Tweet
Traduccions:
Català
中文 / Zhōngwén
English
Español
Filipino/Tagalog
Français
Ελληνικά / Elliniká
Italiano
Português
Română
اردو / Urdu
Altres pàgines:
Mòduls
Mapa de la web
Paraules clau
Contacte
Documents útils
Enllaços útils
MOBILITZACIÓ PER LA SOCIETAT CIVIL
Quan els objectius comunitaris no són instal·lacions materials
de Phil Bartle, PhD
traduït per María Pérez del Cura
Fullet de formació
Malgrat que les circumstàncies puguin ser diferents, ha de mantenir els mateixos principis
Objectius físics i no físics:
Quan porti a terme una sessió de pluja d'idees o una valoració participativa en un grup comunitari, s'adonarà de quin és el problema prioritari del moment. Cal que vostè estigui preparat per escoltar qualsevol cosa que els altres identifiquin amb el problema principal. Haurà d'estimular-los fins aclarir quin és el problema, ja que sovint s'expressen de maneres diferents, perquè no han reflexionat anteriorment sobre les qüestions.
Per exemple, poden dir que la prioritat és la manca d'un doctor, que volen construir una clínica, mentre que la qüestió és l'abundància de malalties entre els nens, i la solució serien mesures preventives com l'aigua neta, el control dels mosquits i una sanitat efectiva. Fins i tot, després d'haver-los incitat i ajudar-los a aclarir els seus objectius, el resultat serà alguna cosa material.
Per contra, els membres poden dir que els terratinents els maltracten i que necessiten cert control sobre la renda. La solució podria ser la formació i creació d'una organització d'arrendataris que lluités pels seus drets en la comunitat. Una organització regional d'arrendataris és molt diferent d'una latrina o un subministrament d'aigua; no és res físic.
D'una manera similar, els membres poden dir que hi ha grups violents que extorsionen els membres més dèbils de la comunitat, que s'ha originat un comerç il·legal de droga que debilita els joves i contribueix a l'augment dels crims (pagar per drogues). La resposta es troba en l'organització de la comunitat, no en construir una escola o clínica física. És la creació i incitació de l'activista i del grup reivindicatiu.
En certs moments, haurà de tractar aquests objectius materials i immaterials de la mateixa manera. Ajudi a la comunitat a desenvolupar la capacitat per establir, definir i fer realitat els seus objectius.
En altres moments, haurà de conèixer aspectes sobre les preocupacions particulars de diferents tipus d'objectius.
El mòdul de l'aigua, per exemple, mostra que moltes de les preocupacions que sorgeixen al llarg de l'organització de la comunitat per aconseguir aigua són exclusives d'aquest sector. D'una manera semblant, també hi ha objectius no físics pel que fa a problemes com les drogues, la violència o l'explotació dels arrendataris. Organitzar els joves en clubs esportius comporta un seguit d'elements diferents de l'organització el subministrament de sorra per construir un edifici.
La necessitat de la reivindicació comunitària:
Si ajuda una comunitat a constituir una organització reivindicativa, vostè persegueix dos objectius. 1) Ajuda la comunitat a enfrontar-se o ocupar-se d'alguna dificultat que vol corregir, i (2) contribueix al creixement de la societat civil, o del compromís cívic, que és un factor important en el reforçament i desenvolupament d'una societat democràtica.
Mentre s'aprèn més i més, la democràcia progressa sustentada en altres aspectes de la societat, entre els quals es troben la llibertat d'expressió i de premsa, la llibertat d'associació (és a dir, la formació de grups sense control o prohibició del govern), i un bon govern (transparència, integritat, joc net, respecte a la llei, compromís).
L'existència d'una oposició fidel (malgrat semblar termes contradictoris) en el parlament, i de crítiques verbals al govern (com en les organitzacions civils) en el seu exterior no afebleix un govern democràtic; més aviat, el reforça. Sembla una paradoxa.
Tot això forma part del concepte «compromís cívic.» Com que el poder es torna addictiu i la corrupció augmenta al mateix temps que el poder, és més probable que un govern mantingui la seva integritat si ha de respondre als ciutadans. (Vegeu: Polítics i mobilització). La integritat troba suport si és legal (i es disposa a) qüestionar públicament les accions del govern, i si ha d'anar amb compte per evitar un escàndol. Les agències no governamentals, independents i sense afiliació s'ocupen de mantenir la dignitat del govern.
Quan una societat o comunitat té organitzacions que manifesten l'opinió pública, fins i tot les que no pertanyen a l'àmbit del govern oficial, més forta esdevé aquesta societat o comunitat. Si vostè, com a activista, pot ajudar un grup comunitari a establir una organització reivindicativa, no només els ajuda a augmentar el seu poder, sinó que contribueix a una societat en general amb més poder.
En un altre document (Mobilització i política), li recomanem que eviti la política militant. Aquí aprendrà com aplicar les seves aptituds d'organització comunitària per crear organitzacions que puguin esdevenir una veu política. Es tracta d'una contradicció? No, si segueix els consells per a activistes; no realitzi el treball dels seus clients, animi'ls i eduqui'ls perquè ho facin, facilitant-s'ho en lloc de fer les coses per ells.
Una ONG és el que fa la ONG:
Un vell proverbi africà diu que «No hi ha res a l'oceà que sigui igual, tot i que a tot l'anomenem "peix"».
Una ONG (Organització no governamental) és un terme residual, que engloba moltes classes diverses d'organitzacions, simplement perquè no s'organitzen ni formen part de l'estructura governamental. «ONG» no té definició (és a dir, no és res concret).
L'opinió pública d'una ONG que tenim és d'un grup de gent realment preocupada per un assumpte en particular. Donen el seu temps i energia gratuïtament, i componen una organització que s'hi dedica, sense ànim de lucre ni volent portar a terme la política oficial del govern. Una ONG pot, però no ha de ser necessàriament ser així, perquè n'hi ha molts altres tipus.
Per tot el món, en molts països, les ONG han estat ─i són─ moltes coses:
- juntes de màrqueting agrícola (blat, fruita i productes làctics), bandes, scouts, associacions caritatives, clubs d'escacs, defensa dels drets infantils, cors, esglésies, grups d'usuaris informàtics, cooperatives, unions de crèdit, grups de militars discapacitats (veterans o ferits de guerra), ecologistes, guardians del medi ambient, associacions ètniques, clubs de fans, bancs d'aliments, associacions de joves agricultors, defensors dels drets humans, organitzacions d'ajut al desenvolupament internacional, associacions d'art i literatura, grups música, grups de maquetes de trens, festivals municipals, clubs de foto, associacions policials, grups d'oració, associacions professionals, associacions de militars jubilats, clubs de serveis (Rotary, Lions, Kinsmen), clubs esportius, clubs de ball de saló, grups d'estudi, assistència voluntària a discapacitats, grups d'utilització de l'aigua i molts més.
Algunes d'aquestes activitats les portem a terme en alguns països i poblacions firmes comercials, organitzacions governamentals i també ONGs.
Per què hem posat tots aquestes exemples? Vostè pot organitzar o animar al grup comunitari a organitzar una ONG per fer qualsevol cosa. El més important és que dialogui amb el grup per aclarir les qüestions, descartar accions que allarguin el problema solament alleujant-lo i assegurar a cada moment que el grup no acaba depenent de vostè.
S'ha descobert que ONGs fundades en països rics per recaptar fons destinats a la gent vulnerable dels països pobres han enviat diners a grups terroristes per comprar armes. Hi ha ONGs que superficialment semblen organitzacions voluntàries, però que acaben sent grups de policia secreta per infiltrar-se i espiar grups heretodoxes.
En alguns països desenvolupats on l'ONU o agències donants busquen ONGs locals per implementar les seves polítiques, acostuma a haver-hi consultories comercials disfraçades d'ONG. Estan formades per un particular, normalment un professional en un camp relacionat, sovint amb alguns associats i personal de suport, que ofereixen els seus serveis a l'agència a canvi d'honoraris. En els llibres majors de comptabilitat, potser no hi trobarà beneficis, però simplement es tracta d'un parany comptable, en el qual les retribucions es gasten en els salaris dels treballadors, incloent-hi el director. Les presumptes organitzacions petites com aquestes acostumen a ser anomenades «ONG de butxaca», atès que no tenen oficines ni membres, només el director i la seva butxaca.
En cas d'obtenir gran part dels seus ingressos d'organitzacions donants com la UN o USAID, algunes de les ONGs internacionals més grans actuen quasi igual que les consultories comercials. De la mateixa manera que els negocis «amb ànim de lucre», aquestes organitzacions no contribueixen a la societat civil. No són una veu pública, no expressen les opinions de la gent normal que contradiuen les línies oficials del govern, ja que volen continuar amb el negoci.
Quan vostè, com a activista, organitzi un comitè comunitari, especialment basat en les decisions de la comunitat, crea una comunitat basada en l'organització (CBO). Aquesta CBO és una ONG (no governamental), tot i que algunes CBOs s'integren tant en l'ajuntament, i posteriorment en l'estructura governamental (nacional), que no se les pot anomenar més ONG.
Una estructura comú per una ONG és tenir membres comunitaris (que sovint paguen una contribució), una assemblea general anual (AGA) que elegeix una junta voluntària, i potser un secretari i personal amb sou. Quan vostè organitzi un grup, trobi maneres, mitjançant el diàleg amb la comunitat, d'assegurar que la comunitat continua involucrada en el procés de presa de decisions de l'organització.
Diferències rurals i urbanes.
Quan compara la mobilització de les zones rurals amb la de les zones urbanes, trobarà certes universalitats. Les principals prioritats de les comunitats rurals acostumen a ser les instal·lacions físiques, com ara els subministraments d'aigua, hospitals, escoles i carreteres. Les zones urbanes susceptibles a la mobilització sovint són barris de barraques i veïnats desorganitzats, per la qual cosa les instal·lacions físiques resulten un problema, tot i haver-hi un gran nombre de problemes de caràcter no material.
Un problema urbà clàssic és la relació entre els propietaris i els arrendataris. Els edificis es deterioren perquè els residents no són els propietaris, els quals no volen gastar diners en el manteniment. L'ocupació és inestable i els residents sovint s'enfronten al desnonament sense avís i possibilitat de recórrer. Els problemes són nombrosos.
Quan un grup d'arrendataris s'uneix i vostè els ajuda a identificar el problema més gran, és probable que diguin que els hi manquen drets com a arrendataris. Potser arribaran a la conclusió que la solució és formar un grup de pressió –una associació a favor dels drets dels arrendataris
Com a activista, és important que es mantingui en un segon pla. Això requereix disciplina i humilitat: es trobarà sovint amb la temptació d'alçar-se i esdevenir un líder públic. L'actitud aconsellable que ha de prendre és facilitar, no «actuar» pels seus clients. Recordi la metàfora esportiva de la metodologia de potenciació : si un entrenador fa les flexions de l'esportista, l'esportista no s'enfortirà.
És molt temptador acceptar el paper de líder públic, perquè fins i tot els seus clients intentaran convèncer-lo perquè sigui un d'ells. Si es manté com a mediador, dedicant el seu temps i energia a ensenyar els seus clients en lloc de parlar per ells, tindrà molt més èxit.
Mobilització per la societat civil:
Quan estigui mobilitzant una comunitat els objectius de la qual no siguin físics, tingui presents els seus principis de potenciació i adapti'ls a la situació regional. Mitjançant la pluja d'idees i l' avaluació participativa, deixa que els membres comunitaris identifiquin el seu problema principal.
Repti'ls a aclarir el seu problema. Basant-se en això, ajudi'ls a arribar al seu objectiu prioritari. Parli'ls sobre SMART, i sobre com poden pensar en alguns objectius específics per a la seva meta. Desafiï'ls a desenvolupar diverses estratègies per a solucionar el problema. Porti a terme les quatre preguntes clau de gestió i planificació.
No oblidi mencionar que els seus actes haurien de supervisar-se amb la creació d'un pla d'acció. Calculi quants diners costarà el projecte i resolgui com els aconseguiran.
Organitzi'ls per (1) la presa de decisions i (2) l'acció efectiva. Quan l'acció comenci, identifiqui les aptituds i la necessitat de capacitació i trobi maneres per obtenir-les.
Trobarà explicats tots aquests mètodes en les nostres pàgines web. Adapti'ls a les situacions i problemes menys habituals.
A diferència de la freqüent necessitat de latrines, carrers, clíniques, escoles i subministraments d'aigua, es pot aplicar la mateixa metodologia de potenciació a les necessitats no físiques.
Hi ha criminalitat i violència entre els joves? Hi ha un problema de bandes? Es pot reorganitzar-les per construir una instal·lació esportiva amb els mètodes d'autoajuda? El problema deriva de les drogues il·legals? Hi ha conflictes ètnics? La manca de feina fa que les dones joves es prostitueixin? Pot la comunitat organitzar-se per oferir alternatives?
Aquesta web no li proporcionarà una guia detallada; només li donarà eines per dissenyar la seva pròpia recepta. No intenti solucionar els problemes als quals s'enfronta una comunitat. No faci coses per ells. Més aviat, desafiï'ls a aclarir els seus problemes, proporcioni'ls aptituds amb què solucionar-los i recordi que s'enforteixen fent les coses per ells mateixos.
––»«––
Vegeu: http://www.undp.org/cso/
Un taller:
 |