MANUAL DE GENERACIÓ DE RIQUESA
ISBN: 92-1-1314 03-8 ─ UN: HS/544/98
No
és pobre aquell que té poques coses
sinó
aquell que n'anhela moltes
Thomas
Fuller
Prefaci:
Aquest
és el segon de tres manuals per al treballador de camp. La majoria dels treballadors
dedicats al desenvolupament comunitari estan preocupats amb la generació o creació
de riquesa pública o comunal (l'accés a instal·lacions o serveis pels assentaments
humans, com ara escoles, clíniques, carreteres, mercats, subministrament d'aigua,
clavegueram). El primer manual (Manual per als dinamitzadors) es concentra en aquest
aspecte. El que ara comença aquí se centra més en la riquesa (individual o familiar)
privada, com la reducció de la probresa pot incloure micro-empreses o empreses a
petita escala, i com un dinamitzador comunitari pot contribuir al seu desenvolupament.
És
el resultat de sis anys de formació en la gestió de la mobilització i de les comunitats
en el marc del PGC (Programa per a la Gestió Comunitària) d'Uganda, executat per
l'agència Hàbitat de les Nacions Unides i implementat per la Direcció de Desenvolupament
Comunitari del Govern d'Uganda. Al llarg d'aquests anys hem après moltes lliçons,
algunes gràcies als èxits, d'altres gràcies als fracassos. També hem vist la
força potencial i la sorprenent resistència de les comunitats.
El
què hem pogut constatar és que totes les comunitats, fins i tot les més pobres,
tenen recursos (molts encara per identificar) que es poden aprofitar per al desenvolupament
tant de la pròpia comunitat com de tot el país. Per que tots aquests enormes recursos
nacionals es puguin identificar, es necessari l'ús de la mobilització i de la formació
en la gestió. Aquest manual mostra com aquests recursos potencials es poden aprofitar
per al desenvolupament sostenible. Va dirigit a governs, ONGs i activistes professionals
i voluntaris de tot arreu. No està limitat a Uganda. Esperem que et sigui útil.
Phil
Bartle, Conseller Tècnic en Cap
Laban
Mbulamuko, Coordinador Nacional
del
Programa de Gestió Comunitària
1992-1998
Aquest
és el segon de tres manuals destinats al cooperant comunitari. És complementari
als altres dos: "Manual
per als activistes,"
i "Manual
per a la supervisió i l'avaluació."
Mentre el primer dels dos se centra en la lluita contra la pobresa mitjançant la
creació de riquesa de tipus comunal (per exemple, amb accés públic i/o de propietat
pública), el manual present té com objectiu la creació de riquesa (per lluitar
contra la pobresa) destinada a ser propietat privada (propietat d'individus i les
seves famílies) mitjançant micro-empreses.
És
un llibre de tipus "com fer per..." destinat a treballadors per al desenvolupament
comunitari que tenen com objectiu ajudar a eradicar la pobresa. El mètode que es
presenta aquí és només un dels molts que hi ha per promoure la generació de la
riquesa.
Comença
amb un anàlisi de la pobresa i les seves causes, i proposa accions amb l'objectiu
d'eradicar-la. Després passa a considerar l'ús d'una combinació de crèdit i formació
per promoure la creació d'empreses. Més tard passa a donar pautes sobre l'organització
de grups. La part següent descriu les aptituds que necessitaràs transferir a aquells
que esdevindran emprenedors. Finalment, es tracten els requisits per portar una micro
empresa viable.
Aquest
manual minimitza la teoria, la història i la narrativa, concentrant-se en el que
tu, com a activista comunitari, necessites saber i quines aptituds necessites per
promoure la reducció de la pobresa.
1.
Pobresa i riquesa:
El
nostre objectiu a llarg termini és l'eradicació de la pobresa. No l'eliminarem
alleujant temporalment les dificultats i el dolor causats per la pobresa. Aquests
només són símptomes. Hem d'identificar les causes de la pobresa, i contrarestar
aquestes poderoses forces negatives. Hem de dissenyar mètodes per crear riquesa
genuïna com un procés sostenible de creixement.
Qualsevol
gran líder militar et dirà que, per derrotar l'enemic, necessites saber-ho tot
sobre ell. Si volem derrotar la pobresa, necessitem saber moltes coses sobre ella
(no només els seus símptomes) i també sobre la riquesa.
Aquest
manual no t'ho diu tot sobre la pobresa. Et presenta els elements principals, i et
posa en el camí per que puguis aprendre més coses per tu mateix. Agafa aquestes
idees, escriu-les en el teu diari, recapacita sobre elles, divulga-les, posa-les
en dubte, discuteix-les amb els teus amics i col·legues en tallers, seminaris i
durant el teu temps lliure. Utilitza aquest manual com a punt de partida.
1.1.
Una perspectiva alternativa:
A
l'hora d'entendre la natura i causes de la pobresa i la riquesa, primer hem de descartar
algunes idees preconcebudes bastant comunes. La pobresa no és només l'absència
de diners. La riquesa no és només la possessió de diners. La pobresa i la riquesa
van més enllà de l'absència o la presència de diners.
Els
diners es
poden utilitzar, de vegades, per mesurar la riquesa, per emmagatzemar-la o com un
conjunt de símbols útils per a l'intercanvi de riquesa. Però els diners no són
riquesa, i la naturalesa de la pobresa és molt més interessant i desafiant que
només l'absència de diners. Un cop comences amb aquesta idea radical o revolucionària,
que la riquesa
és
molt més que diners, i que la pobresa és més que la manca de diners, ja pots entendre
com atacar de manera més efectiva l'enemic comú, la pobresa.
No
volem menysprear els diners. En la nostra lluita contra la pobresa, els diners poden
ser una eina molt útil. Bona part dels apartats "com fer per..." d'aquest manual
mostra com es poden utilitzar els diners per lluitar contra la pobresa i generar
riquesa. Recorda, els diners, per sí sols, no eliminaran la pobresa.
Tu,
en tant que treballador comunitari, necessites tres coses per contribuir a l'eliminació
de la pobresa: (1) entendre els conceptes i principis, (2) algunes aptituds en formació,
facilitació i organització, i (3) certes característiques personals, incloent-hi
la integritat, motivació i creativitat. Per tant, sense ser gaire teòrics, els
primers dos capítols d'aquest manual t'apunten els principis i conceptes que has
d'entendre.
1.2.
Riquesa:
Si
els diners no és el mateix que la riquesa, i simplement afegint diners no eliminarem
la pobresa, què és la riquesa i com ajudarà a lluitar contra la pobresa?
Si
considerem la definició que els economistes fan de riquesa, estarem més a prop
d'entendre com s'utilitzarà en la lluita contra la pobresa. Els economistes parlen
de "béns
i serveis" amb valor,
però fins i tot els "béns" tenen valor només fins al punt en què procuren un
servei. El concepte clau, aquí, és valor. Una cosa té un valor relatiu d'acord
amb dos atributs, (1) si és relativament útil (té utilitat) i (2) si és relativament
escàs.
Qualsevol
de nosaltres que ha anat curt de calés creu que sap què és la pobresa. Però l'experiència
de la pobresa individual, que es veu alleujada amb l'entrada de diners, és molt
diferent del problema social de la pobresa,
que és un problema de tota l'economia. El problema social de la pobresa és la manca
de riquesa, no la manca de diners. Per a persones amb uns ingressos baixos, la pobresa
també és una qüestió de com es distribueix la riquesa en la societat. Si s'afegeixen
diners al sistema, només s'aconsegueix crear inflació, i això no evita la pobresa
a la societat. La resposta per lluitar contra la pobresa, entesa aquesta com a problema
social, no és doncs afegir-hi diners sinó crear o generar riquesa. Per aquesta
raó, el títol d'aquest manual és sobre generació de riquesa, no només sobre
generació d'ingressos.
Amb
la riquesa es poden fer tres coses: (1) consumir-la, (2) emmagatzemar-la i (3) invertir-la.
Per
il·lustrar això, considerem l'exemple d'un pagès africà. Com que la immensa majoria
de pagesos d'aquest continent són dones i noies, utilitzarem els termes femenins
per a referir-nos a elles, però no tenim cap intenció de discriminar o oblidar
els pagesos homes. Diguem que acaba d'obtenir una collita de moresc. La pot (1) consumir,
(2) emmagatzemar o (3) invertir-la. Pot cuinar i menjar-se'n una part, amb els seus
amics i familiars, això seria (1) consumir-la. Pot guardar una mica en un recipient,
això seria (2) emmagatzemar-la. Si els paràsits i les plagues destrueixen part
del moresc emmagatzemat, direm que ha sigut una desafortunada forma de consum. També
pot reservar una part per utilitzar-la com a llavor, per plantar i obtenir més collites
en el futur. Això és (3) inversió de la seva riquesa, el moresc (que és relativament
escàs i útil).
Per
tant, la clau per incrementar la riquesa en un sistema econòmic és la inversió,
on es renuncia al consum immediat o a curt termini, per obtenir una producció més
gran de riquesa en el futur. El nostre món modern i complex no és tan simple com
el de la pagesa que tria entre les tres possibilitats, però el principi és el mateix,
la inversió porta a un increment de la riquesa i a la lluita contra la pobresa.
1.3.
Pobresa:
Què
causa la pobresa?
Ens referim aquí al problema social de la pobresa. La manca de diners és una mesura
i un símptoma de la pobresa, no una causa. Tractar
el símptoma no guarirà la malatia. Les causes del problema social de la pobresa
rauen en diferents factors, especialment els
cinc grans:
malaltia, ignorància, manca d'honestedat, apatia i dependència.
La
malaltia fa que el treball de la societat sigui menys productiu. La malaltia i la
mort redueixen un dels tres factors principals de la producció, el treball humà.
La malaltia en sí mateixa es pot reduir mitjançant un major enteniment de com prevenir-la,
i assegurant-se que la riquesa pública destinada a prevenir i curar la malaltia
no es desvia per obtenir ganàncies personals. Així doncs, els factors de la pobresa
estan interrelacionats: la manca d'honestedat i la ignorància contribueixen a la
malaltia i les tres contribueixen a la pobresa.
La
ignorància, com ja s'ha dit abans, no és res vergonyós, és simplement un fet.
La seva causa és l'aïllament, que fa que algunes persones no sàpiguen algunes
coses simplement perquè mai no n'han sentit a parlar (informació). Altres factors
de la pobresa, com ara la malaltia i la manca d'honestedat, poden contribuir a la
ignorància. Aquests dos factors (la malaltia i la manca d'honestedat) contribueixen
a un menor accés a l'educació i a la informació.
A
la vegada, la manca d'honestedat, és una causa important de la pobresa com a problema
social. Quan una persona en una posició de confiança desvia un centenar d'unitats
de valor per al seu ús personal, tota la societat pot perdre molt més que un centenar
d'unitats de valor que podrien contribuir al desenvolupament i a la reducció de
la pobresa. Això és part del que els economistes anomenen "efecte multiplicador".
La manca d'honestedat prospera en una atmosfera d'apatia, ignorància i dependència,
així que aquí tenim un altre exemple d'interrelació dels factors de la pobresa.
Això
no és un judici de valor. No estem dient que la manca d'honestedat, la malaltia,
la ignorància i l'apatia siguin dolentes. Predicar sobre el què és bo i el què
es dolent queda per als nostres líders religiosos.
El
nostre és només un anàlisi científic (sociològic) dels factors de la pobresa.
Per lluitar contra el problema social de la pobresa (si aquesta és la decisió de
la gent) és necessari identificar i analitzar les causes de la pobresa. Aquests
factors, al seu torn, són el resultat de les cinc causes principals: apatia, malaltia,
manca d'honestedat, dependència i ignorància.
La
manca de d'instal·lacions i serveis comunals en els assentaments humans pertany
a la propietat pública o de grup. Això inclou la manca d'accés a instal·lacions
sanitàries i educatives, la manca d'infraestructures com ara carreteres, mercats,
electricitat o telèfon, i la manca d'altres infraestructures comunals, com ara clavegueram,
aigua potable i un subministrament regular d'aliments.
Aquestes
formes de riquesa comunal són diferents de la propietat personal, on la pobresa
es manifesta en sous baixos o inexistents, manca de terra i altres propietats, manca
de capital privat (com ara eines, edificis o fàbriques), i manca de coneixements.
L'atac a la pobresa en el sector comunal està descrit amb més detall en el primer
d'aquests llibres,
"Manual
per a activistes."
Aquest manual emfatitza la formació de capital privat i la reducció de la pobresa
mitjançant l'estímul de les micro empreses privades.
1.4.
Inversió:
El
mètode d'aquest manual inicia, a un nivell molt bàsic, la inversió privada que,
si s'arrela i creix, contribueix a la creació de riquesa a nivell nacional i a l'erradicació
de la pobresa.
La
riquesa existent es pot destinar al consum o a la inversió. El moresc, com aliment,
és un exemple de bé de consum. Una aixada, utilitzada per preparar la terra per
al conreu, és un exemple d'un bé de capital. Un bé de capital no es pot consumir
directament, però pot contribuir a incrementar la riquesa. Inversió significa dirigir
la riquesa cap a la producció de capital, que es necessita per contribuir al creixement
de la riquesa a la comunitat i a la societat. Aquest manual et mostra com iniciar
la inversió.
Els
negocis productius a petita escala, especialment el que es dedica al processament
inicial dels productes provinents de l'agricultura, es porten a terme de manera més
efectiva si ho fan emprenedors individuals. Aquest procés inicial és molt necessari
al llarg de tot el continent, i és el sector més prometedor en la lluita per la
reducció de la pobresa a un nivell ampli. La teva feina com a dinamitzador és introduir
als individus amb uns ingressos baixos, especialment a les dones, però també a
joves sense feina, a discapacitats i als vulnerables, a esdevenir creadors de riquesa,
és a dir, pagesos emprenedors que es dediquin a processar les seves pròpies collites.
2.
Crèdit i inversió:
El
mètode que es presenta en aquest manual es basa en iniciar en el crèdit als futurs
emprenedors o petits empresaris, que després utilitzaran els estalvis d'altres persones
(en forma de préstecs) per desviar-los del consum immediat i crear riquesa.
Quan
algú demana un préstec, aquest no és un regal, s'ha de tornar. Si no es torna,
el prestatari incorre en un delicte de robatori i en manca d'honestedat. Si hi ha
una actitud estesa de que no cal tornar els diners que s'han demanant en préstec,
la manca d'honestedat és un dels cinc grans factors de la pobresa com a problema
social.
Les
causes de l'impagament d'un préstec poden ser prou innocents: grans esperances poc
fundades, ingenuïtat (tant per part del prestador com del prestatari), i expectatives
poc realistes (en el moment que es fa el préstec). Agafar diners de manera poc realista
pot ser una causa important de pèrdua de confiança i de ruptura d'amistats. També
ha portat a molts governs a la fallida.
Com
activista, en la teva creuada contra la pobresa, és responsabilitat teva assegurar-te
de que els préstecs amb l'objectiu de crear riquesa no siguin massa alts ni tinguin
una base poc realista. Has de ser capaç de dir-te a tu mateix, sincerament, que
cada préstec que aprovis o recomanis pot ser retornat al 100%. Si no és així,
estàs contribuint a la perpetuació de la pobresa. Com van dir tant Eldritch Cleaver
com Malcolm X, "Si no ets part de la solució, ets part del problema."
2.1.
Valor afegit:
Recordes
l'exemple que hem posat abans sobre la pagesa i les opcions que tenia sobre la seva
collita de moresc? En ell hem mencionat que podia consumir-la, emmagatzemar-la o
reservar-ne una part per fer-la servir de llavor. Una quarta alternativa seria una
altra forma d'inversió, el podria processar. El moresc mòlt és més valuós que
el que no ho està. Afegint factors de producció (terra, treball, capital), pot
afegir valor al seu moresc (o al d'una altra persona) molent-lo.
El
processament del moresc crea riquesa. No passa per sí sol, la pagesa ha de fer certes
aportacions: capital (eines, incloent-hi una màquina per moldre), terra (un lloc
per moldre), i treball (posar el moresc, treure la farina). Si el valor del resultat,
en aquest cas el moresc mòlt, és més gran que el valor conjunt del moresc original
sense moldre i els costos de producció de moldre'l, llavors s'ha generat riquesa
real amb aquesta activitat (no només diners). És en aquesta petita història on
trobem l'essència de combatre la pobresa a una escala continental. Aquest és el
"valor afegit".
La
major part d'Àfrica, de fet, la major part dels països en vies de desenvolupament,
és agrícola. Algunes collites s'exporten a canvi de diners, la majoria les consumeixen
els propis productors. Un dels elements més importants que es troben a faltar és
el processament inicial (per no parlar ja del continuat) dels productes agrícoles.
Si trobem una manera per omplir aquest buit, ajudant a les dones a lluitar contra
la pobresa personal i familiar, estarem recolzant una batalla revolucionària en
la guerra contra la pobresa. La tasca important és identificar un sector de "valor
afegit" on el valor que és afegit contribueix a eradicar el problema social de la
pobresa generalitzada.
2.2.
Utilitzar diners prestats per crear riquesa:
Els
diners que el prestador presta i el prestatari agafa en préstec és crèdit. El
"capital" del préstec és la quantitat prestada. L'"interès" del préstec és el
"lloguer" que es paga per obtenir i utilitzar el préstec. S'han d'afegir taxes de
servei com a costos complementaris del préstec.
Quan
vam parlar de la pagesa que invertia reservant part de la seva collita per utilitzar-la
més tard com a llavor, estava invertint la seva pròpia riquesa. El grup destinatari
de la teva feina (és a dir, els beneficiaris), dones amb ingressos baixos, potser
no tenen prou riquesa pròpia per invertir. Altres persones poden haver emmagatzemat
riquesa i poden estar disposats a "llogar-la" (per un preu, l'interès) a altres
per invertir. Aquest és el crèdit, un recurs disponible.
No
donis al teu grup destinatari diners (en forma de subvencions) per a invertir; no
els hi donis màquines de cosir de manera gratuïta, això els acostumaria a esdevenir
depenents d'un recurs insostenible com a factor de la seva producció. En comptes
d'això, dóna'ls-hi formació en certs temes i ajuda'ls a obtenir crèdits. Aquests
crèdits han de ser per una quantitat raonable i realista, de tal manera que els
puguin utilitzar per crear riquesa i retornar-los (tant el capital com l'interès)
a partir de la riquesa que han creat.
2.3.
Per què crèdits i no subvencions?
El
manual principal al qual aquest complementa (Manual
per a activistes),
deixa clar un principi important de la potenciació i l'enfortiment. Si no exercites
els músculs, s'atrofien (es fan més febles), si fas flexions, tindràs els braços
més forts. Si a una comunitat se li regala tot, no serà mai autosuficient. Si li
regales diners a un comerciant, li estàs ensenyant a esdevenir depenent dels regals
o la caritat.
Si
una persona vol començar un negoci, necessita capital financer per posar-lo en marxa.
Si li dónes aquests diners, l'estàs ensenyant a ser depenent. Aquest capital financer
és valuós, i aquesta persona hauria de pagar un lloguer per posseir-lo i utilitzar-lo
de manera temporal. Aquest "lloguer" per l'ús dels diners d'algú altre és l'"interès"
que hauria de pagar pel prèstec d'aquests diners. De la mateixa manera que s'ha
de pagar un lloguer per l'allotjament a l'amo de la casa, el prestatari ha de pagar
un interès sobre el préstec a l'amo dels diners.
També
ha de retornar el préstec. No és un regal, ni una almoina o un gest caritatiu.
És una aportació al negoci o un recurs, i és llogat. S'ha de retornar. La casa
llogada, igual que els diners agafats en préstec, continuen sent la propietat del
seu amo (propietari en el cas de la casa, prestador en el cas dels diners).
Si
permets que un empresari incompleixi les seves obligacions respecte al préstec (és
a dir, que no el retorni), estàs causant dos perjudicis: (1) a l'individu i (2)
a la comunitat i la societat com un tot. L'empresari s'acostumarà a la dependència
i a la manca de'honestedat (dos factors principals del problema social de la pobresa)
i tu contribuiràs a la mala gestió i a la pèrdua de capital en el sistema econòmic.
L'empresari es perdrà una lliçó important de potenciació personal a l'hora de
portar un negoci viable, mentre que la societat es perdrà una oportunitat potencial
per al creixement econòmic i l'eradicació de la pobresa.
Fixa't
que aquí no s'ha fet cap judici moral sobre l'incompliment de les obligacions d'un
préstec. El fet de no retornar els diners al seu propietari (cosa que s'anomena
robatori) pot ser immoral o un delicte, però depen dels nostres líders religiosos
i autoritats de l'ordre vetllar per aquests aspectes. Un anàlisi sociològic simplement
aclareix com aquest fet reforça el problema social de la pobresa.
La
necessitat d'emfatitzar que les subvencions no s'han de donar, que els préstecs
s'han de retornar, i que s'ha de pagar per ells (interès), són tres bones raons
per les quals els crèdits inicials a prestataris sense experiència (que són el
teu grup destinatari) han de ser petits (és a dir, que se'ls puguin permetre) i,
per tant, més fàcils de retornar.
2.4.
Quins tipus d'interès?
Si
el teu objectiu és formar als nous empresaris per que tinguin més capacitació,
per que crein i dirigeixin empreses viables, els préstecs no han de ser gratis,
i no s'han de subvencionar els interessos.
Moltes
persones, quan sentin això que acabem de dir per primera vegada, poden no estar
d'acord: "Però si són dones pobres! No les hauríem d'obligar a pagar interessos
pels préstecs! Són massa pobres!" Els seus sentiments són encomiables, però el
seu anàlisi és massa simple. Volem formar a les dones pobres perque continuïn
sent pobres? O volem que siguin més fortes? Si volem formar-les perque esdevinguin
auto suficients i per crear riquesa, necessitem formar-les per que muntin una empresa
que sigui rendible, una empresa que tingui prou guanys per pagar el valor de mercat
del "lloguer" (interès) per utilitzar els diners d'altres persones. És millor guiar-les
per que puguin dissenyar un negoci a petita escala, per guanyar en experiència,
per demanar un préstec més petit, per treure beneficis de manera honesta i retornar
tant el préstec com els interessos.
Assegura't
de que al teu grup destinatari, als teus participants, se'ls formi des del començament
per ser prou forts per pagar uns interessos de mercat, els mateixos que aplica qualsevol
banc comercial o estatal.
2.5.
Quin volum de crèdit?
El
prefix "micro" vol dir molt petit. Aquesta metodologia va dirigida a persones amb
uns ingressos molt baixos i que no tenen experiència en el món dels negocis. Microempreses.
Si algú ja ha tingut èxit en els negocis i necessita un crèdit de 50.000.000/=
($50.000), no pertany a aquest grup destinatari, i l'haurà de buscar en un altre
lloc.
Aquest
programa es dirigeix a individus que demanarien en préstec, inicialment, entre 10.000/=
i 100.000/= (entre $10 i $100) i els utilitzarien per generar riquesa. Si tenen èxit
la primera vegada, si obtenen beneficis, porten uns registres acurats, i paguen tant
els interessos com el capital, podran optar a un segon préstec, aquesta vegada per
una suma més gran. Si el ventall va de 10 a 100, no tots els préstecs poden ser
de 100. La mitjana dels préstecs hauria de ser d'entre 50 i 60.
El
segon préstec pot ser entre dues i vint vegades més gran que el primer, depenent
de amb quina rapidesa retornen el primer, quin benefici n'obtenen després de pagar
tots els costos, incloent-hi els interessos i el seu propi treball. Si no poden aprendre
a obtenir beneficis d'un préstec de 100.000/= ($100), llavors no podem esperar que
n'obtinguin d'un de 1.000.000/= ($1.000).
El
tercer préstec pot ser entre dues i vint vegades més gran que el segon, depenent
un altre cop del nivell d'èxit del segon. La teva feina com activista és estimular
a qualsevol participant que sigui un empresari en potència. D'això en parlarem
més a fons al capítol cinquè.
Tot
sovint el participant serà ingènuament optimista, i demanarà un préstec més
gran que la seva capacitat d'utilitzar-lo en generar riquesa i truere'n beneficis.
Ella ha de tenir una proposta de negoci realista que establirà una empresa viable,
no una basada en la ignorància i la bona voluntat.
Fer
que els préstecs inicials siguin petits és una contribució important a la viabilitat.
3.
Organitzar els grups:
Recorda
que aquest manual, com els altres dos als que acompanya, va dirigit a activistes
o dinamitzadors comunitaris. Quina és l'aptitud més important d'un activista? És
l'habilitat d'organitzar un grup per que desenvolupi una acció. Així doncs, pot
semblar estrany que el mètode que proposem per generar riquesa es dirigeixi a l'individu
(l'emprenedor o empresari amb ingressos baixos), però es necessiten les aptituds
de facilitació de grups d'un activista comunitari. Quan analitzem aquest mètode
general amb més detall, però, aquest fet ens sembla menys estrany. Alguns elements
essencials de tot el mètode impliquen la formació dels individus, d'altres, l'organització
de grups.
Tu
ja tens coneixements i experiència com a activista comunitari (vegeu "Manual per
activistes") dedicat a lluitar contra la pobresa comunitària mitjançant la promoció
de projectes comunitaris d'auto ajuda. Ara pots afegir a la teva capsa d'eines els
conceptes, principis i metodologia d'aquest manual, i trobar més usos per als teus
conceptes i aptituds de mobilització.
La
piràmide que organitzaràs té un grup paraigua a la part de dalt, entre cinc i
set grups fiduciaris en la part intermitja, i empresaris o emprenedors individuals
a la base. Cada individu pertany a un grup fiduciari, i tothom pertany al grup paraigua.
Els individus juguen rols diferents com a alumnes i participants a cada nivell de
la piràmide. Ells creen les micro empreses que produeixen el molt desitjat "valor
afegit" i són els participants i membres dels grups que faciliten els seus negocis.
3.1.
Grups fiduciaris:
Un
grup fiduciari es compon d'entre cinc i set individus, normalment dones, que es coneixen
i es tenen confiança mútua. Com a activista, has de muntar diversos grups fiduciaris
a partir d'un grup comunitari més gran (d'entre 20 i 40 individus). Li dónes a
cada participant un paper, ella hi escriu el seu nom, després una línia i després
el nom de cinc persones de les que pot refiar-se per que guardin els seus diners.
És útil tenir a un o dos ajudants per que t'ajudin a fer aquesta feina. Després,
de manera confidencial, agafes els trossos de paper i agrupes les participants.
Si
alguna participant no té el seu nom a cap llista, no pot passar a formar part de
cap grup. Potser es queixarà, però has de mostrar-te ferm i dir-li que necessita
com a mínim quatre o cinc dónes que confiïn en ella per poder formar part d'un
grup fiduciari.
Amb
el pas del temps, alguns individus potser ho deixaran córrer. Perden interès, emigren,
troben feina remunerada, o tenen altres raons. En aquests casos, el grup fiduciari
ha de decidir per consens, eliminar-la com a membre del grup. També es pot donar
el cas contrari, una persona pot ser coneguda per un dels grups i pot voler entrar-hi.
Ho pot fer, sempre i quan el nombre màxim d'aquell grup no sobrepassi les set persones,
i sigui acceptada de manera unànime per la resta de membres del grup. Encara que
no és necessari, pots demanar a cada grup fiduciari que es possin un nom, seriós
o fent broma, com vulguin. La tria d'aquest nom s'ha de fer per consens de tots els
membres del grup. Si un altre grup ja ha triat un nom, fes-ho saber públicament,
per evitar així repeticions.
Cada
grup fiduciari triarà, de manera unànime, un dels seus membres per resposabilitzar-se
dels diners. No cal que sigui una persona amb educació formal, però ha de gaudir
de la confiança de les altres components del grup. En el període entre una reunió
i la següent, aquesta dipositària (o tresorera) guarda els diners de tot el grup.
Cada
grup fiduciari s'ha de reunir, preferiblement un cop per setmana, i cada membre ha
de dipositar la mateixa quantitat de diners, que guardarà la tresorera. Una mateixa
persona pot ser sòcia doblement i, per tant, dipositarà el doble de la quantitat
estipulada. Cada grup fiduciari s'ha de posar d'acord en un pagament setmanal que
sigui coherent amb el què el grup paraigua triï (tots els membres dels grups fiduciaris
també són membres del grup paraigua).
Igual
que passa amb els grups de crèdit rotatiu tradicionals, el grup fiduciari pot fer
altres coses en les seves reunions setmanals. Això varia de grup en grup, de comunitat
en comunitat, de país en país.
La
teva feina és organitzar entre cinc i set grups fiduciaris per cad grup paraigua.
3.2.
Grup paraigua:
Després
has de mobilitzar i organitzar un grup "paraigua" més gran (que inclourà tots els
grups fiduciaris) per a dividir el capital (els bancs no volen concedir prèstec
petits) i per a oferir la formació necessària en inversions, empresa i producció.
El grup paraigua està a la part de dalt de la piràmide (que tu organitzes). Cada
membre de cada grup fiduciari és, automàticament, membre del grup paraiuga. Ningú
no pot ser membre d'aquest grup paraigua a menys que sigui membre participant d'un
grup fiduciari. Com activista, tu no pots ser membre de cap grup fiduciari ni del
grup paraigua. Tu organitzes.
Cada
grup paraigua ha de tenir un nom triat per tots els seus membres: un eslògan d'encoratjament,
bona sort, seny, futur pròsper o una frase positiva similar. A diferència dels
grups fiduciaris, el grup paraigua ha de ser una mica més estructurat, potser, a
la manera tradicional, amb un president, un vicepresident, un secretari, un tresorer,
altres càrrecs (que els grup consideri necessaris) i un o dos dels membres en general.
Aquesta executiva ha de tenir, com a mínim, un membre de cadascú dels grups fiduciaris.
El
grup paraigua s'ha de reunir una vegada cada tres o cinc setmanes, preferiblement
sempre el mateix dia de la setmana a la mateixa hora. Tots els membres de tots els
grups fiduciaris han d'assistir-hi. Els membres de l'executiva que faltin a més
de dos o tres reunions consecutives (el nombre el decideix el grup), seran reemplaçats
per membres més participatius o actius. Les tasques principals del grup paraigua
són: (1) rebre els dipòsits o contribucions regulars dels grups fiduciaris, (2)
dividir un prèstec gran del banc en prèstecs més petits que aniran destinats als
grups fiduciaris i (3) rebre els pagaments dels prèstecs per part dels grups fiduciaris.
Durant
les reunions del gup paraigua, tots aquests pagaments han de ser públics, anunciats
oralment, registrats i tan transparents com sigui possible. Ajuda a cada grup paraigua
a desenvolupar un estil obert de fer els pagaments en cada direcció. Un membre designat
ha d'anunciar en veu molt alta d'on prové cada pagament, quin és el concepte de
cada pagament, i quin és el seu destí. De manera simultània, una altra persona
(per exemple, el tresorer) deixa constància de cada pagament en el lloc adequat
del llibre de comptes. Cada participant (per exemple, el dipositari de cada grup
fiduciari) s'aixeca, porta els diners a l'encarregat de recollir-los i els compta
davant de tothom abans d'entregar-los. Fes que això sigui un ritual públic.
Una
altra responsabilitat del grup paraigua és decidir i establir la quantitat de diners
a pagar i la periodicitat dels pagaments per part dels individus als grups fiduciaris.
Així
doncs, el grup paraigua esdevé l'única "persona legal" o part que tracta amb el
banc, obre un compte corrent, fa els ingressos, negocia el préstec (suma de tots
els petits préstecs individuals, canalitzats a través dels grups fiduciaris), obté
un sol préstec gran, i el divideix en préstec proporcionals de mitjana quantia
perque els grups fiduciaris puguin, al seu torn, dividr-los encara més i distribuir-los
als seus membres individuals.
Els
grups fiduciaris i el grup paraigua estan formats pels mateixos individus, i es complementen
mútuament en els seus rols i funcions. Conjuntament, formen una piràmide que és
un pont vital entre el banc (o una altra agència de préstec) i els emprenedors
o empresaris individuals.
3.3.
Grups de formació:
La
formació té lloc als tres nivells de la piràmide: el grup paraigua, els grups
fiduciaris i els empresaris o emprenedors individuals. Cada nivell té diferents
tipus de formació (temes i mètodes) per diferents finalitats (encara que, de vegades,
algunes coincideixen) i una relació funcional entre els diferents nivells.
La
formació financera és necessària en els tres nivells de la piràmide, encara que
els aspectes específics varien. Vegeu una llista de diferents temes
de formació financera;
sigues
sensible a les necessitats que expressin els diferents grups quan perfilis el teu
pla de formació.
Organitza
la formació d'acord amb les necessitats de la piràmide. No organitzis tallers on
hi siguin presents individus de fora de la piràmide. Fes els grups de formació
petits, d'entre 8 i 15 persones. Contracta temporalment a formadors experts (Vegeu
el
Capítol
4,
més avall): gestió, planificació, crèdit, comunicacions; màrqueting i producció.
Forma als teus formadors per que facin servir un enfocament facilitador i no donin
pas conferències. Assegura't que totes les sessions de formació es portin de manera
pràctica, on els coneixements no s'ensenyin de manera teòrica, sinó amb exemples
concrets extrets del que estan fent els grups i els emprenedors.
4.
Coneixements necessaris per generar riquesa:
Què
necessita saber i saber fer una persona per crear i mantenir una empresa privada
exitosa i rendible? Recorda que el teu grup destinatari té uns ingressos baixos,
és, en general, analfabet o semi-analfabet, no és gens sofisticat, té pocs coneixements
del món, no té coneixements tècnics de cap mena, i no té informació de com obtenir
préstecs o de com gestionar els diners, les persones o les coses.
Gairebé
tot el necessari per portar un negoci es pot incloure en els coneixements que necessiten.
Els
tipus de coneixements necessaris es poden incloure en les següents categories:
- Coneixements
de gestió: com gestionar el personal, els recursos físics, les finances.
- Coneixements
financers: portar uns registres acurats, fer pressupostos, calcular beneficis i pèrdues.
- Coneixements
comunicatius: parlar, escriure, llegir.
- Coneixements
de màrqueting: estudis de mercat, vendes, empreses.
- Coneixements
sobre crèdits: demanar préstecs, tractar amb bancs o altres creditors, interessos.
- Coneixements
tècnics: física, química i biologia aplicades, coneixements d'oficis aplicats
a una empresa rendible de la seva tria.
Aquest
capítol identifica alguns d'aquests coneixements necessaris, i et mostra a tu, l'activista,
maneres d'impartir aquests coneixements al teu grup destinatari.
4.1.
Coneixements de planificació i gestió:
L'empresari/a
a petita escala ha de saber com gestionar el seu negoci. Ha de saber com mobilitzar
recursos (aportacions). Ha de saber com tractar amb la gent, no serà una plantilla
al començament si està engegant un negoci molt petit, sinó els proveïdors, membres
de la seva família, inversors, autoritats. Necessitarà coneixements en relacions
humanes. Tu, com activista, pots trobar la descripció de molts coneixements per
a la gestió sobre construcció i manteniment d'instal·lacions i serveis comunals
al "Manual per a activistes", que complementa el manual present. El què has de fer
ara és aplicar aquesta formació per a la gestió en aquest esforç.
Els
coneixements sobre gestió i planificació inclouen la identificació de necessitats,
la generació de metes i objectius, la localització dels recursos, la identificació
d'obstacles, el disseny de possibles estratègies, la tria de l'estratègia més
efectiva, i la decisió de detalls importants com ara pressupostos, mètodes d'avaluació,
clarificació de rols i tasques, disseny de plans de treball, i fer canvis com a
resposta a l'avaluació.
Per
a un empresari/a a petita escala, analfabet, tot això no cal que sigui gaire elaborat,
sofisticat, ni tan sols que hi hagi constància escrita, però ho ha de tenir en
compte. La teva feina com a activista és desafiar-la perque et demostri que ha considerat
tots aquests temes i que ha pres decisions realistes.
4.2.
Coneixements sobre crèdits:
La
majoria de persones tenen clar que es necessiten coneixements per treballar en un
banc. El que molts no tenen tan clar és que també es necessiten coneixements per
ser client d'un banc. Per a una persona amb uns ingressos baixos, especialment si
és analfabeta i humil, un banc és un lloc molt amenaçador i temible. Els costums
i procediments habituals són estranys i incomprensibles per a ella.
El
teu grup destinatari (beneficiaris) són persones que necessiten aprendre què és
un crèdit, quines són les institucions que n'ofereixen, i les persones que hi treballen.
Els
usurers poden arribar a carregar uns interessos del 200% anual o més, sense explicar-li
al prestatari. Els bancs que ofereixen préstecs a unes taxes comercials o governamentals
són molt més barats. La manca de coneixements per obtener un crèdit és una barrera
que s'ha de superar.
Els
coneixements que necessita el teu grup destinatari són l'enteniment del crèdit,
capital, interès, taxes de serveis i tots els mètodes i procediments per demanar
i retornar diners.
Igual
que amb altres coneixements, el millor mètode per aprendre sobre crèdits és posant-lo
en pràctica.
4.3.
Coneixements sobre màrqueting:
Per
a un empresari/a a petita escala, invertir els seus recursos en produir quelcom de
valor i després no poder vendre-ho, és inútil. Les vendes proporcionen l'efectiu
necessari per retornar el préstec i qualsevol altre deute, per pagar-li un sou just
al propi empresari i a d'altres, i pagar tots els altres costos de producció abans
d'obtenir un benefici just. Els coneixements de màrqueting inclouen saber com trobar
clients interessants (incloent-hi coneixements d'estudis de mercat per trobar-los)
i com presentar el producte de manera atractiva als compradors.
Tant
se val que l'empresari/a sigui molt entusiasta i optimista, el seu negoci no serà
viable si no pot vendre el seu producte. La teva feina com a activista és desafiar-la
a que et demostri que té un pla de màrqueting i una estratègia realista. Vegeu
Màrqueting.
4.4.
Coneixements financers i de comptabilitat:
Si
els participants del teu grup destinatari no poden saber en tot moment quina és
la seva situació financera, i calcular els seus ingressos i costos, es poden trobar
en problemes financers seriosos. El ventall de tasques comptables i de pressupost
necessàries depèn del tamany i de la complexitat de l'empresa.
El
coneixement (i hàbit a encoratjar) més essencial és portar un llibre de comptes
actualitzat diàriament, independentment del tamany de l'empresa. La primera formació
en comptabilitat, per tant, s'ha d'adreçar a com portar uns registres financers.
Com en qualsevol altre tipus de formació destinada a la potenciació comunitària,
en aquesta també has d'evitar fer conferències, sermons, pontificar o utilitzar
un estil dictatorial per presentar el material. Vegeu el "Manual per a activistes"
per comprovar que la formació en potenciació comunitària s'ha de fer de manera
pràctica.
Si
organitzes un taller, que sigui petit. Limita el nombre de participants a un màxim
de deu. Cada participant ha de tenir un negoci planificat, i, durant el taller, ha
de preparar documents financers específics per al seu negoci planificat o ja en
marxa. S'ha de començar amb exercicis d'assentaments (al llibre de comptes) i continuar
amb exercicis d'informes (com balances).
4.5.
Coneixements tècnics:
Encara
que tu no has de dictar als participants del teu grup destinatari quin sector han
de triar per al seu negoci, sí que els has d'aconsellar que estigui relacionat amb
el processament inicial de productes agrícoles. Així doncs, per que portin un negoci
rendible, han de saber prou de processament, han de tenir coneixements tècnics sobre
el tema.
S'han
de potenciar petits negocis en els següents sectors: processos agro-alimentaris
(moldre, fornejar, fumar peix); artesania (reparació i fabricació d'equipament
agrícola, fabricació de totxos, teixits, construcció, sastreria, fusteria), preparació
d'aliments i petit comerç o al detall. Encara que es poden identificar els coneixements
que es necessiten, també ha de ser apropiada la manera en què aquests coneixements
es transfereixen al teu grup destinatari.
Evita
fer classes tradicionals, amb un conferenciant dissertant sobre els processos. Busca
mètodes de formació creatius, innovatius, poc ortodoxos i adequats pel que vols
aconseguir.
Emfatitza
les activitats pràctiques (aprenem millor fent les coses). Visita processos i empreses
de diferents tipus i tamanys, parla amb els amos i els treballadors. Contracta formadors
amb experiència pràctica però no els deixis fer conferències, sinó facilitar
i demostrar (ensenya mètodes de facilitació als teus formadors), per que els participants
puguin rebre experiència de primera mà.
4.6.
Mètodes de formació:
A
diferència de la "formació com a mobilització" a que es refereix el capítol 3,
o de la mobilització de comunitats per resoldre problemes comunitaris (vegeu el
"Manual per a activistes"), la formació en aquest capítol subratlla la transmissió
de coneixements. De tota manera, no es tracta de formació ortodoxa o institucional.
El mètode central consisteix en la formació a través del treball. Això vol dir
que cada participant (alumne) s'ha d'involucrar totalment en la creació i direcció
de la seva pròpia empresa.
Evita
invitar a persones que no siguin participants, a excepció dels formadors, a qualsevol
dels teus tallers. Organitza tallers petits, de mig dia de durada en les localitzacions
de cadascú dels participants, utilitzant les seves empreses com a locals i exemples
en la seva formació.
Prepara
un pla de formació flexible, rotatiu, i sensible a les propostes dels participants.
Els temes més importants de la formació han de ser els que ja hem enumerat abans:
planificació, coneixements de gestió, coneixements en obtenir i utilitzar un crèdit,
coneixements de màrqueting, coneixements financers i de comptabilitat, i coneixements
tècnics (de producció). Modifica el teu pla original d'acord amb l'avaluació que
facis de les necessitats i febleses dels teus participants.
Aconsegueix
especialistes amb experiència en cada tema, però assegura't que adopten un enfocament
facilitador i participatori (els has de formar en aquestes tècniques) i assegura't
també que tots els participants s'exercitin i experimentin amb supervisió en temes
relacionats i vàlids per a les empreses que ells han triat tirar endavant.
5.Dirigir
una empresa d'èxit:
Aquest
capítol tracta d'alguns dels factors o raons de l'èxit i del fracàs a l'hora de
dirigir una empresa productiva. Recorda que aquest manual va dirigit a tu, l'activista,
que prentens lluitar contra les causes de la pobresa com a problema social. Cal que
tinguis aquests factors sempre presents mentre encoratgis, formis, aconsellis i recolzis
al participants que volen generar riquesa.
L'èxit
d'una aventura pot ser mesurat, en primera instància, per la seva viabilitat. Pot
sobreviure? És sostenible o s'enfonsarà quan es retiri el recolzament extern? Financerament,
viabilitat significa que l'empresa és rendible. Això vol dir que, amb el transcurs
del temps, els beneficis que genera l'empresa superen als gastos. El nivell de beneficis
ha de ser prou alt perque l'empresari no decideixi que una altra activitat val més
la pena.
Dues
característiques importants que contribueixen a la viabilitat i beneficis són la
integritat i el valor clau. Integritat significa que l'empresa és dirigida d'una
manera honesta i honorable. Si no és així, acabarà fracassant.
El
valor clau (good will) és un concepte especial en el món dels negocis. Engloba
totes les qualitats no materials d'una empresa: la seva reputació (per la qualitat
del servei, per la seva honestedat, per la seva fiabilitat), la seva popularitat,
el seu bon nom (si és ben coneguda pels clients i proveïdors), quant crèdit pot
obtenir, i com és de bona la seva "imatge" de cara a la opinió pública. Una tercera
característica és que l'empresa sigui pràctica, útil i sòlida i que no sigui
fraudulenta o porti a engany.
Aquestes
tres característiques contribueixen a la viabilitat, i la teva feina com activista
és fer que aquest missatge simple però important arribi al teu grup destinantari.
5.1.
Viabilitat:
El
tret més important d'una empresa a la què ajudes a posar en marxa és que tingui
èxit. Ha de ser capaç de sobreviure. Si pot sobreviure, és considerada "viable".
La viabilitat requereix vàries coses, però la característica més important és
que produeixi beneficis.
Què
són els beneficis?
Després
de sumar tots els ingressos (per exemple, els que provenen de les vendes, lloguers
i honoraris) i de restar-li els costos de producció (terra, lloguer, treball, sous,
capital, incloent-hi els costos del crèdit), si el resultat és un número positiu,
aquests són els beneficis. Si el resultat és negatiu, són pèrdues.
Un
negoci pot tenir pèrdues durant un temps però, a la llarga, ha de tenir beneficis
per sobreviure.
Tu,
com activista, vols fer dues coses aparentment contradictòries: (1) animar a persones
amb ingressos baixos a crear i portar un negoci (ser optimistes) però també (2)
promoure la precaució per evitar massa entusiasme (ser realista) per començar un
negoci que pot acabar fent fallida. Com en qualsevol feina de desenvolupament, comença
per una cosa petita, modestament, i tindràs èxit, això animarà d'altres a sumar-se.
Si comences fent una cosa gran i aquesta acaba fallant, serà més difícil que altres
persone s'apuntin. Com se sol dir, "l'èxit crida a l'èxit".
La
clau per resoldre la paradoxa o aparent contradicció entre l'optimisme i el realisme
és com tractes el tema de la mobilització. Has d'animar als teus participants a
començar un negoci, però només un negoci que sigui viable. Cal que ho deixis clar
des de bon començament, però que no es quedi només en un sermó introductori.
Has d'animar als participants a planificar per aconseguir la viabilitat al llarg
de tot el procés organitzatiu.
En
alguns dels apèndix s'inclouen exemples pràctics d'aquesta planificació. Copia
els formularis i instruccions per poder repartir-los en els tallers, i exigeix a
cada participant que faci un pla de treball realista per muntar una empresa viable.
Recorda que els tallers no són meres conferències. Els participants han d'estar
preparats per a treballar als tallers i el resultat ha de ser la producció d'uns
plans de treball realistes per engegar i mantenir empreses viables.
Un
cop més, es tracta d'aprendre fent coses, no només escoltant xerrades, arengues,
conferències o sermons.
5.2.
Integritat:
Torna
al capítol 1 i als cinc grans entre els molts factors
de la pobresa.
Aquí és on tens un rol important en l'atac a les causes de la pobresa. La manca
d'honestedat és un dels cinc grans . Vigila! No siguis un predicador fent sermons
contra la manca d'honestedat. Això queda per als nostres líders religiosos, moralitzar.
No ho facis. El que has de fer és explicar, amb calma, de manera informada i confiada
que la supervivència d'un negoci depen de la seva viabilitat, que la viabilitat
depen dels beneficis i que un negoci que ofereix beneficis ha de tenir integritat.
Si
un empresari enganya als seus clients, no voldran tornar i les vendes cauran. Si
enganya al seu proveïdor, aquest portarà els seus recursos a un altre lloc. Si
paga uns sous baixos als seus empleats, els que estiguin motivats i siguin competents
marxaran, i només es quedaran els incompetents i els corruptes, portant el negoci
a la ruïna.
Recorda,
la teva feina és lluitar contra la manca d'honestedat, un factor molt important
del problema social de la pobresa, però no dient sermons en contra seva, sinó ajudant
a les persones amb ingressos baixos a establir micro empreses viables, que necessiten
de la integritat per a sobreviure. Has d'incorporar el raonament lògic que hem explicat
abans en tots els nivells d'organització i formació de la piràmide i dels negocis
individuals.
5.3.
Valor clau (good will):
El
concepte de valor clau (good will) sona a quelcom atractiu però no gaire pràctic.
Però en l'argot dels negocis el valor clau és una característica concreta de qualsevol
negoci. Es compon de tots els elements no materials de l'empresa. Inclou la seva
reputació, el nombre de clients i proveïdors, així com si és molt coneguda. Inclou
com la valora altra gent en termes d'honestedat i integritat, per exemple, la gent
confia en l'empresa o té por de que l'enganyi? En grans empreses, com ara Coca Cola,
Pepsi o Nike, inclou fins i tot la música que relacionem amb elles. També inclou
el grau en que l'eslògan de l'empresa ens resulta familiar.
Tots
aquests intangibles ajuden al valor de l'empresa i són elements importants.
Què
té a veure això amb la formació i l'organització que tu ofereixes? Assegura't
de que els participants del teu grup destinatari reconeguin que el valor clau és
un factor vàlid i important en l'èxit d'un negoci, i que s'inclou de manera conscient
en la formació per dirigir un negoci viable.
La
lleialtat dels treballadors (igual que la dels clients o la dels proveïdors) és
important. Un empresari pot plantar les llavors de la lleialtat, i ajudar-les a créixer,
diàriament, mitjançant un interès sincer pels altres. Interessa't en ells com
a persones, no com a factors de producció. Parla'ls de manera respectuosa i positiva.
Evita les crítiques, però dóna pistes positives i encoratjadores sobre com millorar
la seva feina. Reconeix la seva vàlua sovint i davant d'altres persones. Saluda
a tots i cadascú cada dia, en arribar a la feina. No et comportis de manera arrogant
i com si fossis superior amb les persones que desenvolupen tasques menors i tenen
sous baixos.
Tracta
a tothom amb un respecte cordial. Aquest és el missatge de la teva formació.
Molts
restaurants petits o nous perden clients i fan fallida no perque el seu menjar sigui
dolent, sinó perque el seu valor clau és dolent. De vegades, això es deu a una
mala formació de la plantilla. Un empresari de la restauració s'ha d'assegurar
que els seus treballadors sàpiguen que fer que el valor clau de l'empresa sigui
bo forma part de la seva feina. Això és especialment important en qualsevol negoci
del sector de serveis. Els treballadors han de recordar que són els clients els
que paguen els seus sous, i que han de tractar-los a tots amb el mateix respecte
que ho han de fer amb el cap.
Un
cambrer/a pot ser molt obsequiós amb el seu cap, però maleducat amb els clients
quan no hi ha el cap. Quan s'ha acabat algun dels plats del menú, per exemple, un
cambrer sense formació dirà, simplement, "no ens en queda". Pel contrari, un cambrer
que enten el valor clau, es disculparà per haver-se quedat sense i després oferirà
una o dues alternatives de manera positiva i amable. Si el treballador és lleial
al cap (pel seu valor clau) i el cap li mostra que vol que es tracti als clients
amb un respecte cordial, el negoci florirà perque els clients el recomanaran i el
seu valor clau augmentarà.
5.4.
Planificació i gestió sanejades:
Quan
ensenyes i animes als micro empresaris a ser amables, respectuosos i cordials, també
els estàs ensenyant a ser cuidadosos, prudents i rigorosos a l'hora de portar la
seva empresa. Ser amable no significa permetre que els proveïdors, els treballadors
o els clients s'aprofitin de tu, o t'enredin.
En
primer lloc, això vol dir tenir un pla i un pressupost pràctic, viable, ben organitzat
i detallat. En segon lloc, vol dir ajustar-se a ells (pla i pressupost), o, en cas
d'haver-se de desviar de qualsevol dels dos, tenir bones raons per a fer-ho. En tercer
lloc, vol dir bona avaluació; vigilar el canvis en la producció o en la financiació
en detall i diàriament. Saber sempre què passa. En quart lloc, quan les coses es
desmarxen, prendre decisions, i actuar ràpidament, per poder reconduir les coses
abans de que empitjorin.
Com
activista, la teva feina és deixar clar al teu grup destinatari que no han d'abandonar
el seu negoci. No es pot demanar als treballadors o a la família que tinguin la
mateixa motivació i desig que el propi empresari per aconeguir l'èxit en la seva
empresa. Delega responsabilitats sempre que sigui possible, especialment a mesura
que el negoci creix, però avalua'l diàriament i mostra el teu interès en el què
esta passant.
L'interès
paga dividends.
6.
Apèndix:
S'han
integrat els apèndix en els mòduls
de formació.
Il·lustracions:
En
la versió en paper d'aquest manual hi ha vàries il·lustracions del procés de
construcció i formació de grups per a generar riquesa. Són dibuixos en blanc i
negre fets per Julianna Kuruhiira, del Ministeri de la Dona, Treball i Desenvolupament
Social del Govern d'Uganda. Aquí s'inclouen en un apartat a banda.
Si
estàs preparant un manual local basat en aquest i vols utilitzar les il·lustracions,
les pots descarregar d'aquest lloc web. Per
a fer-ho, clica en aquest link: Il·lustracions
de Generació de Riquesa i
segueix les instruccions que apareixeran per descarregar i guardar totes les il·lustracions
o només aquelles que t'interessin. L'equip
no està negociant per a obtenir altres dibuixos amb variacions en la vestimenta
i l'ambientació.
––»«––
Els
tres manuals:
Manual
per a activistes,
Manual
per a la creació de la riquesa,
Manual
per a la supervisió.
©
Copyright 1967,
1987, 2007 Phil Bartle
Disseny
web per Lourdes Sada
––»«––Última actualització: 29.10.2010
|