Pàgina d'inici
 Aigua




Traduccions:

Català
中文 / Zhōngwén
English
Español
Français
Ελληνικά / Elliniká
Italiano
Português
Română

                                        

Altres pàgines:

Mòduls

Mapa de la web

Paraules clau

Contacte

Documents útils

Enllaços útils


REPARACIONS I MANTENIMENT

Gestió de l'aigua per a les comunitats

per Phil Bartle, PhD

traduït per Esperanza Escalona


Dedicat a Andrew Livingstone

Folletó per a la formació

Una comunitat ha de determinar qui es farà càrrec del manteniment, qui de les reparacions i com s'ha de gestionar el subministrament d'aigua .

Gestionar una instal·lació comunitària de l'aigua:

Hi ha certa tendència entre la gent a pensar que tot el que s'ha de fer és construir un sistema de subministrament d'aigua i ja està. Algú s'en farà càrrec o bé es cuidarà tot sol.

Els membres de la comunitat no són diferents. Tu, com a dinamitzador, els has de recordar que, si han triar el subministrament d'aigua com la seva prioritat màxima, no només cal que en gestionin la construcció del sistema que ho faci possible, sinó que també han de planificar tenir-ne cura i fer que continuï funcionant.

Una de les visions més tristes quan es visita l'Àfrica rural són els milers de bombes manuals que no estan en funcionament repartides per tot el territori. Quin malbaratament de recursos fets servir en construir-les perque després no siguin funcionals!

Una instal·lació comunitària de subministrament d'aigua (o punt d'aigua) pateix un desgast amb l'ús i requereix inversions regulars, com ara combustible i lubricants. També necessita protecció contra el vandalisme, els humans que no en tenen cura i els animals juganers. De tant en tant necessitarà reparacions.

Quan es tria i planifica una instal·lació de subministrament d'aigua, la comunitat ha de tenir en compte com s'assegurarà de que continuarà funcionant. La teva feina com a dinamitzador és assegurar-te que els membres de la comunitat, i la seva executiva, ho sàpiguen.

Part d'aquesta presa de decisions consistirà en determinar qui ho farà, i qui supervisarà i s'assegurarà que es faci. Si no es designa un encarregat a qui se li puguin demanar responsabilitats, no es farà.

No és un fet puntual:

Quan una comunitat decideix que l'aigua és una de les seves prioritats, és possible que cregui que construirà una instal·lació i aquí s'acabarà la seva responsabilitat.

Tal i com s'explica al mòdul de Mobilització , la teva intervenció pot començar amb un sol projecte comunitari, però s'espera que continuï tant de temps com sigui necessari. En el cas de l'aigua, l'executiva de la comunitat s'ha de comprometre, des de bon començament a treballar també després de la construcció del projecte. L'executiva d'implementació del projecte (EIP) formada per la comunitat es pot transformar en el comitè de la comunitat per l'aigua i el desenvolupament. O bé es pot aprofitar el moment per formar una altra executiva, evitant amb delicadesa als membres que no han estat a l'alçada.

Aquí s'ha de dir que la teva percepció i astúcia són importants. L'executiva serà més efectiva i hi haurà més possibilitats de potenciació comunitària si tots els seus membres tenen un caràcter exemplar. Vegeu els setze elements de potenciació. La confiança i l'altruïsme són dos d'aquests setze elements. La manca d'honradesa és un dels cinc Factors de pobresa més importants. Si un o més membres de l'executiva no són altruïstes i posen les seves necessitats o desitjos personals per davant dels de la comunitat, i/o un o més dels seus membres estan disposats a desviar fons del projecte per al seu ús personal, tant l'executiva com la comunitat en resultaran afeblides. La manera en que aconsegueixis que la comunitat organitzi un comitè de l'aigua s'haurà de basar en les teves observacions.

Donat que la prestació del subministrament de l'aigua s'ha de posar en marxa, aquest és el moment en què anunciaras que la comunitat ha de formar un comitè d'aigua i/o desenvolupament. Aquesta nova executiva no tindrà la tasca de dissenyar un projecte que reflecteixi la prioritat de la comunitat, això ja s'ha fet. La seva feina serà dissenyar maneres d'assegurar-se el subministrament continu de l'aigua.

El comitè de l'aigua tindrà la responsabilitat del subministrament de l'aigua. Portarà a terme els desitjos de la comunitat de tenir un manteniment voluntari o bé pagat (vegeu més endavant) i monitoritzar, supervisar, guiar, animar i recolzar aquells que faran el manteniment de la instal·lació. El comitè de l'aigua ha de rendir comptes a la comunitat sobre el finançament de les operacions, i la situació de les reparacions i del manteniment.

Vegeu Organitzar per revisar els mètodes per organitzar un comitè de l'aigua.

Voluntaris o personal remunerat?

Una decisió important de la comunitat i del seu comitè de l'aigua és com assegurar-se de que hi ha prou recursos per garantir que l'aigua continuï fluint, un cop feta la instal·lació de subministrament. Hi ha punts a favor i en contra tant de l'ús de voluntaris com de personal remunerat per aquesta feina.

La utilització de voluntaris no remunerats vol dir, és clar, que menys diners canvien de mans, però no elimina el fet de que hi haurà certs costos. Els voluntaris poden ser menys fiables a l'hora de fer la feina i poden estar menys disposats a seguir les instruccions del comitè de l'aigua. El personal remunerat s'ha de pagar periòdicament o poden anar a buscar feina a un altre lloc.

La decisió l'ha de prendre la comunitat, a través del seu comitè de l'aigua. El millor és convocar una reunió pública, organitzada pel dinamitzador, i presidida pel comitè de l'aigua o l'executiva. Es fa una llista a la pissarra dels pros i els contres de l'ús de voluntaris i de personal remunerat per mantenir la instal·lació (potser tu mateix la pots fer) i es tria una prioritat, igual que es fa en una sessió de pluja d'idees .

Has de deixar clar que el treballador, ja sigui voluntari o remunerat, ha de tenir només un supervisor, i que aquest supervisor ha de ser el president del comitè de l'aigua. També has de treballar amb el comitè per desenvolupar una Descripció de la feina, per minimitzar les diferències d'opinió que poden sorgir més tard.

Si als membres de la comunitat o als del comitè no els agrada com s'està fent la feina, han de presentar les seves queixes al comitè de l'aigua en ple, i no intentar controlar al treballador personalment.

Estipulació dels pagaments:

Com paga la comunitat els gastos de funcionament? Necessita uns ingressos per pagar el sou dels treballadors assalariats, per comprar lubricants, combustible i peces de recanvi i per pagar la mà d'obra de les reparacions.

Un mètode simple, que funciona bé en moltes comunitats, és cobrar una petita taxa a cada usuari, un pocs cèntims per litre. Aquests diners els pot recollir l'encarregat de l'aigua i donar-li al tresorer del comitè de l'aigua, que pagarà a aquest encarregat un sou regularment.

Aquest sistema, però, exigeix una gran integritat per part de totes les persones que entren en contacte amb els diners. Sense uns comptes oberts i transparents, l'abús és fàcil. Recorda que l'altruïsme i l'honradesa són dos dels setze elements de l'enfortiment d'una organització o comunitat, i que la manca d'honradesa és un dels cinc majors factors de la pobresa.

Un sistema alternatiu a aquest és tenir un contracte amb l'encarregat de les taxes que rebrà un percentatge dels diners que reculli. Llavors, l'encarregat sap que ha d'entregar uns diners al tresorer a intervals regulars, i que són el total rebut menys el percentatge que ell rep. En aquest sistema encara hi ha un cert marge pel joc brut amb els diners tant per part de l'encarregat com del tresorer, per tant, el comitè de l'aigua s'ha d'assegurar de vigilar estretament les operacions. Pot elegir alguns dels seus propis membres per monitoritzar el procés regularment i després informar al comitè.

Un altre sistema diferent és imposar un taxa igual per a tots els residents o per a tots aquells que visquin en una àrea que inclogui a la majoria dels usuaris del servei. Els membres del comitè de l'aigua han de considerar detingudament els pros i contres d'aquestes alternatives, i les possibilitats d'èxit de totes elles per garantir l'abastiment d'aigua.

La decisió l'ha de prendre la comunitat, i totes les transaccions s'han de fer de la manera més transparent possible.

Els diners romanents després d'haver pagat a l'encarregat s'han d'ingressar al banc i s'han d'utilitzar per pagar el combustible, els lubricants, les peces de recanvi i altres costos de reparació i manteniment a mesura que vagin sorgint. Això és responsabilitat de la comunitat, mitjançant reunions públiques, i ha de ser portat a terme pel comitè de l'aigua.

––»«––

Un taller:


Un taller

© Copyright 1967, 1987, 2007 Phil Bartle
Pàgina web dissenyada per Lourdes Sada
––»«––
Darrera actualització: 14.02.2011

 Pàgina d'inici

 Aigua