Traduccions:
'العربية / al-ʿarabīyah
Ελληνικά
English
Español
Français
Italiano
بهاس ملايو / Bahasa Melayu
Português
Pycкий
Română
Srpski
Tiên Việt
中文 / Zhōngwén
Altres pàgines:
Paraules clau
Mòduls
Sociologia:
Pàgina d'inici
Notes sobre lectures (apunts)
Debats
l'índex d'aquest mòdul
Utilitats:
Mapa del lloc
Contacte
Documents útils
Enllaços útils
LA PERSPECTIVA SOCIOLÒGICA
document central d’aquest mòdul
pel Dr. Phil Bartle
traduït per Alicia Ballabriga Díaz
Fullet de formació
Algunes coses varien segons la manera com es miren
INTRODUCCIÓ: una qüestió de com es mira
En molts sentits, la sociologia comporta l’estudi de les coses que veiem en la vida quotidiana, però que no veiem de la mateixa manera, aquesta que comparteixen moltes ciències.
Per exemple, parlem del “Sol que surt cada matí” o “que es pon cada vespre”.
L’astronomia, però, ens va ensenyar ja fa molt de temps, que la Terra no és plana ni és el centre de l’univers, sinó un globus que gira entorn del seu eix i, mentre gira, dóna la sensació de que el Sol surt o es pon: no és així.
Quan miren al nostre voltant i veiem les parets o els objectes, les veiem com a coses sòlides.
No obstant, la física nuclear ens ensenya que el que veiem com a sòlid, matèria contínua, es composa principalment de res.
Espai buit.
Principalment es tracta de nuclis atòmics envoltats de buit, al voltant dels quals es mouen algunes coses, com els electrons.
En proporcions relatives, seria com una mosca en un camp de futbol.
Amb la capacitat limitada dels nostres ulls, mirem aquests milions de nuclis i electrons, i veiem matèria sòlida.
Els empiristes són persones que creuen que només podem entendre les coses que podem observar, que no necessitem de teories per a interpretar-les.
L’astronomia, la física nuclear i la sociologia ens ensenyen que necessitem perspectiva per a poder veure les coses: aquestes observacions primàries no poden portar-nos, en si mateixes, a l’enteniment.
En la vida quotidiana, podem pensar que la societat consisteix en persones.
En sociologia, la societat no són les persones.
Els individus porten la societat en les seves creences i accions (i interaccions), però no són societat en ells mateixos.
La societat és un sistema de creences i accions portades per éssers humans, però que transcendeix als mateixos portadors.
Això vol dir, doncs, que les organitzacions socials, com les famílies o les comunitats, no són persones.
Són sistemes, o models, de creences i accions de les persones, que porten les persones.
Això no implica dir que puguem definir la societat (o les institucions socials) com vulguem, o veure-la d’aquella manera que desitgem.
La sociologia és una disciplina, i és necessària la disciplina per a entendre-la.
És necessari que aquells que participen en la sociologia aplicada (intervencions que afecten famílies o comunitats) entenguin la sociologia,el que vol dir ser capaç d’entendre la perspectiva sociològica.
La societat es troba en els ulls de l'observador.
ARBRES I BOSC
Segons un antic proverbi, “Els arbres no ens deixen veure el bosc”.
Aquesta idea es pot aplicar a la perspectiva sociològica.
El proverbi ens indica que un bosc és extens, molt extens per poder veure’l d’un sol cop, i de prop l’únic que veiem són arbres.
Potser veiem part del bosc, però això no ens dóna una bona comprensió del bosc com a conjunt. En la vida quotidiana, entrem en contacte amb altres persones.
Les podem veure; podem (normalment) parlar amb elles.
De vegades podem tocar-les (però hem d’anar en compte d’on les toquem).
No podem veure ni tocar una societat, una comunitat o una família.
Encara que voléssim en un avió, no podríem veure un bosc, perquè és un ecosistema format per totes les interaccions entre el sòl, les plantes, els animals i l’aire que el conformen.
És molt més que un seguit d’arbres.
El mateix passa amb la societat.
No es composa de persones (que podem veure), sinó de creences i accions. A més és un sistema; no hi ha una posició física des de la qual puguem veure una societat.
Les famílies i les comunitats són organitzacions socials, per tant són quelcom diferent dels individus que les componen.
UNA PERSPECTIVA ATOMÍSTICA
Podem fer servir la paraula “atomístic” per a indicar una perspectiva no sociològica (o antisociològica).
Pel que sabem dels àtoms, que acostumen a unir-se, potser no és aquesta la paraula més adient.
Implica que les persones són individus separats i que no existeix res per sobre de l’individu.
Segons el meu parer, el millor exemple de la perspectiva atomística és una cita de Margaret Thatcher, Primera Ministra del Regne Unit, d’un partit conservador.
Va dir: “La societat no existeix com a tal, només hi ha individus.”
Mentre no creieu que existeix la societat, no la veureu, tampoc és probable que sigueu capaços d’influir en la seva organització o direcció de canvi i creixement.
Una manera de comparar les diferències en la perspectiva és observar un joc de competició com és el pòquer.
El jugadors es centren en guanyar i competir entre ells.
Per a ells, aquesta competició afecta la seva perspectiva, i veuen la competició com l’element més important del joc.
Des de fora, també podem veure que hi ha una considerable cooperació en el joc.
Els valors i els significats compartits es posen de manifest en aquesta cooperació.
Hi ha acord, per exemple, en el valor de cada carta i que un tres val més que un dos.
La majoria d’aquests acords són tàcits i es donen per suposats, el que contribueix a que els jugadors no en siguin conscients. Veure El pòquer
De la mateixa manera, a la societat, els “jugadors” de jocs com el “màrqueting” poden veure més fàcil la competició que les regles subjacents i els significats compartits.
Margaret Thatcher, defensora declarada de les corporacions i el sector privat, tenia una perspectiva que magnificava la competició i passava per alt la cooperació.
TRES PERSPECTIVES SOCIOLÒGIQUES CLÀSSIQUES<
En la història i el desenvolupament de la sociologia, s’han creat i elaborat tres perspectives diferents.
Totes deuen el seu origen al pensament sobre l’aplicació del mètode científic a l’estudi de la societat a mitjans i finals del segle XIX.
Karl Marx, que mai es va considerar sociòleg, s’interessava per la competició subjacent entre recursos.
Es va concentrar en les diferències entre les classes de persones que tenien factors de producció, la burgesia, i la classe de persones que només tenien la seva feina per a vendre a canvi de la supervivència, el proletariat.
De la seva anàlisi ha evolucionat la perspectiva sociològica que anomenem “Conflictivista”.Les dinàmiques i els canvis en les societats estan lligats a diversos conflictes. Veure Karl Marx
Emile Durkheim va prendre un enfocament diferent.
Va exposar que es poden observar els índexs de comportament i trobar explicacions externes als individus que porten a terme les accions.
Va veure un tipus de consciència que actuava com si fos externa a l’individu, encara que es trobava als pensaments dels individus.
A diferència de Marx, va sostenir que les diverses característiques dels elements socials contribueixen a la vida i el creixement de la societat i les seves institucions.
La idea es manté avui en dia dins la perspectiva “estructuralista-funcional” de la sociologia. Veure Durkheim
Max Weber també discrepava amb Marx; anava en una direcció diferent.
Va dir que no podem entendre la societat a menys que entenguem els significats que les persones posen en les seves accions i creences.
Va exposar que la revolució industrial va ser originada per un canvi de valors i creences associades amb les idees de Joan Calví i la Reforma Protestant.
De la seva anàlisi deriva la tercera perspectiva sociològica principal, de l'“interaccionisme simbòlic”. Veure Weber
Durant més d’un segle, els sociòlegs han lluitat a grans batalles fonamentades en aquestes tres maneres radicalment diferents de percebre la societat.
De vegades aquestes batalles continuen repetint-se en debats actuals.
Igual que a les enemistats famoses de les amplies famílies Apalatxes, els Hatfields i els McCoys, les batalles s’han resolt i s’ha posat l’esforç en trobar formes per a reconciliar-les.
Estic a favor de que totes tres son valuoses i hauríem d’intentar internalitzar-les simplement com a maneres diferents de veure les mateixes coses.
Veure el conte de Els homes cecs i l'elefant..
A cadascuna de les perspectives històriques o clàssiques, la intenció és justificar o utilitzar l’enfocament sociològic.
El comportament social no s’explica amb teories psicològiques ni tampoc és un producte de l’herència genètica (“reduccionisme”).
SOCIOLOGIA FEMINISTA
Encara que hi gent que ha intentat anomenar sociologia feminista a una quarta perspectiva, els propis professionals només fan servir les tres perspectives històriques en les seves anàlisis.
Tot i que hi ha injustícies i desigualtats fonamentades en el sexe, aquestes són similars a les que es basen en l’edat o la raça.
Les diferències biològiques entre els individus (edat, raça, sexe) s’extrapolen per les persones que fan suposicions socials sobre cadascuna d’elles.
Aquests temes són importants dins la sociologia, però no són perspectives separades.
Cerca:Harriet Martineau.
Aquí la sociologia pren terminologia de la lingüística.
Les diferències biològiques (heretades genèticament) entre homes i dones s’anomenen diferències de “sexe”.
Les diferències sociològiques (transmeses i emmagatzemades per símbols) entre masculí i femení s’anomenen diferències de " gènere."
DIMENSIONS CULTURALS
Si definim cultura i societat com la suma total de tot el que aprenem, aleshores resulta útil identificar les sis dimensions de la cultura o la societat.
En matemàtiques definim tres dimensions: alçada, amplada i profunditat.
(Alguns matemàtics han afegit el temps com a quarta dimensió).
Aquestes són conceptualitzacions analítiques i no existeixen com a tals a la realitat empírica.
Crec que moltes de les perspectives i teories es poden entendre millor fent servir el concepte de dimensió.
Igual que en matemàtiques, aquestes són conceptualitzacions que existeixen en les ments dels observadors.
En matemàtiques, si eliminem una de les dimensions, per exemple l’alçada, aleshores, per definició i anàlisi, tot l’objecte desapareix.
El mateix passa amb les dimensions social o cultural.
Comprenen creences i valors tecnològics, econòmics, polítics, institucionals (o d'interacció).
Aquests no són tan sols aspectes de la societat; són dimensions.
Si s’elimina una, s’eliminen totes sis.
Totes comprenen des de l’ampli conjunt de tota la humanitat i les macroteories fins a la microsociologia i la interacció local entre tan sols dues persones.
Es tracten amb major detall a "Què és comunitat?"
CONCLUSIÓ
L’estudi sociològic de la societat és una aventura interessant i estimulant.
Per al pur científic, revela més sobre com funcionen de les coses. Les perspectives sociològiques ens donen una comprensió immensa dels fenòmens socials.
Per al sociòleg de la branca aplicada, sobre tot el que té en compte les intervencions en famílies, comunitats o organitzacions, les perspectives socials ofereixen material molt valuós per a entendre aquelles institucions i predir resultats a partir d’aquelles intervencions.
––»«––
Una sessió de formació:
|