Pàgina inicial
 Potenciació




Traduccions:

Català
English
Español
Filipino/Tagalog
Français
Ελληνικά / Elliniká
Italiano
日本語 / Nihongo
Kiswahili
Polszczyzna
Português
Română
Tiếng Việt

                                        

Altres pàgines:

Mòduls

Mapa de la web

Paraules clau

Contacte

Documents útils

Enllaços útils

PRESERVAR LA CULTURA

de Phil Bartle, PhD

traducció d'Elisabet Llopart


dedicat a Audra Taillefer, activista i estudiosa del tema


Així doncs, vols preservar la teva cultura.

És un bon ideal. Tanmateix, potser et sorprendrà saber que el fet de voler-la preservar et converteix en un perill per a la teva cultura.

Realment sembla una paradoxa, però no ho és si pares atenció a la idea de cultura i com reforçar-la. La metodologia de potenciació d'aquest lloc web se centra en enfortir-la, no en protegir-la.

Hi ha dues opcions, potenciar la cultura o preservar-la. La decisió és teva, però només pots escollir una opció, no ambdues.

Característiques de la cultura:

Abans de parlar sobre la idea de preservar la cultura, en hem d'assegurar que estem d'acord amb el significat de cultura. La definició més bàsica de la cultura és que està formada per tot el que aprenem.

Diversos documents de formació d'aquest lloc web en parlen. Són el següents: Cultura i La comunitat Ambdós emfatitzen que la cultura és un sistema sociocultural o societat, que està compost per totes les creences i accions que es transmeten pels gens. S'emmagatzemen i es transmeten a través de símbols. La cultura inclou sis dimensions: les dimensió tecnològica, econòmica, política i institucional (interaccional), i la dimensió cultural d'estètica i valors, i la nostra visió mundial o perspectiva segons la naturalesa de l'univers.

La definició de cultura més corrent, quotidiana, del carrer és el que en ciències socials s'observa com a una de les sis dimensions, l'estètica. Tambors i danses a l'Àfrica, tambors i cants en els aborígens nordamericans, ballet i òpera a Europa, tots conformen part de la cultura però no tot el seu conjunt,

Com que aquests balls, cançons i música tradicionals són elements importants en la identitat de les persones que les interpreten i en gaudeixen, encoratgem la seva preservació i adhesió, com també l'augment de la presència i perfil en totes les societats, i l'augment i expansió del contingut. Un sentit profund d'identitat és un element valuós en la potenciació de les comunitats i de la seva cultura. Vegeu Elements de potenciació.

En altres dimensions i aspectes dels valors dimensionals és on el fet de preservar la cultura pot danyar la força d'una determinada cultura

Característiques de conservació:

Pensa en coses que es conserven: cogombres en un envàs, papallones en una capsa de vidre, la pell d'un moneder, melmelada de maduixa en un pot, fusta per a la construcció, insectes en àmbar, granotes en formol. Tots tenen un tret en comú, tots eren vius un dia (o formaven part d'un ésser viu) i ara estan morts.

El procés de conservació modifica alguna cosa que durarà, per tant, no canviarà i, per tant, no viurà. Per continuar viu és necessari moure-ho, canviar-ho. Així doncs, si vols evitar que canviï durant un llarg període de temps, mata-ho. De totes maneres algun dia canviarà (pregunta-ho a un budista) independentment de com ho conservis.

Permet que la cultura creixi i esdevingui més forta

Si tornes a anar als documents sobre cultura, veuràs que la cultura és un ésser viu. Està format per símbols, significats i comportament de la gent, però pot viure darrere les vides de les persones que la condueixen. És com una organisme viu, tot i que no és biològic. La cultura transcendeix la part biològica.

No et pot atorgar llibertat. Si la llibertat es pogués donar, se la podrien endur (d'acord amb els ensenyaments de Lao Tsu) i aleshores no seria una llibertat verdadera.

La formació en potenciació d'aquest lloc web vol lluitar contra la pobresa i l'opressió, no contra els pobres i els oprimits. El mètode vol enfortir les comunitats de gent pobra i oprimida. Perquè aquestes comunitats esdevinguin més fortes, han de canviar, per tant, la seva cultura ha de canviar. Ho han de fer ells, nosaltres només els podem guiar i estimular, però no podem fer-ho per ells o donar-los-hi. Com que la cultura és tot el que aprenem, els canvis per esdevenir més forts necessiten un canvi cultural. Créixer és canviar (com també decaure). Permet que creixin.

Una flor creix si té prou aigua, sol, terra i minerals. No creixerà més si l'estires per dalt. Els podem proporcionar aigua i minerals, potser, però són les flors (com les comunitats pobres) que han de créixer per elles mateixes. Estirar-les de dalt és com enginyeria social. Estimular-les per mitjà d'aigua i minerals perquè creixin i esdevinguin més fortes és un mètode de potenciació per a les flors.

Molta gent creu en un passat mitològic en què la cultura tradicional era utòpica. Les proves són diferents. La idea que els "dies passats eren millors" no és certa. Les comunitats precolonialista també canviaven. Hi havia violència, guerres, fets injustos, canvi i adaptació. No hem de pensar que el passat és fals ni intentar preservar una idea que mai ha existit. Tan ara com abans, el creixement i la supervivència necessiten i necessitaven canvis i veracitat.

Agafa i tria

Abans hem dit que encoratgem la preservació de balls, cançons i música, perquè milloren el sentit d'identitat, un factor important de la capacitat de desenvolupament. Però pensem que hi ha pràctiques i valors que han de canviar si una comunitat vol esdevenir més forta.

Per un moment, pensa en la cultura com a roba. De fet, la roba és tecnologia, part de la cultura. Ens posem roba diferent depenent e les condicions de l'entorn. No portem biquini per caçar foques al gel i no portem abrics en un mar tropical. Per créixer i adaptar-se a les condicions canviants, hem de saber portar diferents aspectes de la cultura en diferents condicions.

Una altra metàfora: pensa en la cultura com a un mitjà de transport. (Els mitjans de transport són aspectes tecnològics de la cultura). No conduïm un tot terreny cap a l'oceà per pescar salmons. No portem una llanxa per caçar girafes al desert de Kalahari. Agafem i triem el que es més adequat i efectiu. Si un aspecte de la cultura ens dificulta la supervivència, el creixement i el triomf en l'entorn en què ens trobem, hem de fer nous trets culturals. Vegeu el document FGM.

Alguns d'aquests trets culturals són honorables i dignes d'elogi, però poden debilitar-nos i matar-nos, cal que canviïn com una nova peça de roba o un nou mitjà de transport. Si diem "Nosaltres no litiguem i lluitem", i estem orgullosos d'aquest tret de la nostra cultura, aleshores, quan cal lluitar i litigar pel que és nostre, i no ho fem, perdem el dret sobre allò que era nostre.

Si diem "Sempre respectem i obeïm als que estan al poder", i els que estan al poder son corruptes i malvats, aleshores hem de deixar temporalment de banda el tret cultural i fer una sèrie de trets més útils. Si no ho fem, els conqueridors o líders ens explotaran, robaran i oprimiran.

De totes maneres, no hem de dir que cal triar el millor de la nostra cultura tradicional i preservar-la. Hem de dir que cal mantenir la nostra identitat, però hem de ser capaços d'adaptar els nostres valors, hàbits o maneres de pensar i actuar, per tal d'utilitzar les que ens faran més forts (no les que ens faran més honorables, però més dèbils). L'abric és una bona peça de roba, però no ens servirà si nedem en un oceà tropical.

Països africans o llatinoamericans postcolonials i moderns, comunitats aborigen de societats occidentals o europees, països pobres del món, tots aquells que viuen en un entorn que demana canvis d'alguns trets culturals. Hem de triar conscientment els que són adequats per fer-los més forts per la nostra pròpia potenciació.

Conclusió: preservar la cultura

En la formació per a la potenciació d'aquest lloc web donem èmfasi a encoratjar la participació i a la presa de decisió comunitària, que no vol dir que s'accepta de forma automàtica i passiva tot el que els membres de la comunitat diuen que volen. Vol dir desafiar i encoratjar els membres de la comunitat a esclarir i examinar detalladament allò que volen i el que volen fer. L'últim pas és que ells se'n responsabilitzin.

Part del desafiament com a activista consisteix en tenir la ment clara sobre què significa, implica i pot portar. Per aquest motiu rebutgem la pal·liació de la pobresa i optem per la eradicació.

Si la idea de "preservar la cultura" no s'analitza, sembla tenir un sentit correcte. Primer pensem que podem donar-hi suport. Si ho analitzem de més a prop veiem que significa el contrari del que volem.

––»«––

© Drets d'autor 1967, 1987, 2007 Phil Bartle
Pàgina web dissenyada per Lourdes Sada
––»«––
Última actualització: 09.02.2011

 Pàgina inicial

  Potenciació comunitària