Tweet
Traduccions:
Català
中文 / Zhōngwén
English
Español
Filipino/Tagalog
Français
Ελληνικά / Elliniká
हिन्दी / Hindī
Italiano
日本語 / Nihongo
한국어 / Hangugeo
Português
Română
اردو / Urdu
Altres pàgines:
Mòduls
Mapa de la web
Paraules clau
Contacte
Documents útils
Enllaços útils
Continguts:
Continguts:
Continguts:
Continguts:
Continguts:
GENERACIÓ D'INGRESSOS, POBRESA I RIQUESA
per Phil Bartle, PhD
traduït per Esperanza Escalona
Document central del mòdul
Aquest folletó va dirigit al formador o mediador dels treballadors de camp que, o bé s'estan formant per primera vegada en aquesta àrea, o bé estan actualitzant els seus coneixements. Se centra en els principis que hi ha darrere dels coneixements, tècniques i mètodes tractats en altres documents d'aquest web.
Introducció:
Donat que, com formador i mediador estàs duent a terme una tasca molt important, contribuint a l'eliminació de la pobresa, necessites conèixer alguns principis bàsics que hi ha darrere de les tècniques i activitats que portaràs a terme. Aprendràs a atacar les causes de la pobresa, no els seus símptomes.
Aprendràs que l'enemic és la pobresa, no els pobres. Aprendràs que, per a eliminar la pobresa, s'ha de crear riquesa; moure els diners (o les màquines de cosir) de les mans d'un amo a les d'un altre, només alleuja el dolor temporalment. Aprendràs que la pobresa és un problema social, i que ajudar a les persones individualment no és el mateix que aportar solucions duradores a un problema social.
Tens un seguit de clients i estàs a punt d'intervenir a la seva vida. Aquesta és una tasca plena de responsabilitat. Sense un coneixement dels factors econòmics i socials i de les repercussions de la teva activitat, hi ha el perill de que acabis fent més nosa que servei. Recorda el jurament mèdic: "no fer mal". Fes d'aquest el teu principi bàsic.
La nostra meta, a llarg termini, és l'eradicació de la pobresa. Quina és la seva causa?
No eliminarem la pobresa alleugerant temporalment les incomoditats i el dolor que causa. Aquests són els símptomes de la pobresa. De fet, aquí es troba el primer mal que pots fer. Si mitigues els símptomes, afegeixes barreres a l'eliminació de la pobresa. Fent caritat a una persona necessitada redueix a curt termini, el seu dolor causat per la pobresa, però "ensenya" a aquesta persona a dependre cada vegada més de la caritat.
Hem d'identificar les causes de la pobresa, i contrarestar aquestes poderoses forces negatives. Aprèn les "Cinc Grans" causes que hi ha darrere el problema social que és la pobresa. No només ensenyaràs aquestes cinc grans causes a les persones a les que estàs formant o als participants, necessites saber que els principis d'eliminació de la pobresa requereixen l'eliminació de les "Cinc Grans".
Hem de dissenyar mètodes per crear una riquesa genuïna com un procés sostenible de creixement. Algunes persones, en sentir la paraula "riquesa" pensen en les enormes fortunes dels rics i poderosos. Però riquesa es refereix a qualsevol cosa que tingui valor, sense importar com és de petit, i és el que els diners mesuren. És el contrari de pobresa; és el valor que existeix més enllà dels diners.
Si volem vèncer-la pobresa, hem de saber molt sobre la pobresa (no només els seus símptomes) i sobre la riquesa.
Descartar pressuposicions:
Primer hem de descartar algunes pressuposicions comunes. La pobresa no és només l'absència de diners. La riquesa no és només la possessió de diners. La pobresa i la riquesa van molt mén enllà de l'absència o la presència de diners.
Els diners es poden utilitzar de vegades com una mesura de la riquesa, com un mitjà per emmagatzemar riquesa, i com un conjunt útil de símbols per l'intercanvi de riquesa. Però els diners no són riquesa, i la naturalesa de la pobresa és molt més interessant i desafiant que la simple absència de diners.
Recorda, aquest folletó no té com objectiu ensenyar-te tècniques, sino que t'anima a analitzar les causes de la pobresa, i els principis de les tècniques que aprens als altres documents d'aquesta sèrie.
Els diners poden ser una eina molt útil. Els diners es poden utilitzar per lluitar contra la pobresa i generar riquesa. Però els diners per sí mateixos no eradicaran la pobresa. La transferència de diners d'un amo a un altre només els fa córrer, no soluciona el problema social de la pobresa.
Necessites tres coses per contribuir a l'eliminació de la pobresa: (1) entendre'n els conceptes i principis, (2) alguns coneixements en formació, mediació i organització, i (3) certes característiques personals que inclouen integritat, motivació i creativitat. Aquest folletó se centra en la primera.
Què és, realment, la riquesa?
Si els diners i la riquesa no és el mateix, i només posant-hi diners no eliminarem la pobresa, què és la riquesa i com ajudarà a lluitar contra la pobresa?
No es tracta d'encunyar més diners. Si només afegim diners a una economia (per exemple, encunyant bitllets), contribuïm a la inflació, fent que els diners valguin menys del que valien abans. La inflació vol dir, simplement, que les coses costen més cares. No podem agafar diners i, simplement, donar-los-hi a la gent pobre. Si només transferim diners, de la gent rica a la gent pobre (almoina, caritat), no creem riquesa nova i no ataquem les causes de la pobresa. (Vegeu Dependència, i l'anècdota sobre "Mahoma i la corda", al folletó "Històries").
Així doncs, anem a entendre la naturalesa de la riquesa. Què és?
Si considerem la definició que els economistes fan de la riquesa, estarem més a prop de veure com s'utilitzarà en la lluita contra la pobresa. Els economistes parlen de "béns i serveis" amb valor, però fins i tot els "béns" ténen valor només sempre i quan proporcionin un servei. El concepte clau aquí és valor. (Vegeu "paraules clau.") Una cosa té un valor relatiu depenent de dos atributs: (1) si és relativament útil (té una utilitat) i (2) si és relativament escàs.
La riquesa que s'ha de crear (o els ingressos que s'han de generar) ho farà en forma de valor afegit. Això vol dir que una cosa (valuosa) ja té alguna mena de valor, i les activitats dels teus participants, persones que s'estan formant o clients l'agafaran i n'afegiran més valor. Aquest valor adicional és la riquesa que es genera.
Qualsevol de nosaltres que hagi anat curt de calès creiem que sabem què és la pobresa. Però l'experiència de la pobresa individual, que s'alleuja amb uns quants diners, és molt diferent del problema social de la pobresa, que és un problema de tota l'economia, de tota la societat. El problema social de la pobresa és la manca de riquesa, no la manca de diners. Per a les persones amb ingressos baixos, la pobresa també és el resultat de com es distribueix la riquesa en la societat. Si només afegim diners al sistema, només creem inflació, i això no fa que la societat es desempallegui de la pobresa. Necessitem afegir valor (riquesa) al sistema per a reduir (no només alleujar) la pobresa. La resposta per a lluitar contra la pobresa com problema social, doncs, no és afegir diners sino crear o generar riquesa; i la teva feina com a mediador és guiar a la gent pobre amb uns mètodes que els permetin generar riquesa.
Amb la riquesa es poden fer tres coses: (1) consumir-la, (2) emmagatzemar-la, i (3) invertir-la. Per il·lustrar això, agafem l'exemple d'un pagès africà. (Pots il·lustrar aquest concepte mostrant un petit recipient amb algunes llavors de panís seques). Com que l'immensa majoria de persones que es dediquen a conrear el camp a Àfrica són dones, utilitzarem el pronom "ella", però ni discriminem els homes ni ens oblidem d'ells. Imaginem que ella acaba d'obtenir una collita de panís. Pot fer tres coses amb ella: (1) consumir-la, (2) emmagatzemar-la, o (3) invertir-la. (Mostra el teu recipient amb les llavors de panís i pregunta quina de les tres coses es pot fer; o divideix-les en tres). La pagesa pot cuina i menjar-se una part, amb els seus amics i parents; és a dir (1) consumir-la. (Per descomptat, no cuines el menjar a la classe, però mostrant les llavors de panís fa que el teu exemple sigui més realista). La pagesa també pot reservar una part, és a dir, (2) emmagatzemar-la. Si els paràsits i les plagues acaben amb una part del que ha emmagatzemat, direm que es tracta d'una forma de consum desagradable i no desitjada. La pagesa també pot reservar part de la collita que utilitzar-la per sembrar i obtenir més collites en el futur. Això seria una (3) inversió de la seva riquesa, el panís (que és relativament escàs i útil). Només la tercera opció crea nova riquesa.
La clau per incrementar la riquesa en un sistema econòmic és, doncs, la inversió. Es renuncia al consum immediat en el present o a curt termini per obtenir una producció incrementada de riquesa en el futur. El nostre món modern i complex no és tan simple com el d'una pagesa que ha de triar entre tres opcions, però el principi continua sent el mateix, la inversió porta a un increment de la riquesa i a la lluita contra la pobresa.
Aquest és un principi important en el programa de generació d'ingressos d'aquesta sèrie, i és essencial que l'entinguis abans de començar a treballar.
La pobresa com problema social:
Quines són les causes de la pobresa? (El problema social de la pobresa).
La manca de diners és una mesura i un símptoma de la pobresa. Tractar el símptoma o la mesura no curarà la malaltia. Les causes del problema social de la pobresa rauen en diferents factors, especialment els grans cinc: malalties, ignorància, manca d'honradesa, apatia i dependència.
Les malalties fan que la força laboral de la societat sigui menys productiva. La malaltia i la mort fan que un dels tres factors principals de la producció, el treball humà, sigui menys productiu. La malaltia en sí mateixa es pot reduir si sabem millor com prevenir-la, i si ens assegurem que els diners públics que s'han de destinar a prevenir-la i curar-la no es deriven i acaben engreixant algunes butxaces particulars.
Així doncs, els factors que determinen la pobresa estan interconnectats: la manca d'honradesa i la ignorància contribueixen a les malaties, i tots tres contribueixen a la pobresa.
La ignorància, tal i com es menciona en una altra part d'aquest document, no és una cosa de la que avergonyir-se, sino que és un simple fet. Està causada per l'aïllament, de tal manera que algunes persones desconeixen algunes coses simplement perque no n'han sentit mai a parlar (informació). Altres factors de la pobresa poden contribuir a la ignorància, incloent-hi les malalties i la manca d'honestitat. Aquests dos factors contribueixen a un accés més limit a l'educació i la informació.
La manca d'honestitat, per la seva part, és una de les grans causes de la pobresa com a problema social. Quan una persona en una posició de confiança desvia cent unitats de valor per al seu ús personal, tota la societat pot perdre molt més que cent unitats de valor que podrien contribuir al desenvolupament i a la reducció de la pobresa. Això és part del que els economistes anomenen "l'efecte mutiplicador". La manca d'honestitat prospera en una atmosfera dominada per l'apatia, la ignorància i la dependència, així doncs, aquí es pot veure un altre exemple de com s'interelacionen els factors que determinen la pobresa.
Fixa't que aquest no és un judici de valor. No estem dient que la manca d'honestitat, les malaties, la ignorància i l'apatia siguin coses dolentes. Correspon al nostres líders religiosos ensenyar sobre el bé i el mal. Aquesta és només una anàlisi científica (sociològica) dels factors de la pobresa.
Per a combatre el problema social de la pobresa (si aquesta és la decisió de la gent) és necessari identificar i analitzar les causes de la pobresa.
Altres factors determinants de la pobresa inclouen la manca de mercats, la manca de lideratge, la manca d'institucions de recolzament, la corrupció i una infraestructura pobre. A la vegada, aquests factors són el resultat de les cinc causes clau: l'apatia, les malalties, la manca d'honestitat, la dependència i la ignorància.
La pobresa, com la riquesa, es manifesta en diferents vatietats relacionades amb la propietat. La manca de serveis i prestacions comunals en els assentaments humans pertany a la propietat pública o del grup. Això inclou la manca d'accés als serveis de salut i educació, la manca d'infraestructures com ara carreteres, mercats, electricitat o telèfon, i la manca d'altres infraestructures comunitàries, com ara el clavegueram, l'aigua potable i un proveïment fiable d'aliments. Aquestes formes de riquesa comunal difereixen de la propietat individual, on la pobresa es manifesta en salaris baixos o inexistents, la manca de terres i altres propietats, la manca de capital de propietat privada (eines, edificis, fàbriques), i la manca de coneixements i preparació.
Aquesta metodologia dóna especial importància a la formació del capital privat i a la reducció de la pobresa mitjançant l'estimulació de les micro empreses privades.
La necessitat d'invertir:
Aquest mètode inicia, a un nivell molt baix, l'inversió privada que, si arrela i creix, contribueix a la creació de riquesa a nivell de tot el país i a l'eradicació de la pobresa.
Com a instructor, cal que coneguis el significat de la inversió, i el seu paper en la lluita contra la pobresa i la creació de riquesa (generació d'ingressos).
La riquesa ja existent es pot destinar al consum o a la inversió. El panís, com a aliment, és un exemple d'un bé de consum. Una aixada, utilitzada per preparar la terra de conreu, és un exemple de capital. Un bé de capital no es pot consumir directament, però pot contribuir a un futur increment de la riquesa. Invertir significa dirigir la riquesa cap a la producció de capital, que es necessita per a contribuir al creixement de la riquesa a la comunitat i la societat.
Quan inicïis aquest programa de generació d'ingressos, estaràs guiant a uns emprenedors amb baixos ingressos per convertir la riquesa per al consum en riquesa per a la inversió, i, per tant, per incrementar la riquesa i reduir la pobresa. Negocis de petita escala però productius, especialment el processament inicial dels productes agrícoles, els duen a terme de manera més efectiva empresaris individuals. Aquest processament inicial és molt necessari a tot el continent, i és el sector més prometedor per a reduir la pobresa a gran escala.
La teva feina com dinamitzador és ensenyar a individus amb ingressos baixos, especialment dones (però també joves aturats, discapacitats i persones vulnerables) a esdevenir creadors de riquesa, és a dir, empresaris sorgits del camp que processin les collites.
Conclusió:
Com en qualsevol feina comunitària, la generació o creació d'ingressos entre clients amb baixos ingressos consisteix en quelcom més que seguir cegament un llistat d'accions per dur a terme; és necessari que entenguis els principis socials i econòmics que rauen sota les accions que cal emprendre.
Sense entendre aquests principis importants, pots veure't temptat a prendre decisions incorrectes respecte a les teves accions i el propòsit, objectiu i resultats (rendiment) i conseqüències (productes) de les teves accions.
Hi ha molts individus, amb arguments que a simple vista poden semblar convincents, que intentaran portar-te pel mal camí; és aquí on hi ha un perill real de que emprenguis accions que contribueixin a la dependència i a la pobresa a llarg termini (encara que, a curt termini es pot experimentar un alleujament temporal), en comptes d'una reducció sostinguda de la pobresa i una generació genuïna d'ingressos.
Per ajudar-te en aquesta important tasca de comprensió, aquest folletó té com objectiu explicar la naturalesa de la riquesa (que no és le mateix que els diners), la naturalesa social (no individual) del problema social de la pobresa, el significat i propòsit essencial d'invertir, i la reflexió de que la caritat (regals en diners o en espècie) i les cesions i prèstecs subvencionats contribuiran a agreujar el problema, en comptes de a solucionar-lo.
––»«––
Valor afegit;
Sabó fet a partir de cendres i greix = creació de riquesa
 |