Traduccions:

Altres pàgines:

Mòduls

Mapa de la web

Paraules clau

Contacte

Documents útils

Enllaços útils

Aquest article es va presentar al
"Taller internacional sobre l'Aprenentatge de l'Acció: Lliçons des del Terreny" a l'octubre del 2004
organitzat per la Facultat de Ciències Polítiques de la Universitat de Chuo, Tokio (Japó)

Compartir algunes experiències en
Enfocament de Planificació Apreciativa i Participativa (EPAP)
Un enfocament centrat en el treball col·laboratiu amb els membres de la comunitat

per Kamal Phuyal, PhD

editat per Phil Bartle, PhD

traduït per Esperanza Escalona

Em dic Kamal Phuyal. Estic implicat en el camp del desenvolupament des de l'any 1987. Vaig començar a treballar en aquest camp com un "mediador comunitari" en un poble remot del Nepal. Desde llavors, he treballat en diferents parts del Nepal, principalment en àrees rurals, a través de vàries organitzacions governamentals i no governamentals. Crec que és necessària la participació de la gent i, finalment, el seu lideratge per a un desenvolupament sostenible. Per tant, vaig aprendre APR i altres enfocaments participatius i els porto aplicant a la meva feina des del 1990. Durant els últims cinc anys o més, he estat aplicant l'enfocament de planificació apreciativa i participativa , que es concentra més en els punts forts i positius de la comunitat i en portar a terme plans de desenvolupament basats en ells. La meva experiència em diu que aquest enfocament és el més efectiu i una bona eina per treballar de manera conjunta amb la gent local per aconseguir el canvi. M'agradaria compartir aquí amb vostès algunes de les meves experiències pràctiques.

1. EPAP: un enfocament pràctic

1.1 Què és l'EPAP?

L'Enfocament de Planificació Apreciativa i Participativa (EPAP) es va iniciar al Nepal després del 1999 i ha estat àmpliament utilitzat per vàries organitzacions i individus. Però diferents persones i organitzacions utilitzen noms diferents per l'EPAP, com ara enfocament de planificació positiva, enfocament de planificació apreciativa, etc. Aquest enfocament comparteix els valors plantejats per l'enfocament de la "investigació apreciativa" (IA).

El fet de centrar-se en les persones ha sigut un dels components principals d'aquest enfocament que defensa la "participació de les persones en el procés de desenvolupament" com el seu dret. La gent local està en el seu dret d'analitzar la seva pròpia situació i planificar un futur millor. La gent local, preferiblement la que està marginalitzada, hauria de tenir el control sobre les decisions que es prenen respecte al "desenvolupament" que afecta la seva vida i les seves condicions. Per aconseguir-ho, la gent de fora s'escolta a les persones locals, aprèn d'elles i treballa conjuntament amb elles com a mediadors. Així doncs, aquest enfocament destaca la participació com un fet en què "les organitzacions per al desenvolupament haurien de participar en els temes de la comunitat, no que les comunitats participin en les agendes definides per les organitzacions".

Una altra contribució important de l'EPAP a l'enfocament participatiu és el fet que defensa la importància dels punts forts de la comunitat que porten al desenvolupament sostenible. Desaconsella concentrar-se o iniciar discusions sobre els problemes de la comunitat, que normalment crea frustració i un sentiment d'inferioritat entre la gent. Pensaments del tipus "Tenim molts problemes, tenim dificultats" entre la gent no poden iniciar un procés de potenciació. L'EPAP, doncs, sempre comença amb les persones compartint els punts forts que tenen, històries d'èxit, disponibilitat de recursos locals, i coneixements i pràctiques indígenes. S'estima més utilitzar el terme "àrees per millorar" que problemes.

Aquest enfocament comparteix les següents idees bàsiques:

• La gent local coneix la seva situació molt millor que la gent de fora. Són ells, doncs, qui ha de liderar el procés de desenvolupament.
• Les persones estan en el seu dret d'analitzar la seva situació, pensar i planificar un futur millor, portar a terme l'acció i avaluar els seus resultats.
• Respecteu la diversitat. Gent diferent (de diferents classes econòmiques, de diferents castes, etc.) tenen idees diferents, necessitats diferents i desitjos diferents. Els mediadors han de respectar aquest fet i escoltar-se a tothom per conèixer les seves realitats.
• Escolteu-vos a la gent local, aprengueu d'ella i doneu-li suport, preferiblement a la gent marginalitzada.
• Respecteu els coneixements i les pràctiques indígenes. Aprengueu d'això.
• El procés de desnvolupament ha de ser simple i divertit, de tal manera que fins i tot les persones analfabetes hi puguin participar fàcilment.

1.2 Procés de l'EPAP

L'EPAP té el següent procés d'aplicació:

Respecte a les diferents etapes de l'aplicació, segueix bàsicament les etapes del "cicle de projecte participatiu" que s'ha inclòs a l'annex 1. L'explicació detallada de cada etapa de l'EPAP s'ha inclòs a l'annex 2.

1.3 Per què l'EPAP?

Els aspectes importants de l'EPAP sobre els que tinc experiència o que he posat en pràctica en diferents comunitats són els següents:

• Es basa en els punts positius de la gent local en comptes dels problemes i febleses que hi ha a la comunitat. Com diu Mac Odell, "si busques problemes, en trobaràs més; si busques èxits, trobaràs més èxit. Si creus en els teus somnis, pots aconseguir miracles." Per tant, nosaltres sempre ens concentrem més en trobar les causes últimes de l'èxit que en les causes últimes dels problemes.


• Entorn positiu: Posar l'èmfasi en l'aspecte positiu sempre crea un entorn feliç. A la gent se'ls alegra la cara i pensen "tenim moltes coses positives, ho podem fer molt millor" fent les coses nosaltres mateixos.


• Escolta sempre a les persones locals i anima-les a expressar i compartir les seves idees amb els altres. Dóna preferència a escoltar a les persones marginalitzades per aprendre quines són les seves realitats. Com que el procés és simple, divertit i positiu, les persones marginalitzades s'engresquen a participar compartint les seves idees i sentiments. Especialment en el cas del Nepal, les persones econòmicament pobres i de la casta anomenada baixa són les més valuoses (vegeu l'annex 3 per entendre la marginalització a la societat nepalesa).


• La gent local determina els seus somnis per canviar la comunitat basant-se en el seu context sociocultural, ja que l'EPAP sempre anima a que sigui la gent local qui determini els somnis (o objectius de desenvolupament), no que segueixin els somnis determinats per gent de fora de la comunitat.


• Ús dels recursos locals: quan portem a terme el procés de l'EPAP, la gent se centra més en els recursos que existeixen dintre de la comunitat. Per tant, primer debaten utilitzar els recursos locals per al desenvolupament de la comunitat en comptes de demanar i demanar fons de l'exterior (donants). Així comença el procés real de potenciació de la comunitat.


• Canvia la mentalitat dels "mediadors per al desenvolupament": quan els mediadors per al desenvolupament veuen els punts forts de la gent local, tant pel que a les seves capacitats com pel que fa als seus recursos locals, se n'adonen de la importància de l'enfocament participatiu.

1.4 Eines útils

S'utilitzen vàries eines participatives, sobre tot eines de l'APR per dur a terme exercicis d'EPAP. Aquestes eines s'utilitzen principalment per permitir a les persones locals expressar-se i compartir informació, i per estimular la discussió i l'anàlisi. Moltes d'aquestes eines tenen una base visual, implicant a la gent local en un procés creatiu. Les persones (en un context rural) utilitzen material local, com ara pals, pedres, herbes, fusta, fulles, i terres. No estan familiaritzats amb el paper i els bolígrafs. Per la gent del poble, pot ser bastant diferent: "els tremolen les mans quan agafen un bolígraf, i quan arriben al final del paper, s'acaba tot." Es poden utilitzar algunes de les eines següents:

1. Mapes socials
2. Mapes de recursos
3. Recorreguts a peu
4. Classificació per parells
5. Dibuixos, etc.

(Vegeu l'annex 4 per una breu explicació d'aquestes eines)

3. Mediador EPAP

El paper dels mediadors és vital per dur a terme el procés amb èxit. Els mediadors normalment treballen per a fer el procés més fàcil i crear un entorn que motivi a la gent local a participar en el procés.

La participació de la gent marginalitzada, principalment dels que són analfabets i que dubten d'expressar les seves opinions, és impossible si no és fa una feina apropiada de mediació. L'èxit dels exercicis depen, principalment, dels mediadors que fan de convocants i catalitzadors, però sense dominar el procés. S'han de prendre el seu temps, mostrar respecte, ser oberts i autocrítics, i aprendre a no interrompre. Així doncs, el mediador ha de tenir els coneixements necessaris per millorar el nivell de participació (vegeu annex 5 per al nivell de participació en els tallers). Ara sorgeix una pregunta: quines són les qualitats necessàries per ser un mediador?

Crec que la combinació de tres aspectes principals és molt important per ser un mediador eficient i capaç: actitud, coneixements i capacitats. De tota manera, l'actitud juga un paper vital per a que la mediació tingui èxit, principalment en exercicis D'EPAP. Algunes de les principals qualitats bàsiques per ser un mediador, segons la meva experiència, són les següents:

Tots tenim experiències en el nostre camp. Doncs compartim-les i veurem com podem millorar aquestes qualitats.

4. Al final

L'EPAP no ho és tot. Té les seves limitacions. S'ha comprovat que és efectiu a un micro nivell, però difícil d'utilitzar en una gran àrea.

L'EPAP no és un pack màgic que ha aparegut de sobte del no res. S'ha desenvolupat treballant conjuntament amb les persones que viuen en espais rurals al Nepal; però també s'utilitza en comunitats urbanes i en vàries institucions.

L'EPAP és per a la comunitat - la comunitat no és per a aquest enfocament.

Només un bon ésser humà pot ser un bon mediador. Els valors de l'EPAP, doncs, s'haurien d'incorporar a la vida de cadascú.

Annex 1: Cicle del projecte participatiu

El projecte de l'EPAP deriva del cicle de projecte participatiu.

Compareu amb el Cicle de mobilització.

Annex 2: Passos de l'EPAP

Exemple de format pel pla detallat d'implementació
[Eixampleu les columnes i poseu la taula en posició horitzontal]

Annex 3: Alguns exemples d'eines participatives que es poden utilitzar per l'exercici d'EPAP

Mapa social: A la majoria de societats heterogènies, hi ha diferents castes, ètnies, i grups socials i econòmics. És important entendre l'estratificació de les comunitats tant en termes de recursos com en l'accés i distribució d'aquests. Entendre l'estructura social de la comunitat és crucial per portar a terme les activitats de desenvolupament que tenen com objectiu la potenciació dels grups marginalitzats. L'eina del mapa social pot ser la millor per aquest anàlisi. A més, pot generar informació diversa: número d'habitatges, d'habitants, d'alfabetització, de caps de bestiar, etc.

Al començament s'ha de proporcionar una introducció general dels objectius de l'exercici. Després, s'ha d'animar a la gent del poble a que dibuixi un mapa del poble. Per animar-los, el mediador ha de ser el primer en dibuixar. Després s'ha d'esforçar en passar el pal de mans, doncs el mapa normalment es dibuixa sobre el terra comunal utilitzant materials locals per representar tot el que es pugui. Això assegura l'interès de la comunitat i promou la seva participació. S'ha de fer un esforç constant per que les dones i els nens ofereixin també la seva perspectiva o poden fer un mapa separat.

Mapa dels recursos: Aquesta eina indica els recursos naturals existents al poble, incloent-hi les terres i l'aigua. També s'analitzen els usos d'aquests recursos i l'accesibilitat a ells per part de la gent pobre. El mapa de recursos també mostra la qualitat o status de cada recurs. Aquests mapes ajuden a identificar i inventariar diversos tipus de recursos del poble i les seves característiques en les etapes inicials del propi procés de desenvolupament. Amb aquest procés de mapatge ens assegurem que totes classes de diversitats es tenen en compte al llarg de les discussions posteriors amb la gent local.

Recorregut a peu: És una caminada sistemàtica amb la gent local de la comunitat que observa, pregunta, escolta, mira i identifica zones diferents, buscant oportunitats i àrees per fer millores. Les troballes es poden mostrar en un mapa social o en un diagrama del recorregut.

Els mediadors de fora de la comunitat fan una caminada pel poble. Fan preguntes i aprenen de la gent del poble quina és la seva situació. Abans de començar el recorregut a peu, els mediadors poden fer una llista per compartir i aprendre de la gent local. És preferible fer un recorregut en forma de "U" per tenir un millor coneixement de l'àrea.

Classificació per parells: Aquesta eina confirma les categories, els criteris, les tries i les prioritats de la gent local. Les raons principals de les que es deriven aquestes preferències es poden tornar a comparar basant-se en una progressió d'indicador simple. Ajuda a prioritzar les àrees a millorar i també els projectes.

En la classificació per parells, els temes d'interès es comparen parell per parell, preguntant als informants quin dels dos elements de cada parell prefereixen i perquè. La classificació posa els criteris en les files d'una matriu i els temes en les columnes, i la gent omple les caselles de cada fila.

Annex 4: Situació de marginació existent en l'estructura social nepalesa

Annex 5: Nivell de participació als "tallers participatius"

Notes a peu de pàgina:
1. Odell, M., 2000, Temes de desenvolupament participatiu