Pàgina d'inici
 Mètodes de formació




Traduccions:

Català
中文 / Zhōngwén
English
Español
Filipino/Tagalog
Français
Ελληνικά / Elliniká
Italiano
Português
Română

                                        

Altres pàgines:

Mòduls

Mapa de la web

Paraules clau

Contacte

Documents d'utilitat

Enllaços útils


EXPLICAR HISTÒRIES

pel Dr. Phil Bartle

traduït per Blanca Matas


Notes de formació

Fora l'entreteniment pel propi bé

Quan il•lustres principis que estan relacionats amb la mobilització, un mètode popular és explicar una història. Has d’escollir una història que il•lustri de manera genuïna la idea que vols transmetre (en definitiva, ets allà per mobilitzar i no pas per entretenir). La narració de contes té un propòsit i és part de les teves eines d'activista.

Quan vols il•lustrar, per exemple, que l’assistència exterior és més útil quan recolza a l’autoconfiança, i és menys útil si és simplement caritat, el conte de “Mahoma i la corda” és molt adequada. El captaire tenia gana i demanava menjar però el profeta li va donar almoina i va dir-li que així l’ajudava a proveir-se de menjar.

Una altre exemple de conveniència és quan vols mostrar que una comunitat pot obtenir més ajuda quan es comença a ajudar ella mateixa, i no pas si en demana a l'exterior. La història tracta de dos nois, un d’ells vol pujar a un arbre. Si comença a pujar per ell mateix, llavors el seu amic li pot donar una empenta. La tercera història està dirigida els activistes en formació.

A continuació hi ha tres històries que pots utilitzar per ensenyar els teus principis.

Mahoma i la corda:

Un home famèlic es va acostar al profeta Mahoma i li va demanar menjar. Però en lloc de menjar, Mahoma li va donar un tall de corda i algun consell: "Vés al bosc i recull llenya seca. Lliga-la amb aquesta corda i al poble, ven-la com a llenya per fer foc. Utilitza els diners que guanyis per a comprar-te menjar". Mahoma li va donar el consell necessari per a què l'home es tornés independent i no depengués del fet de demanar almoina.

Quin principi s'il·lustra en aquesta història? "El millor regal elimina la dependència d'altres regals".

Els dos nois:

Dos nois caminaven pel bosc. El primer va trobar un niu i el va voler agafar. Va intentar pujar a l'arbre on hi havia el niu però no va arribar ni tan sols a la primera branca. Va avisar a l'altre noi per a què l'ajudés a pujar i aquest, encantat, ho va fer. Si el noi s'hagués assentat sota l'arbre i li hagués demanat al seu amic que el pugés fins a la copa de l'arbre, l'altre s'hi hauria negat.

Quin principi es mostra en aquesta història? "La gent està destijant d'ajudar-nos quan nosaltres ens ajudem a nosaltres mateixos"

Totes dues històries i moltes d'altres que aprendràs en aquesta professió, es poden allargar a través de dramatisme, cançons i esquetxos. Vegeu: La talla de fusta. Poden ser molt divertides i inoblidables; si els expliques en un gran aconteixement públic, poden ser molt impactants i es poden entendre molt bé.

Reconeixement: Totes dues històries són originàries del Nord de Ghana. Estic amb deute amb la gent de Dagomba, amb l'associació de joves Amasachina (que fan un treball fantàstic de mobilització i d’activitats d’auto-ajuda a la regió del nord) i també amb en Bruce i l'Ann Borquist, Peace Corps, Tamale, Ghana, 1980-1982, per compartir-les amb mi.

Els set homes cecs i l'elefant:

En un poblet hi havia set homes cecs que eren amics i passaven els dies parlant sobre coses del món. Un dia va sorgir el tema de “l’elefant”. Cap d’ells no havia “vist” mai un elefant. Així que van demanar que els portessin fins a l’elefant per descobrir què era. Un d’ells va tocar un costat de l’elefant; un altre, la cua; un altre, la trompa; un altre, les orelles; un altre, les cames; i així seguiren tots. Després de la visita, es van reunir per discutir allò que havien “vist".

"Oh, un elefant és com una paret"- va dir un (el que havia tocat un costat de l'animal). "No, és com una corda"- va contestar-li un altre. "Tots dos esteu equivocats"- va dir un tercer -"és com una columna que aguanta una teulada". "És com un pitó mort"- va dir un quart. "És com una manta"- va dir un que li havia tocat les orelles. I així van seguir discutint.

Alguns narradors diuen que discuteixen tant als uns amb els altres que acaben no sent amics. Pots explicar la història com vulguis. Fes exercicis d'escalfament i millora la història per a què sigui molt entretinguda.

S'utilitza la història per ensenyar molts principis. En aquest lloc web podem utilitzar-la per descriure la comunitat com un elefant. Tots la veiem diferent i encara es troba lluny del què algú de nosaltres pot experimentar en qualsevol moment.

Reconeixement: Vaig sentir aquesta història a l'Índia. No sé si té drets d'autor i em disculpo a totes aquelles persones que puguin tenir-los. Me le van explicar com una paràbola antiga i com si pertanyés a domini públic.

Com a activista, hauries de recopilar més històries i anotar-les al teu diari. Pregunta a altres activistes i comparteix-les en tallers, reunions, seminaris, conferències i, d'altres vegades pots contactar amb treballadors del camp amb experiència.

Quan llegeixes o escoltes altres històries que tenen orígens diferents, pregunta't si es poden utilitzar o modificar amb la finalitat d'ensenyar els principis de desenvolupament de la comunitat. Prova'ls. Canvia'ls. Utilitza'ls. Comparteix-los amb altra gent.

––»«––

Explicar històries:


Explicar històries

© Copyright 1967, 1987, 2007 Phil Bartle
Pàgina web dissenyada per Lourdes Sada
––»«––
Darrera actualització: 14.02.2011

 Pàgina d'inici

 Mètodes de formació