Idiomes:

Altres pàgines

Paraules clau

Temes

Sociología
Pagina inicial
Notes de lectura
Discussions

Mapa del lloc

Contacte

Documents d'utilitat

Enllaços d'interès

Paraules clau que comencen per la lletra P

de Phil Bartle

traduït per David Perez Martorell, Álvaro Martín, Alba Araguz, Maria Pérez, Esperanza Escalona i Eduard Blanquet

PAGÈS

Un pagès és una persona que viu i participa en una producció de subsistència.

PAPER

El conjunt de responsabilitats, activitats i tasques, definides per a cada "actor" és un "paper".

Aquestes han de ser determinades de manera lògica i conscient pel grup a través de l'estimulació,  durant l' organització per a l'acció els aspectes del seu treball.

PARTICIPACIÓ

El terme «participació» s'utilitza sovint en aquesta pàgina. «Participació comunitària» vol dir que tots els membres d'una comunitat participen en la presa de decisions que afecten la comunitat (no només en les consultes o en les contribucions). Veure ARP. Veure també Compromís cívic.

«Formació participativa» vol dir que s'aprèn a través de la pràctica és a dir, la participació com a mètode efectiu per aprendre diferents activitats. Els participants no aprenen d'una forma tan eficient quan atenen a una classe teàrica o a una presentació. «Gestió participativa» vol dir que no només els gestors s'encarreguen de la gestió, sinó que tothom s'hi implica. «Avaluació participativa» (ARP) fa referència a que la comunitat o organització afectada s'estimula per tal que participi valorant la situació i determinant-ne les seves necessitats prioritàries.

PARTICIPACIÓ COMUNITÀRIA

La participació comunitària és molt més que la contribució amb treball o provisions; és participar en la presa de decisions dels projectes comunitaris i planejar-los, portar-los a terme, gestionar-los, seguir-los i controlar-los.  Es diferencia de la contribució comunitària.

L'animació social promou activistas en una determinada comunitat, amb la visió que la comunitat ha d'involucrar-se també en el seu desenvolupament i ha de començar a prendre decisions sobre els projectes que es portaran a terme, a més de reunir recursos i organitzar activitats.

La promoció de la participació comunitària té com a objectiu principal que els membres de la comunitat siguin els que prenguin les decisions que els afecten, i no només alguns membres de la comunitat o agències foranes.

En aquesta metodologia, es fomenta la contribució comunitària, atès que ajuda la comunitat a responsabilitzar-se de l'activitat en el cas que hi inverteixin els seus propis recursos.  També fomentem que els Estats i donants externs parlin sobre les activitats amb tota la comunitat, perquè això és la consulta comunitària.

La participació comunitària no s'ha d'entendre com a ccontribució comunitària o consulta comunitària (com moltes organitzacions d'ajuda entenen equivocadament); la participació és la presa, el control i la coordinació de les decisions.

PEIX ESTRANY (strange fish)

El terme "estrany peix" és l'argot per a algú que és conscient de la cultura. Ve del proverbi: "És un peix estrany que coneix l'existència d'aigua."   Vivim amb el en la nostra cultura, que també portem amb nosaltres. Per ser un peix és no ser conscient de l'aigua. Potser els peixos poden moure's a través de diferents tipus d'aigua, com ara anar d'un riu cap a l'oceà, però segueix sent aigua. Un peix que salta fora de l'aigua per desfer-se dels polls, les experiències breument aigua no. Perquè siguem conscients de la cultura, que és el que ens fa humans, hem d'eliminar de la cultura.

Passar de la nostra cultura que solem viure, a una cultura exòtica o diferent, no ens treuen de la cultura, però és només un moviment entre els diferents tipus (com el riu i l'oceà, tant en aigua). Fins i tot el que ens fa estrany, sobretot si canviem els nostres valors i el comportament. Recordeu que l'ús del concepte sociològic de la cultura, el que equival al total sistema sociocultural (No només l'art i la dansa), integrat per tot el que aprenem, i el que ens dóna la nostra humanitat. Una comunitat, per exemple, és una entitat social o cultural, no els individus que la componen pot en qualsevol moment.

PEIX FORA DE L'AIGUA

Veieu: Peix estrany.

PERSPECTIVA SOCIOLÒGICA

Aquesta és una forma de veure el comportament humà i els pensaments que comprèn una entitat de la societat trucada.

Si bé el concepte de la societat és un model, no podem veure, tocar o directament el sentit, com un àtom o un sistema solar, és la base fonamental sobre la qual es construeix la ciència de la sociologia

Persones que no tenen la perspectiva sociològica veure el comportament humà i les idees com quelcom separat i individualista i que no formen un tot més gran.

En el nostre estudi de la comunitat i la manera d'enfortir, la pròpia comunitat es veu per tant com una construcció social, integrat pel comportament i les idees dels éssers humans, però no els propis éssers humans.

PERQUÈ

La paraula "perquè" implica una relació de "causa", en la qual una condició o acció és la "causant" d'una altra.   Així, l'acció "A" és una circumstància adequada i necessària per ser la "causant" de l'acció "B".  Particularment, en la potenciació comunitària, i també en les ciències socials en general, moltes accions i condicions tenen diverses causes, per la qual cosa és difícil establir-ne una única causa.  Si "A" és la "causant", llavors "B" en serà "l'efecte".

PLA DE TREBALL

Un pla de treball és un document que descriu com s'ha de posar en pràctica un projecte, repassant tots els actors que hi participen, les seves responsabilitats i funcions, i totes les tasques necessàries en l'ordre de la seva execució.

Un pla de treball és diferent d'un pla d'acció comunitària ( PAC).

PLANIFICACIÓ

La planificació significa pensar sobre el futur i treballar-hi vers. Un bon pla té una sèrie de passos que porten de la situació actual a la desitjada. Veure pla de treball.

Un mètode efectiu és «pensar al revés en el temps», és a dir, començar pel que es vol aconseguir i pensar en el pas immediatament anterior; després l'anterior a aquest i així successivament fins arribar a la situació actual.

PLUJA D’IDEES

La pluja d'idees és un procés social estructurat (en una sessió de formació) en el qual a un grup se li facilita la participació i la presa de decisions comunes, que no depenen només d'un individu.  Veure: "tempesta idees."  Veure: "tempesta idees."  Les normes i els procediments bàsics s'han planejat de manera que, mitjançant el seu ús conjunt, s'afavoreixi la participació (particularment pels que no estan acostumats a participar o treballar en grup) en la presa de decisions comunes. Com a activista, li encoratgem a aprendre les tècniques de la instrucció, emprant la sessió de la "pluja d'idees" com a mètode de desenvolupament de la presa de decisions en grups. Pot fer-se servir en alguns contextos. Els gerents i els instructors de gestió també usen la pluja d'idees com a mètode cooperatiu per a encoratjar les contribucions del personal en les gestions i en les decisions de planificació.

Veure Gestió cooperativa.

POBLE

Un assentament humà (hàbitat) que es caracteritza per la seva població reduïda, la baixa densitat de població i la simplicitat social (ex. homogeneïtat, petita divisió dels treballs).

Aquestes variables no són un patró universal, així que les aldees, poblets i pobles estan en un cantó i les ciutats i mega-ciutats a l'altre; mentre que les viles i municipis de les àrees metropolitanes estan al mig. Aquestes tres variables afecten als mètodes de reforçament d'una comunitat. (Veure «ciutat»).

POBRESA

La pobresa va més enllà de l'absència de diners i ingressos; de la impossibilitat d'accés a les instal·lacions i serveis com l'aigua, carreteres, educació o sanitat. És el resultat de la «pobresa d'esperit», és a dir, una actitud sense esperances, ignorància sobre els recursos disponibles, dependència dels altres, falta de confiança, desencoratjament, carença d'habilitats, mancança de confiança, falta d'integritat i d'una organització eficient i sostenible. En resum, la mancança d'una bona gestió. Veure Factors de la pobresa.

La pobresa és un problema social i ha de tenir una solució social. La pobresa no només es limita a l'absència d'ingressos en un grup d'individus. És possible reduir la pobresa organitzant i assessorant les persones pobres a ajudar-se a si mateixes i a reforçar-se (potenciació) com a resultat de superar els reptes i obstacles. L'eradicació de la pobresa, per tant, segueix a una millora important en la gestió.

PODER

El poder és l'habilitat de moure o fer coses; la quantitat de força.

Dins la dimensió política de la cultura, el poder significa poder polític , la capacitat de control, influència o el canvi de algunes coses en la societat.

PODER POLÍTIC

El poder polític és un dels setze elements de força, poder o capacitat d'una comunitat o organització. El grau en el que la comunitat pot participar en la presa de decisions a nivell regional i nacional. Només com a individus poden canviar el poder dins la comunitat per tal que la comunitat pugui variar el poder i la influència dins la regió i el país.

Quant més poder polític i influència pugui exercir una comunitat o organització, té un major nivell de capacitació. Quan s'estimula una comunitat per organitzar-se i actuar, l'activista necessita ser conscient del paper del poder polític en el reforç comunitari o de l'organització. Veure: Elements de reforç comunitari.

POSITIVISME

Dins les ciències socials i la filosofia, la paraula «positivisme» significa l'aplicació del mètode científic als fenàmens socials.

Com a activistes, no heu d'utilitzar necessàriament el mètode científic per descobrir un nou coneixement, sinó que sou científics aplicats utilitzant el coneixement ja existent per estimular i guiar el canvi social en una comunitat.

POSTMODERNISME

Dins les ciències socials, «postmodernisme» és un marc que emfatitza els patrons complexos de la cultura i la societat dins les comunitats contemporànies.

La vostra feina com a activistes comunitaris és observar i comprendre els patrons socials de la comunitat d'una forma pràctica en lloc de experimentar teories sofisticades.

POTENCIACIÓ

La potenciació d'una comunitat (o organització) és un increment de la seva força, una millora en la seva capacitat (habilitat) per a fer realitat els seus objectius.

Com el desenvolupament de la capacitat, és un procés d'enfortir-se creixent. Veieu: "Mesurar la potenciació" per a una llista dels setze elements de poder o capacitat, o un mètode de participació per a mesurar el seu augment.

La metodologia de la potenciació, a diferència del plantejament caritatiu, té com a objectiu principal reforçar la comunitat en lloc d'encoratjar-la a seguir depenent. de recursos externs.

Per tant, la metodologia de potenciació no facilita tot a la comunitat, ja que entèn que la força i la resistència, com en el cas de l'exercici físic, produeixen més força.  Veieu Potenciació de la comunitat.

Veieu Jihad per a una metàfora interessant.

El desenvolupament comunitari és el creixement de la complexitat de totes les sis dimensions de la cultura.  Es diferencia de la potenciació comunitària, que és enfortir-se creixent. Tot i que són diferents per definició, ambdós conceptes estan estrictament relacionats l'un amb l'altre.

POTENCIACIÓ COMUNITÀRIA

Augmentar la capacitat d'una comunitat és augmentar la seva competència de fer coses per ella mateixa.

No és només facilitar a la comunitat serveis comunitaris o instal·lacions com carrers, sanitat, aigua, accés a l'educació i asistència sanitària.

Significa augmentar la seva competència i força, amb més aptituds, més confiança i una organització més efectiva.

La potenciació comunitària no es pot portar a terme només amb obres o donacions de recursos de l'exteriors. Més aviat es facilita a través d'accions com projectes comunitaris, en els quals participen tots els membres d'una comunitat des del principi per a decidir sobre l'acció comunitària i identificar els recursos amagats de la mateixa comunitat. També cal desenvolupar un sentiment de propietat i responsabilitat envers les instal·lacions comunitàries des del principi fins al final.

Mentre que l'Estat pot ajudar a la democratització d'una comunitat donant-li part del poder de regular lleis, la seva capacitat de fer ús de prendre decisions legals depèn de la seva pròpia capacitat pràctica, com ara la capacitat de prendre decisions sobre el desenvolupament de la pròpia comunitat per a determinar el seu futur. Poder, força, capacitat, competència, potenciació.

El desenvolupament comunitari significa créixer en la complexitat de tots els sis aspectes de la cultura.  Es diferencia de la potenciació comunitària perquè significa tornar-se fort creixent. Tot i que són diferents per definició, ambdós conceptes estan estrictament relacionats l'un amb l'altre.

PRACTICAR (aprendre practicant)

De totes les maneres d'aprendre (llegir, escoltar, mirar), la més efectiva és "practicar" Mètodes d'entrenament.

Un pot aprendre practicant de forma directa, fent l'activitat amb un instructor que supervisi, o indirectament, practicant en una sessió d'entrenament o un joc de simulació.

PRESA DE CONSCIÈNCIA

Una de les teves responsabilitats més importants és la de transmetre informació simple i acurada, vols transmetre que efectivament hi ha un problema, però la solució rau amb ells en la comunitat.

Veure Presa de consiència. Sensibilitzar Poden assumir que tu disposes dels recursos o que solucionaràs els seus problemes (els que hagin creat expectatives), però tu has de contrarestrar aquestes suposicions.

PRESENTACIÓ D'INFORMES:

Presentació d'informes és el procés de transmissió de la informació. Pot ser verbal, escrita o electrònica.

Entre els mòduls de formació hi ha diversos que donen orientació en la redacció d'informes, vegeu: Redacció d'informes.

PRINCIPI KISS

"Keep It Simple, Sweetheart!" (Que sigui simple, estimat!) ens demana que no compliquem la nostra feina. Acrònim en anglès: KISS.

Versions anteriors d'aquesta instrucció utilitzava la paraula "stupid" (estúpid) en comptes de "sweetheart" (estimat), però era una paraula negativa i no adequada per l'enfortiment comunitari.

PRODUCCIÓ DE SUBSISTÈNCIA

Producció que exclou tant els excedents i beneficis.

Els productors consumeixen els béns que produeixen.

Veure Camperols.

PROGRAMA DE SEQÜENCIACIÓ TANCADA:

És un programa de lectura rígid i preceptiu.

El material didàctic es presenta de manera sistemàtica i seqüencial. Vegeu Gran.

Totes les lliçons es creen de tal manera que els professors es veuen forçats a seguir les estrictes instruccions.

Hi ha poc marge de maniobra per la creativitat i la iniciativa del professor. (Jac Slik)

PROJECTE

Un projecte és una sèrie làgica d'activitats relacionades (inversions) destinades a solucionar problemes específics dins un temps i un lloc determinats. Les fases del projecte inclouen l'assessorament, la planificació, la millora (fer), el seguiment (observar) i l'avaluació.

Un projecte basat en la comunitat és aquell que tria tota la comunitat i en planteja les millores, el seguiment i el control.

PROLETARIAT

Karl Marx va utilitzar la paraula «proletariat» per referir-se a la classe explotada: treballadors de les fàbriques que no posseïen capital i que depenien de la seva feina per sobreviure.

Dins la vostra feina en les comunitats podeu trobar equivalents que treballen pels amos de la fàbrica i llogaters que no posseeixen la terra o la propietat on viuen o de la que viuen.

PRONÒSTIC

Quan pronostiques alguna cosa, suposes el que és més possible que passi segons els teus pensaments. Un pronòstic et diu el que és possible que passi en el futur.

Un pronòstic és una consideració important a l'hora de planejar, tant pel que fa a les microempreses com pel que fa a les instal·lacions comunitàries.

PROPOSTA

Una «proposta» és un suggeriment o una invitació. Dins la nostra feina, una «proposta» és un document per demanar diners i/o per cercar l'aprovació d'un projecte. El format més efectiu per una proposta és un disseny de projecte.

Aquest defineix un problema, una solució i una estratègia per utilitzar els recursos potencials i superar els obstacles per aconseguir objectius finits i mesurables. Veure Propostes.

PROVEÏDOR

Un «proveïdor» segueix un sistema de «subministrament» i proporciona recursos a canvi de vots, popularitat o passos en la seva carrera.  El sistema de provisions no és sostenible i no condueix a l'autosuficiència com ho fa la «possibilitació». El favoritisme (o «pork barrelling»), on els polítics i als càrrecs estenen contractes i serveis comunitaris als qui els mantenen en el poder es manté gràcies al sistema de provisions de les instal·lacions i serveis.

Els líders han de canviar o s'han de substituir per funcionaris completament democràtics que s'impliquin en el procés d'autoajuda comunitària.

© Copyright 1967, 1987, 2007 Phil Bartle
Disseny web de Lourdes Sada

──»«──€“

Última actualització: 2015.10.08