Traduccions:
Altres pàgines:
|
SAPIR––WHORFEl llenguatge i la percepció de la realitatde Phil Bartle, PhDtraduït per María Pérez del CuraFullet instructiuLes paraules afecten el que veiemEl treball d'Edward Sapir i Benjamin Whorf, que ja té uns setanta anys, es basa en un error; pensaven per error que la llengua hopi no tenia temps verbals (passat, present, futur). Així mateix, van suggerir que el nostre sentit comú s'equivocava en pensar que les paraules són simples etiquetes que donem a les coses. En canvi, cada llengua compta amb les seves pròpies maneres de veure el món. En anglès, no hi ha paraula equivalent per l'alemany "Weltanschauung (cosmovisió)," o el francès "prise de conscience," per la qual cosa cada llenguatge té implícita la seva percepció única de les coses Per exemple, en la llengua esquimal no hi ha un equivalent concret per a la nostra paraula "neu."
Com que la neu és tan important per a la seva supervivència, els esquimals tenen dinou paraules diferents que en descriuen les condicions. Al començament, alguns van argumentar que es tractava d'una qüestió de quines dimensions i formes tenen les caixes que adapten les paraules en les quals es guarden les experiències. Tot i així, en català no tenim cap paraula per a definir l'òxid d'hidrogen (H2O). Es pot discutir que existeix la paraula «aigua», però en realitat no es pot aplicar a totes les condicions de l' H2O , perquè per expressar que s'ha congelat, s'ha cristal·litzat o evaporat, tenim altres paraules (gel, neu, vapor, boira, núvols, humitat). Des del nostre naixement, estem sotmesos al bombardeig de milions de fragments d'informació per segon, com el so, l'olor, el tacte, la temperatura i la vista. N'hi ha moltíssims i depenen de l'atzar. No tenen cap significat per ells mateixos. Només mitjançant la interacció amb altres éssers humans podem donar-los un significat, i així és com disposem diferents grups d'informació en una única categoria: les paraules. Aquestes paraules, o categories de grans nombres de grups d'informació, canvien d'una llengua a una altra. Quan observes alguna cosa, per ex. el teu professor de sociologia a classe, no obtens exactament el mateix conjunt d'informacions que els altres estudiants. És físicament impossible que dos coses (o dos estudiants) puguin ocupar el mateix espai al mateix temps. I tot i així, estem d'acord que hem vist el mateix que l'altra persona en el mateix temps. S'han dedicat molts estudis al llenguatge dels colors, perquè podem traslladar diferents cartes de colors d'una cultura a una altra, i dissenyar mapes de comparació per als límits entre colors. Per exemple, el català té dues paraules diferents per al vermell i la combinació de vermell i blanc (rosa); en canvi, no té dos termes diferents per al blau i la combinació de blau i blanc. Treballant amb els Kwawu d'Àfrica Occidental, vaig descobrir que hi havia tres colors bàsic de la seva cosmologia tradicional, el negre, el blanc i el vermell, i que tots els altres colors eren combinacions o colors "de" coses concretes. Per exemple, el "groc" es traduiria com a "color del greix del pollastre" (que recorda a la paraula judeoalemanya "schmaltz"). Alguns especialistes consideren que el llenguatge va ser un dels factors pels quals els russos van guanyar la carrera espacial l'any 1957, en col·locar l'Sputnik ─el primer satèl·lit de fabricació humana─ a l'òrbita terrestre. L'idioma rus té un temps discontinu, en el qual l'acció comença, para i continua un altre cop. Això va permetre que els matemàtics russos treballessin més fàcilment amb el concepte de divisió per zero i amb derivades (càlcul infinitesimal). Al mateix temps, va ajudar al fet que els russos superessin en matemàtiques i càlcul als americans i els europeus occidentals. Aquestes matemàtiques avançades van ser el factor que va contribuir que els russos posessin Sputnik en òrbita. No importa si ho creus o no. La teva feina no és creure en alguna cosa, sinó aprendre la hipotèsi i ser capaç d'explicar-la de manera ordenada i comprensible. Les teves creences, opinions i sentiments són per als debats, no per als exàmens. Hi ha nombrosos debats sobre la hipòtesi de Sapir-Wholf i, si estudies sociolingüística, en descobriràs una gran part. Però al començament (per ex., en aquest mòdul introductori), has d'aprendre què és una hipòtesi. Les llengües que aprenem tenen una gran influència en la nostra visió del món. Per a alguns sociolingüistes, això vol dir que el llenguatge determina la realitat. Les implicacions d'aquesta afirmació són immenses. Tota la nostra manera de viure es basa en el llenguatge, tot i que (com un estrany peix que és conscient que existeix l'aigua) la majoria d'aquesta base lingüística ens resulta invisible. Malgrat que el llenguatge sigui una eina i pertanyi a la dimensió tecnològica de la cultura, sembla que és una de les més antigues. Ens ha permès anar més enllà dels nostres cosins primats pel que fa a la complexitat i relació amb altres famílies, comunitats, nacions del món sencer, i desenvolupar una economia mundial (pensa-hi el proper cop que mengis una taronja o beguis un cafè). És un element essencial per a la col·laboració internacional, tot i que no la garanteixi. Aprendre una altra llengua a més de la materna no és només aprendre un codi. Implica una altra manera de dividir les percepcions en diferents esquemes de categories, aprendre una cultura diferent i, per tant, una realitat, i aprofundeix la nostra capacitat d'entendre el món i la naturalesa de la cultura. Igual que tenir una visió binocular ens dóna una profunditat en tres dimensions, ésser fluent en més d'una llengua dóna una visió en tres dimensions de la consciència cultural. Als anys trenta, l'autor George Orwell ens advertí del "Nou llenguatge" que dóna nous significats a les paraules i les frases, i les utilitza com a suport de l'opressió política (va anomenar "big brother" a un règim dictatorial al seu llibre). Avui dia, hi ha la professió de «manipulador» ─no importa com s'anomeni─, que consisteix en alterar deliberadament i conscient els significats tradicionals per interpretar les notícies desagradables de manera que semblin favorables al partit en poder. Per exemple, com un alumne va mencionar a classe, existeix el terme «dany col·lateral» com a manera suau i innocent de reanomenar les morts i ferides absurdes de dones, nens i gent innocent que es trobaven a prop d'una acció militar Per descomptat, la ploma és més perillosa que l'espasa. No tots els científics socials accepten la hipòtesi de Sapir-Whorf. Vegeu Sapir. Notes: 1. Per llegir sobre la manera d'aprendre una llengua, llegiu "Mètode auditiu per aprendre un llenguatge oral," clicant a www.scn.org/cmp/aural.htm 2. L'eina que actualment serveix a les finalitats que abans tenia la ploma és l'ordinador. ––»«––Si copies text d'aquest lloc web, si us plau, cita l'autor (s) |
Pàgina principal |