Tweet Traduccions:
Altres pàgines:MòdulsMapa de la webParaules clauContacteDocuments d'utilitatEnllaços útilsContinguts:Continguts:Continguts:Continguts: |
CAPÍTOL 5Alguns protagonistes del procésFormar-se per enfortir-se; Metodologia de formació en gestió de comunitatsPel Dr. Phil BartleTraducció: Alba Mena5. Alguns protagonistes del procés: Aquest capítol descriu els membres principals del PGC Uganda, però el seu objectiu va més enllà d'aquest programa i d'aquest país. Si està utilitzant aquest document per orientar-se per un altre programa, només cal que substitueixi el nom de la seva organització (govern, ONG, ONU, privada, etc.) allà on s'esmenti el PGC. La llista de participants i membres principals del procés d'enfortiment de comunitats inclou des de membres de les comunitats mateixes, els seus líders locals, el comitè executiu de les seves OBC, líders regionals i polítics, administradors i experts del ministeri, el qual alberga el departament de desenvolupament comunitari, algunes ONG nacionals i internacionals i fins i tot els responsables regionals i nacionals del PGC. 5.1. El paper dels representants del Govern: En el passat, els representants del Govern acostumaven a aconseguir el finançament per a projectes i activitats (les comunitats estaven obligades a fer-ne) mitjançant mecanismes com la preparació del pressupost ministerial. Així mateix, assumien la provisió d'una instal·lació o d'un servei com un fet consumat. Per aquest motiu, els beneficiaris de les comunitats d'aleshores respecten els representants del Govern i els estan agraïts (sovint expressen la seva gratitud amb "regals" i compliments per als representants). Aquest plantejament, però, encoratja la dependència per part de les comunitats i el patrocini ofert pels representants. Avui en dia, molts governs s'empobreixen respecte dels seus habitants i aquest paper de "proveïdors" es torna cada vegada menys viable. Mentrestant, la majoria d'ONG nacionals i internacionals han aconseguit desenvolupar metodologies per fomentar la participació de les comunitats, i les posen en pràctica sense el finançament dels representants governamentals. Tot i que les comunitats escollides se n'han beneficiat, aquest model ha resultat en una cobertura nacional irregular, manca de coordinació en tot el país i menys sostenibilitat. Ara és el moment perquè els representants del Govern actuïn com facilitadors i enforteixin la relació entre totes les comunitats (incloses les OBC i les ONG) i el Govern mateix. La formació en gestió de comunitats que es necessita serveix per encoratjar i formar funcionaris perquè aprenguin a ser facilitadors en comptes de proveïdors. S'ha de convèncer tant els representants del Govern com els experts del ministeri de com de beneficiós seria si canviessin de plantejament; si no, es convertiran en un obstacle per a la gestió i la potenciació comunitària. Se'ls ha de mostrar que ells també surten guanyant quan les comunitats emprenen projectes d'autoajuda, sobretot pel fet de permetre que augmenti el grau de desenvolupament sense haver de recórrer tant al pressupost de l'Estat i perquè creix la bona reputació dels funcionaris si els projectes s'acompleixen amb èxit. 5.2. El paper dels líders locals i regionals: De la mateixa manera que els funcionaris del Govern, els líders locals acostumaven a fer el paper de "patrocinadors" o de "proveïdors". Aquest sistema també s'ha tornat cada vegada més inviable en el seu cas. La diferència entre un líder local i un polític és que el líder no té una carrera en la administració pública de la qual s'ha de preocupar, però en canvi, si vol romandre en el poder o ascendir en l'escala política, depèn del reconeixement públic i de la seva popularitat. Una vegada més, si aquests líders s'adonen de l'amenaça que representa la potenciació comunitària per la seva carrera professional i decideixen bloquejar la formació en gestió de comunitats, ho tenen molt fàcil. D'altra banda, si aconseguim demostrar a líders i polítics com es podrien beneficiar de participar activament facilitant el desenvolupament per mitjà de l'autoajuda, representaran un factor molt valuós pel procés. La formació en gestió també és necessària en aquest cas per tal d'animar els líders a esdevenir facilitadors i per ensenyar-los les habilitats corresponents. No obstant això, s'ha de vigilar que els polítics no facin ús d'aquesta formació per al seu propi profit. 5.3. El paper dels coordinadors regionals del PGC: Els coordinadors regionals (CRP) del programa de gestió comunitària implementat a Uganda són els protagonistes més importants del procés de potenciació comunitària. Això és així a causa de la política descentralitzadora del Govern, que implica la delegació política i administrativa del poder central en les regions. Els coordinadors regionals (ajudats pels Ajudants del Desenvolupament Comunitari, ADC) són els responsables de procurar que les comunitats escollides s'enforteixin, que els plans comunitaris s'integrin en els plans regionals de desenvolupament, d'organitzar la mobilització i la formació en la seva regió, de prendre les decisions executives de l'equip directiu del PGC, i també són el nexe entre el projecte i l'oficina nacional, els ministeris, l'administració regional, el Consell Local nº5 (assemblea regional) i el Comitè Tècnic (abans del Desenvolupament) Regional (CTR). 5.4. El paper dels cooperants: Els cooperants són residents voluntaris de les comunitats escollides als quals han donat petits incentius com assignacions per assistir a tallers, bicicletes i d'altres per l'estil, que reben formació del PGC, però que alhora són extensions del sistema administratiu local. Són els responsables d'organitzar les reunions i les activitats de la comunitat, de les campanyes de conscienciació i també són animadors socials. 5.5. El paper de l'oficina nacional del PGC: El programa del PGC gira al voltant dels coordinadors regionals, a causa de la política descentralitzadora i democratitzadora del Govern. L'oficina nacional del PGC, per tant, no és una autoritat superior a les regions. No té competència per gestionar les oficines regionals. En canvi, serveix de canal de comunicació entre el Govern central i l'ONU (concretament, PNUD i CNUAH) i ofereix informació i orientació professional (sobre l'enfortiment de les comunitats) als coordinadors. Així mateix, supervisa i informa als donants a través del Govern i de l'ONU. 5.6. El paper de les ONG: Hi ha una gran varietat d'ONG nacionals i internacionals. N'hi ha que es dediquen a la caritat, les quals contribueixen a la dependència comunitària, i d'altres que fan ús de metodologies participatives o sistemes d'animació semblants per potenciar les comunitats escollides, i que aspiren per tant al desenvolupament sostenible. S'ha detectat una gran necessitat de comunicació i cooperació entre aquestes ONG. Pel que fa al primer tipus, el diàleg pot ajudar que aquestes ONG caritatives adoptin metodologies sostenibles i orientades al desenvolupament. Quant al segon tipus, la cooperació pot ajudar a reduir la tendència a establir fòrums de presa de decisions paral·lels que puguin competir amb la política nacional, a reduir la potenciació de només algunes comunitats en detriment de les comunitats veïnes, i a compatibilitzar les activitats d'aquestes ONG amb les accions i les polítiques governamentals. ––»«––Il·lustració 14: Contribució de la comunitat: àpats pels voluntaris: Nota: Per copiar o baixar les imatges a través de la seva URL, cliqui amb el botó dret sobre la imatge i esculli l'opció "Desa la imatge com a..." del menú desplegable. Vegi també Il·lustracions del Cicle de Potenciació comunitària , Il·lustracions de desastres, Il·lustracions sobre la generació d'ingressos i Més il·lustracions per aconseguir grups d'imatges sense text. Pot descarregar les imatges per crear el seu propi material de formació.
© Copyright 1967, 1987, 2007 Phil Bartle
––»«–– |
Inici |