|
Tweet Traduccions:
'العربية / al-ʿarabīyah |
MOSTRAR RECURSOS AMAGATSde Phil Bartle, PhDtraducció d'Elisabet LlopartDocument de referènciaResum: Si a una comunitat només se li proporcionen recursos, es promou la dependència. Per al desenvolupament sostenible d'una comunitat, eliminar la pobresa i millora l'autosuficiència, és necessari que la comunitat utilitzi els seus propis recursos. Mentre s'accepti algun tipus d'ajuda exterior, no es pot deixar de ser-ne dependent. Per sort, cada comunitat té els seus recursos, sovint amagats; El primer que cal fer és identificar-los i fer-los servir. Introducció: L'objectiu per a les comunitats de baixos ingressos és aconseguir un desenvolupament sostenible, eradicar la pobresa i ser autosuficients. Volem ajudar, però l'ajuda pot ser perillosa, ja que pot contribuir a la pobresa, l'estancament i la dependència. Necessitem entendre millor la naturalesa de la pobresa i la del desenvolupament, per tal de proporcionar assistència, la qual contribuirà a eliminar-ne la dependència i no continuar amb ella o la pobresa. La pobresa no és absoluta Cap comunitat és completament pobra. Sempre que hi ha éssers humans hi ha una comunitat, aleshores compta amb recursos, que són suficients per permetre la supervivència dels seus habitants. Si una comunitat es troba en una zona arqueològica, sense habitants, aleshores no és una comunitat. Cap comunitat habitada és totalment pobra. Tanmateix, algú pot dir: "però la gent no té sabates, ni aigua potable, estan desnodrits, hi ha una alta mortalitat infantil, analfabetisme, apatia, malalties, inorgànica, intolerància i no hi ha instal·lacions. Necessiten ajuda." És cert, però els que estem interessats en un desenvolupament sostenible hem de ser conscients del tipus d'ajuda que volem donar. Totes les comunitats tenen recursos. És important recordar que totes les comunitats tenen recursos. Si volem enfortir aquestes comunitats, hem de saber mostrar els recursos amagats. Si els hem d'ajudar, hem de fer-ho per vies que les enforteixin, no que les debilitin. Si donem recursos a una comunitat sense utilitzar els recursos que ja tenen, contribuïm a atrofiar la comunitat. Farà que augmenti la dependència amb l'exterior i continuarà havent-hi una pobresa endèmica a llarg termini. Reconèixer els recursos Un recurs és qualsevol bé o servei que és relativament escàs i útil; és a dir, té un valor, constitueix riquesa. No qualsevol tipus de riquesa, tanmateix, un recurs és pot utilitzar o té un ús potencial, com a aportació, per a la producció d'un altre rendiment determinat. És la matèria prima de l'activitat productiva; en el cas d'una comunitat, és l'aportació per a un projecte comunitari. El recurs que gairebé sempre és el més important per a un projecte comunitària són els diners; els diners són el recurs més fluid i convertible, ja que es pot utilitzar per a la compra o lloguer de recursos (béns i serveis). Això no obstant, els diners són un bé escàs i les comunitats pobres hauran de buscar altres recursos i intentar convertir-los en diners o en altres recursos necessaris per al projecte comunitari elegit. Els recursos comunitaris inclouen altres béns i serveis que no són diners. Pensa en els tipus de recursos que una comunitat pot necessitar per al seu projecte prioritari. Necessita terra, un lloc on situar el projecte. Necessita eines, matèria prima que convertirà en rendiment, mà d'obra amb què proporcionar energia humana, com també energia mecànica com la solar o la hidràulica. Un altre tipus de recurs humà és mental, persones que ajudaran a planificar, monitoritzar les preses de decisió, dirigir, redactar informes; tots aquests recursos són necessaris i la comunitat els pot proporcionar. El que és important és no menystenir els recursos que no són diners, i posar un valor monetari o de mercat just per a ells (el comitè d'implementació i l'executiu han de tenir en compte el temps i l'esforç dedicat). Entre els membres de la comunitat hi ha una tendència general a menystenir aquests valors. Per aquest motiu, cal que el mobilitzador s'asseguri que reben un reconeixement suficient. Recursos externs: En la comunitat hi ha dos tipus principals de recursos, els d'aportació i els de producció. Són (1) govern i (2) agències d'ajuda. Les fonts governamentals Mentre com a mobilitzador no controlis com es prenen les decisions, pots contribuir-hi de dues maneres: (1) donant suport i ajuda als treballadors governamental per dialogar amb la comunitat en el paper de broker (s'explica més endavant) i (2) donant suport i suggerint el desenvolupament de policia en el desenvolupament de la comunitat per tal de permetre un govern "que permeti" un entorn en què els plans centrals, regionals i de barri es duen a terme com a resposta als plans i prioritats de les comunitats locals. Hi ha diferents tipus d'organitzacions d'ajuda. Per a qualsevol comunitat, la més comuna és una ONG internacional o una ONG nacional fundada per una d'internacional. («ONG» significa organització no governamental; que normalment implica que és una organització voluntària sense ànim de lucre). Altres organitzacions exteriors poden ser les esglésies o els seus departaments d'ajuda secular, projectes bilaterals o multilaterals . Creu Roja Internacional no és una ONG; és una ONG. Cada vegada més, les fonts internacionals d'ajuda demanen que hi hagi una participació comunitària i un desenvolupament sostenible. De nou, el paper que has de prendre és el de broker, especialment des de que les organitzacions exteriors poques vegades estan ben orientades en condicions locals i oportunitats per enfortir comunitats, com fer que prenguin decisions o contribueixin al desenvolupament. La paradoxa de la caritat: "Ajudar els pobres", és el que diríem un valor humà universal. Oferir caritat és un dels valors que es troben en la majoria de religions. L'ajuda governamental a zones del país deprimides econòmicament, l'ajuda internacional que ofereixen el països rics, els subsidis i ajudes governamentals als desfavorits, totes són manifestacions a aquest valor universal. Tanmateix, ajudar els pobres no és el mateix que vèncer la pobresa. Aquesta és la paradoxa. Ajudar a les persones necessitades encara pot contribuir al problema social de la pobresa, més que ajudar a eliminar-la. El motiu és que donar a algú que ho demana ensenya al receptor a demanar i reforça les conviccions de que demanar és la resposta. Donar ajuda exterior als països de baixos ingressos reforça la noció de que l'ajuda és correcte i pot utilitzar-se per crear els seus plans fiscals. També cal observar els motius per fer donacions. Com se'n beneficia el donant i com provoca que aquest costum segueixi? En moltes societat, la gent rica dona diners als que en demanen per suavitzar el sentit de culpa pel fet de saber que la seva riquesa s'obté sobre l'esquena dels pobres (Tolstoy). Fer donacions reforça el fet de que demanin i, per tant, augmenta una estructura desigual que manté rica l'elit i promou la pobresa. No et desesperis. La informació d'aquesta pàgina no parla d'abolir l'ajuda o l'assistència exterior. Tampoc no promoure una revolució violenta. Sinó que parla de la manera en què s'administra l'ajuda, i de "com" s'ha d'entendre; això no significa que com més mal, millor. L'objectiu no és alleugerir els pobres, sinó que és lluitar i vèncer la pobresa. Què té a veure tot això, la paradoxa de la caritat, amb mobilització? La paradoxa existeix a molts nivells (individual, comunitari, nacional, internacional). Hi ha forces socials, polítiques i econòmiques que sostenen la pobresa. Si vols combatre la pobresa, sobretot a nivell comunitari, has d'entendre la paradoxa de la caritat en aquestes forces. Com a broker entre recursos comunitaris i externs, has d'informar ambdues parts sobre el perill de la caritat. Com qualsevol estratega militar et diríem, "coneix bé l'enemic". L'enemic és la pobresa. Alliberar els recursos: La tasca com a mobilitzador és encoratjar i ajudar la comunitat a identificar i utilitzar els recursos locals. Has d'assegurar als membres de la comunitat que pel seu propi interès no han d'amagar els recursos (o bé els coneixements sobre aquests recursos) i fer veure que són més pobres del que són. Estaran temptats a fer-ho. Intentar fer pena per aconseguir donatius no és honest ni honrat, però tampoc efectiu per al propi desenvolupament i potenciació de les comunitats de baixos ingressos. És important i necessari guiar els membres de la comunitat perquè identifiquin els recursos interns. Pot ser entretingut i divertit. Les eines pròpies dels mobilitzadors són útils: reunions comunitàries o de grup, un paper gran a la paret amb un bolígraf lligat (o un pal per escriure i dibuixar al terra). Demana als participants recursos potencials (com si fos una pluja d'idees), com ara un fuster jubilat que vol formar joves de la comunitat, un lloc que no s'utilitzi per fer-lo servir com a instal·lació comuna per a un consultori o escola, joves sense feina que poden proporcionar energia i entusiasme, grangers o productors i gent que vulgui ajudar a preparar el menjar per als treballadors comunitaris que ofereixen temps i energia, membres comunitaris fidels i de confiança que vulguin dedicar temps i cap per dissenyar un projecte comunitari. No analitzis les idees quan acaben de sortir (vols donar suport a tothom; els participants tímids els poden afectar les crítiques). Com a pluja d'idees, deixes de banda les crítiques i no hi interfereixes; simplement escriu totes les idees a la paret. Explica que més tard les podeu analitzar. Recorda destacar que els diners no són l'únic recurs, molts recursos no econòmics són valuosos. Per un projecte de disseny acurat, és necessari fer una avaluació monetària del valor econòmic d'aquests recursos, però ho pot fer el comitè executiu de la comunitat més endavant. Diners i riquesa, tots dos relacionats, són coses diferents. Tanmateix, quan identifiquis els recursos d'aquesta manera, no oblidis incloure els recursos de diners potencials. Poden incloure: actes per recaptar diners, una rifa o loteria loca (si és legal), la venda de productes donats (una persona rica i de negocis de ciutat va pagar mil dòlars per una got de vidre en una subhasta pública al seu poble natal). Encoratja els participants amb pensaments innovadors i no ortodoxos, fins i tot si suggereixen coses que potser al final no es fan (les apuntes, encara no les analitzes). Només perquè una cosa no s'ha fet mai, no és motiu suficient per no apuntar-ho. Esforç per enfortir-se: Els biòlegs saben bé que els organismes vius esdevenen més forts davant l'adversitat. Els entusiastes de l'esport saben que l'exercici físic enforteix ossos i músculs. Professors i psicòlegs saben que els exercicis mentals reforcen la capacitat mental. Així doncs, en sociologia, una comunitat, grup o organització que encara una adversitat esdevé més fort. No una adversitat total que elimina organismes i organitzacions, sinó una adversitat que construeix fortalesa. Aquests coneixements ensenyen al mobilitzador que les comunitats que només reben caritat, s'atrofien (atrapades per la feblesa). Si com a conseller o guia d'una comunitat els comentes aquest principi, si els ensenyes a prendre decisions comunitàries, a dedicar temps i esforç a triar els seus objectius, a identificar recursos i a fer els seus plans d'acció comunitària, aleshores, els estàs ajudant a enfortir-se i a enfortir la seva comunitat. Si una comunitat s'hi esforça, esdevé més forta. El mobilitzador com a broker Si sap que els recursos potencials recauen fora de la comunitat, el mobilitzador actua com a "broker" entre la comunitat i les altres fonts (com ara organitzacions governamentals i d'assistència). Un "broker" és algú que actua com a "intermediari" que tria i presenta parts que potser encara no es coneixen, i ajuda en les negociacions i comunicació entre ambdues parts (com un agent matrimonial). Com a broker, el mobilitzador també augmenta la consciència i la comprensió d'ambdues parts. Totes dues fonts (donants i govern) i els membres de la comunitat haurien d'aprendre els següents principis com (1) "Ajuda al desenvolupament sostenible, no caritat", (2) "Identificar i utilitzar els recursos locals", (3) "Esforçar-se per ser més forts", "Res a canvi de res", (5) "L'ajuda es destina a aquells que s'ajuden", i d'altres principis en aquesta sèrie de mòduls de formació. Desenvolupament sostenible: Matemàticament és impossible (i també va contra el desenvolupament) ajudar totes les comunitats pobres del món fent servir recursos exteriors. Hi ha massa comunitats pobres, però no hi ha disponibles prous recursos. La clau és el desenvolupament sostenible, eradicar la pobresa, significa alliberar el recursos amagats que existeixen en totes les comunitats pobres. Es tracta d'una inversió; per tal d'alliberar aquests recursos, primer s'han d'identificar, i els han de conèixer tant els membres de la comunitats com d'altres donants externs, i la formació en direcció ha d'invertir per tal d'alliberar-los. Els donants poden ser més útils en dirigir els recursos d'assistència a la formació i a augmentar la consciència en la necessitat d'alliberar aquests recursos, més que en comprar canonades i teulades, i oferir ajuda d'altres maneres que no incrementin la dependència, sinó la pròpia confiança. ––»«––Com
que el paper i la tinta són relativament cars, estarà fora de l'abast financer
proporcionar prou còpies del material de formació necessari per a casa una de les
poblacions rurals i barris urbans de cada una de les nacions menys desenvolupades
de tot el món. Tanmateix, financialment és més plausible que de vegades els assentaments
humans (de poblacions rurals a barris urbans) tinguin accés a Internet. Per aquest
motiu, una de les motivacions de produir aquesta sèrie de mòduls de formació en
aquest lloc web (../../cmp/)
és la de permetre l'accés a aquests assentaments. Eliminar la pobresa pot ser un
objectiu global realista quan es combinen (1) els mètodes i (2) la xarxa d'abast
mundial.
© Drets d'autor 1967, 1987, 2007 Phil Bartle
––»«–– |
Pàgina inicial |
Potenciació comunitària |