Tweet
Traduccions:
'العربية / al-ʿarabīyah
বাংলা / Baṅla
Català
中文 / Zhōngwén
Deutsch
English
Español
Filipino/Tagalog
Français
Ελληνικά / Elliniká
हिन्दी / hindī
Italiano
بهاس ملايو / Bahasa Melayu
Polszczyzna
Português
Română
తెలుగు /Telugu
Tiếng Việt
Altres pàgines:
Mòduls
Mapa del web
Paraules clau
Contacte
Documents útils
Enllaços útils
 |
COMPARTIR LA FELICITAT PER MITJÀ DE L'APR
Nepal
per Kamal Phuyal
editat pel Dr. Phil Bartle
Traduït per Alicia Ballabriga Díaz
"Els
participants en la formació no es concentren en els continguts de la formació en
si, sinó que observen el comportament dels formadors, tant si aquest és conseqüent
amb les seves ensenyances o exposicions orals a classe com si no. Per altra banda,
els participants posaran en pràctica el seu aprenentatge quan el comportament pràctic
dels seus formadors els resulti convincent".
(Sr.
Uttam Dhakhwa, Fòrum compartit d'espiritualitat i desenvolupament)
Per què s'ha de fer servir l'APR? Aquesta pregunta s'ha plantejat a diversos fòrums, classes i tallers. Segons la meva experiència, he observat que l'APR es compon principalment de tres aspectes: l'actitud i el comportament; el concepte i la percepció, i el procés (d'aplicació de les eines) o les capacitats. Aquest tercer aspecte sembla molt evident, doncs es centra en la manera d'utilitzar les seves eines i, segons es comenta, és present a la majoria de cicles formatius. La formació comença amb la història de l'APR i finalitza amb l'aplicació de les eines.
El primer component tracta la qüestió: qui ha de fer servir l'APR? Quines característiques són necessàries per als professionals d'APR? La segona qüestió apunta cap als raonaments d'utilitzar l'APR: per què no altres eines? Quins són els valors de l'APR? De la mateixa manera, el tercer component es centra en la manera de fer servir les eines amb més eficàcia i en quin és el procés de la seva aplicació.
La participació dels habitants depèn de l'actitud del facilitador d'APR.
Desenvolupament significa compartir la felicitat
En una ocasió, un company meu em va dir: "Saps què vol dir desenvolupament? Segons la meva experiència implica, sobre tot, compartir la felicitat amb els altres." M'ho va raonar amb diversos casos que havia viscut, i em va agradar la seva idea de desenvolupament.
He tingut l'oportunitat de visitar molts projectes de desenvolupament, alguns on s'invertien milions de rupies i d'altres on només es gastaven uns centenars. Una vegada em trobava en un poble a prop de Pokhara, a 200 km de Kàtmandu, on dúiem a terme una avaluació participativa sobre un projecte d'aigua potable. Allà ens ho vam passar molt bé, ja que vam compartir molt amb els vilatans, que estaven molt contents de tenir-nos en el seu poble. Es tractava d'un projecte petit des del punt de vista financer, una col·laboració entre la direcció comarcal de conques del govern i una organització japonesa que va costar completar al voltant de 35.000 rupies. Durant el temps que vam compartir, les dones ens van explicar el projecte:
Aquells vilatans no poden ni tan sols pronunciar bé el nom de les organitzacions; l'única cosa que repetien una i altra vegada era que estaven molt contents de comptar amb la Bikase Didi ("cooperant - germana"). Malauradament no vam poder conèixer aquella Didi, però quan es parlava d'ella, vam veure que li encantava treballar amb les camperoles. Vam arribar a saber que els seu únic lema era compartir la felicitat amb els altres. Tant els vilatans com la Didi van compartir la seva felicitat. El projecte de potabilització de l'aigua era el mitjà per a compartir la felicitat, una felicitat que va portar l'èxit d'aquell projecte. Als vilatans no els importa la quantitat que s'hi va invertir ni recorden quant es va gastar. Durant tot el període d'avaluació recordaven repetidament la felicitat, que els va encoratjar a fer moltes coses més. Ara tenen la seva cooperativa, entre les dones han format un comitè de manteniment, tenen grups d'estalvi. "Estem contentes de formar part d'un grup, hi anem i compartim els nostres problemes i, de fet, podem compartir la nostra felicitat", diuen.
Una de les organitzacions multilaterals més grans va invertir 1,5 milions de rupies en el projecte de potabilització de l'aigua a la zona de Nuwakot, al nord de Kàtmandu. Cal tenir present que el comitè de desenvolupament del poble, que engloba al voltant de 800 famílies (diversos pobles), rep només 500.000 rupies del govern com a pressupost anual. En aquest cas es va produir un conflicte important degut a que els vilatans no estaven contents amb el projecte, encara que els resolgués els problemes que els suposava anar a buscar aigua a una llarga distància. En la seva avaluació del projecte, els vilatans van comentar:
Durant molts anys, els vilatans havien anat a buscar aigua a una font dels voltants, i podien continuar fent-ho en el futur. No se'ls va preguntar sobre els seus desitjos, què pensaven en realitat; es va tractar d'un pla extern i executat amb el suport d'unes poques persones que no tenien problemes amb l'aigua. Aquí trobem que el projecte no podia ser el mitjà de compartir la felicitat, doncs la distància entre els vilatans i les persones del projecte es va començar a engrandir des del moment en que el projecte va entrar al poble. Sembla que el personal va considerar el projecte com part de la seva feina, pensant que eren amables amb la gent del poble pel fet de portar un projecte. No estaven preparats per a passar una estona parlant amb els vilatans, i per tant, si no parlen amb la gent, com poden compartir la felicitat?
La nostra història ens mostra molts exemples relacionats amb els treballs participatius portats a terme per la gent, com la construcció de molts temples, carreteres, escoles; l'excavació de pous i estancs, etc. Totes aquestes coses les feien com si celebressin cerimònies. Si ho analitzeu, trobareu que la motivació principal darrera de totes aquestes coses era compartir la felicitar. Acostumaven a cantar cançons, fer el treball social de manera col·lectiva, compartien el menjar amb els altres a les festes, reien, gaudien i finalitzaven les seves tasques. De vegades comparteixen la seva felicitat donant alguna cosa als altres, de vegades rebent dels demés i d'altres vegades compartint.
Un cop, una organització important va oferir una bona feina a una de les meves companyes, qui, desprès de pensar-ho molt i parlar-ho amb els altres, va rebutjar l'oferta. Va dir:
Compartir la felicitat per mitjà de l'APR
Fins ara no hem trobat cap formació en APR avorrida. Fa poc, vaig revisar 60 informes de formació en APR; vaig consultar l'avaluació que van fer els participants, que es sol dur a terme al final de la formació. Mai no he vist, ni tan sols en un informe, que la formació en APR fos avorrida. Diuen: "Els deu dies han passat com deu minuts", "El procés d'aprenentatge va ser com un joc", "No ens hem avorrit", "Hem rigut molt", "Hem compartit molt", etc. El que s'aprèn amb l'APR es pot aprendre també d'altres maneres. No obstant, un dels valors principals de l'APR, segons la meva experiència, és que crea un entorn per a compartir la felicitat. Els participants no senten la jerarquia, ni tampoc les disparitats (socioeconòmiques, de casta, sexe). Tots riuen, aprenen i comparteixen. Compartir la felicitat desenvolupa el vincle sentimental d'afecte entre els participants, que és el que aconsegueix l'APR durant la formació o dins la comunitat.
Comentari d'un facilitador d'APR
De totes maneres, l'APR sense "compartir la felicitat" resulta avorrida i molt tècnica; de vegades, inclús, molt perillosa. Una vegada, els presidents d'un comitè de desenvolupament del poble de la zona de Dhading, districte ubicat a prop de Kàtmandu, van explicar les seves experiències en veure una "banda d'APR" de la següent manera:
Aquest tipus d'APR no participatiu no comparteix la felicitat, sinó que se la pren a la gent. A més, aquest tipus de pràctiques d'APR, amb els seus interessos creats, també destrueix els valors de l'APR.
Tot allò que duem a terme per mitjà de l'APR pot fer-se a més d'altres maneres. Utilitzant altres tècniques també es pot aconseguir la participació de la gent de la comunitat. Podem encoratjar els analfabets i la secció marginada a participar en els processos de desenvolupament fent servir altres tècniques, però el valor principal, o contribució, de l'APR és que té la capacitat de crear un entorn on es comparteix la felicitat.
En una ocasió es va portar a cap una classificació de benestar en un poble de la zona de Sindhupalchowk, que es troba al nord-est de Kàtmandu. Ho va fer un grup del vilatans. Van ubicar un home gran, que també formava part del grup, en la "classificació més baixa (de pobresa)", però ell ho va negar i es va mantenir una discussió durant molt de temps, on alguns volien demostrar que era pobre donant molts exemples. En realitat, el que volien era ajudar-lo, doncs el projecte els anava a proporcionar uns programes per a la gent pobre. L'home gran no tenia res, inclús li era difícil d'aconseguir dos àpats al dia. Va dir: "No tinc suficient menjar, però sóc feliç. Sóc la persona més feliç del poble, eh? M'heu vist mai trist o deprimit? Com és que dieu que sóc pobre?" De fet acostumava a ser un dels primers a prendre part, o encapçalar, qualsevol treball social. Al final els altres el van classificar en una "posició mitja".
Després d'aquest exercici vam parlar una bona estona amb aquell home i vam veure que ell mateix era una font de felicitat. Tots els vilatans senten la seva absència quan marxa uns dies. L'equip de l'APR es va adonar que, encara que és clar que les necessitats bàsiques (al menys) són un dret de tot ésser humà i que la fam pot crear obstacles per a sentir la felicitat, el benestar econòmic no pot comparar-se amb el benestar emocional i espiritual.
El mes passat vam debatre sobre el desenvolupament i l'espiritualitat. Algú va preguntar: "Què hi ha de l'enfortiment de la secció marginada de la societat?" Compartir la felicitat amb qui? D'aquest debat se'n van extreure algunes conclusions, com:
Un dels presidents del comitè de desenvolupament del poble ens va explicar la seva experiència sobre l'ús de l'APR en la planificació.
Ha estat per mitjà d'aquest procés que he après, de les experiències que he tingut fins ara, que l'APR ens ajuda a compartir la nostra felicitat amb els vilatans, així com ells comparteixen la seva felicitat amb nosaltres, i per descomptat amb els vulnerables i els marginats. Crec que reflexionar sobre els aspectes positius (de qualsevol cosa) ens pot ajudar a progressar en el desenvolupament. Reflexionar només en els aspectes negatius ens empresona; no podem tirar endavant concentrant-nos només en allò que és negatiu.