Idiomes:

Altres pàgines

Paraules clau

Temes

Sociología
Pagina inicial
Notes de lectura
Discussions

Mapa del lloc

Contacte

Documents d'utilitat

Enllaços d'interès

Paraules clau que comencen per la lletra D

de Phil Bartle

traduït per David Perez Martorell, Alba Araguz, María Pérez i Judit Manuel Martin

DE DALT A BAIX

El terme "de dalt a baix" implica la presa de decisions que s'origina en els alts funcionaris dels organismes centralitzats, ministeris o departaments. L'efecte de la mobilització i l'empoderament de les comunitats de baixos ingressos se suposa que és una disminució de "dalt cap avall" els processos de presa de decisions.

Quan el procés de presa de decisions es veu que és menys democràtic, a partir dels alts funcionaris o dels organismes centrals, obrint-se camí per la via oficial, a la gent comú en les comunitats, es considera ser "de dalt a baix".

DEBAT

En les discussions en grup normalment es permet o, fins i tot, s'incita als participants a exposar les seves opinions i respondre a unes altres.  En canvi, en una sessió de pluja d'idees es prohibeix el debat.

Els participants només han de dirigir-se al moderador per a respondre, en lloc de contestar a les aportacions dels altres participants.  Aquesta regla bàsica és necessària per a la presa de  decisions comunes en grup en la sessió de pluja d'idees.

No és una part de la vostra feina fora d'aquesta sessió.

DESCENTRALITZACIÓ

La descentralització fa disminuir una mica el poder del centre i se'l dóna als emplaçaments perifèrics.

No és el mateix que la democratització (es pot donar el cas d'una descentralització de tirania), tot i que pot formar-ne part.

DEMOCRÀCIA

La paraula "democràcia" prové de les antigues llengües clàsiques, en les quals "demo" significa gent (en l'àmbit demogràfic) i "cràcia" poder (com en una burocràcia o aristocràcia).

Així doncs, la paraula democràcia és el poder de la gent o del poble. Irònicament, l'antiga Grècia no era gaire democràtica, ja que la seva economia es basava en el treball dels esclaus.

Hi ha diversos tipus de democràcia: per exemple, la democràcia representativa, en la qual la gent escull representants (o membres del Parlament) que prenen decisions en el seu nom; en canvi, en la democràcia participativa, la gent s'involucra en aquestes decisions.

Com a activista, et recomanem que promoguis la democràcia en els projectes comunitaris, tot i que no estàs obligat a imitar el sistema parlamentari britànic. Busca el sistema més apropiat socialment.

DEMOCRATITZACIÓ

La democratització és un procés de canvi social que afavoreix l'augment de la decisió política i dóna més poder a tota la gent.

DEPENDÈNCIA (síndrome)

La síndrome de dependència és una actitud i creença sobre el fet que un grup no pot solucionar els seus propis problemes sense ajuda externa.<

També és una feblesa que empitjora per la caritat. Veieu: La síndrome de dependència.

DESENVOLUPAMENT

Molta gent s'imagina que el desenvolupament significa creixement quantitatiu, malgrat que la seva principal característica sigui el creixement qualitatiu.

Desenvolupar és créixer, i créixer és molt més que fer-se més gran, perquè també implica esdevenir més complex o més fort.

Quan una comunitat es desenvolupa, es torna més forta i més complexa.

Afavoreix el canvi social.

Veieu: "Cultura." Un economista veurà el desenvolupament només com a un augment de la riquesa o dels beneficis (absolut o per capita), i per a un enginyer, el desenvolupament és un control més gran de l'ernergia o unes eines més sofisticades i poderoses.

En canvi, per a un activista, aquestes només són dues de les sis dimensions culturals d'una comunitat que canvien. El desenvolupament significa el canvi social en tots els sis aspectes culturals: tecnològic, econòmic, polític, interactivitau, ideològic i visió del món.

Veieu Desenvolupament comunitari.

El desenvolupament comunitari implica el creixement de la complexitat de totes les sis dimensions de la cultura. Es diferencia de la potenciació comunitària, que és créixer tornant-se fort. Tot i que són diferents per definició, ambdós conceptes estan estrictament relacionats l'un amb l'altre.

DESENVOLUPAMENT COMUNITARI

El desenvolupament comunitari és el creixement de la complexitat de les sis dimensions de la cultura. Veure Dimensions.

Es diferencia del reforçament comunitari, que significa creixement fort.

Tot i que són diferents per definició, ambdós conceptes estan estrictament relacionats.

És molt improbable que el desenvolupament comunitari concebut i portat a terme des de l'exterior de la comunitat es mantingui. En canvi, si prové de la mateixa comunitat, és més probable que continui.

Quan una comunitat es desenvolupa, també creix.  Veieu la paraula: Desenvolupament. No significa necessàriament tornar-se més gran o més ric.  Tampoc no és ser més complex o fort. Imaginem la metàfora d'una gla.  Quan una gla creix, no es converteix en una gla gegant (imagineu-ho).  Es converteix en una cosa molt més complexa: una alzina.

Igual que una gla, una comunitat no es desenvolupa a causa d'un activista, com tampoc una flor no creix més alta perquè algú l'aixequi.  Una comunitat, com a institució social, creix per si mateixa.  Un activista solament pot estimular, encoratjar i guiar els membres de la comunitat.

Algunes persones pensen que el desenvolupament de la comunitat simplement és enriquir-se — un augment de la riquesa o ingrés per capita. Podria ser així, però el desenvolupament comunitari és molt més.

És un canvi social en el qual una comunitat es torna més complexa, amb més institucions i poder col·lectiu, i amb canvis qualitatius en la seva organització.

En definitiva, el desenvolupament comunitari és el creixement en la complexitat de les sis dimensions de la cultura.  Es diferencia de la potenciació comunitària, que és l'enfortiment, i tot i que tots dos conceptes siguin diferents per definició, estan estrictament relacionats l'un amb l'altre.

DESENVOLUPAMENT DE LA CAPACITAT

Augment de la "capacitat" (competència) d'una comunitat o organització. Potenciació. Reforçament.

Veieu Elements per a reforçar com a llista dels setze elements del desenvolupament de la capacitat.

La diferencia entre el desenvolupament de la capacitat i la formació de la capacitat radica en l'origen de la força que causa el creixement.

El terme "formació de la capacitat" dóna a entendre que un organisme no relacionat amb la comunitat o organització l'abasteix amb la suficient energia perquè la seva capacitat creixi.

Equival al concepte de "enginyeria social."

En canvi, el terme "desenvolupament de la capacitat" significa que la força del creixement es troba en la pròpia comunitat o organització.

Veieu l'eslògan de Julius Nyerere; una comunitat que es desenvolupa per si mateixa.

DESHONESTEDAT

Falta d'integritat i d'honestedat.

Deshonestedat és un dels cinc principals factors de la pobresa.

Existeix sota moltes etiquetes, inclosa la corrupció, malversació, extorsió o robatori. Es produeix quan la riquesa destinada a la totalitat de la societat és destinada il·legalment i secretament al benefici d'alguns individus que traeixen les seves posicions de servents de la societat en el seu conjunt.

El resultat de la falta de confiança es transforma en apatia i pobresa.  Com a activista i organitzador de les organitzacions de la comunitat, et toca promoure transparència, integritat i honestedat en els grups que organitzes.

DIAGRAMA DE VENN

El diagrama de Venn és un diagrama format per diferents cercles, on cada cercle representa un sub-apartat del tot. Alguns cercles intercedeixen, indicant que alguns dels sub-grups comparteixen algunes característiques.

En el treball i la sociologia d'una comunitat, el tot pot ser la comunitat i cada cercle pot representar un grup dins la comunitat. Alguns d'aquests grups interactues i es representa mitjançant cercles superposats.

DIÀLEG

El diàleg és la comunicació entre dues parts (la síl·laba "di" significa "dos").

Difereix del mot "monòleg" ("mono" significa "un"), que és la comunicació amb un mateix.

Un discurs és un monòleg (només parla una persona), com també ho són una conferència o una presentació de formació.

Al contrari, el procés de formació hauria de ser participatori, perquè els participants (aprenents) formen part d'una comunicació de dues bandes amb l'instructor.

La comunicació amb una comunitat hauria de ser de dues parts, tot i que, en el passat, sovint ha estat només d'una part (la dictadura de la comunitat, en la qual la comunitat no diu res).

Un activista hauria de fer que la comunitat també intervigués, per tal que la comunicació fos a dos bandes (amb les autoritats, amb els organismes d'ajuda).

DIMENSIÓ IDEOLÒGICA D'UNA COMUNITAT

La dimensió ideològica d'una comunitat és el sistema d'idees, de vegades paradoxal, inconsistent o contradictori, que la gent té sobre el bé i el mal, sobre la bellesa i la lletjor i sobre el que és bo i dolent, el qual serveix com a justificació i explicació de les accions de la gent.

Una dimensió de la cultura. Unitat bàsica = símbol. Veure "Cultura." Apresa; no transmesa genèticament. Ideologia . Valors. Veure dimensions.

DIMENSIÓ CONCEPTUAL DE LES CREENCES

La dimensió conceptual de les creences de la comunitat és una altra estructura d'idees, de vegades contradictòria, que la gent té sobre la natura de l'univers, del món del seu voltant, del paper que hi tenen, de la causa i l'efecte, de la naturalesa del temps, de la matèria i del comportament. Veieu: "cultura."

Igual que tots els elements culturals, les creences es transmeten mitjançant l'intercanvi de símbol, sense cap herència genètica (biològica). Les creences i les percepcions d'una realitat compartida pels membres d'una comunitat pot veure's afectada per les teves activitats com a activista, cosa que hauries de tenir en compte quan les planegis.

LA DIMENSIÓ CONCEPTUAL I DOGMÀTICA DE LA COMUNITAT

La dimensió conceptual i dogmàtica de la comunitat és una altra estructura d'idees, de vegades contradictòria, que la gent té sobre diversos aspectes: la naturalesa de l'univers, el món del seu voltant, el seu paper en ell, la causa i l'efecte, la naturalesa del temps, la matèria i el comportament.  Veieu "cultura."

Com tots els altres aspectes culturals, les creences es transmeten mitjançant la comunicació de símbols i no per herència genètica (biològica).  Les creences i les percepcions de la realitat compartides pels membres d'una comunitat es veuen afectades per les teves activitats com a activita, i les hauries de tenir en consideració a l'hora de planejar les activitats de mobilització.

DIMENSIÓ ECONÒMICA DE LA COMUNITAT

La dimensió èconomica de la comunitat són les diverses maneres i els diversos mitjans de producció i asignació dels béns i serveis escassos però útils (riqueses), sigui mitjançant les donacions, obligacions, intercanvis, mercats, pagaments a destinació,  premis de loteria (jocs) o assignacions de l'Estat (Veieu: Comunitat).

DIMENSIÓ POLÍTICA DE LA COMUNITAT

La dimensió política d'una comunitat són les diverses vies i mitjans per assignar el poder i per la presa de decisions. No és el mateix que la ideologia, que pertany a la branca dels valors.

Inclou diferents sistemes de govern i de gestió, perà no està limitada a ells. També inclou la manera en la que la gent, agrupada en petits comitès, pren decisions quan no tenen un líder reconegut. Veure «Cultura».

DIMENSIÓ TECNOLÒGICA DE LA COMUNITAT

La dimensió tecnològica de la comunitat és la seva capital, les seves eines i habilitats, i les maneres de tractar amb l'entorn físic. És la interfície entre l'home i la natura. Vegeu " Comunitat."

Algunes persones assumeixen que el "desenvolupament" significa que només l'augment en la sofisticació de la tecnologia, és només un de les sis dimensions culturals que el canvi com una comunitat es desenvolupa.

DIMENSIONS CULTURALS

Cada dimensió està composta per sistemes socioculturals (per exemple, el sistema econòmic) que es combinen per a crear un sistema superorgànic.

Les sis dimensions són: tècnica, econòmica, política, institucional, valor i conceptual.

Una comunitat és una entitat cultural, per la qual cosa les dimensions també s'hi poden aplicar. Veieu: Dimensions.

DINERS

Diners i riquesa no és el mateix. El diner és un símbol cultural que tothom hi ha de confiar perquè sigui útil. Es pot utilitzar per mesurar la riquesa, com un mètode per transferir i intercanviar riquesa i com una manera d'emmagatzemar-la. (Veure "riquesa," i generar riquesa).

Els diners no impliquen riquesa.

DONACIÓ

Una donació és bàsicament un regal.

Com a tal és una transferència de diners.

En aquesta web, trobaràs menys ànims pel que fa a donacions per diverses raons. En qualsevol pla de generació d'ingressos que pretén formar participants en la generació (creació) de nova riquesa, fer donacions, en lloc de préstecs, els prepara per a rebre regals però no per a aconseguir préstecs després /sense el projecte.

No sostenible. De la mateixa manera, quan ajudem qualsevol comunitat, ens enfrontem al problema real de crear i desenvolupar una actitud de dependència en el cas que simplement fem donacions per a l'obtenció de serveis comunitaris. En canvi, si fem lluitar i participar la comunitat en la facilitació, és més probable que els seus membres es tornin més forts i més autosuficients.

Potenciar, com a metodologia, requereix la disminució si no l'absència de fer donacions.

DOS BOUS

Dos bous es va apoderar d'un turó i va veure un centenar de vaques a la vall. "Oh, oncle." va dir que el vedell. "Correm cap avall i fer uns pocs."   "No" va dir el vell mascle, "Caminem cap avall i no a tots."

Aquesta història, des del nord de Ghana  És bo dir-li a les reunions de la comunitat. És una manera d'ensenyar la lliçó que no hem de tenir pressa, però portarà temps i fer les coses bé.

Veure Contes i Proverbis.

© Copyright 1967, 1987, 2007 Phil Bartle
Disseny web de Lourdes Sada

──»«──€“

Última actualització: 2015.10.01