Traduccions:
Altres pàgines:
|
CARACTERÍSTIQUES DE LES COMUNITATSper Phil Bartle, PhDtraduït per Esperanza EscalonaFulletó per a la formacióPer que una comunitat sigui plena i saludable, s'ha de basar en l'amor i l'atenció mútua de la gent.--- Millard FullerESPERIT COMUNITARI Si la sociologia vol continuar sent una ciència, no pot assumir la capacitat de prendre decisions teològiques, com ara l'existència o no d'esperits. Per aquestes qüestions, haureu de consultar el vostre consller religiós. L'expressió "esperit comunitari" no té aquí una interpretació teològica. No hi ha res de sobrenatural en una comunitat o en qualsevol de les institucions socials. Llavors, què és l'esperit comunitari? L'esperit comunitari es refereix a les idees que els membres de la comunitat tenen sobre sí mateixos i sobre la seva comunitat. Normalment, són actituds positives, optimistes sobre el seu futur i que animen a l'altruisme i a que els membres de la comunitat contribueixin al benestar d'aquesta. La lleialtat es troba entre aquestes actituds. I també l'optimisme. Aquestes actituds es reflecteixen en el comportament d'aquests membres, i, per tant, contribueixen a un futur millor de la comunitat. Quan els membres d'una comunitat tenen "esperit" no vol dir que estiguin posseïts per éssers sobrenaturals, sinó que són actius i optimistes. Estan vius. Una característica important de les comunitats és que les persones són conscients de pertànyer a elles. La seva lleialtat es pot anomenar esperit comunitari. El concepte d'"esperit comunitari" no s'ha d'entendre aquí com un terme tècnic de la sociologia, sinó que el menciono per introduir una característica important, potser fins i tot definitòria, de la natura de les comunitats: allò que els sociòlegs anomenen "gemeinschaft." En alemany, la paraula "gemeinschaft" significa, simplement, "comunitat". Però a causa d'un sociòleg alemany, Ferdinand Tönnies, en Sociologia utilitzem la mateixa paraula en alemany per referir-nos al conjunt de característiques essencials de les comunitats. Aquest concepte porta l'esperit comunitari una mica més enllà. GEMEINSCHAFT i GESELLSCHAFT Tönnies va comparar "gemeinschaft" amb "gesellschaft." En alemany, "gesellschaft" és un substantiu que significa "societat." En sociologia, s'utilitza en contrast amb "gemeinschaft," i implica "fredor", formal, més associat amb la vida urbana que no pas amb la rural. El que Tönnies explicava era que, amb el pas dels anys, les societats esdevenien més complexes, partint d'una organització social informal, personal i "de poble" i arribant a una organització social més formal, basada en regles i "freda" (impersonal). On hi predominaven les caractéristiques "gemeinschaft ," la majoria de les persones es coneixien personalment, i interactuaven com a poble, més que no pas com a rols en el buit social. És un gir lingüístic interessant. Allà on comunitat significava fa un temps grup de persones, amb la seva pròpia cultura i organització social, dintre del conjunt de la societat, la paraula alemanya que significa comunitat s'ha convertit en el terme per referir-se a les característiques de les comunitats, informals i personals. És un gir de substantiu a adjectiu. Per mantenir aquesta distinció, els sociòlegs tendeixen a mantenir la paraula alemanya (gemeinschaft) com adjectiu i la catalana (comunitat) com substantiu. Aquí considerem gemeinschaft com quelcom que no és "o això" o "allò" sinó quelcom que diferents comunitats posseeixen en diferents graus. EVITEU IDEALITZAR LA COMUNITAT A algunes persones els agrada viure a ciutat. D'altres, prefereixen viure en petites comunitats rurals. De moment, ometrem ermitans, exploradors i trampers. Tots fem eleccions basades en els nostres valors i actituds. Com que ja tenim idees sobre les característiques de diferents comunitats, som susceptibles a idealitzar aquelles que tenen més gemeinschaft o les que tenen més gesellschaft. Cal que recordem que, com a sociòlegs, ens interessa més "el que és" que "el que hauria de ser".
Quan una comunitat té més gemeinschaft, pot ser molt trist viure en un lloc on tothom sap dels teus assumptes, on el xafardeig és una força forta per mantenir la gent en ordre, i on hi ha poca llibertat per actuar o vestir-te de manera excèntrica. D'altres se senten segurs al ser coneguts per tothom, prefereixen no haver de prendre decisions sobre creences religioses o opcions polítiques i gaudir de la comoditat de molts valors i experiències compartides. Per altra banda, quan una comunitat té més gesellschaft, pot ser trist ser un ésser anònim i no tenir amics, ser ignorat la major part del dia, tenir por dels desconeguts que et poden fer mal o robar-te, i no estar segur de quines són les lleis o si et poden arrestar. Per d'altres, pot ser motiu d'alegria tenir la llibertat de no tenir tan controlat el seu estil de vida, la llibertat de tenir qualsevol creença religiosa sense algú al darrere intentant corregir-la, llibertat per recolzar qualsevol opció política per minoritària que sigui, i no haver de lidiar amb el xafardeig. Hem d'estar alerta quan la gent parla o escriu sobre la comunitat com si aquesta, en sí mateixa, fos ideal. Alguns defensors de la participació comunitària escriuen com si hi hagués quelcom intrínsec a la comunitat que justifiqués la participació en ella. Molts autors, tant de ficció com de no ficció, escriuen com si la vida en el medi rural o en petites ciutats fos intrínsecament bona, mentre uns altres fan el mateix amb la vida a ciutat. Concentrem-nos en "el que és" i no pas en "el que hauria de ser". L'ESPERIT COMUNITARI POT SER UN ESPERIT MALIGNE Una comunitat petita depen de mitjans informals de control social, que, a la vegada, es recolzen en el xafardeig. De vegades, aquest xafardeig pot ser maliciós i disfuncional. De vegades, les seves víctimes són acusades, jutjades i condemnades tot i ser innocents, perquè el xafardeig no té els mateixos mecanismes de control i equilibri que un tribunal de justícia. Si mai has tingut la mala sort de ser l'objectiu d'aquest xafardeig, utilitzat com sanció negativa, tant si eres culpable com si no, ja sabràs quin càstig representa, i potser t'hauries estimat més una tranquil·la cel·la a la presó. Encara que de vegades utilitzem el terme "calentet i suau" quan fem referència a les qualitats de la gemeinschaft, procura evitar pensar que viure en comunitat vol dir, necessàriament, viure tranquil·lament i còmodament. Les característiques de la gemeinschaft volen dir que la comunitat és el suficientment petita perquè la majoria dels seus membres es coneguin personalment, perquè el control social es basi en mètodes informals (xafardeig) més que no pas en lleis o regles formals, i perquè la divisió del treball i els rols siguin menys rígids i formals. Per algunes persones, això pot ser dur i incòmode. Encara que la "unitat" és part de la paraula "comunitat", no hi ha res que garanteixi que una comunitat sigui harmoniosa o estigui unida. Els cismes socials poden ser llargs i amargs, arribant a durar, de vegades, generacions. Es poden basar en clans, castes, edats, gèneres, ètnies, llengües, religions, ingressos, ... en qualsevol element de l'organització social. ESSENCIALITZAR: IDENTITAT I ESTEREOTIP Cada comunitat és diferent. Nosaltres, en tant que humans i per la manera en què som socialitzats, tendim a fer generalitzacions basades en en unes quantes observacions particulars. Això és normal, i així és com aprenem un idioma. De vegades, quan apliquem aquest mètode a alguns aspectes de la vida, ens podem ficar en problemes. Utilitzem la paraula "socialitzar" per fer referència a un procés en el què veiem la personalitat i característiques d'un o dos membres d'una comunitat, i després les extrapolem per estereotipar les característiques a tota la comunitat. Això no sempre és dolent. Els membres de la comunitat estan orgullosos de la seva identitat, i de vegades veuen algunes d'aquestes característiques com a punts forts dels què estar orgullosos. Això contribueix als elements de lleialtat i orgull de la gemeinschaft. No obstant, també pot ser un forma d'etnocentrisme que exagera algunes de les característiques de la comunitat, i en aquest cas s'utilitza per rebaixar l'estima pública d'aquesta comunitat. Una nota sobre els estereotips ètnics: T'has adonat que quan un còmic fa un acudit sobre un grup ètnic, o sobre una comunitat, resulta acceptable si ell/a mateix/a és membre d'aquesta comunitat o grup ètnic?
Si els acudits els fan membres del grup majoritari, se'ls pot considerar ofensius. El riure i què fa que algunes coses resultin gracioses és un indicador important per als sociòlegs. Ens diu molt sobre quins temes són sensibles per a la comunitat. COMUNITATS CONSTRUÏDES La noció tradicional i ortodoxa d'una comunitat la defineix com rural, amb uns clars límits geogràfics i de població, petita i basada en l'agricultura, la pesca o tecnologies similars. Ja és hora d'ampliar aquesta noció i desestimar aquest model que ha sobreviscut a la seva utilitat. A l'actualitat s'estan creant i desenvolupant nous tipus de comunitats. Vegeu: Neo Gemeinschaft. A mesura que les societats han esdevingut més urbanes, més formals, més complexes, amb divisió del treball, separació de rols, interdependència, van sorgint en elles més característiques de la gesellschaft. Potser hi ha una necessitat natural o, com a mínim un fort desig per part dels humans de que la seva interacció social diària sigui amb persones conegudes en contrast amb els estranys que interactuen amb rols plans o unidimensionals. És suficient dir que la urbanització i alienació han donat peu a comunitats construïdes, en les que pot no haver límits geogràfics, que poden no haver-se originat i crescut de manera natural i sense planificar, i poden trobar-se a les ciutats o a Internet (1). Algunes d'aquestes noves comunitats consisteixen en associacions voluntàries d'individus que poden tenir un interès o una passió en comú, com ara les maquetes de trens, els balls folklòrics, els escacs, l'entrenament militar, el desenvolupament internacional, els beisbol, els maçons, les llibertats civils o els clubs de fans. Aquestes són organitzacions voluntàries, sense ànim de lucre, anomenades sovint ONGs (Organitzacions no governamentals). Els seus membres no reben cap tipus de sou, sinó que donen el seu temps i esforç al funcionament de les organitzacions. La formació de comunes i kibbutz és una altra manera deliberada de crear comunitats construïdes. Una manifestació elemental del desig de gemeinschaft es pot trobar en pràctiques urbanes com ara saber com es diu el carter, el conductor de l'autobús, el bibliotecari, el veï, el farmaceútic o la persona que ens atén quan anem, per exemple, a la cafeteria, a la carnisseria, al video club, a correus, a un retaurant, o a altres establiments de servei, i saludar-los pel seu nom a diari. La mateixa pràctica es pot trobar a la feina. Potser hi ha una estructura organitzativa formal, per la gent fa amics i coneguts que poden creu les línies oficials de l'organització. A part dels requisits formals de cooperació, un equip de treball pot desenvolupar relacions que van més enllà d'allò estrictament necessari. Poden organitzar una sortida per anar a patinar, a fer un pícnic, a ballar, a veure un partit o a fer una barbacoa. Per descomptat, tal i com Bhushan Crossman i Colleen Thompson van descobrir, a la nostra classe 160 de sociologia, el professor i els alumnes passen pel procés de començar com estranys. Van aprenent coses els uns dels altres i, quan arriba el final del curs, ha tingut lloc una socialització considerable, fent que s'assembli a una família, on s'ha generat gemeinschaft fent que s'assembli a una comunitat. Moltes de les comunitats construïdes són producte de la urbanització, quan les ciutats reuneixen a persones amb interessos i valors similars. Això s'ha estat donat des de l'origen de les ciutats. Les relacions a llarga distància entre aquests grups amb interessos similars ha sigut una extensió de cada comunitat construïda. Amb l'arribada d'Internet i el correu electrònic, s'han format i s'estan formant noves comunitats construïdes, moltes de les quals potser no s'autoanomenen comunitats, i són associacions de persones amb interessos similars, i d'altres que són construïdes i formades deliberadament com comunitats online. Parafrasejant a Forrest Gump, "Comunitat és allò que una comunitat fa." NOTA: 1. Potser els maçons estan entre les comunitats construïdes més velles del món. Ells mateixos diuen que els seus origens estan en els constructors de les piràmides.
Vegeu: Què és comunitat?──»«──Si copies text d'aquest lloc web, si us plau, cita l'autor (s) |
Pàgina d'inici |