Tweet
Traduccions:
Altres pàgines:
Mòduls
Mapa de la web
Paraules clau
Contacte
Documents útils
Enllaços útils
Continguts:
Continguts:
Continguts:
Continguts:
Continguts:
Continguts:
Continguts:
Continguts:
ANÀLISI DE LA BOMBA DE MECATE
Ajudar a les comunitats a fer coses per sí mateixes
per Phil Bartle, PhD
traduït per Esperanza Escalona
Dedicat a Andrew Livingstone
Folletó per a la formació
Per què no dissenyar una bomba que utilitzi només peces disponibles localment?
Introducció:
Aquest no és un document d'enginyeria, sinó sobre una peça d'enginyeria tecnològica, una humil bomba per extreure aigua de pous poc profunds. Vegeu les Referències a Internet. Com els altres documents de formació d'aquesta web, aquest es basa en el principi de que les comunitats poden enfortir-se (potenciar-se) millor si fan les coses per sí mateixes en comptes d'esperar a rebre caritat de l'exterior.
La intenció aquí és utilitzar els aspectes tècnics o d'enginyeria com una il·lustració d'aquest principi.
La bomba de corda, ara popular a l'Amèrica Central, té diversos avantatges i inconvenients. La discussió aquí se centra en com això pot il·lustrar l'enfocament de la potenciació comunitària per a comunitats amb ingressos baixos. Si bé és cert que aquest document s'adreça al dinamitzador comunitari, enginyers i tècnics el poden trobar entretingut.
La bomba de mecate (o bomba de corda):
La bomba de mecate és bastant simple. Consisteix en un bucle continu de corda col·locat al voltant d'una roda de bicicleta damunt del pou. Vegeu el diagrama.
La corda baixa al pou, i després torna a pujar per l'interior d'una canonada de plàstic fins a dalt de tot del pou. A la corda se li col·loquen unes vàlvules, fetes de càmeres d'aire (o qualsevol material flexible, com ara pell de sabates usades), cada 20 ó 30 cms. La roda de la bicicleta es pot girar a mà, de tal manera que la corda baixa per fora de la canonada i torna a pujar per dintre. Es pot modifica el quadre d'una bicicleta amb un soldador i una serra metàl·lica per aguantar la roda de la bicicleta, i els pedals per transformar-los en una manovella. A mesura que la corda puja per dintre de la canonada, les vàlvules impulsen l'aigua des del fons del pou fins a dalt de tot. A la part superior, gairebé a dalt de tot, de la canonada s'empalma una altra canonada que porti l'aigua impulsada per les vàlvules a un recipient, mentre la corda continua girant.
Simple.
Tots els components de la bomba de mecate estan normalment disponibles en qualsevol ciutat mitjana: corda, càmeres d'aire usades, quadre i roda de bicicleta usada i canonada de plàstic. Cap d'ells és gaire car.
La bomba de mecate es remunta a varis anys, potser dècades, però en els últims anys s'ha fet popular i s'ha utilitzat molt a Nicaragua.
La tecnologia de l'aigua no és física quàntica:
Durant més de cinquanta anys, projectes d'ajuda d'Europa i Amèrica del Nord o mitjançant agències multilaterals han estat donant assistència amb la finalitat de proveir d'aigua potable a comunitats rurals d'Àfrica, Àsia, Sud-Amèrica i altres llocs on hi ha països amb ingresos baixos. Al llarg de tot aquest temps, la tecnologia occidental ha posat l'home a la Lluna, ha desenvolupat internet i el telèfon mòbil i ha revelat secrets de l'ADN humà i entitats sub-moleculars. Però no ha trobat una manera de proveir d'aigua als camperols pobres que duri més que l'ajuda externa d'uns quants mesos o un any com a molt.
La tecnologia de la bomba manual es va desenvolupar per a la seva utilització per part de famílies a Europa i Amèrica del Nord, i sembla ser que no és gaire fiable per un servei comunitari, de fins a uns 500 habitants, encara que s'han fet millores tècniques i s'ha ensenyat a la gent com fer-la servir. Aquesta tecnologia ha fracassat perquè els seus inventors i desenvolupadors han oblidat certes coses sobre els valors, el comportament i l'organització de les persones que necessiten l'aigua. O és que els fabricants treuen més beneficis de la venda de peces de recanvi i no volen fer bombes que durin més?
Un cop les autoritats han triat un model concret de bomba manual, té lògica, des del punt de vista econòmic, intentar assegurar-se de que totes les bombes manuals instal·lades en una mateixa regió siguin del mateix model, perquè requeriran les mateixes peces de recanvi. D'aquesta manera, el fabricant té un mercat captiu per les peces de recanvi.
El trencaclosques de les peces de recanvi:
Fer que les peces de recanvi estiguin disponibles per a les comunitats rurals i siguin barates és un gran problema. Els recanvis més barats i que tenen bona sortida (ràpida renovació d'existències) són normalment menys problemàtics, doncs els comerciants locals estan més disposats a emmagatzemar-los. Les empreses privades són capaces de fer-se càrrec de la situació.
Els recanvis més grossos i amb menys sortida no els fan tanta gràcia als comerciants, doncs són cars d'emmagatzemar i la seva venda no és tan lucrativa. El mercat és massa limitat. Per això s'intenta obtenir subvencions governamentals per a aquests recanvis o, com a mínim, alguna mena d'emmagatzematge gratuït.
Per tant, la qüestió s'ha plantejat en el sentit de quantes bombes (del mateix tipus) s'han de construir en una mateixa àrea per a que els recanvis tinguin una sortida prou ràpida que els faci un negoci profitós per a l'empresa privada. Quin és el nombre mínim? Quan més gran el mercat, més viables són les vendes de recanvis.
Els economistes han suggerit que la manera de fer de la venda de recanvis un negoci profitós és que els mateixos recanvis també es puguin utilitzar per altres finalitats. Per exemple, vàlvules i paliers, que es fabriquen per utilitzar-los en vehicles de motor s'emmagatzemen per a un mercat molt més ampli que l'exclusiu de les bombes manuals. Vàlvules i paliers per la famosa bomba manual Afridev, per exemple, es fabriquen en tamanys i formes que només es poden utilitzar en bombes Afridev. Un mercat molt limitat. S'estan fent esforços per dissenyar noves bombes manuals que puguin utilitzar recanvis ja disponibles per altres mercats. Un mercat més ampli és més viable i sostenible.
Amb la bomba de corda, naturalment, tenim totes les peces de recanvi que puguem necessitar a l'abast, en diferents mercats àmpliament extesos per totes les àrees que ens interessen (els països pobres). Algunes d'aquestes peces, bicicletes trencades i rodes usades, per exemple, fins i tot les poden trobar abandonades en abocadors de brossa. Trobar-les pot ser un bon negoci per a persones que es dediquin al reciclatge.
Interessos creats:
Moltes persones en posicions de poder, autoritats o experts, tenen molt interès en que la situació continuï com fins ara. La tecnologia de la bomba manual és un negoci lucratiu per fabricants d'Europa i l'Índia, o en països on aquestes empreses tenen filials.
Encara que les matèries primeres per a les bombes manuals són bastant comunes, els fabricants, en transformar-les en les peces per a les bombes, els hi afegeixen un valor considerable i per tant en treuen un bon profit de les seves vendes. La possibilitat de que artesans locals que ja treballen en altres camps puguin fer, a partir de materials també totalment locals, una bomba manual viable, posa la por al cos i a la butxaca dels fabricants de bombes manuals i dels seus defensors.
Les persones que volen que les coses segueixin com fins ara contractaran i/o subvencionaran experts i escriptors per intentar trobar problemes a les alternatives locals, com ara les bombes de corda, i per explicar meravelles dels seus propis dissenys de bombes manuals. També intentaran fer regals i donar incentius a les autoritats del govern perque creïn regles i normatives que afavoreixin l'ús de les bombes manuals (com ara les que ells mateixos fabriquen) per sobre d'alternatives creades localment.
Mantenir les coses tal i com han sigut fins ara perpetua la pobresa i la dependència
Ah, sí! La corrupció:
En el mòdul de formació sobre la reducció de la pobresa, hi ha una llista amb els cinc factors principals que contribueixen a la pobresa, un d'ells és la manca d'honradesa.
Si un funcionari desvia diners destinats a inversions o desenvolupament del seu destí a la seva butxaca, això és un exemple de manca d'honradesa. És un factor que contribueix a que la pobresa persisteixi.
Aquest fet té un efecte multiplicador. Els diners destinats al desenvolupament són diners invertits; contribuiran a un increment en els ingressos reals futurs. Quan aquests diners són desviats (robats) per un funcionari per al seu ús personal, se estan transformant d'inversió a consum. Això vol dir, per exemple, que un centenar d'unitats monetàries destinades al desenvolupament valdran sis o set centenars d'unitats en l'increment futur de la riquesa comunitària. Aquests sis o set centenars d'unitats monetàries són robats a la comunitat, mentre que el funcionari corrupte només obté el centenar d'unitats per al seu ús personal (que és tot el que pot posar en circulació en l'economia local). Fins i tot aquestes cent unitats les perdrà l'economia local si són transferides a un compte en un banc estranger, com ara a Suïssa.
En el sector de l'aigua i el sanejament, l'ús de pous i bombes manuals ofereix moltes possiblitats per aquests tipus de malversació.
Quan es contracta a una empresa per perforar un pou, o per instal·lar una bomba manual, cobrarà una bona quantitat per la instal·lació de la maquinària i la feina que això comporta. Si el poble on es fa la perforació és un poble remot, els seus habitants són analfabets i tenen por de les autoritats (i per tant, són menys tendents a queixar-se), i si no es porta a terme un control, l'empresa es pot estalviar molts diners (tant per l'equipament no instal·lat com per la feina que s'ha estalviat en no instal·lar-lo) si no fa una instal·lació completa però informa de què sí l'ha fet. Llavors l'empresa donarà una part d'aquests diners (molts) que s'ha estalviat al funcionari adequat per evitar que es denunciï el delicte. Aquesta és una manera relativament fàcil de malversar fons per al desenvolupament quan es tracta de perforar un pou mecànicament o allà on la bomba manual s'ha importat o fabricat a la capital.
Algunes persones defensen aquesta malversació de recursos per part dels funcionaris, doncs diuen que els seus sous són massa baixos. Com justifica això, de manera genuïna, una activitat delictiva? Si un habitant del poble robés l'equivalent a deu dòlars en productes locals, se'l castigaria potser fins i tot a mort.
Si els sous dels funcionaris són massa baixos, se'ls hauria d'equiparar als salaris del mercat menys la vàlua dels drets passius, seguretat del seu lloc de treball, subsidis per l'habitatge i altres qüestions semblants. La seva posició de privilegi al govern no ha de ser una raó per ignorar qualsevol delicte que cometin, especialment el robatori de grans quantitats de recursos destinats a la gent pobre. Uns sous baixos no s'han d'emprar mai com una explicació pel robatori i la manca d'honradesa. Són delictes, i passen amb més freqüència allà on hi ha menys transparència dels gastos del govern.
Per altra banda, quan el pou es fa a mà i utilitzant mà d'obra local (pagada amb els mateixos fons per al desenvolupament o inversió), i allà on la bomba es fa amb totes les seves peces procedents del mercat local (com és el cas de la bomba de mecate), la malversació de fons és molt més difícil d'amagar i, per tant, molt més difícil de portar a terme.
Per tant, les autoritats governatives i les persones de negocis nacionals, tenen inclús més raons per trobar pegues a la tecnologia alternativa i alçar la veu contra el seu ús.
Inconvenients:
Com la majoria de coses d'aquesta vida, la bomba de corda no és tot joia i alegria. També té uns quants incovenients, com ara les limitacions en la fondària del pou i la possible contaminació de l'aigua.
Si bé és cert que la bomba de corda és efectiva per a pous superficials, també ho és que és menys efectiva per a pous més profunds. Desgraciadament, no és fàcil predir a quina profunditat del pou la bomba de corda serà efectiva.
Aquesta impredictibilitat és produïda per l'ús de materials locals que no segueixen uns estàndards universals. Tant el diàmetre com el gruix de les vàlvules, per exemple, afecten la profunditat que un pou pot tenir perque la bomba de corda sigui efectiva. Donat que les càmeres d'aire i la pell o material de les sabates pot ser de diferent gruix, i donat que les vàlvules són tallades a mà per artesans locals, no són uniformes. Si la vàlvula és massa prima i flexible, es doblega i vessa aigua a la vàlvula inferior i a la corda.
A mesura que els pous són més profunds, l'aigua que s'acumula a la vàlvula inferior pot pesar tant que acabi escapant-se abans de poder treure-la del pou. De manera semblant, fins i tot si no és massa flexible, pot ser que la vàlvula no estigui tallada amb el diàmetre exacte per encaixar a la part interior de la canonada, i l'aigua es tornarà a vessar a la vàlvula inferior. Aquest problema també s'agreuja amb la profunditat del pou. Per altra banda, si la vàlvula s'ha tallat perque encaixi massa just en el diàmetre de l'interior de la canonada, és possible que porti l'aigua cap amunt de forma més eficient, però pot fer que sigui més difícil fer anar la roda de la part superior. Arribarà el moment en que la roda impossible de fer anar a mà. Aquest problema, també, s'agreuja amb la profunditat del pou.
Com que tots aquests elements són variables impossibles de preveure, no es pot determinar d'antuvi quina és la fondària màxima del pou en què una bomba de corda serà efectiva. Potser als 35-45 metres.
Un altre inconvenient és la possibilitat de que el pou es contamini. La bomba de corda descrita anteriorment no diu que el pou hagi d'estar cobert. Hi ha una certa tendència entre la gent local a no cobrir el pou, perque cobrir-lo vol temps, diners, esforç i voler-ho fer (basat en uns coneixements higiènics). Si el pou no està cobert, hi poden accedir petits animals i defecar-hi o morir-hi o les dues coses. Fins i tot brutícia produïda pels humans i paràsits poden acabar al pou si les mans que fan funcionar la roda no estan netes.
Una bona cobertura per al pou permetrà que la canonada hi sobresurti abans d'abocar l'aigua que n'extreu del pou a un recipient. Un simple forat a la cobertura per a la corda que baixa serà suficient. Encara ho podem millorar si a això afegim un petit tros de canonada, una mica més ampla que la principal, per sobre la cobertura, de tal manera que les vàlvules hi puguin passa fàcilment, juntament amb la corda, i de baixada de nou cap al pou.
Quan als membres de la comunitat no els preocupa massa la higiene (això, per desgràcia, sol ser la norma i no l'excepció) i no tenen gaire recursos, poden estar més temptats a no posar la cobertura, permetent així que el risc de contaminació potencial del pou s'incrementi.
Els efectes d'aquests inconvenients es poden mitigar mitjançant una formació apropiada i una conscienciació efectiva sobre la higiene pública.
Si bé és cert que aquests són inconvenients coneguts de l'ús de la bomba de corda, s'ha de dir que no són problemes impossibles de solucionar. Però els experts amb interessos creats favorables a l'ús de les bombes manuals els exageraran i omitiran explicar que els costos de salvar aquestes petites dificultats són molts menors que els d'utilitzar bombes manuals.
Augmentar la intensitat del treball:
Per fer pous poc profunds i per instal·lar-hi les bombes de corda es pot fer servir mà d'obra local no qualificada. Els treballadors qualificats, com ara els artesans independents, poden fer les vàlvules a partir de càmeres d'aire usades, construir la bomba a partir de bicicletes usades i abandonades, i posar les vàlvules a la corda.
Gastar els diners per al desenvolupament en mà d'obra local en comptes de fer-ho en capital importat té molts avantatges. Abans ja hem parlat de que redueix la possibilitat de malversació de fons per a ús personal, la qual cosa ajuda a incrementar la transparència ,doncs hi ha més gent implicada. La transparència ajuda a que les diners obtinguts de la comunitat i els que provenen d'agències donants siguin més visibles i, per tant, més difícils de malversar.
També té altres avantatges. Com a part d'un procés d'enfortiment de l'empresa privada, es poden muntar i fer formació en empreses locals que es dediquin a la perforació de pous i a la fabricació de bombes de mecate. Aquesta organització pot ser part de la feina d'un dinamitzador comunitari (tu).
Els diners per al desenvolupament que s'esmunyirien de la comunitat si es gastessin important una bomba manual fabricada fora de la comunitat, aniran a parar, d'aquesta manera, a aquestes empreses organitzades localment. Es pot formar una companyia o cooperativa que es dediqui a perforar pous amb un nucli de directors i formadors (que siguin del propi districte o província) que llogui un conjunt de treballadors locals per a cada comunitat que tinguin com a client (provinent cada conjunt de treballadors de la pròpia comunitat on s'hagi de perforar el pou).
Quan els diners s'utilitzen per donar feina al joves locals, els diners que guanyin els gastaran en compres de béns de consum a la pròpia comunitat. Això, al seu torn, estimula l'economia local perque n'infon nous diners que, d'una altra manera, es destinarien a comprar béns importats i/o a pagar els perforadors i subministradors de fora de la comunitat.
El mateix es pot aplicar al fet de donar feina als artesans locals per que reconverteixin les bicicletes velles i trencades en bombes, les càmeres d'aire usades en vàlvules, perque enganxin les vàlvules a les cordes, i perque tallin i instal·lin les canonades de plàstic. La tecnologia de la bomba de mecate ajuda a que s'incrementi l'eficàcia del treball i la generació dels ingressos locals, a que es reduixi l'atur i a que es desevolupin els negocis locals.
Estratègies del dinamitzador:
Aquest document, com d'altres d'aquesta sèrie, es dirigeix principalment als dinamitzadors comunitaris (i als seus directors i planificadors). No està enfocat com un tractat tècnic sobre bombes de mecate, sinó com un debat sobre les consideracions socials i econòmiques relacionades amb el seu ús. Tu, com a dinamitzador, animador, activista o treballador comunitari, tens, com a finalitat principal, l'enfortiment (desenvolupament de la capacitat) o potenciació de les comunitats pobres.
L'autosuficiència no és només l'alliberament de la dependència de fons exteriors, sinó també l'alliberament de qualsevol tipus de recursos externs (incloent-hi les idees sobre quines tecnologies s'han de fer servir). No hi ha cap evidència que digui que els pobles pobres dels països menys desenvolupats necessitin adoptar de manera inqüestionable la manera de pensar, de crear i les suposicions en les que es basen les tecnologies d'Europa i d'Amèrica del Nord.
El subministrament de perforades i bombes manuals cares també crea una forma de dependència. Allà on els aqüífers són massa profunds, aquesta dependència probablement no es pot evitar totalment. Però allà on els aqüífers són profunds, l'aigua té més tendència a ser salada i el seu bombeig és més difícil, per tant, és on s'han de considerar altres tecnologies intensives, com ara recollir aigua de pluja. Allà on els aqüífers no són tan profunds, es poden evitar les perforadores i les bombes manuals.
El dinamitzador pot ajudar a reduir la dependència i a millorar l'autosuficiència d'una comunitat promovent l'ús de bombes de mecate i explicant els seus avantatges i incovenients als seus membres, que són els que han de decidir si les volen. Si es veu que funcionen, les copiaran.
Recorda que és el poble, i no l'agència, qui ha de prendre les decisions. Si bé és cert que pots revisar els costos i beneficis d'algunes de les seves tries amb ells, són els membres de la comunitat, com a grup, els que han de decidir quin nivell de tecnologia serà el més adequat per a ells. Armat amb els arguments i consideracions exposats anteriorment, els pots ajudar a l'hora de considerar les conseqüències de triar una bomba de mecate en comparació amb altres tecnologies. La teva estratègia es basa en presentar alternatives, i els costos, beneficis, i altres consideracions de cadascuna d'elles, de tal manera que els membres de la comunitat com a grup puguin prendre, ells mateixos, decisions informades.
Conclusió:
Les bombes de mecate no són la panacea universal que curi tots els mals del sector de l'aigua potable. Però sí que milloren la situació d'un munt de problemes que es donen actualment.
Encara que hi ha uns interessos creats molt potents que s'oposaran a la introducció i creixement de l'ús de les bombes de mecate, els seus avantatges, especialment a l'hora d'ajudar a incrementar l'autosuficiència i potenciació de la comunitat, sobrepassen de llarg els seus inconvenients.
El dinamitzador es troba en una bona posició per suggerir la introducció de bombes de mecate, per facilitar l'increment del seu ús, i per ajudar als membres de la comunitat a prendre les seves pròpies decisions i ajudar-se a sí mateixos a augmentar el seu poder.
––»«––
Algunes adreces d'internet amb més informació sobre la bomba de mecate:
- http://www.i4at.org/lib2/ropepump.htm
- http://www.ropepump.com/
- http://home.planet.nl/~holts000/index.htm
- http://www.gaia-movement.org/ (pdf)
- http://www.gamos.demon.co.uk/
|
 |
| Cliqueu en l'esquema per veure'l a tamany complet |
|
 |
| Aquests estudiants han fabricat una bomba de mecate per a una exposició de ciències |