Idiomes:

Altres pàgines:

Sociología:
Pagina inicial
Notes de lectura
Discussions

Utilitat:
Mapa del lloc
Contacte
Documents d'utilitat
Enllaços d'interès

Paraules clau que comencen per la lletra C

de Phil Bartle

traduït per Esperanza Escalona, Alba Araguz, David Perez Martorell, Pol Bargués, Marta Giralt, Perramon, Esperanza Escalona, Maria Pérez

CAÏM I ABEL

La història de Caïm i Abel es troba en el llibre del Gènesi de la bíblia cristiana i jueva.

Es tracta de la història dels dos fills del primer home, Adam, un dels quals és un coreador de vegetals i l'altre un pastor d'animals.

Molts antropòlegs veuen aquesta història com a un mite que explica l'origen del continu conflicte entre pagesos i pastors, vist que els seus mitjans de producció són mútuament incompatibles per la distribució del terreny.

D'una banda, els pagesos necessiten porcions de terreny properes i fixes, mentre que els pastors necessiten àrees més amplies i sense límits.

Es considera que aquesta mena de conflicte ha estat l'arrel de moltes guerres entre comunitats, com la dels agricultors i els ramaders durant l'expansió d'Amèrica del Nord i Amèrica del surd, la guerra civil entre els Hutu i els Tutsi a Ruanda, entre altres casos.

CANGUR

Segons els annals de la Societat Linnean, el Capità Cook es trobava a Austràlia prenent notes sobre diferents espècies (plantes, animals), objectes naturals (rius, turons,...), etc. Va veure un animal estrany i li preguntà a l'intèrpret aborigen de quin animal es tractava.

"No ho sé", li va contestar l'intèrpret. En l'idioma aborígen "ka" vol dir "jo", "nga" és la negació i "roo" vol dir "saber".

L'oració aborígen, "No ho sé", es va transormar en la paraula anglesa per a aquest estrany animal, "kangaroo" (cangur).

Quina lliçó podem treure d'això? No acceptis la interpretació d'algú del que està passant en una organització o comunitat com si fos l'observació més acurada simplement perquè te l'ha dit un membre d'aquesta organització o comunitat.

En l'argot dels dinamitzadors, un "cangur" és una interpretació errònia de l'observació d'un informador.

CANVI SOCIAL

La societat està sempre canviant. Els canvis en qualsevol dimensió afecten a totes les altres dimensions.

El paper de l'activista és tractar d'influir en el canvi social de manera que és cap a desenvolupament

En la teoria sociològica, Karl Marx va escriure que els canvis en la economia i tecnològiques dimensions (variables independents) provocat canvis en la creences i el valor de les dimensions (dependent variables).

Max Weber, per contra, va dir que els canvis en les creences i els valors (variables independents) causat canvis en la tecnologia i l'economia (variables dependents). Tots dos Marx and Weber posar les dimensions socials i polítiques en el medi. Les teories modernes del canvi social i altres combinen tots dos.

CAPACITAR

Capacitar és permetre o augmentar l'habilitat d'una cosa.

El fet de facilitar que algú sigui capaç de realitzar una cosa per ell mateix. Moment en què una part ajuda una altra part a potenciar-se. S'aplica a les comunitats i a les organitzacions en aquesta metodologia. Veieu Capacitament.

Hi ha dues extensions d'aquesta paraula, utilitzades en aquesta metodologia, que no acostumen a aparèixer en la majoria dels diccionaris més ortodoxes: (1) "capacitar" (com ara en un entorn favorable) i (2) "capacitació" (com ara en un procés de capacitar una comunitat o organització a reforçar-se).

Veieu: Preparació d'una declaració d'intencions."

CAPACITAT

La capacitat és la competència, poder o força d'una comunitat o una organització.

CAPACITACIÓ DE LA GESTIÓ

La capacitació de la gestió es diferencia de la capacitació ortodoxa (que insisteix en transferir tècniques) en el fet que s'utilitza com a mètode per mobilitzar i organitzar (o reorganitzar) un sistema directiu.   Veure "capacitació per l'acció" a sota.  Veure "capacitació de la gestió de la comunitat".

Tot i que a l'origen va ser desenvolupat per experts directius de grans corporacions comercials, és una manera útil d'afegir animació en grups i comunitats amb pocs ingressos que s'estan enfortint o prenent poder.

CARITAT

Ajudar la gent pobra o necessitada és un valor universal que es troba en la majoria de les religions del món.  Tanmateix, depèn molt del que es doni.

Si el teu donatiu fa que el receptor sigui dependent de tu, no estàs ajudant a reforçar el receptor, ni a ser més autodependent.

Per exemple, quan dones algunes monedes a un pidolaire del carrer, estàs fent que aquella persona sigui encara més un pidolaire.

En canvi, si planeges bé la teva ajuda i fas que el receptor es recuperi (veieu la història de Mohammad i la vestimenta a Històries), el teu donatiu serà molt més útil.

CASTA

Una casta és un conjunt d'institucions socials, les castes, que causen estrats horitzontals de desigualtat (poder, prestigi, riquesa), les quals es diferencien de les classes en el fet que no hi ha cap procés admisible o reconegut per a ascendir o descendir entre les castes.

Normalment està prohibit el matrimoni entre membres de castes diferents (que de facto suposaria una mobilitat social).  La principal diferència entre les castes i les classes és el grau de mobilitat social permesa.

L'exemple més congut d'una casta és el sistema de desigualtat de l'Índia, particularment entre els hindús, ja que l'Islam i el Bahai prohibeixen la pràctica de la casta.  A pesar d'aquestes prohibicions, s'acostuma a practicar la casta o es veu representada per les diferències de classes pels que no són hindús a l'Índia.

Com que la casta comporta una adjudicació de nivell social pel naixement i es prohibeix la mobilitat social, també s'aplica a la desigualtat racial, com en el cas del sud dels Estats Units o el sistema Apartheid que es practicava en el sur d'Àfrica.

A banda de les prohibicions de matrimoni, la divisió de la comunitat entre homes i dones, o masculí i femení (sexe i gènere) també es pot considerar un sistema de casta, sobretot en el cas que es reconeguin diferències de poder, prestigi i riquesa, i que els individus no puguin interactuar entre ells fàcilment.

CASUAL

Informal, relaxat.  En cas que una organització no requereixi als seus treballadors de portar roba formal però incòmode, es diu que el vestit és "casual".

Així mateix, quan una parella manté relacions sexuals sense voler cap mena de formalitat o ritual públic (com ara el matrimoni), es considera que la seva relació és "casual".

No confongueu amb la paraula causal."

CATALITZADOR

En l'àmbit de la química, un catalitzador és una substància que altera el procés químic, sense tornar-se'n part.

Normalment accelera el procés,   per la qual cosa és una bona paraula per a descriure un activista o un encoratjador social.

L'activista no canvia ni fa avançar una comunitat,

sinó que és la comunitat la que avança i canvia.

De fet, l'activista impulsa el canvi sense formar part de la organització social de la comunitat.

L'activista, principalment, és un dirigent temporal i no es converteix pas en el líder de la comunitat.

A CAUSA DE

L'expressió "degut a" significa una suma de diners o un altre recurs que s'espera que sigui pagat en el futur.

En un projecte de micro-empresa, es pot parlar de diners que es deuen diners al banc com a "degut a" el banc.

No utilitzeu l'expressió "degut a", quan voleu dir "per."

CAUSAL

Si hi ha dues condicions i accions, una de les quals (B) és el resultat o efecte d'una altra (A), la relació entre ambdues és "causal" i la direcció de la causalitat es troba entre "A" i "B".  Si "A" és la "causant", llavors "B" en serà "l'efecte", per la qual cosa l'acció "A" és una circumstància adequada i necessària per ser la "causant" de l'acció "B".

Aquesta és una relació entre dues variants, en la qual el canvi d'una és la "causa" del canvi de l'altra. Això suposa un problema epistemològic per als científics.

Per exemple, quan la calor s'aplica a algun material, les molècules del material acostumen a moure's més ràpidament.

Suposem que l'aplicació de la calor (la "causant" o variable independent) "causa" d'alguna manera l'augment del moviment de les molècules (la "conseqüència" o variant dependent).

Els sociòlegs han descobert que (tot i que és molt difícil predir el suïcidi de cap individu) les taxes de suïcidi sí que es poden predir.

En els llocs en els quals gran part de la població és catòlica, o catòlics practicants (tenint en compte l'assistència a l'església), la taxa de suïcidi acostuma a ser més baixa.

En els països en què el divorci no és legal (tenint en compte les lleis i les taxes de divorci), la taxa de suïcidi de les dones casades acostuma a ser més alt.

Tot i així, no tenim cap prova epistemològica per dir que aquestes observacions demmostren que la prohibició del divorci (la variable independent o causant) és la "causa" de l'augment de la tendència natural de suïcidar-se (la variable dependent o "conseqüència") de les dones causades, com tampoc es pot afirmar que el catolicisme és el "causant" de les baixes taes de suïcidi (per exemple, pot ser que simplement hi hagi taxes més baixes de denúncies).

Veieu: "perquè". No confoneu aquesta paraula amb "casual" o "causalitat" amb "casualitat". Veieu: Problemes de predicció i causa.

CELEBRACIÓ

Una celebració és el feliç reconeixement d'un esdeveniment, normalment un que canvia l'estat d'una persona o cosa.  Així mateix, és una festa pública.

Per a un activista, la celebració de la conclusió d'un projecte comunitari és un element important de la potenciació d'una comunitat, perquè es reconeix públicament que la comunitat ha sabut involucrar-se en l'autoajuda.

També és una oportunitat per a començar de nou, un altre cicle de mobilització.

Veieu Cicle de mobilització. Veieu celebració.

CICLE DE MOBILITZACIÓ

El cicle de mobilització és un conjunt d'intervencions que du a terme un activista amb l'objectiu d'estimular una comunitat per que prengui part en activitats pròpies per augmentar l'autosuficiència.

Es diu "cicle" perquè tot el conjunt d'activitats (que estan en un ordre lògic i funcional) es repeteixen tantes vegades com calgui. Vegeu Cicle de mobilitzacions i Il·lustracions del cicle de mobilitzacions.

CIÈNCIA

La ciència és un mètode d'obtenció de coneixement, a més dels coneixements (canviar) obtinguts per aquest mètode

El mètode és l'aplicació de tècniques sistemàtiques dels empírics (fets) observació i anàlisi lògica per provar teories.

CIÈNCIES NATURALS

Les ciències naturals són una disciplina acadèmica que té com a objectiu comprendre, predir i explicar els fets que succeeixen dins el nostre entorn natural.

La física, la química, la biologia o l'astronomia són ciències naturals. Utilitzant el mètode científic d'observació i anàlisi per tal d'assolir els coneixements.

CISMA

Un cisma és com un tall dramàtic i profund o canó entre dues religions o faccions religioses.

Quan s'aplica a una comunitat o organització, significa que les faccions estan en conflicte entre si.

CISMA SOCIAL

No hi ha comunicació la unitat és una unitat natural. Hi ha cismes i desunions en cada comunitat. Totes les accions que prengui ha de contribuir a augmentar la unitat d'una comunitat. (Vegeu Unitat). On s'ofereixen suggeriments sobre la forma d'obtenir recursos per a un projecte comunitari, no ha d'insistir en una estratègia particular que la comunitat ha de tenir, algunes estratègies poden contribuir a la desunió.

Hem de suggerir i aconsellar, i assegurar-nos queescoltar el que diuen els membres de la comunitat (en especial els reservats) i descobrir indicis negatius sobre qualsevol estratègia que podria provocar la desunió.

Divisions en qualsevol comunitat pot estar basada en molts factors: clans, religions, classe, ingrés, educació, propietat de la terra, origen ètnic, edat, gènere, etc. El nivell de tolerància entre aquestes divisions també pot variar per diverses raons.

És la nostra feina per treballar de tal manera que es minimitzin les diferències, millorar la unitat de la comunitat i la lleialtat, i superar les escissions de la comunitat.

CIUTAT

Una ciutat és un assentament humà (hàbitat) que es caracteritza per (1) tenir una gran població, (2) una gran densitat de població i (3) complexitat social (per exemple, la dstribució del treball o heterogeneïtat).

No hi ha cap mesura universal acordada a banda d'aquestes tres variables, per la qual cosa pobles petits es troben a una banda del món i les ciutats i metròpolis a l'altra, amb poblacions i assentaments urbans entre elles.

Aquestes tres variables influeixen en els mètodes de reforçament comunitari. (Veieu també Poble).

CLASSE

Una classe social és una forma institucionalitzada de desigualtat, que normalment s'associa a societats urbanes complexes.

Pot ser imaginada com a un conjunt de capes horitzontals, similars als de la formació geològica del fons d'un antic llac.

Es diferencia de les castes (veieu) en el fet que les classes disposen de processos de mobilitat social per a ascendir i descendir, malgrat que els processos acostumen a ser més fingits que no pas reals.

CLASSE SOCIAL

La classe social és una institució social.

És una manera de dividir la societat en diferents nivells de poder, prestigi i riquesa (els tres elements de la desigualtat).

En societats més simples, com ara els basats en la recollida i la caça, que sol estar absent o mínima.

En la societat agrària, on es troben els propietaris de terres i serfs, per exemple, tendeix a ser bastant simple, amb un nombre limitat de classes identificables.

En les societats urbanes industrials tendeix a ser molt complex, amb molts nivells de la classe.

Marx va veure només dues classes de ser important en les societats industrials, els treballadors i els propietaris.

Més tard va els sociòlegs van afegir més classes, i els sociòlegs d'avui difereixen pel que fa a les classes que hi ha en una societat urbana industrial industrial o post.

Comunitats (per al mobilitzador) són més identificables en les societats petites, sense distincions de classe ben formada, o dins dels nivells de classe similar en les societats més complexes.

La classe social és més important, i més en un examen de la interacció social, al Regne Unit que en altres societats de parla anglès, com a Amèrica del Nord.

Veure Classe.

COLOR

Quan un color vibra amb freqüències diferents, "veiem" les variacions dels diferents colors.

Els colors no són intrínsecs de les coses que veiem, sinó una resposta nostra a la freqüència de la llum entorn d'ells.

Les difèrencies entre els colors es troben a l'interior del sistema nerviós i òptic.

Nosaltres no podem saber del cert si el que un veu com a "vermell" és el que l'altre també veu "vermell", tot i que puguem descriure el mateix objecte dient que és del mateix color (vermell).

Veure "Tres ànimes". El color és molt important en la cosmologia del poble Àkan.

El color de la pell sovint s'empra per a distingir entre les diverses minories, que s'anomenen "races".

Aquest pensament demostra una gran manca de rigor científic.

No hi ha categories biològiques per a les races o colors.

De fet, hi ha més varietat en la pell d'una sola persona que en els colors de les persones de diferents races. No ha d'haver-hi límits.

La raça i el color són categories socials.

Els diversos idiomes suposen també diferents fronteres enversels colors.

Les observacions pel que fa a les variacions de les maneres d'anomenar els colors portà al desenvolupament de les teories de Sapir-Whof, que afirma que els humans aprenem a percebre i entendre la realitat depenent del llenguatge que aprenguem.

COMENSALITAT

La comensalitat és un terme sociològic per a designar aquell que menja amb un altre.

Igual que succeeix amb l'agricultura i la reunió (la producció de menjar), el consum del menjar té una gran influència en la cultura i en la societat.

De la mateixa manera que és important la selecció del menjar i la seva preparació, en les variables culturals també són elements clau la decisió de amb qui menjar, quan menjar, en quines ocasions i les seves repercusions socials.

L'origen d'aquesta paraula és el terme clàssic mensa, que significa taula.

COMISSIÓ DE DESENVOLUPAMENT

La Comissió de Desenvolupament és la Comissió Executiva o de Projecte o CIC (Comissió d'Implementació Comunitària) de la comunitat, escollida per tota ella, i responsable de dur a terme els desitjos de tota la comunitat.

És el resultat dels teus esforços d'organització; veieu: " Organitzar."

COMISSIÓ EXECUTIVA

A la Comissió Executiva també se l'anomena Comissió de Projectes, Comissió de Desenvolupament, OBC (Organització basada en la comunitat) o CIC (Comissió d'Implementació Comunitària) de la comunitat.

Hauria de ser escollida per la comunitat en la seva totalitat, entre tots els seus membres, i és la responsable de dur a terme els desitjos de tota la comunitat.

COMISSIÓ D'IMPLEMENTACIÓ COMUNITÀRIA

La CIC és una comissió de desenvolupament executiu o comisió de projecte comunitari escollit per la tota la comunitat, i és responsable de portar a terme els seus desitjos en la seva totalitat. La Comissió de Projectes Comunitaris.

La Comissió d'Implementació Comunitària. La Comissió de Desenvolupament. És l'organització executiva, pel que fa a la població, i és l'encarregada de la construcció o manteniment dels serveis o instal·lacions comunitàries.

COMITÈ DEL PROJECTE

L'executiu, el comitè pel desenvolupament o CIC (Comissió d'Implementació Comunitària) comunitari, triat per tota la comunitat, és responsable d'aconseguir els desitjos de la comunitat sencera.

COMPROMÍS CÍVIC

Alguns activistes pensen que les autoritats són els "enemics" o "l'oposició", així que pensen que la seva feina és organitzar les comunitats pobres per a combatre els opressors.

És una actitud adequada per a algunes situacions. De fet, sovint se la considera "compromís cívic" en lloc de "participació comunitària."

La metodologia d'aquests mòduls (desenvolupats principalment a l'Àfrica) palesa el fet que la nostra col·laboració amb les autoritats possibilita la sostenibilitat i la consecució d'una política nacional i d'un programa d'eliminació de la pobresa.

COMUNICACIÓ

La comunicació és un dels setze elements de la força, poder o capacitat d'una comunitat o organització. Veure: Elements de força comunitària.

En l'àmbit comunitari, tant interior com exterior, la comunicació comprèn carrers, sistemes electrònics (per exemple el telèfon, la ràdio, la televisió o Internet), la premsa (diaris, revistes i llibres), xarxes, llenguatge comprensible, alfabetització i la voluntat i la capacitat de comunicar (que suposa tenir tacte, diplomàcia i el desig d'escoltar i de parlar) en general.

La comunitat esdevé més forta si té una bona comunicació, la qual cosa és, per a una organització, un sistema de comunicació i una pràctica disponible per als treballadors. Per tant, una comunitat pobre és una organització o comunitat dèbil.

A l'hora d'incitar una comunitat a organitzar-se i actuar, l'activista ha de ser conscient del paper que té la comunicació en la potenciació d'una comunitat o organització.

Element de capacitat / força.

Veure 16 elements.

COMUNITAT

La paraula "comunitat" ha estat utilitzada en contextos molt diferents.

Els biòlegs parlen de la comunitat com d'un grup d'individus d'una espècie única, o de diferents espècies, que viuen, lluiten i cooperen i formen part d'un conjunt més gran.

Des de l'arribada d'Internet i de la tecnologia de la informació, alguns col·lectius, que sovint comparteixen el mateix interès, han crescut sense barreres geogràfiques i s'han comunitat electrònicament.

El punt més important d'aquesta web i de la seva instrucció és un punt de vista més ortodoxe pel que fa al significat de la comunitat, ja que entenem comunitat com a conjunt d'éssers humans que està limitat geogràficament (malgrat els conjunts que són flexibles, com ara les comunitats nòmades) i al qual s'acostuma a associar amb comunitats que van des de barris locals en grans àrees urbanes fins a pobles rurals remots. Veieu: Hàbitat.

Una comunitat no és un grup d'éssers humans, sinó un superorganisme que forma part i pertany a la cultura, composta per les interaccions de la gent, a través de la qual tot s'aprèn. Les seves sis dimensions són: tecnologia, economia, poder polític, patrons socials, valors compartits, creences i idees. No es transmet mitjançant la biologia, sinó mitjançant l'aprenentatge.

Igual que un arbre o qualsevol forma de vida que trascendeix els àtoms que la componen, els membres d'una comunitat venen i van, mitjançant la mort, el naixement o la migració, i continuen vivint i creixent. El procés mai no és homogeni, perquè engloba moltes faccions, cismes, lluites i conflictes. Una comunitat és, en el seu conjunt, és més gran que la suma de les parts que la componen. Veieu: "Què és una comunitat?."

Veieu: Característiques de la comunitat.

CONFIANÇA

La confiança és un dels setze elements de la força, del poder o de la capacitat d'una comunitat o organització.  Veieu: Elements de la força comunitària.  Quanta confiança comparteix una comunitat en si mateixa, pel que fa a les persones?  Per exemple, posem per cas una situació en la qual una comunitat concep que pot fer realitat tot el que vulgui.

Actituds positives, voluntat, automotivació, entusiasme, optimisme i confiança en un mateix, més que no pas dependència, ganes de lluitar pels drets, absència d'apatia o fatalisme, una expectativa del que és possible.  L'augment de la força implica l'augment de la confiança.  A l'hora d'incitar una comunitat perquè s'organitzi i actui, un activista ha de ser conscient del paper que té la confiança en la potenciació d'una comunitat o organització.

CONREU DE BOLETS

Com es conreen les setes? Les "mantens a les fosques i els hi dones fems de vaques."

Aquesta és una frase vulgar per referir-se a allò que és el contrari de transparència.

Normalment s'utilitza una paraula molt més grollera que fems per referir-se a la femta bovina.

CONSULTA

Quan un organisme d'ajut o una organització donant consulta els líders o representants comunitaris, sovint pregunten si la comunitat vol un projecte i la resposta acostuma a ser "sí".  En aquest cas, l'organisme informa a la seva junta o als seus donants que hi ha hagut una participació comunitària.  Això és incorrecte.

El que s'ha portat a terme és una consulta i no una genuïna participació comunitària a l'hora de prendre decisions, escollir i planejar un projecte entre les prioriats de la comunitat (en contrast amb les prioritats de l'organisme).

CONTACTES

Establir contactes és fer amics i coneguts fora del cercle de la rutina diària personal. És un dels setze elements de la capacitat comunitària i organitzativa. No només «el que un coneix» incrementa les capacitats (i ajuda a trobar feina) sinó també «a qui coneix».

Per quin motiu els membres de la comunitat i els seus líders han de conèixer gent (i les seves agències o organitzacions) que pugui proporcionar recursos útils per ajudar a enfortir el grup o la comunitat? Perquè les relacions útils, potencials o existents, són un recurs que potencia.

La creació de contactes és un dels setze elements de força, poder o capacitat d'una comunitat o organització. El volum de la xarxa d'una persona és el nombre de contactes, amics o coneguts a qui pot recórrer per demanar un consell, suport o informació. Quin és el motiu pel qual els membres d'una comunitat, en especial el seus líders, coneixen persones i organitzacions que aportin recursos útils per l'enfortiment de la comunitat com un tot?

Veure: Elements de força comunitària. Les relacions útils, tant potencials com conegudes, que existeixen dins d'una comunitat i amb membres externs són essencials. Quan més eficient sigui la xarxa de contactes, més forta serà la comunitat o l'organització. L'aïllament provoca debilitat. Quan s'estimula una comunitat a organitzar-se i actuar, l'activista ha de ser conscient del paper que els contactes juguen en la potenciació d'una comunitat o organització.

CONTEXT (polític i entorn administratiu)

El context és un dels setze elements de la força, el poder o la capacitat d'una comunitat o organització. Veieu: Elements de força comunitària. Una comunitat té la capacitat de tornar-se més forta i de fer prevaler la seva força quan es troba en un entorn que possibilita aquest reforçament. Un entorn que possibilita el reforçament inclou elements polítics (com els valors, les actituds dels líders nacionals, les lleis i la legislació), administratius (les actituds dels funcionaris i tecnòcrates, i els reglaments i processos governamentals) i legals.

Quan els políticics, líders, tecnòcrates i funcionaris, amb les seves lleis i reglaments, decideixen tenir provisions, la comunitat és feble, mentre que si decideixen capacitar la comunitat perquè actui a base d'autoajuda, la comunitat es farà més forta. Les comunitats poden ser fortes si es troben en un context permissiu. Un activista ha de ser conscient del paper que té el context en el reforçament d'una comunitat o organització, sobretot a l'hora d'incitar una comunitat perquè actui i s'organitzi.

CONTRIBUCIÓ

Algunes persones confonen participació amb contribució. En sentir a dir "participació comunitària", molta gent imagina que només és contribució comunitària i solament pensen en el treball comunitari que els membres posen en el projecte.

Malhauradament, en el passat hi ha hagut molts casos en què els membres comunitaris han estat tractats com a servents o esclaus i s'han vist forçats a contribuir amb el seu treball. (o altres recursos, com el terreny o aliments). La metodologia que es promou aquí és totalment el contrari. La participació significa participar a l'hora de prendre decisions i no solament en contribuir amb recursos.  Veieu contribució comunitària.

CONTRIBUCIÓ COMUNITÀRIA

Quan diem que la participació comunitària no és el mateix que la contribució comunitària (tot i que molts, equivocadament, s'ho imaginen), estem també remarcant que ambdues són necessàries.

Mentre que la participació comunitària és la presa de decisions que fa que qualsevol activitat estigui basada o centrada en la comunitat, la contribució comunitària és necessària per a assegurar que els membres de la comunitat se senten involucrats en el projecte i hi han posat de la seva part, sense limitar-se a rebre l'ajuda.

Recomanem que, com a mínim, el cinquanta per cent de les contribucions de qualsevol projeccte comunitari que mantinguem ha de venir de la mateixa comunitat. En un primer moment, els membres d'una comunitat veuen aquest aspecte amb preocupació i desesperació, per la qual cosa nosaltres remarquem que el treball comunitari donat ha de ser calculat justament per si sol. També diem que, si calculessin el treball comunitari, se sentirien sorpresos per la quantitat de valor que això afegiria a l'aportació comunitària.

També assenyalem que el temps que els membres de la comunitat han passat decidint i planejant el projecte, particularment aquells que s'asseuen en la comissió executiva, és una aportació de temps, treball i capacitat de gestió i execució.  El treball donat hauria de ser valorat amb justícia.  Així mateix, també advertim que s'acostuma a subestimar el valor de les donacions d'arena i brúticia, les quals haurien de ser reconegudes mitjançant els pressupostos equivalents com a contribucions de la comunitat.

CORATGE

En general, el coratge significa "valentia" i s'acostuma a referir al valor necessari per a fer el que s'ha de fer, malgrat la seva dificultat, com ara ser sincer i just amb els fons públics o d'un grup.

Així mateix, és la base de la paraula "encoratjar", que és allò que un activista tracta de fer amb els membres de la comunitat per tal d'incitar-los a deixar de banda la seva apatia i fatalisme i comprometre's amb les activistats d'autoajuda, i també és el que fa un bon directiu com a cap dels treballadors.

CORRUPCIÓ

Manca d'honradesa, un dels factors més importants de la pobresa.

Veieu: Factors de la pobresa.

COSTS DIRECTES DE MATERIAL

Aquests són els costs que la teva empresa paga per les materies primes amb les quals es fan els productes o servis que vens.

COSTS DIRECTES DE TREBALL

Els costs directes de treball són els que el teu negoci paga als treballadors que es dediquen a fer els productes o serveis que vens.

COSTOS INDIRECTES DEL TREBALL:

Són els sous o salaris que el teu negoci paga als empleats que no estan treballant en la producció. Per exemple: personal de magatzem, guàrdies de seguretat.

CRÍTICA

Un dels aspectes més importants de la sabiesa que s'ha d'aprendre és que criticar una cosa quan es veu que va malament no soluciona el problema ni l'arregla.  De fet, el acostuma a fer és empitjorar el problema.

Per què?  Perquè els éssers humans ens sentim amenaçats i sota atac quan algú ens critica. La crítica redueix la nostra/ la seva confiança i autoestima.  Quan ens critiquen, ens posem a la defensiva i, en lloc de corregir l'error, intentem defensar-lo.

Com a activistes comunitaris, coordinadors voluntaris o treballadors directius, hem d'aprendre a anticipar que es cometran errors i a estar preparats per a ocupar-nos d'aquests problemes independentment dels nostres propis objectius.

Mostrar la nostra ràbia o criticar una persona que s'equivoca serveix per a esplaiar-nos, però paguem un alt preu a canvi d'aquest alleugeriment personal.  Referència a altres paraules clau: errors, ràbia i sàndvitx.Per tant, cal buscar la manera correcta de corregir un error sense crítiques negatives.

Veieu: Elogiar habitualment.

CULTURA

A banda de simples cançons i dances, en sociologia, la cultura equival al conjunt del sistema social, a la totalitat de totes les actituds i comportament apresos, que formen part de sistemes socioculturals de sis dimensions: tecnologia, economia, política, interactivitat, ideologia i cosmovisió..

La unitat bàsica de la cultura és el "símbol", atès que la cultura no és genètica, sinó que es transmet intercanviant símbols. A vegades se l'anomena súperorganisme, perquè consta de sistemes que van més enllà de les entitats biològiques, els humans, que alhora componen i creen la cultura.

Veieu: Cultura Una comunitat és cultural. Veieu: Peix estrany Veieu: Cultura; diversos significats.

CULTURITZACIÓ

La culturització és el procés d'aprenentatge que fa un nadó (com a organisme biològic) i s'humanitza. Tornar-se humà (és a dir, adquirir cultura).

Tots comencem el nostre propi procés de culturització en néixer, i el continuem fins la mort.  Mitjançant els símbols, aprenem tots les sis dimensions culturals.

Des del punt de vista de la societat i de la cultura, el procés també és la manera en què la societat i les seves institucions es reprodueixen i continuen fins i tot després de la mort del seus portadors humans.

Es diferencia de l' aculturalització.   Veieu Socialització.

© Copyright 1967, 1987, 2007 Phil Bartle
Disseny web de Lourdes Sada

──»«──€“

Última actualització: 2015.10.01