Traduccions:

Altres pàgines:

Mòduls

Mapa del lloc

Paraules clau

Contacte

Documents útils

Enllaços útils

CORRUPCIÓ I POBRESA

Un factor fonamental

per Phil Bartle, PhD

traduït per Esperanza Escalona

Fullet per a la formació

Com la caritat provoca un augment de la corrupció

INTRODUCCIÓ: LA CONTRIBUCIÓ DE LA DESHONESTITAT

A la pàgina dedicada als Factors de la Pobresa , vam veure que hi ha cinc factors principals que contribueixen a la pobresa. D'entre ells, ens centrarem aquí en la manca d'honradesa.

Com contribueix la caritat a la corrupció i com contribueix la corrupció a la pobresa?

CARITAT ─> CORRUPCIÓ

La corrupció, sota diverses denominacions, té una història llarga i gens honorable. Des dels temps de les primeres ciutats i regnes, l'aristocràcia ha necessitat funcionaris. En general, els reis no tenien gaire diners en efectiu i pagaven sous baixos o directament no pagaven, i els funcionaris vivien (sovint luxosament) dels suborns i l'extorsió.

Ara, després de deu mil anys, arriba l'ajuda. Enormes quantitats de diners que entren a un país i que han de ser administrades pels funcionaris. Ens pot sorprendre que es desviïn?

Tots assumim que tenen un cert dret a quedar-se una part dels diners que es mouen, i hi ha molta tolerància, tant per part del govern amfitrió com de la gent envers el que és, de fet, un robatori enorme.

També hi ha una tolerància increïble per part dels organismes que aporten aquestes ajudes. Té a veure amb la pressió que pateixen perquè gastin els seus pressupostos i no informin de la corrupció.

Potser degut a que el destinatari final hauria de ser el públic, la corrupció es mal interpreta com un delicte sense víctimes. Potser és perquè es considera que els diners pertanyen a estrangers rics.

Com contribueix la caritat a aquesta corrupció?

Un lema i una metàfora que utilitzem per comunicar la metodologia de la potenciació és: "Si l'entrenador és qui fa les flexions, l'atleta no es farà més fort". Per ser cada vegada més fort, cal esforçar-se, lluitar. Quan els diners de l'ajuda arriben amb massa facilitat, no es valoren gaire.

Si volem que els diners de l'ajuda siguin utilitzats correctament per al desenvolupament sostenible, hem de fer que els representants oficials receptors lluitin una mica per aconseguir-los. Han d'invertir el seu temps i esforç en la planificació del seu ús. Quelcom que requereixi més esforç que el que es fa en l'actualitat.

Han de ser supervisats per veure si en fan un ús correcte, i informar a través de la premsa si no ho fan. La llei ha d'establir clarament que hi ha llibertat d'accés a la informació i s'ha d'animar als mitjans de comunicació a fer periodisme d'investigació.

Les agències d'ajuda competeixen entre elles per veure els seus projectes aprovats i gastar els seus pressupostos. Els funcionaris del país receptor ho saben i se n'aprofiten per desviar diners per al seu ús personal.

Aquests problemes sorgeixen perquè la manera de prestar ajuda es basa en el mètode caritatiu (donar alguna cosa a canvi de res) en lloc d'un que promogui el desenvolupament sostenible.

CORRUPCIÓ ─> POBRESA

A veure, si la caritat promou la corrupció, com s'ho fa la corrupció per promoure la pobresa?

En el document sobre els cinc factors de la pobresa, ja dèiem que la deshonestetat és un dels cinc. Allà l'èmfasi està en el nivell comunitari.

Aquí, ens fixem en el nivell nacional, i és pertinent la manera com es lliura l'ajuda.

El desviament de fons d'ajuda per a benefici personal és un robatori. És un delicte. La víctima és el país en el seu conjunt.

Com s'explica en el mòdul sobre els delictes, hi ha un efecte multiplicador d'aquest robatori.

El robatori d'una quantitat de diners que estaven destinats al públic pot tenir, en l'economia del país en conjunt, una repercusió de fins a vuit vegades més la quantitat obtinguda pel lladre.

Quan es gasten els diners localment, qui els rep els torna a gastar. Si s'envien a l'estranger, els perd l'economia del país.

Els diners malversats i enviats a un compte d'un banc estranger, generen beneficis pel país on rau aquest banc, no pel país que rep l'ajuda.

Quan el cap d'un departament o ministeri es compra un cotxe esportiu per 60.000 dòlars, molt més que el seu salari anual, els seixanta mil dòlars beneficien el país on es fabrica el cotxe.

El robatori al país en el seu conjunt no ha de ser tolerat. Ha de ser vist i tractat com un delicte capital, com una traïció a la pàtria.

CANVIAR EL MÈTODE CARITATIU

Per evitar que el factor de la caritat (a l'ajuda) doni lloc a més corrupció i a un augment de la pobresa, cal utilitzar una manera diferent de proporcionar l'ajuda. No serveix de res limitar-se a dir que la caritat està causant un augment de la corrupció (i per tant, de la pobresa) i que ho hem d'aturar; s'ha d'oferir una alternativa que ocupi el seu lloc.

Cal distribuir l'ajuda de tal manera que no contribueixi a un augment de la pobresa. S'han de dissenyar projectes d'ajuda al desenvolupament que permitin un desenvolupament sostenible, amb penalitzacions per incompliments i la possibilitat real de que aquests projectes se suspenguin o clausurin. Això significa que es necessita més vigilància i orientació per part dels organismes donants, la qual cosa significa un nou mètode d'elaborar pressupostos i una manera diferent d'organitzar les despeses.

Tant la idea de "sense condicions",¹ com la de "baixa proporció de despeses administratives en relació amb les despeses d'execució del projecte" ² són falàcies i s'han de replantejar completament. S'ha de pagar un preu per garantir que no hi hagi corrupció i desviament de fons o, en cas contrari, es pagarà un preu molt més alt en desviament de fons. S'ha d'evitar el sentiment de culpa progre i reemplaçar-lo per una gestió dels fons dels donants que sigui efectiva i transparent.

Aquest replantejament i reestructuració té serioses implicacions, tant per a la gestió dels donants com per la del país receptor i en aquesta web es presenta un document específic per a cadascuna d'elles. Vegeu: Implicacions per a la gestió de l'organització donant, i Implicacions per a la gestió del país receptor.

CONCLUSIÓ

Posar fi al mètode caritatiu (a l'ajuda) que dóna peu a més corrupció i a un augment de la pobresa, no és qüestió de retocar la manera en què es fan les coses ara. És necessària una transformació completa i una nova manera de pensar i distribuir l'ajuda.

Les velles consignes gastades que ara es consideren manaments en el sector de l'ajuda, com ara tenir uns baixos costos administratius en relació amb els costos d'execució i la idea de "sense condicions" han de ser acuradament analitzats i descartats. Això té serioses implicacions en la gestió tant per a les organitzacions donants com per a les receptores, que es descriuen amb més detall en un altre document.

Simple, però no fàcil.

Nota 1:
L'expressió "sense condicions", al sector de l'ajuda, fa referència als requisits que ha de complir el país destinatari d'un projecte. Els països receptors d'ajuda s'oposen a aquests requisits, doncs els consideren una interferència en la seva feina i, fins i tot, en la seva sobirania nacional.

Nota 2:
És la proporció de despeses administratives en relació amb els costos d'execució en comparació amb els recursos que arriben als beneficiaris.

© Copyright 1967, 1987, 2007 Phil Bartle
Disseny web per Lourdes Sada

––»«––

Última actualització: 23.06.2012