visqui i es desenvolupi.

De vegades, aquest mot s'utilitza com a substitut de mobilització. Animació significa unir i mobilitzar la comunitat per tal que faci (com a grup) allò que vol fer.

La Formació en Gestió Comunitària porta l'animació social una mica més enllà, utilitzant els mètodes de formació per incrementar la capacitat d'una comunitat, o les organitzacions basades en ella, per decidir, planificar i gestionar el seu propi desenvolupament.

Això també encoratja i eneya als funcionaris, a les autoritats locals i als líders comunitaris a abandonar el rol paternalista de proveir instalacions i serveis. Aprenen com facilitar a les comunitats l'identificació dels recursos i a emprendre accions per proveir i mantenir les instalacions i els serveis en els assentaments humans.

ANIMACIÓ SOCIAL

Animació social significa introduir la vida ("ànima") en una institució social, com pot ser una comunitat.

S'anomena animació (i no s'ha de confondre amb l'art de fer dibuixos animats al cinema) Veure animació.

ANIMACIÓ SOCIAL

Animació social significa posar una mica de la vida ("anima") en una les institucions socials com una comunitat.

En general anomenat "ANIMACIÓ" (no confondre amb la fabricació de dibuixos animats per al cinema). Veure Animation.

ANIMADOR

Activista, mobilitzador. Vegeu: animació

Cooperant. Consulta animació.

ANTROPOMORFISME

És el fet d'otorgar característiques humanes a quelcom no humà.

És per exemple, un problema en biologia, on algunes persones parlen dels ànecs o els ossos com si aquests tinguessin família (una organització social humana), quan ells no en tenen.

En sociologia i mobilització, el terme s'aplica al fet de pensar un organisme social de manera incorrecta, per exemple el cas d'atribuir característiques humanes a les comunitats.

Una comunitat no és un ésser humà.

ANYIL:

L'anyil és un petit arbust nadiu de les selves tropicals de l'Àfrica Occidental. S'utilitza per produir un tint d'un exuberant color blau fosc-porpra.

Avui en dia és popular per tenyir les robes dels Tuaregs del desert del Sahara, per això aquest poble rep el sobrenom de "els homes blaus".

Durant l'Edat Mitjana, aquest tint va arribar a Europa, on només els membres de la reialesa es podien permetre comprar-lo. S'utilitzava per fer teles d'un color porpra exuberant, molt popular entre els reis.

En aquest continent era conegut com provinent de Tombuctú, que en aquells temps es considerava la fi del món, però que, en realitat, era una ciutat comercial i universitària molt activa.

L'anyil (Indigofera tinctoria), potser es va exportar de l'Àfrica Occidental a Àsia o viceversa.

La planta encara es conrea a la selva tropical del Kwawu, i s'utilitza per tenyir la roba kenteencara que els colorants artificials importants l'estan guanyant terreny dia a dia a aquest tint natural.

APATIA

L'apatia és un dels cinc principals factors de pobresa.

A vegades està relacionada amb la filosofia fatalista.  Tot i així, el proverbi rus que diu "Resa a Déu, però també rema fins a la riba" demostra que estem en mans de Déu, però que també tenim la responsabilitat d'ajudar-nos.

Vam estar creats amb moltes abilitats: podem escollir, cooperar i organitzar-nos per millorar la qualitat de les nostres vides. No hauríem de deixar que les creences en Déu o Alà fossin utilitzades com una excusa per no fer res.

APORTACIÓ:

S'enten en aquest context com a sinònim d'inversió, encara que no té els matissos econòmics d'aquest terme.

És per això que aquí preferim la paraula aportació (que té un sentit més general) a inversió.

APRENENTATGE

El procés de culturització, és a dir, el procés d'esdevenir humà (d'adquirir cultura), depèn de l'aprenentatge.

Aprenem al llarg de tota la vida. Deixar d'aprendre és ser mort.

Aprenem llegint, escoltant, observant, fent. La millor manera d'aprendre es aprendre "fent" coses.

En una conferència d'una hora, absorbim el 90 per cent de la informació que retenim en els primers cinc minuts.

ASSENTAMENTS HUMANS I HÀBITAT

El refugi i l'hàbitat humà és molt més que la tecnologia i les cases. Una casa existeix gràcies a la gent i per a la gent. Una casa sola sense els serveis comuns com accés als mercats, a l'aigua i al clavegueram, culturització (és a dir educació) dels joves, comunicacions, transports i altres instal·lacions i serveis, és inútil.

Encara més, un assentament humà (rural i urbà) no és només una col·lecció d'infraestructures, ni tan sols els conjunt d'habitants consumint per separat; és una comunitat, (Vegeu "Comunitat") una organització social que involucra atributs humans: creences, conceptes, dimensió política i econòmica, familia i altres institucions socials reproductives, un conjunt de llenguatges humans, tradicions, ideologia i processos.

El desenvolupament d'un assentament humà és el de la comunitat.

ASSOCIACIÓ

Una «associació» és una relació on hi ha equitat entre les parts que la formen. Dins la paraula clau «independent» es denota que tots som, en major o menor grau, interdependents. Mentre la vostra feina ha de portar a que la comunitat s'alliberi de la seva dependència, no pot esdevenir totalment independent.

L'ajuda realista és aconseguir que les comunitats s'associïn amb les autoritats locals o regionals i treballin per una relació més equitativa.

ATENCIÓ SANITÀRIA PRIMÀRIA

El concepte d'atenció sanitària primària, promoguda i recolzada per l'OMS, és un conjunt de polítiques i pràctiques destinades a les persones necessitades o pels ciutadans dels països econòmicament dèbils.

Aquests principis inclouen donar èmfasi a gastar en atenció sanitària de baix cost per les malalties comunes, que afecten a la majoria de la població, en comptes de destinar els recursos d'alt cost o tractaments mèdics més sofisticats (que empleen alta tecnologia) que beneficien només als rics.

Aquests principis també reconeixen que preveure és més barat i més humà que curar, ja que implica una disminució de les morts (taxa de mortalitat) i de la morbiditat (taxa de malaltia).

Inclouen la idea que moltes persones puguin ser entrenades amb nivells mínims de medicina i així es pot arribar més fàcilment a totes les àrees del país, i deixar els casos més difícils de les zones urbanes als professionals més altament preparats.

La noció d'ASP és important pels activistes dels països pobres, ja que necessita ser entesa per tothom i és la més eficient per destinar recursos limitats.

Els principis darrere l'ASP també són aplicables a altres activitats de base comunitària, com el treball social de base comunitària.

AUTORITAT

L'autoritat és el poder que la gent veu com a legitimat.

La tasca de l'activista és identificar l'autoritat en una comunitat, observar si està canviant i intentar predir com serà en un futur.

Quan s'organitza i es movilitza una comunitat, l'activista no pot oblidar, ignorar ni passar per alt l'autoritat.

AUTO

La paraula "AUTO" té diferents interpretacions en diferents contextos, cosa que fa difícil de traduir conceptes com ara l'autoajuda, l'autogestió, l'autosuficiència o en francès o espanyol. Un significat és el de la persona (jo), i que no és el significat aquí.

Una altra és que es refereix a la independència, fins i tot d'un grup (a diferència d'un individu), per la qual cosa pot ser millor traduït com "auto".

AUTO AJUDA

Hi ha dos nivells d'autoajuda, (1) un individu ajudant a si mateixa o si mateix, i (2) una comunitat o un altre organisme social, ajudant a si mateix. Auto accions d'ajuda formen part de la metodologia de capacitació, on l'esforç és necessaris per a qualsevol cosa per ser més forts. Quan vostè va al gimnàs per desenvolupar força, l'entrenador no pot fer la seva flexions per a vostè.

El material de formació en aquest lloc web té com a objectiu (1) generació d'ingressos perquè les persones puguin ajudar-se a si mateixos i es tornin més autosuficients, i (2) la cicle de mobilització per a una comunitat a ajudar-se a si mateixa a ser més autosuficients.

AUTO GESTIÓ

La frase "autogestió", deriva del concepte espanyol de "auto-gestión," vol dir que una comunitat pren les seves pròpies decisions, sobre tot aquest tipus de decisions que s'ajustin als processos de planificació i gestió.

Per a una comunitat per convertir-se en autosuficient, ha de tenir la capacitat per administrar els seus propis assumptes, i que requereix, entre altres coses, que els seus membres de la comunitat han de tenir habilitats de gestió.

"L'auto gestió" és un terme pres dels activistes espanyols a l'Amèrica del Sud i Central, "auto gestión".  Vol dir que una comunitat es gestiona a si mateixa.Vegeu Self.

Vegeu Auto GestióImplica que una comunitat ha pres el control de la seva pròpia gestió i sobre altres decisions que l'afecten.

AUTOSUFICIENCIA

"Autosuficiència", l'habilitat o capacitat de confiar en un mateix. El "jo" s'utilitza en lloc lliurement en la mobilització i es pot (1) un individu, però és més probable (2) un grup o comunitat. (L'ús en espanyol de "auto" és més precís).

El desenvolupament de l'autosuficiència significa "apoderament, "I en aquest lloc que està dirigit (1) per als individus (vegeu generació d'ingressos) I (2) per a les comunitats (vegeu els principis de l'enfortiment).

D'AVALL A DALT

L'expressió "d'avall a dalt" implica la presa d'una decisió per part dels membres d'una comunitat sense estatus o posició oficial. Quan el procés de presa d'una decisió és vist des d'un punt de vista més democràtic, començant per la gent corrent i arribant fins a les agències i funcionaris governamentals, s'anomena "d'avall a dalt".

S'acostuma a diferenciar de l'expressió "de daltabaix".  Se suposa que la mobilització i la potenciació de les comunitats pobres són la causa de l'augment dels procesos de presa de decisió "d'avall a dalt".

AVALUACIÓ

Procés en el qual s'estableix el valor del que un projecte ha realitzat (en relació amb els seus objectius). Jutjar.

Es diferencia de la supervisió, o vigilància sense valors. (Veieu evaluació i valor).

AVALUACIÓ O VALORACIÓ PARTICIPATIVA

Abans de que un projecte sigui planificat, la situació ha de ser avaluada o valorada. Veure APR o PRA.

Per a que un projecte sigui "basat en la comunitat," el ple de la comunitat ha de participar al observar i analitzar, buscant problemes, possibilitats, recursos i limitacions.

Una comunitat i els seus membres no participen en la seva pròpia avaluació automàticament. Un decret llei, projecte de disseny previ o declaració d'intencions no assegurarà que tota la comunitat hi participi.

Els membres de la comunitat necessiten ànims, eines, estímuls i acompanyament per poder participar en l'avaluació o la valoració. Entre les diverses tasques del treballador comunitari, mobilitzador o facilitador, facilitar aquestes és una de les tasques més importants.

Facilitar aquesta estimulació i formació és sovint designat pels acrònims, PRA or APR.

AVALUACIÓ PARTICIPATIVA

Quan es millora un projecte, abans d'acabar-lo, la situació ha de ser valorada i avaluada de nou. En un projecte «basat en la comunitat», la comunitat sencera s'ha de preguntar si els objectius eresn realistes.

Van ser assolits (o fins a quin punt)?  A qui va beneficiar?  Què es va aprendre?  Des d'aquí, on anem?

© Copyright 1967, 1987, 2007 Phil Bartle
Disseny web de Lourdes Sada

──»«──€“

Última actualització: 2015.09.30