Tweet Traduccions:
Català |
L'AIGUA COM UNA INVERSIÓ COMUNITÀRIAAigua neta i disminució de la pobresaper Phil Bartle, PhDtraduït per Esperanza EscalonaDedicat a Andrew LivingstoneFolletó per la formacióContràriament al que la gent assumeix, l'aigua no és gratisIntroducció: Al document Principis per la generació d'ingressos, es parla de que hi ha tres coses que es poden fer amb qualsevol cosa (bé o servei) de valor (és a dir, amb la riquesa). Es pot (1) consumir, (2) estalviar (guardar) o (3) invertir. La riquesa és qualsevol cosa que sigui útil i que sigui relativament escassa; no és el mateix que els diners, que es poden utilitzar per emmagatzemar, intercanviar o mesurar la riquesa. La riquesa té més valor si és més escassa i/o és més útil. Aquestes definicions semblen una mica acadèmiques, fins i tot pedants, però són essencials a l'hora d'entendre com lluitar contra la pobresa i com potenciar les comunitats. Com a dinamitzador tens la tasca d'unir una comunitat, fer que identifiqui els seus problemes prioritaris, que tingui com objectiu cercar-ne solucions, que desenvolupi un pla d'acció, que posi en marxa aquestes accions i que reflexioni sobre elles, per esdevenir més forta (potenciació comunitària). Vegeu Mobilització. Avui en dia, a mesura que l'aigua escasseja ràpidament en relació a unes poblacions sempre creixents, les comunitats, tant rurals com urbanes, trien l'aigua potable (apta pel consum) com la seva preocupació principal. Per tant, quin paper desenvolupa l'aigua en la potenciació comunitària i la reducció de la pobresa? Inversió o bé de consum? Quan tenim un got d'aigua a la mà i se'l bevem, clarament estem consumint l'aigua. Aquesta imatge que tenim al cap pot enterbolir el concepte d'aigua com a inversió social, en comptes de clarificar-lo, per molt clara que sigui l'aigua. Desgraciadament, l'aigua és considerada un bé de consum per periodistes, polítics i molts responsables d'agències donants. La construcció (o rehabilitació) d'un sistema de subministrament d'aigua, però, no és consum, sinó inversió. Això és important per a tu, el dinamitzador, i cal que ho tinguis en compte quan defineixis les teves estratègies. Els recursos que pots ajudar a que la comunitat obtingui poden augmentar si canvies aquesta idea equivocada i demostres que un sistema d'abastiment d'aigua és una inversió amb totes les de la llei, no només quelcom que es consumeix. El paper de l'aigua potable en la reducció de les malalties (vegeu L'aigua i la sanitat primària), és un dels aspectes que prova que el subministrament d'aigua és una inversió. Reduint les malalties, redueix la pobresa. Fixa't, però, que no ho pot fer sola: necessita (1) un canvi en el comportament de les persones per trencar el cicle de les malaties causades per l'aigua contaminada, i necessita (2) que el públic entengui com i perquè aquest canvi en el comportament és essencial per reduir les malalties. Lògicament, aquest canvi de comportament implica també la necessitat d'unes instal·lacions de sanejament. L'aigua és necessària però no suficient per reduir les malalties i reduir, així, la pobresa. Un altre aspecte (aquest no mèdic) de l'aigua com a inversió social, és el temps i l'energia utilitzada per tota la comunitat per abastir-se d'aigua no contaminada. La distància és un factor important aquí. Si la gent beu aigua procedent de bassals i rierols contaminats, els problemes de salut, pobresa i malalties continuaran. Si la gent entén la naturalesa de les malaties causades per l'aigua contaminada i pels paràsits dels excrements, evita consumir aigua dels bassals i rierols contaminats, o si és la temporada seca i no hi ha fonts d'aigua properes, llavors el problema del subministrament d'aigua és qüestió de distància. En moltes zones de l'Àfrica rural i altres parts del món, s'ha de caminar deu kilòmetres o més per obtenir aigua. Per costum i per història, aquesta tasca ha recaigut sovint en les dones i els nens. Quan s'han d'emprar quatre o cinc hores cada dia en obtenir uns quants litres d'aigua, aquestes quatre o cinc hores no es poden emprar en altres tasques productives a casa, el camp o la comunitat. Aquest fet retalla la força de treball i contribueix a la pobresa. Amb la construcció d'una nova instal·lació de subministrament d'aigua o amb la rehabilitació d'una que ja existia, el nombre d'hores i la quantitat d'energia humana que es necessiten per obtenir aigua es redueixen dràsticament. Invertir significa canalitzar la riquesa des del consum immediat per incrementar aquesta riquesa en el futur. La construcció o rehabilitació d'un sistema de subministrament d'aigua requereix recursos, però val la pena perquè n'allibera molts més. És una inversió. La provisió real d'aigua (per al consum) en sí mateixa és només un aspecte menor en la reducció de la pobresa. Els dos aspectes més importants que fan que el subministrament d'aigua sigui un punt cabdal en la reducció de la pobresa i en l'augment de la potenciació comunitària són l'alliberament dels recursos que s'empren per anar-la a buscar i la reducció de les malaties (si s'inclouen els altres factors que la fan possible). Per tant, la feina per a tu, com a dinamitzador, consisteix en trobar maneres de canviar la percepció àmpliament estesa de l'aigua com un bé de consum, i aconseguir que la instal·lació de subministrament d'aigua es vegi com una inversió important i valuosa. L'increment de riquesa generat pel fet de tenir un subministrament d'aigua apropiat és una minva petita de la pobresa. La part més important d'aquesta inversió és l'alliberament dels recursos més valuosos (temps i energia humana) reduint la distància que s'ha de recórrer fins al punt d'aigua. Aquesta és la seva gran contribució a la guerra contra la pobresa. No només has de pressionar a les autoritats locals, als polítics, als donants i als periodistes; com a dinamitzador, has d'animar i guiar la comunitat a que també ella pressioni. Quan portes a la comunitat a que sigui ella mateixa la que faci la feina, l'estàs enfortint; si la feina la fas tu, l'estàs afeblint. Enfoca aquesta campanya de conscienciació (de defensa dels seus drets, de pressió) igual que enfocaries qualsevol altre acció o projecte comunitari. Si els membres de la comunitat consideren la instal·lació de subministrament d'aigua potable com el seu objectiu principal, i no tenen recursos locals a l'abast, no els hi donis tu. Anima'ls i guia'ls en una campanya de defensa dels seus drets i de pressió, de tal manera que hi contribueixin amb la seva energia i el seu temps i s'enforteixin en el procés. Si ets tu qui pressiona pels seus drets, contribueixes a incrementar la seva dependència. L'aigua no és gratis: Històricament, quan el planeta era més net i no hi havia tanta contaminació ni industrial ni urbana, quan la població era menor i més dispersa, obteníem l'aigua sense que els diners canviessin de mans. Simplement l'obteníem de rius, llacs, pous i de la pluja. Pensàvem que era gratis perquè no hi havia diners pel mig, sense reconèixer que, fins i tot en el passat, s'havia d'invertir treball, capital i terra per aconseguir-la. (Recorda que la riquesa genuïna no és el mateix que els diners: la riquesa té valor si és útil i escassa, fins i tot si no hi ha moviment de diners). L'aigua té valor. L'assumpció tan estessa però incorrecta fins i tot en el passat, era que l'aigua és gratis. Doncs no ho és. L'aigua no es pot fer arribar a una comunitat sense despeses. Si algú de fora ho fa, la comunitat s'afebleix i s'infecta amb més dependència. Si és la comunitat qui ho fa, llavors s'han d'invertir alguns dels seus propis recursos en fer-ho possible. La teva feina com a dinamitzador no és educar als membres de la comunitat. És animar-los a que s'eduquin a sí mateixos. Com pots arribar a aconseguir-ho està explicat al llarg d'aquests mòduls de formació. Vegeu: Mobilització. Tracta una campanya de conscienciació com si fos una acció comunitària, i anima i guia a la comunitat a passar a l'acció en aquesta campanya com ho faries si la seva prioritat fos construir una escola, una clínica o una instal·lació d'aigua. ––»«––© Copyright 1967, 1987, 2007 Phil Bartle
––»«–– |
Pàgina d'inici |
Aigua |