|
Tweet Traduccions:
Català |
PREPARACIÓ D'UN DOCUMENT POLÍTIC DE DESENVOLUPAMENT COMUNITARIDirectrius pels líders ministerialspel Dr. Phil BartleTraducció d'Alba AraguzDocument de referència1. Introducció (objectiu): En molts projectes pot haver alguns objectius relacionats amb el canvi d'entorn (polític i administratiu) en el que es du a terme el desenvolupament comunitari. Aquests poden incloure, per exemple, «líders, experts tècnics i funcionaris passant d'un enfocament de subministre a facilitar un enfocament d'autoajuda». Altres objectius poden referir-se al desenvolupament i la institucionalització de programes i accions de potenciació de les comunitats de baixos ingressos pels ministeris i departaments pertinents i a l'orientació de les ONG per la realització d'aquest treball. Per crear un marc jurídic i institucional, així com per donar al govern un paper de lideratge en el desenvolupament comunitari, és necessari comptar amb un document polític oficial, aprovat pel Govern, que codifiqui els principis i les polítiques sobre desenvolupament comunitari. Aquest document ofereix algunes pautes i suggeriments sobre la producció i l'ús d'un document polític (sigui la redacció d'un document nou com revisar-ne un d'existent). Com passa amb la majoria de les directrius d'aquesta sèrie, això no és un document definitiu. Precisa de la vostra opinió i serà modificat i actualitzat en resposta als comentaris que rebeu. Si us plau, entauleu un diàleg. L'estructura d'aquest document és simple: (1) comença amb suggeriments sobre els procediments per crear, desenvolupar, modificar, editar, polir i legitimar un document d'aquestes característiques, (2) es discuteixen temes de contingut amb que pot ser modificat o ampliat el document i (3) s'acaba amb alguns suggeriments sobre com es pot utilitza el document polític. 2. Procediments: Per garantir que el document política sigui complet, útil, rellevant i un reflex de la «voluntat popular», la seva producció ha de ser el més participativa i consultada com sigui possible. La seva creació i posterior desenvolupament no s'ha de reduir als funcionaris públics, als professionals del desenvolupament comunitari o a qualsevol categoria professional específica, la participació ha de ser de base àmplia. Han de participar-hi totes les parts interessades, de tots els nivells: grups de suport, OBCs i comitès de desenvolupament, grups de compromís cívic, agricultors, treballadors de la salut, analfabets, advocats, autoritats locals, ONGs nacionals i internacionals, estudiants, mestres i, en general, persones de tots els àmbits de la societat. La participació completa de tots els esmenats és impossible. L'alternativa pràctica consisteix a establir un procediment que permeti la màxima aportació de les parts interessades. La coordinació de la creació i producció del document ha de ser encomanada a un petit «grup de treball», és a dir, unes quatre persones. El grup de treball l'han de formar com a mínim un acadèmic (expert en el desenvolupament comunitari), un treballador comunitari professional i un funcionari d'una ONG. La seva feina ha de ser elaborar un primer esborrany, distribuir-lo als altres per a crítiques i suggeriments, organitzar una sèrie de tallers per editar-lo i finalitzar-lo, i preparar una versió final que serà presentada al parlament. Quan es finalitzi el document, els funcionaris l'han d'entregar al ministre que el presentarà al Parlament perquè l'aprovi. Pot anar acompanyat dels documents apropiats per als membres del parlament (per exemple, descripció i anàlisi de les condicions i necessitats; avantatges relatius de facilitar la participació). 3. Contingut del document polític: A continuació es presenten una sèrie de temes sobre el que ha d'incloure o no en un document polític. La llista està incompleta. La vostra pròpia experiència en el desenvolupament comunitari o en la redacció de documents polítics és una font important en la modificació o ampliació d'aquests punts. No dubteu a participar-hi. 3.1 La política ha de ser política: Un document polític ha de ser una codificació de la política d'un país. Com a «prova de foc» del contingut, podeu preguntar-vos a cada frase: «Indica què fer o què no fer (per qui, per a qui, amb qui o a través qui)?». Molts documents polítics es dilueixen o es debiliten pel material descriptiu sobre la sociologia o la història de les comunitats o del desenvolupament comunitari. Un document polític no és un assaig universitari; material descriptiu i analític es pot posar en un annex (pot servir per convèncer els membres del parlament sobre la necessitat d'una política codificada) però no ha de ser inclòs en el document de política en si. 3.2 Claredat i precisió en les definicions: El desenvolupament i la participació comunitaris estan plens d'interpretacions diferents i contradictòries. L'incursió de paraules clau en un text sobre política ha de ser precisa, específica i sense ambigüitats. Han d'anar acompanyades d'una llista de definicions adjunta (en forma d'apèndix) al document polític i definida com una part de la secció integral del document. Les paraules i les frases que es defineixen en l'annex han d'incloure el següent (però no han d'estar-hi limitades): Contabilitat, animació, capacitat, OBC, CBR, comunitat, potenciació comunitària, gestió comunitària, basat en la comunitat, consulta, desenvolupament, alfabetització funcional, assentament humà, generació d'ingressos, intervenció, autoritat local, mobilització, ONG, participació, associació, atenció sanitària primària, pobresa, sostenibilitat, formació, transparència, organització unitària, i valor afegit. Podeu pensar en altres paraules i conceptes clau. Totes les definicions i l'ús d'aquestes paraules en el text, han de ser concretes i no poden donar peu a dobles lectures. Això ajudarà a evitar interpretacions errònies i accions conflictives o contradictòries per part dels qui millorin el treball comunitari. 3.3. Organitzacions no governamentals: Les ONG estan aquí per quedar-se. Estan creixent en nombre, tamany, varietat, impacte i influència. Els governs no tenen els recursos, la flexibilitat o l'autoritat per fer tot el treball comunitari sense l'ajuda de les ONG. Les que són més madures, professionals, ètiques i orientades al desenvolupament voldran ser part integrant de la política d'un país per la reducció de la pobresa, la potenciació comunitària i la democratització. Consideraran un document polític ben estructurat així com la necessitat de lideratge i orientació pel seu treball. No tan sols els representants de les ONG han de participar en l'elaboració de la política de desenvolupament de la comunitat; un segment important de la política s'hauria de dedicar a la direcció d'ONGs nacionals i internacionals. Com a mínim, la política ha de definir quina informació han de proporcionar les ONGs al ministeri, incloent-hi: objectius, mètodes, àrees d'operació, resultats de les activitats, seguiment i avaluació; en forma de plans, pressupostos, informes i documents. Es recomanen informes trimestrals. La funció del ministeri és la recopilació i resum de tots els informes de les ONG, l'avaluació de les àrees (professionals i geogràfiques) debilitades i necessitades i proporcionar directrius i lideratge per les ONG. 3.4. Comunicació i xarxes: El ministeri ha de facilitar l'intercanvi d'experiències i coneixements entre tots els funcionaris regionals que treballen en el desenvolupament comunitari i totes les ONG que fan treball comunitari. Pot ser en forma de butlletí periòdic, complementat amb informes de notícies ocasionals. També es recomanen reunions anuals. El ministeri també ha d'estar en l'avantguarda de la utilització de tecnologia de la informació electrònica, mitjançant l'establiment i manteniment d'una pàgina web a internet on es presenti el seu comunicat, així com material de formació i experiències compartides pels oficials regionals de desenvolupament comunitari i ONGs. 3.5. Formació i actualització: El govern ha de ser el centre de formació en l'ocupació i la millora d'habilitats d'intervenció professional dels treballadors comunitaris tant de dins com de fora del govern. (Els treballadors comunitaris poden aconseguir fàcilment que la formació rància, obsoleta o cremada sigui reciclada de forma positiva.) Molts d'aquests serveis estan disponibles, sovint de forma gratuïta, però son desconeguts pels treballadors comunitaris. La política del Govern ha d'anar cap a la millora contínua i la professionalització dels treballadors comunitaris en el terreny, l'aprenentatge dels nous mètodes i tècniques conforme apareixen i la integració de l'experiència pràctica amb la teoria i la literatura. 3.6. Propòsit i enfocament: El propòsit del document polític ha de ser indicat d'una forma clara. La seva intenció és aclarir i codificar les polítiques relacionades amb el desenvolupament comunitari del país. Ha de posar l'accent en la potenciació en lloc de la dependència, la transparència sobre el secret, l'acció positiva cap a les persones vulnerables, l'equilibri de gènere, la bona gestió, la democratització i la planificació. 3.7. Funcions dels actors: Un capítol del document polític o -millor- un apèndix, ha de definir les funcions dels actors clau i les parts interessades. A mesura que cada funció és identificada i descrita, es pot fer un croquis sobre les relacions entre els actors. La llista ha d'incloure (però no s'hi ha de limitar): membres de la comunitat, líders comunitaris, coordinadors, autoritats regionals o autonòmiques, representants dels donants, organismes participants, autoritats locals, ministres, activistes/animadors, responsables de les ONG, directors de les ONG, representants nacionals de les ONG, polítics, alts funcionaris del ministeri, funcionaris regionals, un comitè de direcció, destinataris (grups o individus) i altres responsables o participants en el desenvolupament comunitari. La llista ha d'incloure actors governamentals i no governamentals i d'altres interessats. 4. Utilitat: Tot i ser aprovat pel parlament, un document polític no farà cap efecte si és deixat de banda i ignorat. El seu servei (utilitat), serà el resultat del que passi a continuació. El document polític no només ha de ser llegit, sinó també discutit i entès, no només pels treballadors de la comunitat, sinó pels seus supervisors, gerents i planificadors, dirigents i funcionaris, de tots els nivells, que controlin o influeixin en el que succeeix en les comunitats. La creació del document ha de ser vista com una oportunitat per advocar pels principis consagrats en el mateix. Han d'imprimir-se moltes còpies, cadascuna d'elles amb una coberta brillant i algunes il·lustracions, i posar-les a disposició a les llibreries de tot el país amb preus subvencionats. Han d'enviar-se còpies gratuïtes a totes les oficines regionals i a totes les ONG que treballin en el desenvolupament comunitari. S'han de preparar diversos tallers, tant a nivell nacional com regional, amb la participació de tots els esglaons de les parts interessades. Els tallers no s'han de limitar a la sensibilització i la comprensió de la política, sinó que han d'impulsar els participants a crear programes de potenciació comunitària, siguin regionals com nacionals, sobre la base dels principis consagrats en el document polític. El ministeri pot fer-ho tot: produir, aprovar i utilitzar un document polític sense augmentar el seu pressupost. Molts donants externs (governs, les Nacions Unides, ONGs) estan disposats a contribuir a aquesta tasca, sempre hi hagi lideratge, motivació, compromís i voluntat per part del ministeri per portar dur-ho a terme. 5. Conclusió: Un document polític sobre el desenvolupament comunitari és una eina necessària per aclarir, defensar i recolzar l'enfortiment de les comunitats pobres d'un país. Ha de ser creat per un grup que representi la varietat d'interessats i participants, que en discuteixin el contingut. La producció ha de ser com més participativa possible. Ha de ser aprovat per l'òrgan de govern més elevat en matèria política i legislativa, distribuït a totes les regions i a totes les ONG del país, i dedicar-hi tallers arreu del país. La seva missió és aclarir i codificar la visió de la gent de la seva pròpia participació en el seu destí. ––»«––© Copyright 1967, 1987, 2007 Phil Bartle
––»«–– |
Pàgina inicial |
Ambient afavoridor |