|
Tweet Traduccions:
Altres pàgines:MòdulsMapa del llocParaule clauContacteDocuments útilsEnllaços útils |
EL PROBLEMA REAL DE L'AJUDAPer què la pobresa ha augmentat en comptes de disminuirper Phil Bartle, PhDtraduït per Esperanza EscalonaFulletó per a la formacióL'ajuda no només ha fracassat a l'hora de reduir la pobresa, sinó que ha contribuït a augmentar-la.INTRODUCCIÓ: QUÈ HA ACONSEGUIT L'AJUDA? Mig segle, un trilió de dòlars en ajuda. Quins resultats en podem mostrar?
Per què? En poques paraules: és el resultat de la forma en què hem distribuït l'ajuda. EL PROBLEMA ÉS COM LA DISTRIBUÏM L'argument principal: El tema és com la distribuïm. No és només que l'ajuda hagi fracassat a l'hora de reduir la pobresa. Bono i els que pensen com ell van errats: no es necessiten més diners. No necessitem aficionats carregats de bones intencions que no entenen la natura de l'ajuda. Hi va haver altres factors que van contribuir a l'augment de la pobresa, com ara les pràctiques comercials injustes, i els cinc factors de la pobresa dintre dels països afectats però no directament atribuïbles a la forma en què l'ajuda es distribuïa. Aquesta "forma" és la principal responsable de l'augment criminal de la pobresa. Quan donem almoïna a un pidolaire, no acabem amb la mendicitat, l'animem a que continuï practicant-la. L'alleujament de la pobresa ha causat el seu increment. Això sona a afirmació dràstica i generalista. Si us plau, doneu-me l'oportunitat d'explicar-me. El meu objectiu no és només criticar sinó apuntar la manera en què podríem modificar la distribució de l'ajuda per reduir la pobresa en comptes d'incrementar-la. COM DISTRIBUÏM L'AJUDA? En termes de quantitat de diners, la major part de l'ajuda es distribueix bilateralment o multilateral des dels governs dels països rics. Una part molt més petita de l'ajuda arriba a través de les ONGs, i moltes d'aquestes contribueixen a una reducció genuïna de la pobresa i al desenvolupament sostenible, i aquesta crítica no es refereix a elles. La metodologia que més s'utilitza és el "model caritatiu" o "mode caritatiu". Aquest és un mètode apropiat en cas de resposta d'emergència a desastres naturals o causats per la mà de l'home: guerres civils, guerres, terratrèmols, tsunamis, erupcions volcàniques, vessament de petroli... La resposta en aquests casos ha de ser ràpida i amb la intenció de reduir morts i malalties. En aquests casos on el mode caritatiu és l'apropiat, tampoc s'aplica aquesta crítica. El problema és que utilitzem sistemàticament el mode caritatiu per distribuir l'ajuda al desenvolupament per acabar amb la pobresa i millorar els governs, l'economia i la confiança. Fent això, incrementem els problemes en comptes de reduir-los. Les agències d'ajuda, bilaterals i multilaterals, estan obligades a gastar diners. Els funcionaris dels països destinataris d'aquesta ajuda ho saben, i porten mig segle aprofitant-se. Les agències d'ajuda en cada país destinatari competeixen entre sí i se les anima a amagar qualsevol malbaratament o desviament de fons cap a butxaques privades. Posar-ho de manifest seria com admetre el seu fracàs. Mentre els diners de l'ajuda es canalitzin a través de departaments governamentals, els funcionaris continuaran buscant maneres de desviar aquests fons. “Sense més exigències" és una cortina de fum irònica i hipòcrita. Els polítics i els funcionaris faran que els donants d'ajuda creguin que parlen en nom del seu poble. Res més lluny de la veritat. Parlen en nom dels seus propis interessos i del seu oportunisme. Els contribuents dels països donants tenen dret a exigir que els diners que els seus governs es gasten vagin a parar allà on han d'anar, i facin la feina que se suposa que han de fer. S'han d'imposar exigències, les exigències adequades. Averiguar què vol el poble (no els funcionaris) ha de ser una part integral del procés de disseny de qualsevol projecte d'ajuda i de la seva implementació. Però no els hem de donar, cegament, tot allò que volen, sinó desafiar-los a justificar les seves tries i educar-los sobre les conseqüències de les seves tries. Això requereix més feina per part de les agències donants. Si els funcionaris del país destinatari protesten, s'aplica la mateixa resposta que als activististes comunitaris. Marxa. Hem de tenir com objectiu que els diners de l'ajuda internacional serveixin per millorar la vida del major número possible de persones, bàsicament de persones pobres, no dels funcionaris. Les agències donants han de ser transparents i manifestar-ho en els seus documents del projecte, i a l'hora de fer pública la seva política en els països destinataris. Si els funcionaris no reben prou sou, és responsabilitat del govern del país destinatari pujar-los-hi, i no permetre'ls el desviament dels diners de l'ajuda internacional destinat al desenvolupament sostenible. Cal instruir les agències d'ajuda i donar-les el poder de suspendre els pagaments i retirar un projecte si els funcionaris del govern del país destinatari no compleixen. S'ha de reconèixer la competència actual entre diferents agències donants i reduir-la. Aquesta competència contribueix a que passin per alt el desviament de fons. Els donants han de tenir una política general unida. Cal que hi hagi un recolzament que vingui des de les més altes esferes i que s'extengui per tots els nivells. En tots els nivells hi ha d'haver un coneixement profund dels principis del desenvolupament (i dels seves conseqüències i desviacions). Els documents del projecte han d'establir clarament els elements a favor del desenvolupament i contra la dependència dels seus objectius. LES ONGs NO SÓN NI EL PROBLEMA NI LA SOLUCIÓ Generalment, les ONGs no són el problema, són massa petites per aconseguir una diferència perceptible. La major part de l'ajuda no s'ha de canalitzar a través del les ONGs. Si les ONGs creixessin, s'assemblarien als grans donants, que és on rau el problema. Les ONGs van i vénen, deixant buits i dependències. A les ONGs els agrada fer les coses a la seva manera, i no encaixen fàcilment en un programa nacional. Aquest fet contribueix a desigualtats entre les regions. Les ONGs s'estableixen de manera paral·lela al govern del país receptor, causant problemes a llar termini. Els grans donants són els governs, l'ONU, el Banc Mundial i els bancs regionals. El seu model és el "model caritatiu" i és aquí on rau el problema. El desenvolupament europeu després de la Segona Guerra Mundial (Plan Marshall) és va aconseguir malgrat aquest model. Per què? Perquè els europeus no tenien la "pobresa d'esperit" que es troba als països en vies de desenvolupament. El model caritatiu era adequat com a resposta a un desastre com ara la guerra. EL MODEL CARITATIU El "model caritatiu" és responsable d'incrementar la pobresa de dues maneres: TRANSFORMACIÓ, NO CONTINUACIÓ Cal una transformació massiva (per passar a un model de desenvolupament sostenible). L'ONU utilitza la palabra "Continuació" per designar el pas del model caritatiu (de les respostes d'emergència) a un model de desenvolupament sostenible. De vegades s'utilitza la metàfora de canviar de marxa, de primera a segona. Això és enganyós. No es pas una continuació sinó una gran transformació, i s'assembla més a canviar de marxa enrere a primera. Aquest lloc web té un mòdul sobre com transformar una agència d'ajuda que funciona seguint el model de resposta a una emergència (model caritatiu) i capacitar-la per que pugui funcionar seguint el model de potenciació comunitària. Seria útil comparar-ho amb la transformació de la què parlem aquí, a nivell de l'ajuda intenacional mundial. Vegeu: Del Desastre al Desenvolupament. Pareu atenció especialment a la metàfora mèdica. Quan un pacient es trenca un os, la resposta d'emergència adequada exigeix enguixar i subministrar forts analgèsics. Com en el cas de l'ajuda de caritat, el pacient pot esdevenir un addicte i se l'han d'anar retirant o el debilitaran. Els "yonkis" de l'ajuda caritativa s'han de desenganxar. BARRERES A VÈNCER Existeixen alguns obstacles molt forts contra la transformació. La majoria responen a interessos creats. Mentre que individus amb interessos creats es resistiran a la transformació necessària, és més probable que grups de presa de decisions al Parlament o a l'Assemblea es posin a la feina. Poden tenir més poder que els individus. Aquests decisions preses per grups seran més efectives si emfatitzen que els canvis que es necessiten revertiran la tendència actual que és la de l'increment de la pobresa. ACTIVISME A NIVELL MUNDIAL Es necessita un moviment multitudinari a nivell mundial que desitgi el canvi. Els activistes poden iniciar i estimular el creixement d'aquest moviment. Qualsevol persona pot ser un activista. Tot el que es necessita és un desig de canvi, i la voluntat d'adquirir els coneixements descrits en els documents de formació d'aqust lloc web. La millor estratègia general és organitzar molts grups petits, i evitar una única organització monolítica. Tot el que es necessita és una aliança. Recordeu el lema: "Pensa globalment, actua localment." Aquest activisme ha d'incloure una informació o formació important: "Què està malament?" Donar alguna cosa a canvi de res. El model caritatiu promou la dependència i la corrupció, i per tant, la pobresa." Encara que ha d'estar recolzat per estudis i referències científiques, el missatge s'ha de mantenir tan simple com sigui possible. També cal voluntat política. Els activistes poden treballar per instil·lar aquesta idea en els líders nacionals i internacionals, estimulant a la població, a la premsa i als líders d'opinió per que presionin als polítics. CANVIS ESTRUCTURALS És necessari un conjunt de canvis estructurals (i cal que s'entenguin):
CONCLUSIÓ: EL PROBLEMA DEMANA SOLUCIONS Hi ha un problema. Existeixen solucions. Aquest mòdul ens pot guiar per trobar-les i implementar-les. Aquest document no és una descripció d'una solució màgica. En comptes d'això, la seva finalitat és identificar la magnitud del problema i la solució que es necessita, i portar-nos per la direcció correcta per canviar i millorar la forma en què es distribueix l'ajuda. Com podem canviar l'ajuda per reduir la pobresa––»«––Si copieu text d'aquest lloc web, si us plau, citeu l'autor(s) |
Pàgina d'inici |
Ajuda internacional |