Tweet
Traduccions:
Altres pàgines:
Mòduls
Mapa de la web
Paraules clau
Contacte
Documents d'utilitat
Enllaços útils
Continguts:
Continguts:
Continguts:
Continguts:
Continguts:
Continguts:
Continguts:
Continguts:
CAPÍTOL 4:
Formació en gestió al PGC
Formar-se per enfortir-se; Metodologia de formació en gestió de comunitats
Pel Dr. Phil Bartle
Traducció: Alba Mena
4. Formació en gestió al PGC:
Si els tres primers capítols d'aquesta metodologia tractaven els principis d'aplicació de la formació en gestió a la potenciació de comunitats amb baixos ingressos, el quart capítol descriu més detalladament l'aplicació de la metodologia al Programa per a la gestió de comunitats (PGC).
Quan ens reunim amb els líders de les comunitats i els seus membres, molts diuen: "És clar que tots sabem el que és la participació comunitària. Només cal que ens porteu el material pel sostre (o les canonades) i construirem una clínica (o un subministrador d'aigua)". Alguns responen amb incredulitat quan els diem "no".
Aleshores els expliquem que quan esperem que la gent participi, esperem que s'hi impliqui de veritat:
- mobilitzant els membres de totes les comunitats;
- decidint, com una comunitat, quin és el projecte prioritari que cal escollir;
- planificant el seu projecte;
- escollint un comitè executiu entre els seus membres;
- obrint un compte corrent per al projecte;
- comprant els seus propis materials de construcció;
- organitzant per a emprendre projectes d'autoajuda;
- mantenint i reparant les prestacions i
- supervisant i informant a la comunitat i a nosaltres.
Els diem que podem ajudar-los a rebre una formació en gestió i que podem donar-los suport econòmic a condició que aprenguin a gestionar correctament, com per exemple, com escriure propostes efectives, obrir un compte corrent per a la comunitat i establir un sistema de comptes transparent.
Deixem molt clar (normalment repetint-nos entre nosaltres) que no fem cap promesa. No contribuirem als projectes comunitaris si la seva proposta no s'aprova i no es signa un contracte. El disseny del projecte (i la proposta) juntament amb el contracte constitueixen l'eix central de la nostra formació en gestió de comunitats, el qual explicarem amb més detall a continuació.
Il·lustració 10: Taller de formació;
Aprendre les habilitats per gestionar:
 |
4.1. La comunitat escull un projecte:
Quan acceptem formar la comunitat en matèria de gestió, primer ens assegurem que tots els seus membres estan presents a l'hora de prendre la decisió pel que fa a escollir un projecte. Insistim en el fet que el projecte no hauria de ser el principal desig dels membres més poderosos o dels que han rebut una educació, i també que no només l'han de decidir només els homes o qualsevol altre grup ètnic (en el cas de comunitats multiètniques).
Recordem que han de reconèixer les dones, els joves, els minusvàlids i els pobres com una part més de tota la comunitat i que per tant haurien de poder participar en la decisió sobre quin projecte cal emprendre. L'organització de la comunitat es gestiona a través dels coordinadors regionals (del nostre PGC), els quals ens representen en els Comitès Regionals de Desenvolupament, dels líders del Consell Local oficial, dels funcionaris del Govern central i regional i dels "cooperants" voluntaris (membres de la comunitat que han rebut assignacions formatives puntuals i altres incentius simbòlics).
4.2. Assessorar sobre les necessitats i prioritats de la comunitat:
És un procediment lògic: primer cal fer una campanya de conscienciació, després mobilitzar la comunitat, identificar els problemes prioritaris, assessorar sobre els recursos potencials i les restriccions, proposar estratègies i escollir-ne una, implementar l'acció, supervisar la seva avaluació i tornar a començar. Observar la comunitat objectivament abans que aquesta decideixi escollir quin és el seu projecte prioritari (o el problema que s'ha de solucionar) és molt útil per determinar la situació en què es troba.
Quins són els avantatges i les responsabilitats de la comunitat?
El PGC està a favor d'utilitzar l'aprenentatge participatiu en un procés en què els treballadors i els membres de la comunitat col·laboren per observar, documentar i analitzar la seva situació actual.
4.3. Necessitat de dissenyar un projecte comunitari:
Quan per fi s'ha escollit el projecte (construcció d'una clínica, ampliació del subministrament d'aigua, construcció d'aules, ponts, etc.) , expliquem a la comunitat que ha de preparar i presentar una proposta de projecte basada en un bon disseny del projecte. Ells han de decidir què s'ha de fer, quant costa cada cosa, d'on trauran els recursos i molts altres detalls que formen part d'aquest disseny.
Els recordem que la decisió del projecte només seguirà sent una il·lusió fins que especifiquin i anunciïn exactament quant, on, quan i com s'ha de fer tot. D'això també en diem "formació en gestió" i els oferim consells i suggeriments, però sempre insistim que les decisions s'han de prendre en grup, tots els membres de la comunitat i no nosaltres.
4.4. Pluja d'idees i establir prioritats:
Una tècnica de gestió molt important que s'inclou en la formació és la "pluja d'idees".
L'element clau de la sessió és evitar que els participants, sota la direcció d'un moderador, jutgin o critiquin els altres per tal que surtin a la llum totes les estratègies possibles (fins i tot les més ximples) i així es pugui escollir la més convenient.
Tot i que la pluja d'idees es va desenvolupar per fomentar el treball en equip entre els grups de gestió de grans empreses, s'ha descobert que es pot aplicar perfectament als grups comunitaris, perquè aquests aprenguin a identificar problemes i recursos, establir prioritats i inventar possibles estratègies per després escollir-ne la millor. Les sessions de pluja d'idees haurien d'implementar-se en diverses fases del procés. Així mateix, els moderadors haurien de rebre la formació apropiada per dirigir-les i els membres de les comunitats haurien d'estar més o menys informats de com funcionen aquestes sessions.
A l'hora de triar una prioritat entre les diferents opcions, la pluja d'idees pot ajudar als membres de la comunitat a desenvolupar el sentit de la "propietat" sigui quina sigui l'activitat que hagin escollit. És important que sigui la comunitat, i no el moderador, qui prengui les decisions sobre quines accions s'han de prioritzar i quines no. El moderador organitza la sessió de pluja d'idees i s'assegura que es respectin les normes fonamentals (sobretot la de "no criticar"), però les idees i les decisions, les proposen els participants i ell els recorda que allò que fan conèixer són les eleccions de la comunitat.
4.5. Dissenyar un projecte o una activitat comunitària:
Encara que una sessió de pluja d'idees pot acabar amb l'elecció d'un projecte comunitari i un esborrany del seu disseny, cal un disseny més detallat si es vol aconseguir finançament dels organismes donants.
El disseny del projecte hauria de ser prou fàcil d'entendre. Pot presentar-se en forma de proposta escrita (vegi més avall). Els elements fonamentals de la proposta (primer l'elecció del projecte i a continuació com dur-lo a terme, per qui i quan) els ha d'aprovar tota la comunitat. Els escollits per preparar el disseny no només han d'escriure'l, sinó també assegurar-se que durant una trobada de la comunitat tots els seus membres n'entenen els detalls.
Il·lustració 11: Formació: Taller de redacció d'informes:
 |
4.6. Escriure una proposta de projecte comunitari:
Recordi que la feina d'un moderador és promoure l'autosuficiència de la comunitat i per tant no és qui ha d'escriure la proposta. Ell pot guiar els representants de la comunitat (per exemple, el comitè executiu de l'OBC) a l'hora de redactar la proposta. El següent document inclou algunes tècniques de redacció de propostes: Propostes per aconseguir finançament: directrius (Com rebre donacions provinents d'organitzacions donants)
Una proposta és una sol·licitud per demanar ajuda econòmica per implementar un projecte. Una proposta no és una simple "llista de la compra" on s'inclou tot allò que hom vol.
Una proposta ha de justificar cadascun dels elements de la llista perquè una organització donant pugui decidir si vol donar algunes coses o totes. Els que la presentin han de saber exactament què volen fer amb les donacions i és per aquesta raó que han de dissenyar un projecte per dur a terme els seus objectius.
Una proposta de projecte hauria de ser un document de "venda" sincer. La seva feina és informar i convèncer. No és un lloc per predicar ni presumir o enganyar. Si la comunitat està convençuda que és una bona idea i que s'hauria de tirar endavant, la proposta de projecte ho hauria de transmetre sincerament als qui prendran la decisió, perquè ells en consideraran els mèrits i els contrastaran amb els d'altres propostes de donacions.
S'hi hauria d'indicar clarament com i quan acabarà el projecte o en tot cas quan serà autosuficient. Les propostes han de ser clares i explícites, s'han d'escriure a màquina si pot ser i no han de contenir informació innecessària. La majoria de donants busquen a la proposta de projecte el grau d'iniciativa local, l'ús de recursos disponibles del país i els plans perquè el projecte sigui autosuficient tan aviat com s'acabi l'aportació econòmica inicial.
Les agències de finançament busquen cada vegada més enfocaments integrats per al desenvolupament de projectes. Això significa que la comunitat ha d'identificar en quin grau el seu projecte ajuda i complementa activitats existents i si està dissenyat per superar els problemes previstos. Recomanem que una OBC aconsegueixi recursos (finançament) de diferents fonts (sobretot locals). No deixi que l'organització o el grup depengui d'un únic donant.
La proposta hauria d'incloure quins informes es redactaran. Un informe narratiu mensual i detallat del progrés hauria d'incloure fins a quin punt s'han aconseguit els objectius previstos, quins són els motius pels quals no s'han aconseguit del tot i suggeriments i motius per canviar els objectius en cas que sigui necessari. L'informe pot incloure també informació sobre esdeveniments i aportacions (veure més avall "Quines accions es va emprendre"), però s'hauria de centrar sobretot en el rendiment (els resultats d'aquelles accions que tant van ajudar a aconseguir aquests objectius). Cal parar atenció al número i al lloc on es troben els beneficiaris. L'informe mensual s'organitzaria millor en seccions que corresponguin a les mateixes seccions de la proposta de projecte.
De la mateixa manera que s'ha de presentar un informe narratiu, cal presentar-ne un de financer. Un informe financer mensual i detallat hauria d'incloure la quantitat de diners que s'han rebut i de part de qui, les despeses (en forma de llista segons les categories del pressupost definides a la proposta), els motius pels quals s'ha gastat de més o de menys i una valoració sobre com les despeses han contribuït a atènyer els esmentats objectius del projecte.
Cap persona no hauria d'intentar redactar la proposta sense ajuda. El moderador hauria de convertir-ho en una activitat grupal per als representants comunitaris, en nom de tota la comunitat, i aquesta hauria d'aprovar-la en primer lloc. Demani ajuda als seus amics i col·legues, als programadors, als gestors, al personal i a tots aquells que puguin donar un cop de mà tant si és en els conceptes com en l'estil. Pensi a preparar una proposta com si fos la forma escrita d'un "diàleg" cada esborrany del qual és la continuació d'un procés.
Li suggerim una breu llista de proposta de capítols a Capítols per al disseny d'un projecte comunitari. Es pot utilitzar com dossier durant els tallers o les sessions de formació informals.
4.7. El comitè executiu:
Sempre esperem que el conjunt de la comunitat prengui la decisió final sobre quin projecte s'ha d'escollir i algunes altres decisions generals sobre com emprendre'l (identificació de recursos, tria d'una estratègia entre d'altres, etc.), però en realitat el que cal és un petit grup, responsable i treballador, que es dediqui al disseny al detall. Aquest grup és el comitè executiu.
No volem dictar com s'hauria de formar un comitè d'aquesta mena; no volem imposar cap noció preconcebuda de mètodes organitzatius. Sí volem, en canvi, prevenir-lo perquè no esculli un secretari o un tresorer només pel fet de ser educat (atès que molts d'aquests van fugir en el passat amb els fons de la comunitat) i també li suggerim que una dona gran, analfabeta però amb reputació d'honesta dins de la comunitat, pot ser la millor candidata a la feina de tresorera (no és necessari saber escriure ni llegir per comptar diners).
Il·lustració 12: Més acció comunitària; Construcció:
 |
4.8. La contribució de la comunitat:
Quan insistim que la participació comunitària no és el mateix que la contribució de la comunitat (tot i que molts ho penseu per error), nosaltres sentim com de necessaris són totes dues. Encara que la participació comunitària fa referència al procés de presa de decisions que fa possible qualsevol activitat basada o centrada en la comunitat, la contribució és necessària per assegurar-se que els membres d'aquesta sentin que el projecte els pertany (perquè hi han invertit en comptes de rebre només).
També volem puntualitzar que almenys un 50% de les aportacions del projecte haurien de provenir de la mateixa comunitat. A primera vista, aquestes xifres s'observen amb ansietat i desesperança.
Aprofitem per recordar-li que el treball voluntari s'ha de calcular amb justícia, i que si ho fa es sorprendrà fàcilment de com de bé està considerat i quin valor afegit aporta a la comunitat. El temps dedicat pels membres de la comunitat a decidir i planificar el projecte (sobretot el temps d'aquells que formen part del comitè executiu) és també una donació en forma de temps, feina i d'habilitats executives, de planificació i gestió.
A més a més, li recordem que les donacions de sorra i brutícia també acostumen a ser subestimades i que per tant s'haurien de reconèixer per un preu just com unes aportacions comunitàries més.
4.9. Preparació de la proposta:
Quan un grup comunitari decideix emprendre un projecte, saben que hi ha diverses maneres d'aconseguir recursos. En són exemples l'organització d'actes per demanar finançament públic i les peticions a entitats privades i a les organitzacions donants. El darrer exemple requereix la presentació d'una proposta.
En primer lloc, veuen la preparació d'una proposta com un mètode per aconseguir recursos d'una organització donant. Aquesta motivació no és dolenta del tot, però és la feina dels gestors comunitaris formar sobre l'ús d'aquesta motivació per ajudar a la comunitat a l'hora de preparar la proposta, la qual ha de reflectir una bona planificació, disseny i gestió del seu projecte (perquè així la comunitat sigui més eficaç i es potenciï d'una manera més sostenible). Una proposta escrita (si es fa correctament i inclou un bon disseny de projecte) pot convertir-se en una eina molt important per a la formació en gestió.
En molts casos, els líders o membres de la comunitat acostumen a dir: "Porteu-nos només el sostre i en tindrem prou per construir la clínica". A alguns d'ells potser els pot xocar el fet de dir-los que no rebran un sostre, sinó un xec, però només si preparen una proposta de projecte acceptable. Tot i que la proposta és un requisit, la formació per aprendre a preparar propostes eficaces (és a dir, que puguin generar ingressos) s'inclou en la formació en gestió de comunitats.
A diferència del desenvolupament comunitari tradicional, la intenció immediata del qual és mobilitzar la comunitat perquè s'autoajudi, l'objectiu de la formació en gestió de comunitats és un desenvolupament sostenible a llarg termini i per això cal formar una comunitat en el disseny, la planificació i la gestió de projectes, i estimular-la i organitzar-la perquè apliquin el que han après.
4.10. De la proposta al contracte:
Una proposta de projecte no es rebutja ni s'admet immediatament després que la comunitat l'hagi presentada. Normalment (sempre de fet) es torna amb suggeriments perquè es modifiqui. I de vegades la comunitat sol·licita una sessió de formació per aprendre a redactar propostes. La sessió, inclosa en la planejada formació en gestió, serveix per emfatitzar que les propostes sempre han de ser simples, pràctiques i adequades a la capacitat de la comunitat.
No formem per redactar propostes "maques", perquè volem que aprenguin a preparar propostes "eficaces". ("l'efecte" desitjat de les quals és aconseguir fons). Mentre la proposta pren forma, nosaltres personalitzem un contracte estàndard que reflecteixi la proposta i el diàleg. Del contracte, en parlarem més endavant.
4.11. Els contractes de la comunitat:
Els esforços d'animació de la gestió en comunitats té com a resultat la creació de noves OBC (Organitzacions Basades en la Comunitat) o l'enfortiment de les que ja existeixen. És un requisit per a la formalització d'aquests grups signar un contracte comunitari perquè puguin rebre finançament parcial per als seus projectes de construcció.
Els contractes estan dissenyats per tal de poder exigir a l'OBC la creació o generació d'accions i documents específics que contribueixin a la seva formalització i enfortiment. Aquests es modifiquen per cadascun dels projectes d'una OBC segons les propostes aprovades. Els encarregats de signar els contractes són els funcionaris del programa per a la gestió de comunitats, els líders locals o regionals, els representants del Govern local i dos membres del comitè executiu de cada OBC en procés d'enfortir-se.
4.12. L'èmfasi en les etapes:
Quan demanem a la comunitat que dissenyi el projecte com cal, esperem que el planifiquin en diferents etapes. No poden fer-ho tot a la vegada.
Els diem que els diners ni el material de construcció no han de quedar-se molt de temps en el banc o en el magatzem. Els passos han de ser lògics (per exemple: primer construir el fonament, després les parets i el sostre, i finalment afegir la decoració).
S'han de calcular les aportacions (del donant, la comunitat, el Govern i d'altres) per cadascuna de les etapes del projecte, les quals s'han d'incloure en la proposta i en el contracte de la comunitat. El donant només pagarà si tots els documents necessaris són en regla i ha vist amb els seus propis ulls la construcció física.
D'aquesta manera, el donant té certa protecció i control perquè no es faci un mal ús dels fons. També pot negar-se a pagar si no s'han completat etapes anteriors. Fins ara mai no ha calgut recórrer a aquestes mesures en el PGC, però les considerem una part més de la nostra metodologia.
4.13. Més sobre el contracte:
El contracte que utilitzem està basat en models de contractes de donants i socis estàndards per a la fundació d'ONG i l'hem modificat per adaptar-lo al nostre diàleg amb les OBC (Organitzacions Basades en la Comunitat). És un document legal tot i que no estableix multes en cas que no es respecti.
Atès que està dissenyat per contribuir a l'enfortiment de la comunitat perquè aquesta sigui capaç de planificar el seu propi desenvolupament, el contracte inclou diverses clàusules que van més enllà dels objectius específics del projecte comunitari. Inclou, per exemple, requisits com que l'OBC ha d'encarregar-se de formar un comitè executiu i proporcionar una llista dels seus membres, obrir un compte corrent, redactar una constitució (o equivalent), dur un registre adequat de les finances i els informes, supervisar les activitats, preparar els informes financers i narratius al llarg del procés i altres tasques relacionades.
El contracte, el firmen més d'un signatari i cadascú ho fa per un motiu:
Dos membres del comitè executiu de l'OBC s'hi inclouen en qualitat de representants de la comunitat.
El cap de l'administració (CA; anteriorment comissari regional i més tard secretari executiu regional) i altres representants del Govern també hi estan inclosos per assegurar-se que el Govern regional està assabentat dels projectes comunitaris en el territori i pot afegir la informació en el seu propi procés de planificació.
Un líder local, normalment el president dels Consells Locals III, IV i V també pot signar perquè així s'entén que el projecte forma part d'un sistema democràtic quant a l'elecció dels governants.
El conseller tècnic en cap (CTC) signa com representant de l'aportació financera de l'ONU mentre que el coordinador de projectes nacional (CPN) signa en nom del Govern central.
El coordinador regional signa en representació del PGC.
Demanem a l'OBC (amb l'ajuda del coordinador) que s'asseguri que es contacta amb tots els signataris perquè signin el contracte i així el procés sigui transparent i entès.
El comitè executiu de l'OBC és l'únic responsable d'obrir un compte bancari i nosaltres recomanem que tres membres s'ocupin de firmar els xecs per tal de validar-los. El PGC i els funcionaris governamentals no poden ser signataris del compte corrent de l'OBC. D'aquesta manera ens protegim al mateix temps que promovem l'autosuficiència. Ser signatari del contracte no és el mateix que ser signatari del compte corrent del projecte.
4.14. La cerimònia d'entrega del xec:
El PGC, a través dels coordinadors regionals, va aconsellar que entregar xecs a qualsevol organització basada en la comunitat hauria de considerar-se una funció pública. Una cerimònia dóna molta més transparència als membres de la comunitat, ja que així estan informats que aquests diners i aquests altres es van destinar al comitè executiu en què van confiar per a la planificació i l'execució del seu projecte comunitari.
La cerimònia atrau molts membres de la comunitat, de la premsa, la ràdio i la televisió i realça el perfil de l'agència i de la comunitat escollida. No convidem a la premsa directament, ho fan els executius de la comunitat perquè nosaltres els encoratgem a fer-ho. Això proporciona un canal més d'informació perquè expliquem als representants locals i a altres com funciona el sistema i la raó fonamental d'aquest.
El director del desenvolupament comunitari oficia aquestes cerimònies. Per aquest motiu, animem a la comunitat a convidar funcionaris i celebritats d'alta categoria. Així, al mateix temps, es consolida el compromís de la comunitat amb la compleció del projecte i l'ús pràctic de la formació en gestió que proporcionem.
També s'anima als grups de joves locals, als clubs culturals i a les escoles a organitzar balls, tocar tambors, fer teatre i altres activitats lúdiques, una part més de la funció. Això no només diverteix als qui participen, sinó que inspira un orgull saludable a la cultura i a la tradició i suposa un fòrum per a artistes amb talent.
4.15. Celebrar la finalització del projecte:
El final del projecte, si s'acaba amb èxit, no s'hauria d'oblidar en silenci.
L'instructor o el cooperant haurien de saber les raons per les quals la compleció s'hauria de celebrar públicament. Ells saben per què dansar balls tradicionals i cantar cançons hauria de formar part de la celebració, i també saben com encoratjar l'OBC per planificar i implementar una celebració d'aquest tipus.
––»«––
Il·lustració 13: Més acció comunitària; Construcció:
 |
Nota: Per copiar o baixar les imatges a través de la seva URL, cliqui amb el botó dret sobre la imatge i esculli l'opció "Desa la imatge com a..." del menú desplegable. Vegi també Il·lustracions del Cicle de Potenciació comunitària , Il·lustracions de desastres, Il·lustracions sobre la generació d'ingressos i Més il·lustracions per aconseguir grups d'imatges sense text. Pot descarregar les imatges per crear el seu propi material de formació.
- Pròleg:
Formar-se per enfortir-se - Capítol 1: Introducció a la gestió de comunitats
- Capítol 2: Acció comunitària
- Capítol 3: Enfortir una comunitat
- Capítol 4: Programa per a la gestió de comunitats
- Capítol 5: Protagonistes de la metodologia de l'enfortiment
- Capítol 6: Altres temes importants