Pàgina inicial
 ARP/APR




Traduccions:

'العربية / al-ʿarabīyah
বাংলা / Baṅla
Català
中文 / Zhōngwén
Deutsch
English
Español
Filipino/Tagalog
Français
Ελληνικά / Elliniká
हिन्दी / hindī
Italiano
بهاس ملايو / Bahasa Melayu
Polszczyzna
Português
Română
తెలుగు /Telugu
Tiếng Việt

                                        

Altres pàgines:

Mòduls

Mapa del web

Paraules clau

Contacte

Documents útils

Enllaços útils


Kamal Phuyal, Nepal







COMPARTIR LA FELICITAT PER MITJÀ DE L'APR

Nepal

per Kamal Phuyal

editat pel Dr. Phil Bartle

Traduït per Alicia Ballabriga Díaz


"Els participants en la formació no es concentren en els continguts de la formació en si, sinó que observen el comportament dels formadors, tant si aquest és conseqüent amb les seves ensenyances o exposicions orals a classe com si no. Per altra banda, els participants posaran en pràctica el seu aprenentatge quan el comportament pràctic dels seus formadors els resulti convincent".
(Sr. Uttam Dhakhwa, Fòrum compartit d'espiritualitat i desenvolupament)

Per què s'ha de fer servir l'APR? Aquesta pregunta s'ha plantejat a diversos fòrums, classes i tallers. Segons la meva experiència, he observat que l'APR es compon principalment de tres aspectes: l'actitud i el comportament; el concepte i la percepció, i el procés (d'aplicació de les eines) o les capacitats. Aquest tercer aspecte sembla molt evident, doncs es centra en la manera d'utilitzar les seves eines i, segons es comenta, és present a la majoria de cicles formatius. La formació comença amb la història de l'APR i finalitza amb l'aplicació de les eines.

El primer component tracta la qüestió: qui ha de fer servir l'APR? Quines característiques són necessàries per als professionals d'APR? La segona qüestió apunta cap als raonaments d'utilitzar l'APR: per què no altres eines? Quins són els valors de l'APR? De la mateixa manera, el tercer component es centra en la manera de fer servir les eines amb més eficàcia i en quin és el procés de la seva aplicació.

La participació dels habitants depèn de l'actitud del facilitador d'APR.

Desenvolupament significa compartir la felicitat

En una ocasió, un company meu em va dir: "Saps què vol dir desenvolupament? Segons la meva experiència implica, sobre tot, compartir la felicitat amb els altres." M'ho va raonar amb diversos casos que havia viscut, i em va agradar la seva idea de desenvolupament.

He tingut l'oportunitat de visitar molts projectes de desenvolupament, alguns on s'invertien milions de rupies i d'altres on només es gastaven uns centenars. Una vegada em trobava en un poble a prop de Pokhara, a 200 km de Kàtmandu, on dúiem a terme una avaluació participativa sobre un projecte d'aigua potable. Allà ens ho vam passar molt bé, ja que vam compartir molt amb els vilatans, que estaven molt contents de tenir-nos en el seu poble. Es tractava d'un projecte petit des del punt de vista financer, una col·laboració entre la direcció comarcal de conques del govern i una organització japonesa que va costar completar al voltant de 35.000 rupies. Durant el temps que vam compartir, les dones ens van explicar el projecte:

Una Didi (germana) va venir a treballar al nostre poble, però no li vam fer cas durant molt de temps. Ja saps, els vilatans li demanaven que marxés (doncs havien tingut males experiències amb anteriors cooperants) però, en canvi, es passava la nit pensant en els nostres problemes. Era tan agradable! Amb el temps ens va arribar a agradar i vam començar a treballar juntes per a aconseguir moltes coses: ara tenim les nostres cooperatives, vam donar classes d'alfabetització. Ens ho vam passar d'allò més bé amb ella i estàvem molt contentes mentre treballàvem plegades. Vam completar tota la feina amb alegria, saps? Encara ara ens emociona recordar aquells dies. Ens agrada molt el nostre projecte i no deixem que s'esvaeixi, ni que sigui per recordar el temps que vam passar amb ella.

Aquells vilatans no poden ni tan sols pronunciar bé el nom de les organitzacions; l'única cosa que repetien una i altra vegada era que estaven molt contents de comptar amb la Bikase Didi ("cooperant - germana"). Malauradament no vam poder conèixer aquella Didi, però quan es parlava d'ella, vam veure que li encantava treballar amb les camperoles. Vam arribar a saber que els seu únic lema era compartir la felicitat amb els altres. Tant els vilatans com la Didi van compartir la seva felicitat. El projecte de potabilització de l'aigua era el mitjà per a compartir la felicitat, una felicitat que va portar l'èxit d'aquell projecte. Als vilatans no els importa la quantitat que s'hi va invertir ni recorden quant es va gastar. Durant tot el període d'avaluació recordaven repetidament la felicitat, que els va encoratjar a fer moltes coses més. Ara tenen la seva cooperativa, entre les dones han format un comitè de manteniment, tenen grups d'estalvi. "Estem contentes de formar part d'un grup, hi anem i compartim els nostres problemes i, de fet, podem compartir la nostra felicitat", diuen.

Una de les organitzacions multilaterals més grans va invertir 1,5 milions de rupies en el projecte de potabilització de l'aigua a la zona de Nuwakot, al nord de Kàtmandu. Cal tenir present que el comitè de desenvolupament del poble, que engloba al voltant de 800 famílies (diversos pobles), rep només 500.000 rupies del govern com a pressupost anual. En aquest cas es va produir un conflicte important degut a que els vilatans no estaven contents amb el projecte, encara que els resolgués els problemes que els suposava anar a buscar aigua a una llarga distància. En la seva avaluació del projecte, els vilatans van comentar:

La construcció del projecte gairebé ha acabat, però ni tan sols reconeixem a les persones que hi formen part perquè no paren de canviar el personal, de manera que al poble mai no veiem ningú dues vegades. Per això no considerem que aquest sigui el nostre projecte. Hem sentit que han format un grup de treball, però no sabem qui són. De segur que es troben entre els líders polítics. El personal no té cap oficina aquí ni cap lloc permanent on quedar-se, així que sovint tornen a Kàtmandu o Trishuli (on hi ha la seu de la zona) en el seu vehicle un cop han visitat les obres. Un dels contractistes d'un poble veí s'ha responsabilitzat dels treballs de construcció. Una vegada que vam anar a parlar amb el personal, semblava que no els agradés tenir tracte amb nosaltres.

Durant molts anys, els vilatans havien anat a buscar aigua a una font dels voltants, i podien continuar fent-ho en el futur. No se'ls va preguntar sobre els seus desitjos, què pensaven en realitat; es va tractar d'un pla extern i executat amb el suport d'unes poques persones que no tenien problemes amb l'aigua. Aquí trobem que el projecte no podia ser el mitjà de compartir la felicitat, doncs la distància entre els vilatans i les persones del projecte es va començar a engrandir des del moment en que el projecte va entrar al poble. Sembla que el personal va considerar el projecte com part de la seva feina, pensant que eren amables amb la gent del poble pel fet de portar un projecte. No estaven preparats per a passar una estona parlant amb els vilatans, i per tant, si no parlen amb la gent, com poden compartir la felicitat?

La nostra història ens mostra molts exemples relacionats amb els treballs participatius portats a terme per la gent, com la construcció de molts temples, carreteres, escoles; l'excavació de pous i estancs, etc. Totes aquestes coses les feien com si celebressin cerimònies. Si ho analitzeu, trobareu que la motivació principal darrera de totes aquestes coses era compartir la felicitar. Acostumaven a cantar cançons, fer el treball social de manera col·lectiva, compartien el menjar amb els altres a les festes, reien, gaudien i finalitzaven les seves tasques. De vegades comparteixen la seva felicitat donant alguna cosa als altres, de vegades rebent dels demés i d'altres vegades compartint.

Un cop, una organització important va oferir una bona feina a una de les meves companyes, qui, desprès de pensar-ho molt i parlar-ho amb els altres, va rebutjar l'oferta. Va dir:

No estic segura de si podré aconseguir un "entorn feliç" en aquest nou lloc. Estic molt contenta aquí, treballant amb els meus companys, amb qui puc compartir la meva felicitat. Aquí gaudeixo de la meva feina. Sí, és clar que m'han ofert el doble de salari i beneficis, però tinc por de perdre la meva felicitat.

Compartir la felicitat per mitjà de l'APR

Fins ara no hem trobat cap formació en APR avorrida. Fa poc, vaig revisar 60 informes de formació en APR; vaig consultar l'avaluació que van fer els participants, que es sol dur a terme al final de la formació. Mai no he vist, ni tan sols en un informe, que la formació en APR fos avorrida. Diuen: "Els deu dies han passat com deu minuts", "El procés d'aprenentatge va ser com un joc", "No ens hem avorrit", "Hem rigut molt", "Hem compartit molt", etc. El que s'aprèn amb l'APR es pot aprendre també d'altres maneres. No obstant, un dels valors principals de l'APR, segons la meva experiència, és que crea un entorn per a compartir la felicitat. Els participants no senten la jerarquia, ni tampoc les disparitats (socioeconòmiques, de casta, sexe). Tots riuen, aprenen i comparteixen. Compartir la felicitat desenvolupa el vincle sentimental d'afecte entre els participants, que és el que aconsegueix l'APR durant la formació o dins la comunitat.

"Ja sabeu, quan es fa un mapa social, els vilatans mouen pedres, pals i construeixen cases. Tenen present que estan fent un mapa del poble, o un mapa artificial, durant els primers 15 minuts, però després obliden que estan jugant amb pedres i altres materials de la zona, i entren a la realitat. Criden, riuen, parlen sense embuts i, de vegades, també s'enfaden. Per això, el que he notat és que, un cop passats els 15 minuts, s'inicien les discussions i les anàlisis, i és el moment en que comencen a compartir la felicitat. Quan els moments artificials acaben i es comença a compartir la felicitat, altres vilatans que es mantenen apart decideixen participar en l'exercici; inclús els analfabets i les persones marginades que dubten a parlar en públic comencen a participar. Compartir la felicitat facilita el procés."
Comentari d'un facilitador d'APR

De totes maneres, l'APR sense "compartir la felicitat" resulta avorrida i molt tècnica; de vegades, inclús, molt perillosa. Una vegada, els presidents d'un comitè de desenvolupament del poble de la zona de Dhading, districte ubicat a prop de Kàtmandu, van explicar les seves experiències en veure una "banda d'APR" de la següent manera:

"Un grup de professionals d'APR van venir precedits de quatre o cinc portadors que duien les seves tendes i aliments. Quan van arribar al poble, alguns d'ells van anar a buscar pollastres i altres a tallar branques dels arbres per a fer una foguera al vespre. Un grup de joves va anar a la font i va començar a burlar-se de les noies del poble. Al vespre, celebraven un gran esdeveniment cultural, van tocar música Angreji (anglès) i van començar a ballar com a les discoteques. Cridaven, i el ball va parar només quan dos borratxos que ballaven van començar a barallar-se. Al matí següent van reunir set o vuit persones, incloent 3 de la casa on s'allotjaven, i van "fer l'APR"."

Aquest tipus d'APR no participatiu no comparteix la felicitat, sinó que se la pren a la gent. A més, aquest tipus de pràctiques d'APR, amb els seus interessos creats, també destrueix els valors de l'APR.

Tot allò que duem a terme per mitjà de l'APR pot fer-se a més d'altres maneres. Utilitzant altres tècniques també es pot aconseguir la participació de la gent de la comunitat. Podem encoratjar els analfabets i la secció marginada a participar en els processos de desenvolupament fent servir altres tècniques, però el valor principal, o contribució, de l'APR és que té la capacitat de crear un entorn on es comparteix la felicitat.

En una ocasió es va portar a cap una classificació de benestar en un poble de la zona de Sindhupalchowk, que es troba al nord-est de Kàtmandu. Ho va fer un grup del vilatans. Van ubicar un home gran, que també formava part del grup, en la "classificació més baixa (de pobresa)", però ell ho va negar i es va mantenir una discussió durant molt de temps, on alguns volien demostrar que era pobre donant molts exemples. En realitat, el que volien era ajudar-lo, doncs el projecte els anava a proporcionar uns programes per a la gent pobre. L'home gran no tenia res, inclús li era difícil d'aconseguir dos àpats al dia. Va dir: "No tinc suficient menjar, però sóc feliç. Sóc la persona més feliç del poble, eh? M'heu vist mai trist o deprimit? Com és que dieu que sóc pobre?" De fet acostumava a ser un dels primers a prendre part, o encapçalar, qualsevol treball social. Al final els altres el van classificar en una "posició mitja".

Després d'aquest exercici vam parlar una bona estona amb aquell home i vam veure que ell mateix era una font de felicitat. Tots els vilatans senten la seva absència quan marxa uns dies. L'equip de l'APR es va adonar que, encara que és clar que les necessitats bàsiques (al menys) són un dret de tot ésser humà i que la fam pot crear obstacles per a sentir la felicitat, el benestar econòmic no pot comparar-se amb el benestar emocional i espiritual.

El mes passat vam debatre sobre el desenvolupament i l'espiritualitat. Algú va preguntar: "Què hi ha de l'enfortiment de la secció marginada de la societat?" Compartir la felicitat amb qui? D'aquest debat se'n van extreure algunes conclusions, com:

"Sí, és clar, volem justícia, no volem disparitats ni explotació i volem 'l'enfortiment dels desemparats’. Per tant volem que els marginats o els necessitats participin en el seu procés de desenvolupament. Volen escoltar-los. Volem sentir les seves idees. Volem ser els seus amics en el procés del seu enfortiment. I no volem això perquè es tracta de la nostra feina, sinó perquè així serem més feliços. Volem que "creixin" i que les disparitats es redueixin. Els hem de deixar sentir que ens agradaria ser els seus amics en el procés del seu enfortiment. Així és com compartim la felicitat amb ells. Un cop entenen els nostres desitjos, també comencen a compartir la seva felicitat amb nosaltres. Sí, és clar que l'APR ens pot ajudar molt a compartir la felicitat amb els marginats. L'APR elimina totes les formalitats entre nosaltres i ajuda a que el procés segueixi endavant per mitjà de la seva manera de pensar."

Un dels presidents del comitè de desenvolupament del poble ens va explicar la seva experiència sobre l'ús de l'APR en la planificació.

Abans de l'APR recollíem peticions de cadascun dels membres del districte, però la nostra taula acostumava a patir molt, doncs cada membre volia demostrar que les seves sol·licituds eren les més importants donant cops a taula! De totes maneres, avui en dia la classificació per parelles ha preservat les nostres pobres taules. Establim les prioritats amb felicitat."

Ha estat per mitjà d'aquest procés que he après, de les experiències que he tingut fins ara, que l'APR ens ajuda a compartir la nostra felicitat amb els vilatans, així com ells comparteixen la seva felicitat amb nosaltres, i per descomptat amb els vulnerables i els marginats. Crec que reflexionar sobre els aspectes positius (de qualsevol cosa) ens pot ajudar a progressar en el desenvolupament. Reflexionar només en els aspectes negatius ens empresona; no podem tirar endavant concentrant-nos només en allò que és negatiu.

Kamal Phuyal
Nepal
Article presentat al taller de l' IDS , "Camins cap a la participació."

––»«––

© Drets d'autor 1967, 1987, 2007 Phil Bartle
Pàgina web dissenyada per Lourdes Sada
––»«––
Última actualització: 12.02.2011

 Pàgina inicial

 Avaluació participativa