Tweet
Traduccions:
Català
English
Español
Filipino/Tagalog
Français
Ελληνικά / Elliniká
Italiano
Português
Română
اردو / Urdu
Altres pàgines:
Mòduls
Mapa de la web
Paraules clau
Contacte
Documents útils
Enllaços útils
Continguts:
Continguts:
Continguts:
Continguts:
Continguts:
Continguts:
Continguts:
Continguts:
VIH-SIDA
I MOBILITZACIÓ PER LA POTENCIACIÓ
El paper de l'activista en lluita contra aquest flagell
de Phil Bartle, PhD
traduït per María Pérez del Cura
Dedicat a Stephen Lewis
Fullet d'estudi
Introducció:
Potser la epidèmia més devastadora dels inicis del segle XXI, sobretot en els països en vies de desenvolupament, i especialment a l'ÀFrica, és la ràpida propagació del síndrome mortal d'immunodeficiència adquirida (SIDA).
La lluita contra la SIDA s'ha de desenvolupar en diversos fronts. Potser el més important d'ells és la colpidora manca de suport dels països rics per proporcionar medecines que allarguin la vida i evitin el contagi de mare i fill. Tot i que aquest problema no estigui a l'abast de l'actuació del treballador de camp comunitari, hi ha altres fronts en els quals vostè, com a activista comunitari, juga un paper important i efectiu.
Nota (1): No és comprensible que, mesos després que diversos milers de persones perdessin la vida en l'atac completament espantós contra les torres bessones de Nova York, s'hagin recaptat centenars de bilions de dòlars en suport de les víctimes, mentre que la mort previsible de tres milions de persones cada any no pugui aconseguir els set bilions de dòlars necessaris per acabar amb la SIDA.
Hi ha diverses activitats que un activista pot emprendre per potenciar una comunitat amb baixos ingressos. Algunes són estan relacionades amb la prevenció, d'altres amb la mitigació. Entre aquestes:
- Prevenció: conscienciació per al canvi de conducta
- Prevenció: subministrament de materials
- Prevenció: creació de fonts d'ingressos alternatius (com ara, per les prostitutes)
- Prevenció: posar fi a l'ús de les drogues i les agulles compartides (incloent-hi els treballadors sanitaris)
- Mitigació: satisfer les necessitats dels òrfens
- Mitigació: nens ajudant els seu avis (i no van a l'escola, sobretot les noies)
- Mitigació: manca de professors
- Mitigació: manca de patrons
- Mitigació: manca de líders
Estudiarem cadascuna de les qüestions per ordre. Primer, tot i així, permeti'ns repassar el paper de l'activista en la comunitat i els mètodes aplicats a la potenciació comunitària.
Elecció de la comunitat: Ha de ser el seu problema i solució:
Vostè ja ha portat a terme una campanya de conscienciació en la comunitat, la qual considera el gran nombre de persones que es moren per la SIDA com el seu problema principal actualment. Què poden fer perquè la comunitat sigui més saludable?
No els respongui vostè. Aconsegueixi-les d'ells.
Desafiï'ls a justificar les accions que han d'escollir per tal de solucionar el problema. Revisi les conseqüències de les seves decisions diverses. Si els diu què han de fer, llavors sabran que les solucions que els ofereix són les seves solucions, la qual cosa els dóna una bona excusa per no portar-les a terme i deixar que fracassin. Si són ells qui ofereixen solucions, recordi'ls que vostè es troba allà per facilitar les coses, però que les decisions són seves.
Comprovi que els seus plans per a l'acció s'escriguin en la pissarra perquè ho puguin veure i que es registrin per a futures referències.
Per ara, existeixen dos tipus de solucions racionals disponibles: (1) prevenir l'expansió de la malaltia i (2) mitigar els efectes de la malaltia tant com hagi progressat. No hi ha cap cura coneguda de la malaltia de moment, i les medecines que ajuden a allargar la vida de les víctimes no estan a l'abast de tothom (en els països pobres).
Prevenció: conscienciació per al canvi de conducta
La SIDA és sorprenentment difícil de contreure. El VIH no es transmet tan fàcilment com moltes malalties.
Saber com prevenir la SIDA és la meitat de la solució. La voluntat de portar a terme els canvis que requereix en el comportament és l'altra meitat. Com va dir Mao Tse Tung, «una escala només pot ser tan forta com la seva baula més dèbil». Si aconsegueix una però no l'altra, no previndrà la propagació de la malaltia. Coneixement i voluntat.
.Saber com es transmet el VIH, la primera meitat de la solució, és important. Això també implica conèixer com no es transmet el VIH: s'han de desmuntar molts mites. El virus es troba en el fluid humà i en la temperatura del cos. Fora d'aquest entorn, mor en uns 17 segons (compti 20 per arrodonir). No es pot contreure en una piscina o per asseure's en un vàter (20 segons després d'haver-lo utilitzat un portador infectat).
Abraçar una víctima de la SIDA no et transmetrà el VIH, com tampoc dormir (només dormir) en el mateix llit. Tampoc no transmeten la malaltia els fets de seure en la mateixa classe i en el mateix pupitre, menjar en la mateixa taula o catifa, beure de la mateixa copa, donar la mà per saludar o ballar.
Els dos mètodes més comuns i efectius de transmissió del virus VIH són les relacions sexuals i utilitzar una mateixa agulla per injectar. La relació pot ser oral, anal o genital. Les agulles poden ser utilitzades amb drogues il·lícites o amb medecines sanitàries. La relació per si mateixa no pot causar la SIDA, només es transmet si el company ja té el virus. Tampoc les agulles no poden causar la SIDA, només si l'usuari anterior pateix la malaltia i ha deixat part del virus a l'agulla, es transmetrà.
Asseguri's que els participants saben que el sexe i les agulles (per si mateixes) no causen la SIDA, tot i que poden utilitzar-se per transmetre el VIH.
Al començament, van sorgir molts mites sobre la SIDA. Com que les primeres víctimes als EE.UU. eren descendents d'haitians o homosexuals, molta gent pensava erròniament que l'homosexualitat causada la SIDA (no és així) o que es va originar a Haití (és improbable). En molts llocs d'Àfrica, encara es pensa que el sexe anal causa la SIDA, i tampoc no és així.
Algunes pràctiques augmenten les probabilitats de contreure la SIDA. Per exemple, el sexe anal sovint origina petites ferides en la pell i ajuda que la sang es barregi. En algunes bandes, existeix la pràctica de causar petites hemorràgies vaginals (per infecció en tocar excrements d'animals) per augmentar el plaer masculí, la qual cosa ajuda que la sang es mescli encara més.
Una qüestió important, que requereix una discussió en detall amb els teus participants, és que implica el sexe, i hi ha diversos punts de vista molt ferms sobre el sexe i el fet de parlar-ne. Hi ha molts tabús a l'hora de parlar-ne, i sentiments de culpabilitat, incomodat, por d'exclusió social i la idea que no és un tema per parlar públicament. Ens agrada fer veure que no existeix.
El desig de relacions sexuals (libido) és un procés humà normal i saludable, com la gana, la set o les ganes de dormir. Potser a causa de les fortes restriccions que tenim, reforçades per la majoria d'advertències religioses (quan, on, amb qui, com, què), oblidem el fet que és un desig donat per Déu, i per això fem veure que no existeix. Hem inventat moltes paraules o frases per utilitzar-les substituint-les. Prohibim als adolescents i joves, els quals senten un gran desig però quasi no en tenen informació o coneixement, que aprenguin sobre aquest tema de manera racional, faccional i lògica. Vostè ha de desafiar els seus participants. No es troba amb ells per dir-los el que han de pensar. Tanmateix, si no parlen sobre el sexe i la transmissió de la malaltia, la mort s'emportarà gran part de la població. És una qüestió de vida o mort, i han de vèncer la por irracional de parlar-ne.
De qualsevol manera, només conèixer com es transmet el VIH és la primera meitat i, per si mateix, aquest coneixement no previndrà la propagació de la SIDA. Per la segona meitat de la solució, la prevenció, cal que la gent vulgui utilitzar la informació i canviar les pràctiques perquè no es transmeti el virus.
Les enquestes sociològiques han revelat que molta gent desanimada i deprimida, malgrat saber com es transmet el VIH, mantenen relacions sexuals insegures i comparteixen agulles. Se senten tan pobres i impotents, sabent que no els hi queda gaire per viure, que volen gaudir de si mateixos abans de morir. Això succeeix especialment entre els nens del carrer de les ciutats creixents dels països pobres. Moltes persones s'enfaden quan saben que estan infectades pel virus i la seva reacció irreflexiva és matar els altres infectant-los intencionadament.
En moltes societats, s'espera que les dones es mostrin passives i obedients amb els desitjos dels homes. Per molts d'ells, portar un condó durant les relacions és menys agradable que no portar-ne cap. Si aquests homes volen mantenir relacions sexuals de manera que ajuda a la transmissió del VIH, les dones que sàpiguen com es transmet es veuen, tot i així, forçades a contribuir a la transmissió. Mentre no es parli de pràctiques sexuals públicament –a les esglésies, mesquites, temples, escoles, ràdio, TV, asemblees locals, reunions municipals, allà on la gent es reuneix per parlar de temes públics– els homes que prefereixin no portar condó no sentiran conscientment cap mena de rosec i continuaran amb relacions sexuals insegures sense pensar-hi.
L'única resposta és animar-los amb una actitud positiva. Quan la gent no se sent enganyada, i accepta i agraeix el que té, i tenen l'esperança de poder millorar el futur, llavors es derroten les actituds negatives. No pots lluitar contra una cosa negativa amb una altra negativa, ha de emplenar l'espai amb una positiva i la negativa simplement s'esvairà.
Si els membres de la teva comunitat volen fer el que calgui per informar el públic i pressionar socialment la gent perquè consideri un canvi de comportament, caldrà una campanya de conscienciació. Trobarà més informació sobre la mobilització de la comunitat en campanyes de conscienciació en el següent document, «Mobilització per la reivindicació.»
Com en gran part del treball comunitari, uns quants èxits comporten un èxit encara major. Si anima els membres comunitaris a unir-se i escollir un projecte pràctic, que germina i es desenvolupa, vostè també propaga una actitud positiva. Potser haurà de començar d'una manera més accessible i simple. Moderi les seves expectatives (també les de la comunitat) i primer realitzi diversos èxits; més tard, ocupi's de les situacions més difícils.
Recordi que la prevenció amb el canvi de comportament exigeix dos aspectes igualment importants: (1) comprendre com es transmet la VIH i (2) estar disposat a canviar el comportament per evitar el contagi. La comprensió i la voluntat es poden fomentar utilitzant les tècniques de potenciació comunitària.
Prevenció: subministrament de materials
Potser la millor forma de prevenir la transmissió del VIH és l'abstenció total. Quan la gent comenci a pensar de manera realista i venci la seva por de parlar obertament sobre a les activitats sexuals, s'adonaran que l'abstenció és molt rara, per no dir irreal. Fins i tot, s'ha descobert algunes persones molt respectades que han fet públicament un vot de castedat han acabat mantenint relacions sexuals.
Després de l'abstenció, què és el millor? Els condons
Quan els condons són disponibles i barats per a tothom, és més fàcil que els aconsegueixen i utilitzin les persones que volen mantenir relacions sexuals però no contreure el VIH. Això és més comú en les zones urbanes, on les botigues i quioscos els venen i els clients els poden comprar discretament sense que ningú se n'assabenti. En canvi, en les zones rurals, aconseguir condons és més problemàtic. En aquest as, vostè ha d'animar a la comunitat a perdre les pors i ser més oberta. Un cop més, ens referim a la reivindicació.
Si els membres comunitaris es prenen seriosament la prevenció de la SIDA, faci'ls saber que poden crear una organització de subministrament de condons (com en una ONG) i fer-ho públic mitjançant conferències i presentacions en esglésies, mesquites, temples, escoles i reunions púbiques. Si no és factible la instal·lació de màquines expenedores de condons en llocs privats com lavabos, cal buscar alternatives. Tant els homes com les dones haurien de ser capaços de vendre'ls a qualsevol discretament.
S'ha de formar una petita organització de voluntaris locals que visiti escoles, esglésies, mesquites, temples i reunions públiques per fer saber que l'ús del condó és un mitjà per prevenir la transmissió del VIH. Quan les persones més conservadores diguin que vendre condons no és una acció moral, recordi'ls que és una qüestió de vida o mort.
A sota, destacarem que l'altra no sexual manera de transmetre el VIH és compartir agulles usades per injeccions. D'una manera semblant al subministrament barat i eficaç de condons, la comunitat potser voldrà crear una ONG per disposar d'agulles netes. Com en tot el seu treball, no faci el treball pels membres comunitaris (la qual cosa els afebleix), sinó que els ha d'organitzar perquè ho facin ells mateixos (la qual cosa els enforteix).
Prevenció: fonts d'ingressos alternatius
Un vector important en la propagació de la SIDA és el comerç del sexe. Moltes persones, especialment dones, es veuen forçades a entrar en el negoci a causa de la pobresa i de les obligacions (com ara, aconseguir diners per pagar l'educació dels seus fills). Acaben mantenint relacions sexuals cada dia amb diverses persones. Molts dels seus clients no volen utilitzar condons. Això constitueix un mitjà fàcil per a la transmissió del virus VIH.
Les prostitutes, juntament amb els conductors, són col·lectius amb una alta taxa d'infectats pel VIH. Com que les arrels del negoci de la participació en el negoci sexual formen part de la pobresa, les activitats per lluitar-hi, especialment la generació d'ingressos, són possibles mitjans per extreure la gent del negoci i ajudar-los a trobar mètodes alternatius per obtenir diners.
En aquesta web, trobarà tres mòduls dedicats a la generació d'ingressos i als mètodes que pot utilitzar per emprendre un programa d'aquestes característiques. Són: (1) Principis de generació d'ingressos, (2) Construint una organització de crèdit, i (3) Formació per a microempreses.
Si el seu propòsit és utilitzar la generació d'ingressos com a mètodes per allunyar la gent del negoci sexual, llavors haurà d'ajudar directament les prostitutes per organitzar-les i oferir-los formació. No només hauria d'actuar impecablement, sinó que també ha de parlar amb els altres membres comunitaris, perquè entenguin els seus motius i objectius. Ha d'aconseguir que siguin comprensius amb la situació de les prostitutes i que aprenguin a considerar-les com víctimes de les circumstàncies, en lloc de persones amb llibertat que desitgen contradir els costums de la comunitat i de la societat.
La conscienciació pública millora si la fa la comunitat i no per a la comunitat.
Prevenció: posar fi a l'ús de les drogues i les agulles compartides
A banda de les relacions sexuals, la segona causa més important de la transmissió del VIH són les agulles compartides.
Quan s'utilitza una agulla amb una xeringa per injectar drogues o medecina en una persona infectada, el virus es diposita (en quantitats molt petites) a l'interior de l'agulla. Si l'agulla es torna a utilitzar un altre cop poc temps després, el virus s'inserirà en el cos de la segona persona. No importa el fet que l'agulla s'utilitzi per injectar drogues il·legals als addictes o també medecines legals als pacients en l'àmbit mèdic, perquè la pràctica és un mitjà de transmetre el virus. En ambdós casos, la raó per la qual s'utilitza la mateixa agulla en més d'una persona és estalviar diners. Estalviar diners d'aquesta manera, però, s'emporta vides.
Els símptomes de la SIDA poden no ser evidents en la persona infectada durant alguns anys, per la qual cosa no és fàcil identificar les persones infectades com a portadores de la malaltia.
Què hi pot fer, com a activista, sobre les agulles compartides?
Un cop més, com ja s'ha dit moltes vegades en aquesta web, li recomanem que no faci conferències, ni renyi ni sermonegi ningú. Si els membres comunitaris identifiquen la mort de moltíssimes persones a causa de la SIDA com un problema, vostè trobarà una oportunitat. Repassi amb ells les diferents opcions disponibles: la prevenció i la mitigació.
Si els membres reconeixen que existeix una pràctica de compartir agulles, tant és l'ús que se'n faci, desafiï'ls preguntant sobre les estratègies disponibles. Si troben que una possible estratègia és canviar de comportament, faci'ls saber que un canvi de comportament requereix comprensió i motivació. No poden només acordar amablement en una reunió municipal que s'ha de canviar el comportament i deixar que aquesta resolució registrada en els llibres s'oblidi.
La informació ha de vèncer les inquietuds i tabús de la discussió en públic.
Els membres respectats i reconeguts de la comunitat han de manifestar públicament el seu suport a favor de canviar les pràctiques. Han de parlar en reunions públiques, escoles, esglésies, mesquites, i també en la ràdio i la televisió.
Tant els drogoaddictes com els pacients clíniques han de saber que han d'exigir l'ús d'agulles netes com a protecció contra la transmissió del VIH.
La comunitat –i no vostè– pot organitzar una ONG reivindicativa per conscienciar i fer conèixer l'exigència d'agulles netes. Vostè els pot guiar i animar.
Mitigació: satisfer les necessitats dels òrfens:
La SIDA no afecta a persones a l'atzar en la societat. Per exemple, com s'ha mencionat anteriorment, les prostitutes i els camioners tenen taxes d'infecció especialment altes, la qual cosa té unes conseqüències importants. Sorprenentment, la mortalitat no suposa una reducció de prostitutes, ja que els alts nivells de pobresa fan que més gent treballi d'aquesta manera. La inexperiència de les noves prostitutes també pot tenir com a resultat més sexe sense protecció, i així augmenta la taxa de mortalitat.
Tot i així, la mortalitat dels camioners experimentats produeix una disminució de treballadors en aquest sector, i cada cop és més freqüent trobar conductors amb poca experiència i formació a les carreteres per substituir els que moren. L'augment d'una conducció dolenta a la carretera causa més accidents, i un major nombre de ferides i morts.
En tota la societat, hi ha altres categories de persones que tenen més probabilitat d'infectar-se que la majoria. Els estudis demogràfics de les víctimes de la SIDA demostren que són les classes dirigents de la societat són les que pateixen més risc d'infecció. La gent que fa coses, que emprèn accions i proposa idees, acostumen a tenir més libido i mantenen relacions sexuals amb freqüència amb diverses parelles. Això té unes conseqüències sociològiques brutals, de les quals la més important és que el desenvolupament econòmic, polític i social no només s'afluixa, sinó que de vegades s'inverteix. Vagi amb compte, aquesta categoria inclou els activistes comunitaris. Més tard, analitzarem les activitats per mitigar la degradació resultat de la manca de professors, patrons i líders.
Tanmateix, primer estudiarem una altra conseqüència demogràfica. Com és fàcil de deduir, la SIDA afecta la gent en edat de tenir fills. Com que la majoria d'aquestes persones ha començat a tenir fills i després moren a causa de la malaltia, la SIDA produeix una superabundància d'òrfens. Què passa quan una malaltia acaba amb gran part de la gent en edat de tenir fills? Demogràficament és interessant, però les conseqüències sociològiques són pertorbadores. La piràmide de l'edat, en lloc de ser plana a causa de la pobresa comunitària (és adir, amb un gran més nombre de nens dependents que la mitjana mundials), s'estreny al centre. Els ancians s'encarreguen dels nens. En els seus anys de vellesa, quan ja han arribat a una edat de merescut descans, encara tenen més treball per a fer. Històricament, els pares marxaven a les ciutats per a guanyar-se la vida però, si han mort, qui proporcionarà els diners perquè els avis criïn els néts?
La majoria d'aquesta ancians són dones. Mai no descansen.
Quan parla amb la comunitat, vostè descobreix les seves prioritats. Si els membres comunitaris diuen que no es cuiden suficientment els nens, llavors pregunti'ls què hi volen fer. Si diuen que alguna agència exterior hauria de venir i cuidar dels nens, aquest no serà un bon començament. No succeirà. Si, en canvi, la comunitat decideix que el problema és prou important perquè vulguin organitzar una CBO o ONG per cuidar-los, és una meravellosa senyal. Des d'un punt de vista realista, tot i així, la comunitat pot només tenir recursos per crear un grup d'acció que proporcioni a qualsevol orfe dinars en grup un cop a la setmana. Aquesta estratègia realista pot ser la clau d'una organització més gran que, més tard, subministri més recursos.
Si els membres comunitaris es comprometen a proporcionar menjar per al grup un cop a la setmana, hauran fet un pas endavant molt important. Un cop més, recordi la moral de la història dels dos nois; quan la comunitat comença a ajudar-se a si mateixa, no garantirà l'ajuda externa, però si no la troben llavors, és molt improbable que mai l'aconsegueixin. Vegi el document de recaptació de fons. La gent està disposada a implicar-se (contribuir) si veuen resultats. No tots poden proporcionar menjar. Alguns són capaços i estan disposats a oferir altres tipus d'ajuda (gestió, cuina, aconseguir diners, comptabilitat, recollir roba) i ho portaran a terme quan l'organització hagi aconseguit alguns ─tot i que siguin petits─ èxits.
Si la comunitat decideix no fer res, això suposa un missatge molt clar als possibles donants exteriors importants: que la comunitat no es preocupa suficientment per esforçar-se. Recordi-ho als membres de la comunitat
Mitigació: Nens ajudant els avis:
La demografia de la SIDA té altres conseqüències socials.
Quan desapareixen tantes persones en edat de tenir fills, i els avis eduquen aquests fills, molts nens acaben ajudant-los. Com que aquestes tasques històricament recauen sobre les noies, així és com continuen avui en dia. Els nens, i especialment les noies, no van a l'escola per dues raons, que són (1) acaben ajudant els seus avis a criar altres nens i (2) la manca de diners per a pagar l'escola, per la qual cosa les noies són les primeres en marxar.
Què pot fer-hi la comunitat i vostè, com a activista, per animar-los?
Si la comunitat considera que es tracta d'una prioritat, pot organitzar-se per acabar amb la situació. Pot crear un grup de suport per proporcionar algunes atencions als nens de la comunitat, potser setmanalment. També pot crear un grup de suport per ajudar els ancians setmanalment a netejar, rentar la roba, anar a buscar aigua i altres tasques domèstiques que els sigui difícils de fer. Pot trobar voluntaris de la comunitat per fer classes als òrfens. Els nens encara haurien d'ajudar a casa, però també podrien ser educats mentre ho fan.
Un cop més, l'estratègia és començar poc a poc, utilitzant els recursos limitats de la comunitat, sense buscar un finançament complet. Es pot començar a recaptar fons. L'organització pot esdevenir un canal per gestionar recursos exteriors.
No fer res només comportarà una situació encara pitjor.
Mitigació: Manca de professors:
Entre les víctimes de la SIDA, es troba la classe dirigent, és a dir, els líders socials que acostumen a ser els primers en morir. En molts pobles africans, gran part de totes les escoles no tenen professors. En altres llocs del món devastats per la SIDA, han succeït situacions similars.
En les primeres seccions d'aquests mòduls de formació, li introduïm el concepte de recursos ocults. Les comunitats no haurien d'amagar els seus recursos amb l'esperança que la llàstima arrossegui els donants a oferir caritat. Emfatitzant l'autosuficiència, l'activista sotmet als membres de la comunitat a una pluja d'idees per identificar recursos que s'acostumen a deixar de banda. Entre ells, podria haver-hi jubilats amb experiència i coneixements que no podrien treballar una jornada completa, però podrien treballar (potser a canvi d'alguns àpats) unes quantes hores cada setmana, ensenyant les seves coneixences als nens.
Malgrat que és difícil complir un programa escolar complet, és molt més raonable organitzar classes d'alfabetització funcional i aritmètica. Vegi el mòdul d' Alfabetització. Li caldrà voluntat, motivació, organització, planificació i gestió. Es pot realitzar com a projecte comunitari. Comenci poc a poc. L'èxit genera més èxit.
Un cop s'ha creat una organització que ha començat a actuar, s'unirà més gent i d'altres se sentiran més disposats a col·laborar, incloent les agències donants exteriors.
Mitigació: Manca de patrons:
Una de les seccions més importants econòmicament que pateix la SIDA són els patrons. Els patrons formen part del col·lectiu dirigent de la societat.
Quan els patrons desapareixen, els treballs també ho fan. L'augment de la desocupació és una de les conseqüències nefastes de l'epidèmia de la SIDA en els països pobres.
Si la comunitat on treballa considera que és un problema important, la resposta serà la creació de més treballs, tot i que no apareguin espontàniament. Si els membres comunitaris volen crear més llocs de treball, ho poden fer participant en un programa del tipus de generació d'ingressos com el que s'explica en aquesta web. Hi ha tres mòduls de formació; comenci amb Principis.
Mitigació: Manca de líders:
Finalment, entre les persones emprenedores que mata la SIDA, també s'hi troben els líders. Amb líders, ens referim a la classe dirigent, entre els quals hi ha polítics, funcionaris, directors d'escoles i institucions, directius d'empresa i tots els que contribueixen al lideratge social.
En desaparèixer els líders, la resposta que pot oferir l'activista per la potenciació és ajudar a crear nous dirigents, promoure la transparència, responsabilitat, cooperació i els altres elements d'un bon govern, impulsant i organitzant el desenvolupament comunitari.
Porti a terme una organització (ja sigui social, econòmica o política) i un lideratge actiu i efectiu. Ajudi a seleccionar, promoure, i donar suport i desenvolupament nous líders eficaços. Quan les organitzacions i la societat pateixen una reducció dels seus líders, una bona organització comunitària pot millorar els líders i el seu lideratge, per pal·liar les conseqüències negatives d'aquesta malaltia.
Conclusió:
La lluita contra la SIDA té diversos fronts. No pot treballar sol en tots. Apliqui les tècniques de potenciació comunitària per lluitar-hi allà en els llocs on vostè pugui ser eficaç.
La SIDA és un problema ingent. Malgrat que pugui ser aclaparador, no deixi que es converteixi en una excusa per deprimir-se i no fer res. Mentre no hi hagi cura i sigui una malaltia mortal, hi ha dos tipus d'accions que la comunitat pot emprendre amb el seu estímul i orientació, que són (1) la prevenció i (2) la mitigació. Tot i que s'agraeixi l'ajuda exterior, no arriba espontàniament. No en depengui i no deixi que els membres comunitaris en depenguin, a pesar dels arguments que li donin per exigir-la.
Recordi el principi important il·lustrat en la història dels dos nois. Si la seva comunitat s'organitza i comença a ajudar-se, la gent de fora ho veurà i se sentirà més disposada a oferir la seva ajuda. La gent estarà més disposada a contribuir si vostè (i la comunitat) ja ha començat a fer alguna cosa. Si impulsa la distribució i acció de la comunitat basada en organitzacions, els donants i les agències donants exteriors seran capaços de canalitzar recursos a través d'ells a la seva comunitat.
Aquest document per si mateix no l'ajudarà a dissenyar una estratègia per prevenir i mitigar els efectes de la SIDA. Disposa d'enllaços i enllaça diverses tècniques i principis explicats al llarg de tots els mòduls.
Utilitzi'ls.
––»«––
Presentació
sobre la VIH-SIDA, del Dr. Edward Anafi, feu clic aquí.
Vegeu
també: http://www.youandaids.org/
Educació sanitària:
 |