|
Tweet Tweet Traduccions:
Altres pàgines:MòdulsMapa de la webParaules clauContacteDocuments útilsEnllaços útilsNavegacióNavegació:Navegació:Navegació:Navegació:Navegació:Navegació:Navegació:Navegació:Navegació:Navegació:Navegació:Navegació:Navegació:Navegació:Navegació:Navegació:Navegació:Navegació:Navegació:Navegació:Navegació:Navegació:Navegació:Navegació:Navegació:Navegació:Navegació:Navegació: |
Manual per a DinamitzadorsISBN: 92-1-131401-1 – UN: HS/543/98per Phil Bartle, PhDtraducció de Pau Gros CalsinaLa natura aprecia allò incomplert. Sap quesi posés un punt final a res, seria la seva fi.Christopher FryPrefaci: Aquest manual és el resultat de sis anys de dinamització i formació de col·lectius del programa Programa de Gestió Comunitària (dut a rerme per UN - HABITAT) i implementat per l'Administració de Desenvolupament Comunitari del Govern. Tot i que en principi anava destinat a Uganda, avui dia s'usa a un bon grapat de països dels cinc continents. Hem après moltes lliçons al llarg d'aquests anys, algunes de l'èxit i d'altres pel fracàs.En conjunt, hem estat presents en tot moment d'un gran potencial de desenvolupament i una increïble capacitat de recuperació de les comunitats. El més important que hem après és que tota comunitat, sense determinar el seu grau de pobresa, té recursos (en alguns casos, que encara no havíen sigut descoberts) que poden ser explotats per tal de que es desenvolupin com a societat. Per alliberar o treure un màxim rendiment d'aquests recursos naturals, és essencial formació administrativa i dinamitzadora. Aquest manual, juntament amb tres altres manuals afins, està destinat a mostrar com gestionar aquests recursos potencialment essencials per a un desenvolupament sostenible de les comunitats. Està destinat a Governs, ONGs, dinamitzadors professionals i volutaris d'arreu. Desitgem que us sigui útil. Phil Bartle, Conseller Tècnic en CapLaban Mbulamuko, Coordinador NacionalPrograma de Gestió Comunitària1992-1998Introducció: La participació comunitària no té lloc de manera espontànea, cal estimular-la i reforçar-la amb el temps. Aquest manual va destinat a aquells que estan disposats a iniciar aquest procés. Aquest és un manual sobre "com fer" les coses, enfocat a dinamitzadors comunitaris que volen dur a terme un canvi social en una comunitat, per tal de: redirigir-la cap a un major desenvolupament, l'eradicació de la pobresa, un govern millor i un increment de l'integració i la transparència en la gestió comunitària. En resum, un procés cap la potenciació de la comunitat. Aquí trobareu, a més, uns apunts breus sobre història i ideologia, amb un èmfasis en les habilitats requerides i l'assimilació de conceptes, útils per als treballadors de la comunitat. A qui va dirigit aquest manual? Si bé aquest manual està enfocat als dinamitzadors d'aquest àmbit en concret, en recomanem la lectura a tots els administradors, organitzadors i gestors de recursos, sempre que els seus objectius estiguin enfocats cap a la potenciació comunitària. Aquest és el primer manual, i el principal, d'una sèrie de tres manuals complementaris. Aquests son: Manual de supervisió i evaluació i Manual per a la generació de riqueses. Al final d'aquest document hi ha un seguit d'enllaços a guies i notes per a formadors que vulguin ampliar els seus coneixements després de llegir aquest manual. 1. Preparatius Abans de poder estimular satisfactòriament l'autogestió d'una comunitat, cal preparar-se: tenir clars i documentats els teus objectius; conèixer bé la comunitat en questió, posseïr les habilitats necessàries i comprendre els conceptes fundamentals de la movilització. Primer de tot, podeu començar un diari; qualsevol quadern escolar senzill serveix. En necessitareu quatre, per tal de posar-los els títols següents: (1) Objectius i Conceptes; (2) La comunitat amb qui treballo; (3) Habilitats de movilització, i (4) Seguiment diari Sigui quina sigui la manera d'organitzar-se, és essencial començar de bon principi a prendre notes i gravacions. Escriviu amb el lector com a objectiu. Aquest apartat us informa sobre com preparar-se. No s'ha de donar per suposat, per això, que un es pot preparar tot d'una i no revisar-ho mai més. Nosaltres, com a movilitzadors, estem en un procés constant d'aprenentatge sobre tot el que es nombra en aquest apartat. És un procés sense fi, i estem condemnats al fracàs si mai ens passa pel cap que ja ho sabem tot. Índex del manual1.1 Coneixèr els objectius Un dels eslògans que s'usen en la formació de gestors és "Si no saps cap on vas, qualsevol camí serà bo." (Vegeu Eslògans.") I això us pot servir també, per a preparar-vos com a dinamitzadors. És fàcil anar amunt i avall, semblar ocupat, preparant reunions, veient com es construeixen letrines, parlant amb els líders de la comunitat, estimulant actes i grups diversos, sense fer un pas més enllà i complir amb el vertader sentit de reforç comunitari. És essencial tenir els objectius clars; primer, per a un mateix, tot seguit en paper, i finalment per a la gent que hi ha al vostre voltant. És aquí on hauríeu de començar a escriure el diari, o la part del qual correspongui a meditar els objectius i conceptes necessaris. Cal veure'ls com a objectius personals, no com el reflexe de les idees d'un altre. Els objectius de la dinamització enfocada a què una comunitat es desenvolupi poden variar, depenent de les persones i de la comunitat. Amb tot, hi ha elements comuns. Entre d'altres, l' eradicació de la pobresa, un millor govern, canvis en l'organització social, capacitat de desenvolupament de la comunitat, enfortiment de les persones marginades i amb ingressos baixos, així com igualtat de gènere. A mesura que s'avança, en llegir aquest manual, en entendre la dinamització, es veurà que cadascun d'aquests objectius es va fent més interessant i engrescador, i que s'aprèn constantment. En rellegir el diari tot sovint, l'anireu detallant i definint. La disminució de la pobresa, per exemple, és un tema que es va fent més complex i matisat a mesura que hi treballeu, en contrast amb el fet de només fer llistes objectives, "Aprenem a evita la pal·liació de la pobresa perquè allò temporal només fa que alleugerir el patiment i les molèsties, però no duu cap a una solució final." La pobresa no és la mera absència de diners (com veureu més endavant en aquest manual) i atacar directament les causes de la pobresa significa lluitar l'apatia, l'ignorància, les malalties i la manca d'honestedat . Aquest és un simple exemple per fer-vos veure que l'acquiescència dels vostres objectius s'expandeix mitjançant l'experiència. De manera similar, el bon govern no vol dir només capacitat de lideratge i administració eficient; també vol dir transparència, l'involucrament de les persones, confiança, honestedat, i visió de futur. Aprendreu, també, que no es pot esperar gaire sovint que els líders de la comunitat siguin (o que arribin mai a ser) transparents pel que fa a l'ús dels recursos, si vosaltres no sou transparents amb les vostres accions comunitàries. Mireu el Glossari de Mots Clau per una introducció sobre aquests objectius (reducció de la pobresa, desenvolupament comunitari). Compareu-los amb les vostres anotacions al diari. Índex del manual1.2 Conèixer la vostra comunitat: Un altre proverbi que s'usa sovint en desenvolupament comunitari diu així: "El ceramista ha de conèixer el fang amb què treballa". El vostre fang és la comunitat, i voleu moldejar-la, i canviar-la cap a quelcom resistent. Per tal de fer això, cal conèixer a fons la comunitat (i la naturalesa de les comunitats en general), i el màxim possible sobre organització social, economia,, llengües, cartografia, problemes, política, i ecologia. La recerca no es pot basar només en una llista de fets sense relació; cal analitzar-los per entendre la naturalesa de la comunitat com a sistema social. (Vegeu Què és una comunitat?). Un bon punt de partida pot ser fer un mapa. On habita la gent? De quins serveis disposa la comunitat? (p.ex, carreteres, camins, accés a l'aigua, centres mèdics, escoles, clavagueram, mercats, entre d'altres). Reflexioneu sobre com es relacionen aquests elements Més endavant, quan estigueu orientant als membres de la comunitat sobre la seva situació (recursos, necessitats, oportunitats i problemes) sabreu guiar-los per fer-ne un mapa. Fer-ne un ara per ús personal us ajudarà a preparar les activitats de participació que aniran sorgint. Escriviu les vostres observacions en un diari. Preneu notes sobre la comunitat: organització social, economia, llengua o llengües existents, política , valors comuns, tradicions, i com interactuen amb el seu entorn natural (ecologia). Feu un seguiment de com els diferents elements es relacionen entre ells. Us adonareu que una comunitat va més enllà d'un simple agrupament d'individus, és un sistema que trascendeix aquests individus. Com a sistema, té diversos nivells: tecnològics, econòmics, polítics, institucionals, ideològics i perceptius , La gent entra i surt de la comunitat, neixen, moren o emigren, però el sistema persisteix, en constant evolució. La vostra feina és comprendre bé el sistema per tal d'encaminar aquest canvi cap a determinades direccions, que apareixeran en la llista d'objectius de la qual hem parlat abans. La quantitat de coses que podeu aprendre de la comunitat és enorme, i fa falta no perdre mai les ganes d'aprendre'n el màxim possible. Índex del manual1.3 Conèixer les habilitats necessàries Les habilitats necessàries per a ser un dinamitzador no son extraordinàriament difícils d'aprendre, però poden arribar a ser molt poderoses. Poden, fins i tot, usar-se per a fer el mal. Com a analogia, podeu pensar en les habilitats d'un manyà: fa una tasca molt útil i valuosa, però pot fer un mal ús del seu poder i entrar a cases per a robar. En aprendre les habilitats dels dinamitzadors, les heu de fer servir pel bé de la comunitat, no per a beneficiar-vos a expenses de la comunitat. Com que el vostre objectiu és la comunitat com a grup, bona part de les habilitats s'engloben dins l'àmbit de la comunicació . Cal aprendre a parlar en públic, però no com un orador qualsevol; el tipus d'habilitats oratòries que fan falta són les que pertanyen al lideratge i la participació. És important poder compartir informació i decisions del grup, cosa que requereix una comprensió absoluta dels objectius i una seguretat com a orador públic., així com identificar, i evitar, la predicació i el sermoneig. Les habilitats tècniques que fan falta són: parlar en públic, planificació, gestió, observació, anàlisis i redacció. La millor manera de millorar és amb l'auto-aprenentatge. A més, fa falta desenvolupar un caràcter on dominin l'honestedat, l'entusiasme, el positivisme, la toler'ancia, la paciència i la motivació. És essencial saber escoltar i entendre quan la gent parla, i assegurar-se que l'informació és acurada, a més de saber il·lustrar un punt per a fer-lo interessant per a l'oient. No s'ha de parlar com un predicador, ni deixar anar discursos com un polític, ni classes magistrals com un professor. És molt important ser segur, i a la vegada sensible, envers el públic, i saber com agradar a la gent. Heu d'evitar ser egocèntrics, vanitosos, arrogants; heu de saber portar una discussió sense ser manaires, dictatorials o sarcàstics, i això és una cosa que heu d'aprendre vosaltres mateixos a mesura que us endinseu en la dinamització. Aprendreu aquestes habilitats mitjançant la pràctica, no només llegint aquest manual. No es tracta d'escoltar i prendre apunts, aquesta no és la millor manera d'aprendre. Podeu practicar, primer davant els vostres companys, per a més endavant saber tractar a la comunitat. Com que heu de saber organitzar els grups de la comunitat, necessiteu habilitats organitzatives. Com que milloreu la comunitat mitjançant eines de gestió, fan falta habilitats de gestió. Per tal de guiar la comunitat a través de la seva planificació, cal que posseïu certes habilitats de planificació. Per tal de guiar la comunitat a través de la seva planificació, cal que posseïu habilitats planificadores arxius financers i comptes, fan falta també habilitats de comptabilitat. En guiar els grups per a fer informes i heu d'escriure els vostres informes personals, es requereixen habilitats d'expressió escrita. Tot això s'adquireix amb la pràctica. Cal poder aprendre una llengua estrangera de manera ràpida (vegeu El mètode auditiu per aprendre una llengua oral i familiaritzar-se amb les diverses llengües que existeixen en la comunitat) Més enllà de les habilitats tècniques, cal que tingueu una personalitat concreta per a tenir èxit com a dinamitzador. (Vegeu el manual de formació Com ser dinamitzador.) La vostra reputació pot ser un punt clau. Si se't reconeix com a honest, just, diplomàtic, treballador, tolerant, moral, humil, entusiasta i directe, la vostra reputació complementarà els vostres esforços en la dinamització. D'altra manera, més val que busqueu una altra vocació. Índex del manual1.4 Conèixer els conceptes bàsics Qué
és desenvolupament? Desenvolupament
comunitari? Participació comunitària? Pobresa? Comunitat? Per a tenir èxit com a dinamitzador, cal més que habilitats tècniques sobre com parlar en grup i organitzar-los per a posar-se en acció. Cal saber per què heu d'usar aquestes habilitats; heu de saber, doncs, els principis. Si el vostre objectiu és una comunitat en concret, llavors cal saber les bases de sociologia aplicada a la naturalesa de les comunitats i als canvis socials (inclòs el desenvolupament) d'aquestes. Per tant, heu d'entendre com funciona l'organització social, des del punt de vista sociològic, antropològic, econòmic, polític, així com les forces i processos que pertanyen a aquestes disciplines. (vegeu Cultura.) Ara, però, no fa falta tenir un títol universitari, però sí l'autoaprenentatge de les bases i els principis d'aquests temes. Si voleu reforçar i desenvolupar una comunitat sense recursos, heu de conèixer l'enemic, que en aquest cas és el síndrome de dependència. (vegeu Dependència.) Si la vostra intenció és l'eradicació, o la desaparició de la pobresa, és important sabér més que els sìmptomes i resultats de la pobresa; també necessiteu saber les causes de la pobresa, per tal de donar suport i promoure els canvis que poden contraatacar-les. Veureu que la pal·liació de la pobresa només redueix el dolor, de manera temporal, però no ajuda a l'eradicació de la pobresa. I és que la pobresa no és una simple qüestió de diners, i els diners exclusivament no poden eradicar la pobresa. (Vegeu el document adjunt, Manual per a la generació de riqueses"). Si mireu a l'apartat Paraules Clau trobareu una llista bastant resumida de conceptes sobre la cooperació comunitària. (hiperlinks per a tots) els apèndixs són al final del document. En cadascun d'ells no trobareu una definició del diccionari; al contrari, comentaris útils pels propòsits que atanyen a aquest manual: com ser un dinamitzador. No memoritzeu les definicions. Reflexioneu sobre cada concepte, parleu-ne amb companys a les reunions, tallers i conferències. En els moments de lleure, després de treballar amb col·legues, desconnecteu una estona de parlar de futbol i treieu un parell d'aquests conceptes a la conversa. Provar d'aprendre tots els conceptes "d'una vegada i per totes" és com provar de menjar "una vegada i per totes". Aprendre, com la mateixa dinamització comunitària, és un procés sense fi. Quan es deixa d'aprendre, es deixa de ser. Índex del manual1.5 Recursos exteriors En el vostre paper de dinamitzadors, us adonareu que és difícil trobar l'equilibri entre els recursos originats fora la comunitat i els originats dins mateix. Com a executiu comunitari, esteu sota la pressió de fer arribar els recursos exteriors a la comunitat. Les organitzacions benèfiques volen ajudar, mentre que els membres de la comunitat volen rebre ajuda. Penseu, per això, que els recursos exteriors, en cas de no estar controlats al màxim, poden crear un síndrome de dependència i reduïr les opcions de sostenibilitat i autogeneració. Amb tot, hi ha maneres de maximitzar la capacitat de poder en usar recursos exteriors, com s'explica en l'història de Mohammed i la corda (vegeu Històries .) Si sou capaços de convèncer una organització benèfica de proveïr una part dels costos de la formació, organització d'habilitats i dinamització, i assistir la comunitat per obtenir el màxim rendiment dels seus propis recursos, esteu contribunit a la autogestió i la sostenibilitat de la comunitat. Si en profeta hagués donat només menjar al pidolaire, només hauria ensenyat al pidolaire a ser pidolaire; en donar-li consells i alguns diners, el va ajudar a ser independent. Aquest manual us ensenya, en efecte, com obtenir recursos exteriors, com en Disseny de projectes , que pot ser usat per a preparar propòsits efectius. Com qualsevol eina poderosa (per exemple, el foc) aquestes habilitats poden usar-se per fins equivocats, fet que provocaria pobresa a llarg termini. Utilitzeu-los correctament, i pels fins adequats. Índex del manual2. Com començar En el capítol anterior, heu llegit sobre algunes de les coses que, com a dinamitzadors, necessiteu saber i aplicar per tal d'estar preparats. En aquest capítol, doncs, us parlarem sobre com començar. No s'ha de posar la comunitat en marxa fins que estigueu preparats per a actuar. La vostra etapa de posar-vos en marxa és, de fet, la de com posar la comunitat en marxa. Després d'alertar a les autoritats del problema, i obtenir tots els permisos que necessiteu per a treballar, la propera tasca és posar en alerta la comunitat, i informar-los que voleu actuar per tal de dinamitzar-la i reforçar-la. Alertar la comunitat vol dir, principalment (1) exposar els vostres objectius i (2) metodologia, i (3) convèncer-los que poden treure profit del vostre èxit. Recordeu que podeu trobar reticències respecte als canvis socials; de fet, els objectius de més importància seran pels quals haureu de batallar més. Informar i alertar sobre la situació d'aquestes comunitats significa explicar les vostres propostes i mètodes, així com avançar amb pas ferm per prevenir les expectatives poc realistes. Assegurar-se que l'informació i la seva interpretació és la correcta serà la vostra principal preocupació en aquesta etapa. Aquest capítol, doncs, us mostra com començar. Índex del manual2.1 El cercle dinamitzador: Hi ha un procès social lògic i funcional per a enfortir la comunitat. Pot variar pel que fa a la durada i altres petits detalls, però l'estructura continua sent bàsicament la mateixa. El vostre rol és el d'iniciar el procés, i seguir-ne l'evolució. El Cercle dinamitzador és tan sols un exemple, extret del programa de gestió de comunitats d'Uganda (Uganda Community Management Programme). El vostre pot variar de comunitat a comunitat, de període a període, i dependre dels recursos disponibles o les idees dels governants, entre d'altres circumstàncies. El procés bàsic, però, funciona més o menys així: Per començar, obteniu permisos i autoritzacions per a fer la vostra feina. Després, alerteu a la comunitat que existeixen problemes; els preveniu de que vosaltres sols no resoldreu els problemes, sinó que detminareu i analitzareu el potencial de la comunitat per usar els recursos que els resolguin. Només fa falta voluntat, i segurament certes habilitats de gestió que els ensenyareu en el seu moment. Els ajudeu a unir-se en comunitat, assessorant-los i establint un objectiu prioritari. Tot seguit, els ensenyareu com crear un comité executiu, o a reactualitzar el que ja existia, i a preparar un pla d'acció. Per últim, els animeu a posar-lo en pràctica; això ho han de fer ells, mai vosaltres. Cal que porteu un control de la transparència, la gestió realitzada i els informes redactats. Fent tot això, només faltarà celebrar amb ells l'èxit de la dinamització i avaluar-ne els resultats. El segon pas us fa començar de nou el procés, i és per això que l'anomenem cercle. La segona vegada, quan ells son més forts i independents, pots fins i tot identificar aquels dinaitzadors locals que poden controlar el cercle que vosaltres vau començar. El cercle es pot repetir sempre que sigui l'idoni. Prospecte de formació2.2 Preparant el camí Abans de començar a treballar la vostra comunitat (o comunitats), heu d'haver obtingut tant els permisos corresponents com una cooperació activa per part de les autoritats i responsables de l'àrea. Recordeu que teniu dos objectius: no només (1) la comunitat, sinó també (2) les autoritats responsables de l'àrea. El vostre objectiu per a cada comunitat és el de reforçar-la i promoure l'autosuficiència, i per a les autoritats, treballar cap a la sostenibilitat avançant cap a un context (polític i administratiu) que protegeixi la comunitat. L'objectiu envers els líders (polítics o informals), administradors (buròcrates) i tècnics és persuadir-los perquè passin de ser proveïdors a "facilitadors d'autoajuda a les comunitats". I això és cosa seriosa. Quan els polítics diuen "proveïr" (qualsevol bé comunitari) obtenen popularitat i vots. Són capaços, doncs, de mostrar interès només en aquest aspecte. De la mateixa manera, quan els administradors i els tecnòcrates diuen "proveïr" creuen (a vegades correctament) que podran aconseguir ascensos i avançar en la seva professió. Poden tenir un interest personal en no esdevenir "facilitadors". La vostra estratègia és demostrar-los i convèncer-los que es beneficiaran d'aquest canvi. La veritat és que, en canviar de "proveïr" a "permetre", en treuen profit. I això é degut a que cada una de les comunitats té recursos ocults que no seran identificats i emprats mentre les autoritats de fora continuïn proveïnt tots els recursos. Si la comunitat té la responsabilitat de proveïr-se ella mateixa els recursos i serveis, i es dóna la formació de gestionament necessaris, moltes fonts de recursos ocults es revelaran i podran ser empreades. Si els líders i els responsables fan el canvi cap a l'enfocament de "permetre", el reforçament resultant per a les comunitats pot ser la base per a què puguin extreure els seus propis vots, popularitat o promocions laborals que ansien. És la vostra feina demostrar-los que aquesta "provisió" pot beneficiar líders i autoritats a curt termini, però no és un sistema sostenible, mentre que l'enfocament de "permetre" contriueix al vertader desenvolpament i creixement del qual totes les parts en treuran profit. Un cop aconsegueixis convèncer-los, serà molt més fàcil també començar a treballar, amb permisos i una cooperació activa, i contraatacar els interessos ocults que podríen haver-hi rere el reforçament de comunitats. Per a obtenir els permisos de les autoritats, és molt útil adjuntar documentació sobre les vostres polítiques d'actuació, acords i memoràndums. (momeranda of understandings -MOU) que posseïu, tot i que això depèn de les circumstàncies. En fer això, expliqueu-los en què se'n beneficiaran, i per què val la pena tenir una comunitat més forta i autosuficient en les seves àrees de responsabilitat. Si el vostre pressupost ho permet, és l'hora d'organitzar un taller per conscienciar a les autoritats. Prospecte de formació2.3 Alertar dels problemes Un cop us heu preparat i obtingut via lliure de les autoritats, és hora d'encoratjar la comunitat per posar-se en marxa. Per començar, feu un míting públic amb tots els seus membres. Així, comenceu la fase d' "alerta dels problemes" del cercle. Us podeu trobar en què només una part de la gent vingui al míting públic; potser venen només els homes, perquè consideren que les dones no han d'anar-hi, i pot passar el mateix amb aquella gent que necessiten que se'ls animi (els joves, els minusvàlids, les minories ètniques, els tímids, les minories religioses, els analfabets, els molt pobres o els marginats. Perquè, quan es comenci a partar de problemes comunitaris i es pregunti quins són aquests problemes, hi haurà una tendència a assumir que sou allà per a solucionar-los els problemes. Cal que contesteu clarament explicant-los que són ells qui solucionaran els problemes, però tu seràs al darrere assesorant-los i guiant-los. De manera similar, pot ser que pensin que vosaltres els proveïreu els recursos; cal rebatre aquesta idea de manera ràpida i ferma, fent-los entendre que son ells qui han d'identificar i usar els seus propis recursos, i tu només podras guiar-los per a fer-ho. Aprendreu a usar històries, proverbis i analogies per a il·lustrar les vostres idees. Un d'aquests proverbis és: "No demanis a una vaca que et doni ous, ni a una gallina que et doni llet". Sou allà per a donar fomació organitzadora i suport, no per a donar diners, canyeries o material de teulades. No podeu esperar que ningú no faci aquestes assumpcions, perquè ho faran. Però heu de contradir activament-les i públicament per no pujar les seves expectatives de manera errònia; si no ho feu així, els fareu sentir decepcionats més endavant, i poden acabar desfent la feina que heu fet anteriorment. La gent us demanarà el que vau prometre, així que deixeu clares quines són. Així doncs, si voleu alertar-los, de què els alerteu exactament? Tingueu molt present que el vostre objectiu pot ser diferent als objetius de la comunitat; potser volen accés a l'aigua, clíniques, escoles o asfaltatge. Vosaltres, reforçar la comunitat per a fer-la forta i autosuficient, reduïr la pobresa, augmentar l'igualtat de sexes i millorar la gestió. Del que voleu alertar és que, independenment de com de pobra és la comunitat, es té el potencial per a solucionar els problemes, i esdevenir més fort; només fa falta la voluntat de fer-ho, i les vostres directrius com a dinamitzadors. Donar informació acurada (i evitar crear falses expectatives) és, com veieu, essencial. Prospecte de formació2.4 Organització unitària Abans he mencionat que us heu d'assegurar que les dones vinguin als mítings comunitaris que feu (amb l'excepció de les comunitats islàmiques més conservadores) a més dels invàlids, els més joves, la gent de la tercera edat, els més pobres, els reservats, marginats i els que no tenen dret a vot. Vegeu Organització unitària. Totes les comunitats pateixen de forces que la divideixen. Aquestes forces poden ser provocades per diferències d'ètnia, religió, classe social, edat, gènere, educació, capacitats físiques i mentals, ingressos i poder adquisitiu, entre d'altres. És molt important que, com a dinamitzadors, se us vegi en una posició neutral (com un àrbitre), aliat de tothom i favoritari de ningú; això vol dir que heu de conèixer molt bé la comunitat. Si passeu molt de temps amb algunes persones, la resta es pot sentir desplaçada. No us ha d'espantar de dir en públic les diferències i grups que existeixen dins la comunitat, sempre que deixeu clar inmediatament que no afavoriu cap d'aquests grups per sobre la resta. Recordeu també que no preteneu convertir la comunitat en homogènia, tots els seus membres iguals, sinó una unitat per la qual cadascú és lleial als interessos de la comunitat com a idea, en una atmòsfera de tolerància, on tots entenen i respecten a la resta, independentment de religió, classe, clan, ètnia, poder adquisitiu, llengua o edat. Una comunitat unida és un pre-requisit per a identificar els problemes i objectius principals d'aquesta. Prospecte de formació2.5 Diàleg comú Tant per a alertar dels problemes com per a organitzar la comunitat, la vostra principal eina és les trobades en les quals es discuteixen els temes principals. Aquí, és essencial que se us informi amb detall i que parleu dels vostres objectius com a dinamitzadors, com s'indica al capítol 1 i al l'apartat de Paraules Clau entre d'altres. No memoritzeu definicions; podeu reinterpretar els conceptes que entengueu perfectament, i debatre'ls. Estarem encantats d'ajudar-te a dur un diari. No reciteu sermons com si fóssiu capellans, ni discursos com un polític, ni tan sols lliçons com un professor; heu d'evitar pontificar, arengar o dictar. Doneu suport, pregunteu, feu de guia. El vostre model de conducta pot ser el renombrat filòsof grec Sòcrates, qui ensenyava a través de les preguntes, mai donant respostes; ell era un gran mestre, perquè guiava a la gent en el camí del pensament (de l'anàlisis, de l'observació). Dóneu sempre una impressió relaxada, de seguretat, ben informada. Extreieu preguntes dels participants, en especial dels més reservats. No permeteu als més confiats i dominants dur el ritme de la discussió. Durant les reunions públiques, introduïu la pluja d'idees o "brainstorming", que usareu de nou en sessións de planificació amb el comité executiu. Aclariu que existeixen diferents tipus de sessions depenent de la finalitat. El diàleg obert, que guiareu per a les preguntes i argumentacions, us permet debatre i mantenir una conversació creuada; la pluja d'idees, però, enfatitzeu que no hi ha debat, ni crítiques. Demanareu que es facin suggeriments i les escriureu a la pissarra, tots i cadascun d'ells, fins i tot els més senzills o absurds, per a després retallar la llista. La pluja d'idees és un mètode molt estructurat, centrat en que tots els participants hi actuin i practiquin les normes de conducta. No digueu mai a una comunitat el que ha de pensar o fer. potser us interessaria, ja que els vostres objectius són fer-la més forta i lluitar l'apatia, l'ignorància, la dependència i la falta d'honestedat (causes de la pobresa), però heu de promoure l'ajuda per a què ells ho realitzin, per voluntat i decisió pròpia. Heu de fer servir aquest enfocament si voleu enfortir la comunitat, i evitar sempre el sermoneig. Prospecte de formació2.6 Desafiant la comunitat Per més que volgueu que la comunitat es desenvolupi i s'enforteixi, no podeu acceptar de manera passiva i automàtica el que a primer cop d'ull sembla l'0bjectiu principal de la comunitat. La resistència condueix a l'enfortiment; els vostres músculs del braç s'enforteixen quan feu flexions, i si no trobeu mai cap resistència, ni esforç, els músculs es debilitaran. Si feu el màxim per la comunitat, aquesta inevitablement es farà més forta. La primera suggerència que es faci com a objectiu comunitari pot no ser idònia al principi, però si s'hi treballa, es pot trobar una manera perfecta per a dur-la a terme. Mirem ara un cas hipotètic: potser els membres de la comunitat diuen que la prioritat és construir una clínica. "D'acord", els contesteu, "però quin és el vostre raonament per a escollir aquest objectiu?" "La comunitat té la capacitat de construir i mantenir una clínica? Quins problemes us soluciona i quins us crea?! Fent això, els feu reflexionar, i els enfortiu en fer-los defensar la seva idea. Si resulta que volen una clínica perquè una comunitat rival en té una, llavors la seva principal motivació és l'orgull. "Penseu que son els vostres propis recursos els que s'usaran per a construir-la, és així com voleu gastar els diners?" reflexionareu. Potser així algú comentarà que és el fet que els nadons morin per enfermetats el seu principal motiu. Aquesta és la vostra oportunitat de demostrar un principi bàsic d'AP (atenció primària): que més val prevenir que curar. Els nens moren bàsicament per diarrea causada per enfermetats trasmeses per l'aigua. Una clínica podria ajudar a curar la malaltia, però és més barat i menys perillós reduïr les malalties transmeses per l'aigua si es combinen tres factors: (1) educació higiènica que duu a un canvi de costums, (2) un subministrament d'aigua potable i (3) uns serveis sanitaris que mantinguin els excrements humans lluny de l'aigua. En ser reptats a analitzar els problemes i a buscar-hi solucions pràctiques i factibles, la comunitat pot reexaminar els problemes prioritaris i refefinir els seus objectius. No accepteu passivament la seva primera tria d'objectius. Prospecte de formació2.7 La comunitat escull el seu pla d'acció El focus del diàleg públic i l'alerta dels problemes ha de ser el que dugui a la comunitat a escollir el pla d'acció. És molt important per a l'èxit de la dinamització que la decisió final sigui el de la comunitat en general, no el de un o dos grups dins la comunitat. Hi haurà unes grans ganes, i pressió, per a dur a terme les accions, sigui construïr una latrina, una clínica o subministrament d'aigua, noves legislacions per a protegir els drets dels llogaters, o treball social. Que no us distreguin ni les ànsies ni la pressió. La comunitat té el seu objectiu (la letrina, per exemple), i vosaltres la vostra (la dinamització). No son iguals; vosaltres treballeu per a ajudar i guiar la comunitat per tal que aconsegueixin els seus objectius de la manera correcta, tardi el que tardi. Polítics, administradors i periodistes provaran de jutjar-vos pels objectius de la comunitat: que no et decebi això. La construcció d'una letrina, per exemple, és el procés, no l'objectiu. Si es construeix sense reforçar la comunitat, sense lluitar contra la desigualtat de gèneres ni augmentar la transparència, llavors haureu fallat en la vostra feina. Pot ser relativament més fàcil de portar material a la comunitat (diners, canyeries, materials de construcció, etc) que construïr l'estructura física, però és poc probable que sigui sostenible. Els membres de la comunitat no senten que els pertanyi ni se'n senten responsables. Podeu dir que heu aconseguit l'objectiu a curt termini del polític o periodista, que veurà que heu construit una letrina, però no haureu tingut èxit a l'hora de complir l'objectiu com a dinamitzador de millorar i enfortir la comunitat. Si no es fa bé, més val no fer-ho. L'enfocament provisional debilita la comunitat i contribueix a la debulitació social i el síndrome de dependència . Un cop la comunitat ha estat preparada, és hora de posar-se en acció. El proper capítol us mostra quin és el vostre paper en aquesta part del procés. Prospecte de formació2.8 Organització per a la millora Tot i que hi ha diversos factors que contribueixen a l'enfortiment i la dinamització , el més important de tots ells és l' organització . A diferència d'altres factors, el nivell d'efectivitat de l'organització determina la fortalesa del grup i la comunitat. Prenem un equip de futbol com a exemple. Si teniu dos equips, amb el mateix nombre de jugadors, amb la mateixa qualitat, condició física i tecnologia (com la qualitat de les botes o les instal·lacions), en teoria seran igual de bons. Però si un dels dos equips no està ben organitzat, no hi ha divisió de tasques, ni coordinació, ni cap estructura social de rols, i l'altre equip sí, aquí rau la diferència: Cada membre de l'equip té diferents objectius i manera de jugar dins un sistema ordenat, i en aquest cas és fàcil de veure que el segon equip és més poderós, més fort i capaç que el primer, bo i si les seves condicions son a priori les mateixes. Una millor organització resulta en una més gran capacitat. Això també s'aplica per a les societats. Vegeu ara aquest exemple (no per l'història en si, sinó per el principi sociològic que se n'extreu). La societat Akan de l'oest d'Amèrica, s'expandí ràpidament durant els segles XVI i XVII, i conquerí els Guans, que els precediren. El nivell de tecnologia (que inclou armament) era més o menys el mateix, així com la majoria de característiques. Però els Guan eren una societat patrilínea i vivíen dispersos en diversos llinatges, mentre que els Akan eren matrilinis, de manera que podien organitzar-se en diferents clans per a realitzar diferents tasques, vivien en assentaments conjunts, cada individu tenia una funció diferent en combat, i posseïen una organització social determinada. Com en el cas de l'organització d'un equip de futbol, quan els factors son més o menys els mateixos, una bona organització és la clau. En resum, el que us preocupa com a dinamitzadors és enfortir una comunitat amb pocs ingressos, i ajudar al grup a organitzar-se per a ser més efectius. No formaràs l'executiva d'una OBC (organització basada en la comunitat) pel seu propi bé, ni ajudant-los a escollir un president, un vicepresident, un secretari i un tresorer, només per nomenar càrrecs. Els ajudaràs perquè s'organitzin, que s'organitzin millor, o reorgantizant-los per una acció efectiva, per donar-los poder. Una millor organització aporta més poder. El capítol següent és una guia per a la vostra organització. Sigueu conscients de per què organitzeu (amb quina finalitat?) i deixeu a la vostra comunitat participar en aquesta noble tasca que és l'enfortiment de comunitats amb pocs ingressos. Prospecte de formació3. Organitzar la comunitat La majoria d'educadors i formadors saben que aprendre a classe, anar a seminaris i presentacions i llegir manuals són menys efectius que deixar als futurs dinamitzadors aprendre de la pràctica. En resum, el que voleu és que el consell de la comunitat s'enforteixi gràcies a una bona organització i una formació adequada. El consell executiu ha de sortir del total de la comunitat. (vegeu Organització per a la formació ). Pot rebre difernts noms, com per exemple Executiu d'OBC (organització basada en la comunitat), CIC (Comité d'Implementació comunitària), Comité de projectes, o Comité de desenvolupament. Amb aquest executiu, pots fer un seguiment preparatori detallat de les condicions (incloent-hi problemes i recursos disponibles) de la comunitat amb la qual treballes. En usar la pluja d'idees, mostreu al comité la manera amb la qual preparar el pla. A continuació els podeu guiar a l'hora d'extreure conclusions sobre la situació de la comunitat en conjunt, i de nou amb la pluja d'idees, la comunitat és capaç de modificar (si es requereix) el pla per aprovar-lo i posar-lo en marxa. També els explicareu com sol·licitar recursos exteriors, advertir-los dels perills del síndrome de dependència, i formar-los per reconèixer l'importància del seguiment i fer-los triar com es realitzarà. Finalment, els ajudareu a organitzar-se per posar-se en acció; la seva acció. Prospecte de formació3.1 Formació per a l'acció: Les
accions que cal que dugui a terme la comunitat són:
L'acció per si sola no enfortirà necessariament la comunitat, ni tampoc la formació. La vostra tasca és integrar l'acció comunitària amb la formació i el seguiment dels membres. En tot moment esteu guiant la comunitat, i mostrant-los que aquesta és una oportunitat per a aprendre. Preparar un pla d'actuació pot semblar una molèstia innecessària; però si sou entusiastes, els sabreu mostrar la seva utilitat i importància. La comunitat s'enfortirà quan els membres aprenguin amb la pràctica i quan els faciliteu l'autoaprenentatge. Prospecte de formació3.2 Crear un executiu (CIC): El comité executiu ha de ser escollit per el total de la comunitat, no només per una o diverses parts. Aquest és el motiu pel qual l'organització unitària continua sent vital, vegeu ( Organització unitària). L'executiu ha de sortir de dins la comunitat, i ser-ne responsable. Vosaltres, com a dinamitzadors, heu de deixar això ben clar als membres de la comunitat, i fer servir totes les eines comunicatives de les que disposeu per aquest fi. És aconsellable repetir el missatge de diverses maneres, a diferents grups i en diferents circumstàncies. També us farà falta trencar amb pressupòsits que puguin existir en aquesta fase del procés. La tria del tresorer, per exemple, pot estar plagat de pressumpcions. Diverses persones, especialment aquelles d'àmbits rurals amb molts analfabets, pot ser que assumeixin que cal triar el membre amb una educació més elevada per a ser tresorer, com per exemple un professor d'escola. Per la nostra experiència, us podem dir que a vegades aquest professor viu lluny de la comunitat, té un sou baix, no té cap vincle ni lleialtat amb la comunitat, i un cop té els diners de la tresoreria, fuig amb els recursos que se li van confiar. Per quin motiu el tresorer ha de ser algú amb educació? Això és una pressumpció. No cal saber llegir i escriure per saber contar. Si una dona de la tercera edat, una àvia, profundament arrelada a la comunitat i respectada, surt escollida, llavors ella pot ser la tresorera, encara que sigui analfabeta. A mesura que els veïns que van a l'escola i els familiars li deixen llibres, els comptes aniran sent més transparents, ja que cada xifra podrà ser debatuda i explicada. Ser tresorer significa ser responsable dels diners, no necessàriament dur un càrrec dels llibres de finances. La vostra feina serà ajudar a crear l'executiu pel total de la comunitat. (Vegeu "Formar per a Organitzar"). Crear l'executiu ha de ser un procés transparent i democràtic . (vegeu ambdós conceptes a Paraules Clau) El procés ha de ser apropiat culturalment i acceptable pels membres de la comunitat. (Per aquest motiu, com s'explica en el capítol 1, heu d'aprendre el màxim sobre les característiques de la vostra comunitat). Prospecte de formació3.3 Condicions de l'avaluació La comunitat ha d'assumir la seva feina des d'una posició de comprensió i informació. Vegeu: PAR. El comité executiu ha de fer un seguiment al lloc, analitzar i presentar els resultats a tota la comunitat. Això és una "anàlisis situacional". Tot i que ja haureu realitzat el vostre propi seguiment, inclòs el mapa, com a part de la vostra fase de preparació, és important que el comité executiu realitzi el seu propi programa de seguiment. No feu aquesta tasca per a ells, no han de delegar aquesta tasca a ningú altre. Escolliu un dia idoni per a què tu i el comité executiu us reuniu per donar un cop d'ull a la comunitat. Deixeu-vos tant de temps com pogueu, i passegeu per cadascuna de les parts de la comunitat, observant, parlant amb la gent, prenent notes, fent esquemes. Trobeu-vos després, i compareu les vostres observacions i extreieu-ne un informe de seguiment conjunt. Demaneu a un dels membres de l'executiu (no podeu ser vosaltres, els dinamitzadors) que posi per escrit les observacions conjuntes, per a presentar-les a la comunitat. El seu informe, o escrit, és el que anomenem "anàlisis situacional". Si poguéssiu fer unes quantes còpies de l'informe (mapes inclosos) i repartir-los, seria un gran avantatge. Durant la vostra xerrada sobre el seguiment, busqueu problemes i solucions, recursos i limitacions. Indiqueu les canyeries d'aigua trencades, i altres serveis comunals trencants. Determineu els camins que calen ser reparats. Si vosaltres (i l'executiu) trobeu un fuster ja retirat, demaneu-li si pot formar a uns quants joves; si té el suport de la seva família, o necessita una mica d'ajuda o consell, fins i tot una petita recompensa econòmica, pots organitzar-ho tot per a que així sigui. Un cop l'executiu es reuneix per a posar-se d'acord sobre un seguiment combinat i un cop l'informe s'ha escrit (i se n'ha fet les respectives còpies, si és possible) és hora de presentar-ne els resultats a la comunitat. Per a això cal convocar una altra reunió comunitària. Si vosaltres, com a dinamitzadors, teniu un rotafolis i altres imatges per a la presentació, molt millor. És millor que no presenteu les sevses conclusions, sinó simplement ajudar a organitzar la reunió i deixar que ells expliquin les idees a la comunitat. El seguiment és un pre-requisit per al pla d'acció a la comunitat (PAC). Assegureu-vos que s'entén completament les observacions de la comissió executiuva, i que hi ha consens sobre la natura i l'extensió dels problemes i les possibles solucions. Prospecte de formació3.4 Preparar el Pla d'Acció de la Comunitat (PAC) En formar i animar la comunitat i el seu executiu per a esdevenir més forts i autosuficients, cal que remarqueu la importància i la necessitat de tenir una bona gestió i planificació. Per a la planificació, primer de tot cal tenir una visió de "Cap on es vol anar". Per a il·lustrar això, citem a Lewis Carrol, autor d'Alicia en el país de les meravelles, que deia: "Si no saps cap on vas, qualsevol camí et serveix." És vital que la comunitat tingui una visió unificada, ja que la vostra tasca com a dinamitzadors és assegurar-vos que així sigui. L'essència
de la planificació (detallada a
Formació
en administració )
es concentra en aquestes quatre preguntes:
Per a les preguntes tres i quatre, la comunitat ha de preparar un pla d'acció de comunitat (PAC). El pla pot tenir un termini d'un any, o de cinc, o qualsevol altre termini, sempre que es divideixi correctament amb la distribució del pla. El
pla d'acció ha d'indicar:
L'esborrany del pla d'acció ha de ser fet pel comité executiu, basat en una retroalimentació comunicativa amb la comunitat, mitjançant el seguiment exercit. L'esborrany, doncs, ha de ser presentat a la comunitat per tal de retocar-lo i aprovar-lo. De nou, vosaltres, com a dinamitzadors, no heu de presentar-lo, sinó ajudar al comité perquè el presentin, i ha de ser acceptat pel total de la comunitat. Prospecte de formació3.5. Disseny de projectes, propostes i recursos exteriors: Recordeu que la vostra última tasca és lluitar contra la dependència , que és quan la comunitat depèn massa en els recursos exteriors per a treballar en millores. L'ènfasis ha de ser en l'autosuficiència de la comunitat; és a dir, quan la comunitat és capaç d'avançar principalment amb els seus propis recursos). Si la comunitat escull un projecte costós, i no podeu esperar aconseguir suficients diners per a tirar-ho endavant, heu de vigilar i fer-los ser més realistes, per tal de no dependre de la caritat de fora. Una proposta és una demanda de fons d'un donant potencial. La millor proposta és designada com a pla d'acció de projectes , que serveix per a justificar al donant per a què es necessiten els diners. El mateix projecte ha de ser la base per a demanar fons a nivells més alts del Govern. No podeu fer la feina del comité, per temptador que sembli. L'executiu ha d'aprendre a fer-ho sol, i els analfabets del comité han d'estar totalment involucrats en la preparació, verbalment, pas a pas. El disseny de projectes pot ser usat per a enviar una proposta per a obtenir més diners, per obtenir el vist-i-plau de la comunitat, i en aquest sentit, es pot veure encara com una proposta. Potser les autoritats del districte et demanaran informació, i és molt recomanable que els entregueu una còpia. La base del disseny de projectes, així com de la pluja d'idees, és respondre sistemàticament les quatre questions clau (què volem, què tenim, com usarem el que tenim per obtenir el que volem, i que passarà un cop ho tinguem). És la vostra obligació, com a dinamitzadors, fer ús d'aquestes quatre preguntes en detall amb l'executiu, posant-les en un context rellevant, i sistematitzant les respostes en un document que haurà de redactar l'executiu de manera exhaustiva. Quan les discussions sobre recursos tinguin lloc, sentireu sovint els membres executius dir que la comunitat no té ajudes econòmiques suficients. Hi ha una tendència a dependre només en un donador exterior, cosa que incrementa la vulnerabilitat, alhora que disminueix la fortalesa de la comunitat; amb una mica d'esforç, els membres de la comunitat poden obtenir recursos de diferents i variades fonts. Vegeu Adquisició de recursos . El dinamitzador no dictamina als membres que tots els recursos han de ser provistos per la comunitat. Al contrari, podeu mencionar i demanar als membres que identifiquin aquells que la mateixa comunitat pot aportar. Les
fonts de recursos inclouen:
Aquesta llista està incompleta; podeu trobar altres propostes fent una pluja d'idees amb la comunitat (tots els membres, no només els líders). Vegeu Obtenció de Recursos per a més detalls sobre com obtenir recursos per destinar als projectes comunitaris. Quan es parli de recursos, sentireu sovint els membres executius dir que la comunitat no té prou fons. Existeix la tendència de dependre únicament d'un donant, cosa que fa augmentar la vulnerabilitat, i disminueix la força de la comunitat. Amb una mica d'esforç, els membres de la comunitat poden trobar nous recursos de diversa índole. Prospecte de formació3.6 Manual de Taller La paraula supervisió té pinta de pertànyer a l'argot tècnic, i alguns membres de la comunitat poden sentir-se una mica intimidats per la manera en la què parleu. No us heu d'amoïnar; la idea de supervisió és molt simple. És vital per a l'enfortiment de la comunitat, i serveix per diversos propòsits sempre que es tracti d'un element integrat, no pas res aïllat de la qual se'n fa ús al final. (vegeu l'annex d'aquest document Manual de supervisió i evaluació "). De nou, per fer entendre la vostra idea, useu una metàfora. L'analogia de la "bicicleta" pot ser molt útil. Pregunteu al grup quants d'ells saben muntar en bicicleta. Suposarem que almenys una persona contesta afirmativament. (sinó, haureu de ser hipotètics o canviar la pregunta). Responeu, doncs "Sí? Genial! Has provat mai de tancar els ulls mentre vas en bici? Si no ho has fet, pots imaginar què passaria?" Podeu obtenir un munt de respostes diferents, però totes relacionades amb un accident, topar-se contra un arbre o una personal, sortir de la carretera o caure de morros. Feu una rialla. Ara expliqueu que la comunitat és qui monta en bici, i la bicicleta és el disseny del projecte; el ciclista, o o el trajecte, és el procés comunitari. El disseny del projecte (la bicicleta) et porta on tu vols anar (objectius) però cal tenir els ulls oberts (la tutorització del projecte). Qualsevol projecte, de les dimensions que sigui, pot descarrilar-se, i de fet sovint és així. Si no es fa un seguiment al detall i continuat, correu aquest perill. Si es tutoritza constantment, les petites desviacions que pugui patir es corregiran fàcilment i s'evitarà el fracàs. La comunitat ha de seure al seient del copilot. Pot haver-hi d'altra gent que vulgui tutoritzar el projecte; donants externs que volen saber si els recursos dedicats s'usen de la manera correcta, o càrrecs regionals que voldran fer-se'n càrrec pels seus propis objectius. Vosaltres haurieu de tutoritzar per veure i poder mostrar com de forta s'està tornant la comunitat. La comunitat és el motiu principal de la tutorització. La vostra tasca com a dinamitzadors és conscienciar a la comunitat de l'importància i simplicitat de la tutorització. (simple no vol dir fàcil). La
vostra feina, així doncs, és guiar l'executiu per tal d'assegurar
La manera de tutoritzar el projecte de comunitat ha de ser acordat i comprès per l'executiu i la comunitat, i descrit curosament als documents de planificació. Prospecte de formació3.7 Organització per a posar-se en acció Molta gent no s'adona deks diferents tipus d'organització que existeixen pels dinamitzadors, depenent dels propòsits. Els
dos més importants en aquest manual són
En ajudar la comunitat a formar el comité executiu, estaveu organitzant-ho per una presa de decisions de la comunitat. Ara, doncs, quan treballeu per a la comunitat per decidir qui fa què (per exemple, en el projecte) esteu organitzamt per a posar-se en acció. Vegeu Organitzar per a formar . Tot i que es pot superposar, l'organització per a l'acció hauria d'identificar certs individus per a dur a terme certes tasques; això és essencial. Si ja s'han identificat les tasques (per exemple, el transport de materials), no es pot deixar tota la responsabilitat a la comunitat com a grup; d'aquesta manera, s'evita que la feina no es faci mai perquè tothom es pensa que és responsabilitat d'algú altre. No es pot donar una llarga llista de tasques a una sola persona, per exemple al president de l'executiu. És important que com millor es reparteixin les tasques entre els membres, més efectius sereu. Doneu èmfasis al valor d'una participació àmplia. Asseugureu-vos que quan una tasca és assignada a algú, tothom se n'assabenta, i que la feina s'acaba a temps, i que es pot confiar en aquella persona. L'acció comunitària no ha de ser esponània, feta ad hoc. Cal que existeixi una organització prèvia. Prospecte de formació4. Posar-se en acció Vosaltres, com a dinamitzadors, ja heu estat en acció, preparant-vos per a la comunitat; ara és hora que la comunitat es posi en marxa. El conjunt ha participat en la presa de decisions, s'ha format l'executiu, un pla comunitari d'accions, dissenyat un projecte i ultimat els darrers detalls. És hora de començar a moure's! Per exemple, direm que es tracta de construir una letrina. S'examinen els plans, es preparen els recursos, i l'obra es posa en marxa. Hi ha diversos àmbits en els quals, com a dinamitzadors, heu de treballar. No organitzeu, superviseu o treballeu en la construcció de la letrina. (el vostre paper aquí és facil·litar la formació tèncina necessari i evitar que els membres de la comunitat es relaxin a mitja feina o no se sentin identificats amb el projecte.) Aquest capítol us parla sobre algunes de les vostres tasques quan la comunitat ja s'ha posat en acció. No controleu la seva feina, sinó que els doneu suport i ajuda en cas que la necessitin. Cal que els proveïu de consells constructius, ànims i reconeixement públic. Això també vol dir donar-los la formació tèncnica prèvia, promoure el coneixement conjunt, l'igualtat de gèneres, la transparència i una idea de projecte elevada. Prospecte de formació4.1 Implementar el pla comunitari: Durant la fase de preparació comunitària, hi ha almenys dos documents que heu de preparar (vosaltres, o l'executiu) i aprovar (això ho ha de fer la mateixa comunitat). Aquests són: 1(1) El PAC (pla d'acció comunitària) i (2) el disseny del projecte (que pot ser, o no, el que es va usar com a proposta). A menys que s'hagin canviat o modificat per l'executiu o la comunitat, cal referir-se'n sovint, en especial en cas de disputa, dubtes o problemes. El disseny de projectes ha de ser vist com una cosa enllaçada amb el projecte mateix, una part de l'acció comunitària. La vostra feina no és implementar el pla, sinó ajudar la comunitat a fer-ho. Heu d'assegurar-vos que la gent designada per a fer determinades tasques ho compleixi, que la tutorització funcioni, que hi hagi reunions freqüents amb l'executiu per a discutir els informes de progrés, i reunions amb la comunitat per complet; assegureu-vos, també, que els informes finals es guardin, especialment tots els documents de finances. Ajudeu l'executiu a portar el compte dels diners que valen les contribucions de gestió (diners gastants en reunions, planificació, gestió i implementació) així com el valor del temps i l'energia destinats. D'aquesta manera, podeu planejar unes quantes reunions amb l'executiu i la comunitat per a explicar-ho i tenir els comptes clars. Prospecte de formació4.2 Tutoritzar Anteriorment (secció 3.6 ) ja s'ha dit que la tutorització és fonamental, i ha de ser inclosa al disseny del projecte. Un cop el projecte és en marxa, heu de fer que funcioni. Vegeu l'annex d'aquest manual " Tutorització ". Recordeu l'analogia de muntar en bici? Si fer anar els pedals és l'acció, llavors mirar cap on vas és la tutorització. I és important, ja que sinó, caureu. Digueu que la gent que treballa en el projecte en aquest moment ha de veure què passa, però no n'hi ha prou. Els heu de complementar. Perquè la comunitat és el ciclista, i no només observa, sinó que pedaleja també. Els ulls fan els informes, que envien al cervell, i al seu torn el cervell envia missatges d'ajustament a la resta del cos. La diferent gent que treballa al projecte, de maneres diferents, i en etapes diferents, és a dir, el conjunt de la comunitat, ha d'estar informa del que passa en cada moment. Ara que el projecte és a punt, recordeu a l'executiu que la tutorització és una part del disseny dels projectes, una d'important; per tant, cal que us assegureu que és duta a terme. Prospecte de formació4.3 Necessitats creades per la comunitat, o NGC: Mentres el projecte tira endavant, la comunitat i l'executiu s'adonaran dels coneixements i habilitats que es requereixen. Aquestes habilitats poden ser d'artesania, de treball manual o tècnic, com ebanisteria, electricitat o construcció. D'altres poden ser financers, de planificació, de comunicació o de supervisió i gestió de les activitats. La formació pot ser o bé oficial o bé informal, incloent-hi: que els més experts ensenyin als més inexperts, formació remunerada, a través de tallers organitzats, o fins i tot enviar als participants a un institut formacional estatal. Sempre que sigui possible, remarqueu que la formació informal a través dels recursos que existeixen dins la comunitat. Els artesans més experimentats poden contribuir amb la seva destresa com a treball comunitari als més joves. Si calgués contractar artesans, proveu de trobar-los dins la comunitat, i incloeu-hi la formació de personal inexpert (nois i noies de la comunitat) com a part del procés de contracte dels artesans. Mireu que els informes executius i de finances ho reflexin de la mateixa manera. Quan la formació informal no és possible, teniu l'opció dels tallers de formació: tingueu un pressupost a punt per a costejar-los. Si aquests requeriments de formació es preveuen necessaris durant les primeres fases, podeu proposar a l'executiu que s'inclogui dins el disseny de projectes. Vegeu: Preparar un taller . Depenent del pressupost, i de la política de la vostra agència o programa, hi ha l'opció de que tingueu els recursos per a enviar un grup de persones fora perquè rebin una formació més professional i institucional. La vostra tasca és encarregar-vos de que la comunitat doni el vist-i-plau a la formació, que sigui apropiada pel projecte comunitari, i no només l'excusa perfecta per a donar a un col·lega de feina un sou. Per evitar les sospites de favoritismes per part vostra o de l'executiu, assegureu-vos que la tria de personal i de matèries és aprovat pel conjunt de la comunitat. Sigui quina sigui la tria de formació, i amb el projecte en marxa, tingueu molt present que la tria dels participants, matèries i habilitats són necessitats per a la comunitat, i que per tant és la comunitat sencera qui ha d'aprovar-ho, i que com a dinamitzadors la tutoritzareu i en fareu un seguiment que serà inclòs als informes de progrès. Prospecte de formació4.4 Habilitats requerides: Encara que no dictamineu les habilitats que la comunitat ha de millorar mitjançant la formació, heu d'estar preparats per donar-los suport en cas que trobin noves mancances de formació a mesura que avança el projecte. (Vegeu Preparar un taller sobre l'importància de justificar-se.) Aquí hi ha una breu llista d'alguns temes de formació que poden aparèixer:
Potser no teniu els coneixements suficients per realitzar la formació de tots aquests aspectes; en aquest cas haureu de buscar especialistes que realitzin la formació en lloc vostre; serà necessari, amb tot, mostrar als especialistes com motivar i contagiar entusiasme per tal de congeniar amb els membres de la comunitat, i facilitar l'aprenentatge. Prospecte de formació4.5 Comunicació entre l'executiu i la comunitat: Així com en la vostra feina de dinamitzadors heu de ser transparents, no dictatorials, complaents i saber involucrar tota la comunitat en la presa de decisions, també heu d'animar l'executiu a fer el mateix envers la comunitat; per a mantenir les bones comunicacions entre la comunitat i l'executiu, si se'n fa en un ritme regular i habitual, hi ha tres mètodes: reunions, informes i inspeccions: Les reunions amb la comunitat són la manera més efectiva de mantenir un bon corrent de comunicació i informació entre l'executiu i el conjunt de la comunitat. Celebrar aquestes reunions vol dir incloure també els passos que es descriuen en el proper capítol, també. En aquestes reunions, la vostra intenció serà animar i formar l'executiu a prendre el vostre relleu pel que fa a les tasques de dinamitzador. Caldrà que desenvolupin habiilitats comunicatives en públic, evitant els sermons, discursos o seminaris, i saber contestar les preguntes dels assistents; aquesta corrent d'informació de dues vies ha de fer funcionar les dues vies, de manera bidireccional. Els informes són importants, també. Han de ser escrits en un llenguatge simple i entenedor, i han de llegir-se durant les reunions comunitàries. Busqueu respostes de la comunitat. Les inspeccions, on els membres de la comunitat donen un tomb per la zona del projecte amb l'executiu, també contribueixen a la bona comunicació i la transparència. Cartells i anuncis amb novetats poden ajudar a la bona comunicació, però no poden fer-se servir com a únic mètode. Son bons complements de reunions, però no en son substituts; serveixen per a alertar i informar als membres de la comunitat i informar dels resultats de les activitats del projecte. Una declaració dels comptes, inclosos els ingressos i despeses, penjat a un lloc de pas freqüent, o a un dels llocs en construcció, millora la transparència. El més important per a vosaltres, els dinamitzadors, és emfatitzar la necessitat d'un bon govern, la gestió comuna, l'integritat, la transparència, amb l'objectiu d'aconseguir una bona comunicació entre l'executiu i la comunitat. El nivell de coneixements sobre lideratge i mediació és un factor clau a l'hora d'animar l'executiu i els líders comunitaris a aprendre'ls i usar-los en un futur proper. Prospecte de formació4. 6 Celebracions Organitzar i realitzar festes de celebració dins la comunitat és una feina dura, i una part important de la dinamització. Potser no us ho havíeu plantejat mai abans, però pels treballadors i membres de la comunitat, una festa de celebració és un "break" molt agraït i trascendental de la monotonia de treball. Per vosaltres, és una part més de la feina de dinamitzadors. Així com el temps destinat a una festa, per exemple quan s'acaba el projecte comunitari, cal idear altres celebracions al llarg del procés: actes de recaudació de fons, col·locacions de primeres pedres, entrega de xecs, conclusió de parts o fases importants, entre d'altres. Música, balls, jocs i concursos de talents, així com jocs i altres activitats d'entreteniment són bàsics per a qualsevol celebració. Podeu convidar els grups culturals i escoles de la comunitat perquè actuïn, així com "peixos grossos" de la regió i mitjans de comunicació per a donar a la festa la cobertura merescuda. Per què? La festa fa guanyar reconeixement públic, validesa i legitimitat a la comunitat sencera, i el seu desenvolupament, no només al projecte. És una magnífica oportunitat per a alertar de la situació, millorar la transparència, i mostrar el projecte de la comunitat com a una activitat d'alt perfil. Planifiqueu i organitzeu-ho tot amb l'executiu, però no feu vosaltres tota la feina. Animeu, doneu suport i aconselleu-los... però deixeu-los que se n'encarreguin. I a gaudir! Prospecte de formació5. Sostenir la intervenció Si doneu un cop d'ull a les Paraules Clau i als conceptes dels quals es parla en el primer capítol, trobareu el concepte "Sostenibilitat"; és un mot que no es troba a gaires diccionaris. Com es pot fer perquè una cosa que hem implantat es mantingui i esdevingui sostenible? Per la comunitat, el repte de la qual és millorar la sanitat, i l¡objectiu construir una letrina, la seva qüestió referent a la sostenibilitat era: "Com ens assegurem que la letrina es manté neta, en condicions i sempre a punt per a ser usada?" La resposta és procurant que la responsabilitat de la comunitat respecte a la letrina sigui sempre elevada. Per a vosaltres, que heu posat en marxa un procés de canvi social, i heu reforçat la comunitat amb la qual heu treballat, la vostra preocupació sobre la sostenibilitat serà més aviat "Com s'ho farà la comunitat èr a seguir tenint cura de les millores que hem aconseguit, triant noves prioritats i nous projectes, així com noves fonts de recursos i augmentar, en darrer terme, la seva autogestió?" Els objectius de la comunitat i els vostres són diferents, però complementaris. Vosaltres voleu que la vostra intervenció tingui continuitat, i la questió de la sostenibilitat es respon amb com actueu com a dinamitzadors. El vostre objectiu no és la latrina, o l'escola, la clínica o les fonts d'aigua potable per sí mateixos. El vostre objectiu és el desenvolupament sostenible. Aquest capítol parla sobre com fer la vostra feina sostenible. Part de la resposta rau en repetir el cercle de la dinamització; la resta rau en indentificar i formar dinamitzadors dins la comunitat on treballeu. Prospecte de formació5.1 El cercle de desenvolupament dinamitzador: Abans, la vostra feina (la vostra intervenció) es describia com a un estímul pel progrés social. La sèrie d'activitats (assessorament, alerta, organització untària, planificació i implementació de l'acció) estimula la força de la comunitat i augmenta la seva autodependència. La paraula " cercle " pot portar a confusió en aquest cas. És clar que arribats al final, cal tornar a començar pel principi de nou, però tant vosaltres com la comunitat heu canviat, heu evolucionat. Com diu un proverb budista, "El mateix home no pot creuar el mateix riu dues vegades." (tant l'home com el riu canvien constantment, sempre seran diferents.) No obstant això, us interessa repetir els mateixos patrons i intervencions essencials, per estimular de nou el progrés social. Com la roda d'una bicicleta, que gira i gira, cada part del procés amb la comunitat es troba de nou en re-començar el cercle dinamitzador. Mentrestant, heu de tenir present, i conscienciar-vos, que tard o d'hora haureu de marxar de la comunitat. Si la comunitat és incapaç de desenvolupar-se sense la teva presència, llavors ha esdevingut dependents de tu, i heu fallat. Recordeu que el vostre enemic és la dependència. A mesura que repetiu el cercle, per tant, aneu preparant el terreny per la vostra tornada, de manera que el cercle pugui continuar sense tu. Si se us remplaça, recordeu que les vostres notes i diaris, dels quals us hem parlat al primer capítol, seran la base per el vostre informe preparatori que fareu a qui us remplaci. Si no sou remplaçats per algú de la vostra mateixa agència, busqueu algú de la comunitat amb qui desenvolupar i potenciar les seves capacitats dinamitzadores. Prospecte de formació5.2 Capacitat de lideratge comunitari i dinamització interna: La clau per a mantenir l'intervenció per estimular la comunitat envers una autosuficiència en augment és la comunitat en sí. La vostra agència podrà, i voldrà, substituir-vos, però el vostre últim objectiu és que la comunitat continuï la dinamització sense ajuda de ningú. La manera per a fer això és identificar les persones de la comunitat que tenen el potencial per a esdevenir dinamitzadors, així com l'actitud i valors comuns apropiats, i formar-los per a substituir-vos satisfactòriament. La vostra intenció és anar desapareixent poc a poc de la comunitat. El desenvolupament comunitari és un procés de canvi social; vosaltres no desenvolupeu la comunitat, la comunitat es desenvolupa sola. Com a màxim, podeu veure-us com una catàlisi, un estimulant per aquest procès social. La famosa cita de Mwalimu Julius Nyerere és apropiada en aquest cas: "No es pot fer desenvolupar a la gent, només poden desenvolupar-se ells sols." Tingueu present que les eines i habilitats que teniu poden actuar com a veritables detonants del canvi social. Com qualsevol eina, però, poden usar-se per a fins incorrectes. En cercar membres de la comunitat per a substituir-vos, examineu el seu caràcter per determinar que usaran les eines de la dinamització pel bé de la comunitat, no per benefici propi. Heu de saber que hi ha gent amb objectius polítics i professonals. Amb una actitud convincent i les habilitats correctes, una persona pot vertaderament dur la dinamització cap al seu benefici personal. Vegeu el Capítol 1 ( secció 1.3 ) i l'analogia del manyà. Quan identifiqueu els dinamitzadors potencials dins la comunitats, observeu-los discretanebt durant un període de temps. No tingueu pressa per a trobar el vostre substitut; amb temps i paciència, trobareu l'adequat. Quan els dieu a un grup que cal prendre un temps per fer les coses bé, podeu exemplificar-ho amb el breu relat dels dos toros d'una societat ramadera de l'oest de l'Àfrica. Dos toros anaven per un turó i van veure un centenar de vaques a la vall, just davant seu. "Oncle!" va dir el toro jove "baixem corrents i ens en fem unes quantes!" "No" va dir el toro adult "Baixem amb tranquil·litat i ens les fem totes." Agafeu-vos el temps necessari per escollir i formar el vostre substitut. Un cop trobeu aquelles persones que semblen bons substituts, que posseeixin qualitats com l'honestedat, la capacitat de lideratge, autèntic interès pel desenvolupament de la gent, etc. cal que els formeu. Si els interessa, podeu posar-los al vostre càrrec com si fossin aprenents, aixi guanyen experiència a la vegada que els ensenyes les tasques. Tracteu tots els temes dels primers capítols d'aquest manual. Ajudar-los a aprendre els principis bàsics és tan important com aprendre les habilitats. Deixeu que provin de organitzar una reunió de tant en tant, més sovint a mesura que estigui preparats. Una vegada hagueu passat per un parell de cercles dinamitzadors, ja estaran a punt per ocupar el vostre lloc. Esteu en el bon camí per a fer la vostra dinamització del tot sostenible. Prospecte de formació5.3 Aprendre les lliçons i ser conscient de les possibilitats: Nosaltres, els humans, podem aprendre tant de l'èxit com del fracàs, dels mèrits i els errors. Recordeu que hi ha diferències entre errors, fracassos i desasatres. Un error no és un fracàs: errar és humà. Un fracàs no és un desastre, no aconseguir el que et proposes no vol dir que siguis un fracàs. Un desastre no significa el final de la vida, el final del temps; quan caiem, és obligat tornar a aixecar-nos i seguir endavant. Dia a dia. Pas a pas. Si heu tingut èxit guiant la comunitat per a construir la seva latrina, o completat qualsevol altre objectiu que us proposessiu, llavors heu fet un important pas endavant en el camí per fer la comunitat més autosuficient. Potser no ha sigut un camí de roses, però s'ha de ser realista: si us penseu que ha anat tot perfecte, no esteu sent honestos amb vosaltres mateixos. Analitzeu el procés i el vostre paper dins el procés: sigueu valents i honestos, i reconegueu els vostres errors; podeu fer una llista i resum del vostre anàlisis sobre el cicle dinamitzador. Sobretot, sigueu objectius i neutrals respecte els errors: no els useu com a excusa per a enfonsar-vos en la tristesa o autocompassió. Preneu-vos els errors com a lliçons apreses: molt més útil i realista de qualsevol cosa que es pugui aprendre en un llibre o manual com aquest. Feu servir el vostre diari personal, el vostre anàlisis del procés, l'experiència acumulada, per a madurar i enfortir-vos com a dinamitzadors. Feu el mateix amb (i per) la comunitat. Prospecte de formació6. Apèndixs: Els apèndixs d'aquest manual s'han convertit en mòduls de formació Notes dels formadors: Preparant el dinamitzador, Inicis del dinamitzador, Formació d'organitzadors, Mètodes de formació . Seguir el camí de la mínima resistència fa que tots els rius, i alguns homes, vagin pel mal camí© Copyright 1967, 1987, 2007 Phil Bartle
––»«–– |
Pàgina d'inici |
Manuals |
