Mutilació genital femenina; el paper de l'activista

Desenvolupar estratègies eficaces, emprar els mètodes d'activisme comunitari, per tal d'eradicar la mutilació genital femenina (MGF).

La pràctica de la MGF (mutilació genital femenina) en quasi trenta països d'Àfrica i de l'Orient Mitjà, com també entre les comunitats immigrants d'aquest països que ara viuen a Àsia, Nordàmerica i Europa, és realment preocupant. Si vostè és un treballador d'una comunitat en la qual la pràctica continua, n'haurà sentit a parlar sense cap mena de dubte. Si és així, necessita aprendre molt sobre els seus orígens i la seva importància cultural, les variants en els seus procediments, els problemes mèdics (físics i psicològics) que s'hi associen, i la preocupació pels drets humans de les Nacions Unides, diverses ONGs i persones familiaritzades amb la seva pràctica i conseqüències.

Aquest document no es centra en aquestes qüestions, per la qual cosa li recomanem que aprengui tant com pugui sobre ells (com ara a Internet i altres fonts publicades). En comptes d'això, aquest document es centra en les diverses estratègies que potser emprengui com a activista comunitari, i també quina mena de gestions serien més apropiats per a vostè i les comunitats que encoratgi a enfortir-se. Per tant, l'objectiu que persegueix com a activista comunitari és l'eradicació de la mutilació genital femenina.

L'eradicació, o absoluta supressió de la pràctica, és un canvi molt important que pot no ser possible a curt termini en les comunitats en les quals es troba molt arrelada. El primer pas de la seva estratègia, establir una relació de confiança, pot comprendre la formació mèdica i higiènica dels pares, professionals i líders (sense medicalitzar la pràctica de la MGF). Aquesta primera etapa pot ser necessària per a l'eradicació, perquè possiblement és l'única manera d'enfocar-la. Cal remarcar que establir una relació de confiança, com a finalitat principal de l'estratègia de l'eradicació, no és el mateix que alleugerar (veieu alleugerar la pobresa), la qual cosa reduiria el desig de suprimir absolutament alguna cosa, solament per acabar temporalment amb algun dels símptomes.

L'objectiu, doncs, és establir una relació de confiança entre els professionals, líders (en aquest cas, majoritàriament dones) i pares, perquè es parin a escoltar allò que els digui sobre la necessitat de l'eradicació. La formació mèdica i higiènica també és un començament efectiu per a demostrar la necessitat d'eradicar lla pràctica del MGF.

Existeixen diferències entre les famílies comunitàries, societats i països amb variables pel que fa a l'edat de les víctimes i la quantitat o ubicació de la part de carn que s'extirpa. Aquest document no es basa en la descripció de la pròpia pràctica, així que li recomanem que llegeixi el document de la OMS «Mutilació genital femenina: manual per a treballadors de primera línea, que també es troba disponible a Internet a http://www.who.int/reproductivehealth/publications/fgm/fch_wmh_005/en/index.html.

La MGF és una pràctica habitual en les noies d'entre 3 i 11 anys, tot i que pot ser més aviat, com a molt tard durant el primer embaràs. Hi ha proves que demostren que l'edat disminueix cada vegada més i que s'allunya de la seva associació tradicional amb els rituals de pubertat. Com comprovarà més tard, l'associació amb els rituals públics de pubertat pot ser un element important per a la teva estratègia d'eradicar la MGF.

Pot anar des de l'extirpació del prepuci del clítoris o una clitorectomia completa, amb l'extracció del teixit del voltant, a la infibulació (cosir la part superior de la vagina per fer l'obertura més petita). Pot realitzar-se la pràctica a una sola noia en una cerimònia o a diverses noies en un procediment col·lectiu. Varia segons les comunitats.

A més a més de l'immens dolor i intens trauma (físic i emocional) de la cerimònia, també s'assoia a pràctiques, com ara l'ús de ganivets, navalles i bisturís bruts, cristalls trencats o emprar el mateix instrument amb diverses noies, per la qual cosa es propaguen diverses malalties, entre les quals es troben l'hepatitis i el SIDA.

Poques infermeres i doctors de la medicina occidental practiquen la MGF (i les Nacions Unides recomanen als professionals evitar aquesta pràctica). Els que la practiquen, barbers, remeiers tradicionals, comares no professionals entre altres, no acostumen a tenir formació sanitària ni coneixen com es propaguen les malalties.

Les pràctiques varien segons les societats. Per exemple, en la societat somali s'aconsella als homes que no es casin amb noies no circumdades. Es creu que aquestes noies són dèbils moralment.

A banda d'alguns barbers i remeiers tradicionals en poques de les societats practicants, els homes no acostumen a participar directament en la MGF; tot i així, en alguns casos s'hi oposen. En general, són les dones qui planegen, duen a terme i reforcen la pràctica. Les famílies perden els béns i el respecte en la societat si no mutilen les seves filles. Culturalment, les dones qui controlen aquest acte i constitueixen l'oposició més forta a l'eradicació de la MGF.

(La font d'aquesta informació, apart de la meva experiència personal, és la correspondència privada amb una dona somali que ara està fent el doctorat sobre aquest tema, però demana romandre anònima). El fet que les dones controlin i mantinguin la pràctica i la preferència dels homes de no involucrar-s'hi és un factor important en la seva estratègia, així com la seva recerca personal sobre la comunitat molt abans d'iniciar qualsevol mena de treball.

La pràctica de la MGF, que sembla ser mil·lenària, és molt anterior al començament de l'Islam (al segle setè), malgrat que s'acostuma a associar estadísticament amb les comunitats islàmiques actuals (més a Àfrica que a Àsia). També es practica en comunitats no islàmiques, com ara cristianes i animistes.

L'Alcorà (Qu'ran) no menciona la MGF. En una de les seves paràboles, es permet la MGF, però no s'exigeix en cap banda. En aquesta paràbola, el Sant Profeta Mahoma, la pau sigui en Ell, adverteix a una dona, Um Attiyah (coneguda com a especialista per dur a terme la MGF) que es moderi (extirpant només la punta ["prepuci"] del clítoris).

Alguns oradors intenten suggerir que la pràctica està sancionada per l'Islam, i en les comunitats incultes s'acostuma a creure amb gran freqüència que es tracta d'una pràctica islàmica vàlida. No ho és, i aquí és on li serà de profit disposar dels clergues islàmics com a aliats seus. Es tracti o no d'una part oficial de l'Islam, molta gent segueix la pràctica ferventment, i els intents per eradicar-la es poden malinterpretar com a atacs a l'Islam.

Irònicament, l'Islam prohibeix la mutilació de qualsevol part del cos. Fins i tot, es prohibirà un acte permès si causa mal al cos.

Gran part del mal de les víctimes apareix tan temps després de la cerimònia que la gent sense estudis no és capaç d'adonar-se de la relació: part de la seva feina serà demostrar-lo. Aquí és on la salut i la higiene proporcionen un ambient correcte. Necessita aliats, en forma de clergues islàmics, per difondre l'ensenyament que la mutilació del cos està proscrita (prohibida) per l'Islam.

Alguns opositors a aquesta pràctica afirmen que és essencial per a la seva cultura, i que la seva eradicació pot posar en perill la integritat cultural. Aquesta visió s'analitzarà a continuació, quan comencem a buscar estratègies de desenvolupament adequades als activistes comunitaris.

En les estratègies de mobilització ortodoxes, la idea és unificar la comunitat i involucrar-se en activitats que donin un resultat favorable per a la majoria dels membres comunitaris, o a tota la comunitat per consens. L'eradicació de les pràctiques del MGF sovint significa el contrari: la majoria dels membres desitgen preservar aquesta pràctica, i la identifiquen com un element important de la seva identitat, la qual cosa requereix estratègies especials per part dels activistes.

Són la comunitat internacional, Nacions Unides i les seves agències, governs i organitzacions no governamentals de països europeus i nordamericans qui s'oposen a la MGF. (La comunitat en qüestió els veu com a "estrangers"). Allà on es practica la MGF, hi ha un gran sentiment a favor de la pràctica, perquè la gent té aquest punt de vista considera que la intenció d'acabar amb la MGF és un intent d'imposar diferents valors culturals (estrangers) en la comunitat.

Contràriament, altres persones (com ara les occidentals) veuen aquesta pràctica com un fet repugnant i creuen que eradicar-la és necessari malgrat els valors locals. En el desenvolupament comunitari ortodox, construir un subministrament d'aigua és més o menys acceptable en comparació a l'eliminació d'una antiga pràctica tradicional.

Abolir la pràctica de la MGF en una comunitat suposa un canvi social. Exigeix canvis en les actituds i el comportament. L'animació social, o mobilització comunitària dirigida a l'augment del seu poder, també és un canvi social. Per tant, cal que vostè, com a animador social, conegui alguns aspectes de la natura de la "societat" i del "canvi social." Trobarà disponible una introducció a la natura de la perspectiva social i del súperorganisme en un altre lloc d'aquesta web, però només s'ha de veure com una introducció.

Molta reflexió, observació, lectura i discussió sobre la natura social i cultural són crucials per a l'animació social. En cap altra banda no és tan important com en un tema tan delicat i polèmic com la mutilació genital femenina.

Gran part dels opositors a la MGF diuen que la pràctica està fortament lligada a la cultura local, i que la seva abolició afectaria negativament a l'orgull i identitat culturals. Molta gent acostuma a emprar la paraula "cultura" a la lleugera, però és important que sàpiga què significa i com es pot utilitzar aquest terme. Vegi el document "Cultura i animació social" d'aquesta web. Vegi també: "Preservar la cultura."

Com que les comunitats es van integrant a la família global de les cultures, cal que s'adaptin en diversos sentits. Els membres de cada comunitat poden escollir a consciència mantenir els elements que creguin millors i també deixar que desapareguin els trets menys valuosos. Les Nacions Unides tenen un conjunt de valors, que representen el respecte per les llengües i cultures tradicionals, però també inclouen els drets humans importants.

Evitar a les noies l'horror, el dolor, el perill i la ignomínia de la MGF és un valor universal recolzat per la comunitat internacional.

Quan els defensors de la MGF li acusin de no tenir respecte per la seva cultura tradicional, vostè respongui que és just el contrari. Té un gran respecte per la seva cultura. Creu que la cultura viu, s'adapta i creix, i que si la intenten preservar rígidament, en lloc de permetre que s'adapti a les condicions variants del món, llavors estaran acabant amb ella. Faci'ls saber que el seu objectiu i desig és enfortir i desenvolupar la seva comunitat, la qual cosa ajuda que la cultura creixi i esdevingui més ferma.

Sense fer-los sermons ni conferències, necessita trobar maneres de fer-los entendre que la pràctica continuada de la MGF perjudica la potenciació sostenible de la seva comunitat en aquests temps de canvis universals. Aquesta hauria de ser la base de la seva estratègia.

Ningú no vol que se li imposin uns valors i pràctiques estrangeres. Els defensors de la MGF veuen l'abolició de la pràctica com un valor forà. Necessita desenvolupar una estratègia que els permeti descobrir que els interessa fer-la desaparèixer, i que la seva eradicació no és una cosa estrangera ni imposada des de l'exterior.

Pensi en el vel com a exemple. Cobrir el cos, de cap a peus, com passa amb el burca, o només el cabell i la cara, com amb el vel, és una pràctica que expressa modèstia en les dones. Moltes dones occidentals amb estudis pensen que és un signe d'opressió de la dona i volen que es prohibeixi. Per exemple, les dones franceses a la colònia d'Algèria lluitaren per prohibir el vel, per la qual cosa els soldats els treien cruel i forçadament com a part de les seves obligacions. Les dones de la zona van continuar intentant portar els seus vels. Com moltes fan avui dia. Si els pregunten si voldrien prohibir el costum, moltes dones creients en l'Islam diuen que el vel és el seu símbol de modèstia. La seva modèstia és el que dóna estabilitat a les seves famílies i el que fa que les ajudin a criar els seus fills. Assenyalen que la manca de modèstia femenina, la violència familiar, els fills assassins, les drogues i el sexe ocasional són els resultats del relaxament moral d'Occident.

No pretengui que tothom comparteixi el seu punt de vista si creu que un costum com la MGF és opressiu o aberrant. Si vol desenvolupar una estratègia que tingui com a resultat l'eradicació de la pràctica, esbrinarà que reprendre contra seu resultarà una barrera en lloc d'una ajuda.

Intentar forçar l'eradicació d'una pràctica que està profundament arrelada en la història i cultura d'una comunitat és simple enginyeria social" (canvi cultural cruel i forçós). La cultura és com una flor que creix des de dins; pot regar-la i posar-la al sol per ajudar-la, però no pots fer-la créixer estirant des de la punta.

Onsevulla que un costum com la MGF està molt estès, una ofensiva directa per intentar buscar el consens immediat de la comunitat pot resultar contraproduent. Necessita desenvolupar una estratègia que el porti al seu objectiu, no una que el porti a la frustració i decepció.

Si no pot obtenir el consens comunitari al començament, aleshores caldrà que constitueixi un grup d'aliats que obrin a favor dels seus objectius. Alguns d'ells seran persones que han arribat per elles mateixes a la conclusió que la MGF hauria de prohibir-se. D'altres seran membres del personal, les finalitats dels quals han esdevingut les mateixes que les del seu patró (com ara, una ONG internacional, una agència de l'ONU, o una organització de suport bilateral).

Ha de ser capaç de distingir clarament entre aquells que prediuen el nivell de suport de la seva estratègia, i la seva voluntat a desenvolupar-la al seu costat. Així, si es pronuncien i parlen en públic en contra de la MGF, pot resultar un obstacle per als primers passos de la seva estratègia.

Treballant amb un grup d'aquestes persones converses, pot emprar amb ells les tècniques d'animació social per desenvolupar una estratègia en comú que pot agrupar objectius com la consolidació de la confiança i l'eradicació. En aquest punt, cal que sigui molt prudent per tal d'evitar que la comunitat no acabi identificant el grup com el seu enemic.

Si fan discursos contra la MGF (en particular, a l'inici), s'identificarà el seu grup com uns antitradicionalistes i toparà amb l'oposició dels membres comunitaris més conservadors, desautoritzant-lo (anul·lant-lo) des del primer moment. Revisi atentament amb ells els arguments i els processos lògics descrits anteriorment com a part del desenvolupament d'una efectiva estratègia.

Com que l'Islam no exigeix la MGF i existeix una proscripció contra qualsevol acte perjudicial pel cos, els clergues islamistes poden esdevenir uns aliats potencials per als seus propòsits.

Hi ha un antic proverbi trillat que diu: «La mel atreu més les mosques ─abelles, nens─ que no pas el vinagre»." En qualsevol cas, el missatge és clar i es pot aplicar al seu desenvolupament d'una estratègia efectiva. Si vol eradicar el comportament (de la MGF), cal que canviï les actituds i les creences. Si ha llegit les dimensions de la cultura material d'aquesta web, sabrà que les creences i els valors acostumen a ser molt més difícils de canviar que no pas introduir eines o processos nous.

Ja s'ha mencionat anteriorment que pot iniciar la seva estratègia de l'eradicació si primerament guanyant confiança. Aquest és l'inici de la seva estratègia, i si aconsegueix una confiança i sinceritat suficients, pot utilitzar això per a l'eradicació en una de les seves fases posteriors.

Les comares tradicionals (no titulades) i altres dones ben respectades en l'àmbit mèdic per la societat somalí, així com alguns homes en altres casos, practiquen la MGF. Gràcies a ella, guanyen diners i gaudeixen d'una bona posició social. Quan els fixi com el seu objectiu, recordi que la MGF és una font de riquesa i poder, i que haurà d'oferir o ajudar-los a aconseguir fonts alternatives. Per exemple, poden ser contractats per a organitzar i realitzar els rituals socials de pubertat, perquè les noies s'allunyin de la circumcisió.

La prevenció de malalties i ferides pot ser la porta oberta per al seu pla d'eradicació. Per als professionals occidentals, l'ús d'instruments no esterilitzats és un palès portador de la propagació de moltes malalties. Tanmateix, això no és tan evident per als practicants tradicionals. Malgrat tot, vostè pot indicar que les noies que hagin sofert la MGF en gran nombre contrauen icterícia, SIDA o altres malalties, i es pot demostrar la relació entre elles.

Si pot oferir als practicants tradicionals alguna mena de formació mèdica, principis d'educació higiènics i maneres de prevenir o combatre malalties, això serà quelcom valuós que podran utilitzar. Proporcionar-los aquests coneixements (amb un certificat que ho demostri) li ajudarà a pactar amb l'enemic.

Asseguri's que la formació sanitària no condueixi als practicants de la MGF a utilitzar aquestes pràctiques amb la circumcisió. És important evitar la "medicalització" de la MGF; més aviat, cal utilitzar els coneixements de salut per convèncer-los a abandonar la MGF.

Comprovi que el seu grup de seguidors estan disposats a posar fi a la seva oposició vocal a la MGF, sabent que no es tracta d'hipocresia, sinó d'un element essencial per l'eradicació eficaç de la pràctica. (El director de l'OMS, en. el debat sobre la MGF, ens recomana que no jutgem si volem que el nostre treball tingui èxit).

Utilitzi els coneixements que la gent tingui en l'àmbit social i mèdic per a ajudar els practicants, membres familiars i veïns comunitaris a reduir la propagació de malalties i obrir la porta a la confiança i el debat que portarà a l'eradicació de la MGF.

Si vostè ha desenvolupat una estratègia que comenci a afermar la confiança i oferir ajuda als practicants de la MGF per reduir les malalties, el malestar i altres efectes negatius de la pràctica, pot ja pensar en maneres d'acabar amb la pràctica en si mateixa. De la mateixa manera que cal afermar la confiança, cal que desenvolupi una estratègia aplicable a la cultura de la comunitat en la quan treballa.

Aquest document formatiu no pot oferir-li una fórmula predissenyada que es pugui aplicar en tots els casos. Com ja sabrà, totes les comunitats són diferents – el que pot servir per a una pot resultar un desastre en una altra.

Prenguem prestat un concepte més fàcil d'entendre en la psicologia. Els terapeutes saben des de fa molt de temps que, si un té un pacient amb depressió, pot demanar-li que aturi els pensaments negatius o destructius. Això, però, no funciona. El que més aviat s'ha descobert que funciona és ajudar al pacient a tenir conscientment pensaments positius (per ex., repetir afirmacions positives en moments concrets del dia). La introducció de nous pensaments positius, sense tenir en compte la seva mecanicitat a l'inici (com en la dita «intenta-ho fins que ho aconsegueixis») tenen l'efecte desitjat de deixar de banda els pensaments negatius per reforçar que agreugen la depressió.

D'una manera semblant, és molt probable que exigir solament l'abolició de la MGF funcioni. Si, en canvi, vostè afavoreix l'aparició de noves activitats que substitueixin la pràctica, tindrà més èxit a l'hora de posar fi a l'acte físic de la circumcisió femenina. Paral·lelament, no pot només prohibir la pràctica de la MGF si es paga als practicants, per la qual cosa necessita trobar una font d'ingressos alternativa per a ells.

En moltes societats, l'arribada de la pubertat és un fet important com a ritual d'iniciació: el reconeixement públic de la comunitat que un infant ha esdevingut un adult. Per exemple,molts científics socials consideren que la circumcisió masculina és un esdeveniment d'origen social que substitueix l'esdeveniment natural paral·lel de l'aparició de les primeres menstruacions en les noies joves.

Tot i així, la circumcisió femenina va més enllà, ja que es tracta d'un intent d'evitar el plaer sexual de les dones, forçant-les a ser més passives i obedients. Moltes societats africanes tenen rituals per la primera menstruació que no impliquen cap mena de mutilació física. Són activitats essencialment socials que acostumen a suposar un aïllament seguit per un rentat ritual.

En aquest document formatiu, no li podem explicar com ajudar a les dones a crear aquests rituals, especialment si no es practicaven amb anterioritat. Tanmateix, si mitjançant un estudi acurat dels elements culturals i tradicionals de la comunitat en la qual treballa i una informació exacta i pulcra de persones fiables es revela que es tractaria d'una estratègia efectiva, llavors l'encoratgem que ho intenti.

Els aixanti d'Àfrica Occidental, que durant el seu període hegemònic al segle dissetè ocupaven gran part del que actualment és Ghana, Burkina, Faso i la Costa d'Ivori, eren considerats com a enemics més contraris a l'Islam. Tenien un tabú contra la circumcisió de qualsevol sexe, i no es podia escollir com a comandant si havien tallat la seva pell. No obstant això, celebraven rituals d'inici de la menstruació que es van reduir fins la seva desaparició a causa de l'oposició activa dels missioners cristians europeus (que subtilment els van substituir pels seus propis rituals d'inici de pubertat, com ara la confirmació i/o la primera comunió).

En les dècades dels setanta i dels vuitanta, algunes noies estudiants de tres universitats de Ghana van decidir a propòsit reviure la tradició per tal de reafirmar la seva nacionalitat africana i la seva feminitat. Van preguntar a les seves mares i àvies, van entrevistar amb els remeiers tradicionals i els posseïts pels déus locals (akomfo) per esbrinar com es portaven a terme els rituals. No van intentar copiar sense reflexionar tots els rituals antics, sinó que només van escollir aquells elements que podien acceptar.

Aquesta mena de procés podria formar part de l'estratègia de les dones que vulguin posar fi a la mutilació física: canviar-la per un altre conjunt d'activitats. Aquests nous rituals podrien concebre's conscientment com a versions modernes dels rituals de pubertat.

Recordi que les dones que practiquen la MGF cobren pels seus serveis. Si simplement se'ls prohibeix guanyar diners d'aquesta manera, es crearia un buit. En canvi, si acorda pagar-los uns honoraris per presidir de manera cerimonial els rituals de pubertat de les noies, acceptaran deixar de cobrar per practicar la MGF.

La religió (especialment l'Islam) pot formar part de la teva estratègia. La Xaria prohibeix qualsevol acte consentit que faci mal a les persones. Com que la MGF no és una exigència de la religió islàmica, un bon inici seria començar a les mesquites, amb els xeics, imams i altres clergues. Si pot aconseguir que professors coneguts i respectats recolzin la seva causa, i que també puguin ratificar el lloc que la MGF ocupa a la religió, vostè tindrà uns aliats molt poderosos per treballar. Recordi que els homes acostumen a mostrar-se aprensius pel que fa a la MGF i prefereixen evitar parlar-ne. La majoria dels experts mentors de l'Islam, els clergues, són homes. No parlaran per naturalesa sobre la MGF sense incitar-los a fer-ho. Si pot aconseguir que un o diversos admetin que l'Islam no aconsella la pràctica i, a més a més, la prohibeix, cal que els convenci que actuar a favor de la supressió de la pràctica de la MGF és el seu deure religiós.

En els llocs on gent d'altra religió practica la MGF, ha d'aprendre i entendre els valors i preceptes religiosos amb exactitud. Pot decidir o no utilitzar amb ells la seva estratègia.

A causa del dolor mèdic relacionat amb la MGF, vostè pot preferir emprar les conseqüències mèdiques per persuadir els practicants tradicionals de la MGF, incloent les comares, infermeres, remeiers i posteriorment tota la comunitat. Amb les classes sobre higiene i transmissió de malalties, ha d'ensenyar com la malaltia es transmet durant el procés de la MGF.

La ONU adverteix contra la «medicalització» de la pràctica de la MGF, la qual cosa implica que la pràctica continuaria d'una manera més esterilitzada. La seva important estratègia de crear confiança ha d'emfatitzar que la pràctica per si mateixa és innecessària mèdica i moralment, i que els coneixements higiènics i sanitaris ensenyats als practicants tradicionals s'han d'utilitzar en altres procediments, en lloc de la MGF. Un altre començament adequat per als practicants, si es tracta amb prudència, és remarcar que la MGF no és una exigència islàmica i que no garanteix que una dona sigui modesta i discreta. Com ja s''ha dit anteriorment, també cal que consideri que els practicants tradicionals cobren pels seus serveis.

Calen molts debats entre els membres del teu grup lleial que desitgin acabar amb la MGF, i també cal que es dissenyi una estratègia aplicable i apropiada per a la comunitat en la qual treballes. És un assumpte delicat; vagi amb compte.

Després de considerar tots els temes anteriors, ara és un bon moment perquè s'assegui i planegi una possible estratègia. A continuació, trobarà un esquema per guiar-lo, però no es tracta d'una fórmula per ser seguida cegament.

Vist que les condicions difereixen d'una comunitat a una altra i que canvien amb el temps, vostè i el seu grup han d'elaborar una estratègia pròpia, en lloc de seguir aquesta al peu de la lletra. La seva estratègia hauria de ser flexible i variable (que creix i es desenvolupa). Hauria de modificar-se a mesura que augmenti el nombre d'aliats i seguidors del seu grup, sempre demanant-los i animant-los a participar en la seva revisió.

Un esquema dels passos o fases de la seva estratègia hauria de ser així:

Faci una recerca personal per descobrir la naturalesa i difusió de la MGF en la comunitat en la qual treballi. Utilitzi diverses fonts: biblioteques, llibres, Internet, professionals, documents oficials, informadors locals (i més tard entrevisti's amb els practicants). Continuï aquesta recerca fins el final (vegi Preparatius);
Comenci estudiant la comunitat, la seva organització social, els valors, les creences i activitats religioses, l'economia, la demografia, els patrons familiars; prengui apunts; creï un doument; Vegi Coneix la teva comunitat de destí;

Identifiqui i recluti un grup de persones apropiades per a treballar amb vostè. En primer lloc, eviti els opositors ben coneguts de la MGF, ja que primer haurà de generar confiança en el seu grup destinatari (vegi Organització de la comunitat);

Arribi a conèixer bé el seu grup i entengui les seves motivacions, experiències i personalitats. Valori els seus mèrits i les seves debilitats, quina mena de tasques poden realitzar, si ajudaran o dificultaran l'estratègia en cada cas;

Celebri diverses reunions inicials amb el grup, i asseguri's que entenen els principis que vostè desitja utilitzar en la seva estratègia (vegi Preparar un taller). Obtingui els punts del debat comú en lloc de fer conferències Faciliti el diàleg;

Organitzi una sèrie de reunions autodidactes, per exemple mensuals, a les quals el teu grup ha d'assistir per mantenir-se informat de les condicions i situacions que canviïn. Convidi conferenciants externs de tant en tant. Impulsi la recerca individual i en grup, sobre les quals informarà a les reunions (vegi Mètodes de formació);

Organitzi una reunió per dissenyar l'estratègia del seu grup. Porti-la a terme com en una sessió de pluja d'idees (vegi Pluja d'idees). Identifiqui els esforços adequats per afermar la confiança (com ara, hospitals per a les víctimes de l'operació, assistència psicològica, grups de suport, formació higiènica i sanitària per als practicants, sessions educatives d'ambdós camps per als pares de les víctimes). Busqui maneres d'afermar la confiança a llarg termini.

Organitzi una sessió de planificació detallada per estudiar els esforços d'afermar la confiança i comprovar si són pràctics per implementar-los. Busqui els recursos (financers, humans, no econòmics) que es poden utilitzar en cada cas (vegi Disseny de projectes comunitaris). Estableixi qui s'encarregarà de cada cosa i quan.

Identifiqui possibles esdeveniments socials per a la celebració de la pubertat de les noies. Organitzi un grup de dones que dissenyi un acte social per a aquest reconeixement, basat en elements històrics i tradicionals, però que no impliqui la mutilació física. Trobi maneres d'enaltir i pagar petits honoraris a les ancianes respectades, incloent les practicants de la MGG, perquè supervisin i presideixin els actes; Celebri uns actes tan alegres i festius com pugui.

Cerqui practicants religiosos que puguin fer costat a les seves activitats. Pregunti'ls quines interpretacions religioses té la MGF i si desitjarien la seva eradicació. Si troba que hi estan a favor, primer pregunti'ls si podrien ajudar-li anunciant els esforços a la mesquita, i, potser més tard, anunciant que la MGF no és una pràctica necessàriament islàmica. Demani que facin això a la mesquita si la comunitat és islàmica, i si no ho és, en un lloc alternatiu.

Implementi (en fases i en diversos moments per a diferents elements) i supervisi la implementació (vegi Supervisió).

Continuï les sessions informatives, la investigació, la planificació i la supervisió. Mantingui registres i escrigui informes (vegi Redacció d'informes) tant per les seves activitats com per als resultats d'aquestes.

Trobi maneres de difondre el missatge, primer, a les víctimes; després, als parents, i finalment a tota la comunitat, sobre el fet que la MGF no és necessària, no és una exigència islàmica (si la comunitat és islàmica) i és dolorosa i dificulta que la comunitat esdevingui més forta i s'integri al món comunitari.

Escrigui la seva estratègia com la imagini el grup. Mantingui un registre sobre totes les seves activitats. Identifiqui els resultats i conseqüències. De tant en tant, aturi's amb el grup a valorar si la estratègia necessita canvis o no.

La mutilació genital femenina (MGF) és un fet real. Tot i que la trobis repugnant, la majoria dels practicants no la conceben d'aquesta manera i la veuen com una exigència espiritual i moral. La seva eradicació no és un objectiu universal, sobretot en les comunitats en les quals es practica.

Vostè pot contribuir a la seva eradicació utilitzant els mètodes de mobilització que ofereix aquesta web, però per fer-ho cal una comprensió detallada de la comunitat, un grup d'aliats dedicats, i una estratègia específica a les condicions i característiques comunitàries. Aquest document esbossa un possible esquema estratègic, però només ha de ser considerat com a guia general per a vostè i el seu grup per tal de crear una estratègia apropiada i determinada.

Pàgina principal

Suport

Traduccions:

Altres pàgines:

Continguts:

Continguts:

Continguts:

Continguts:

Continguts:

Continguts:

Continguts:

Continguts:

Continguts:

Continguts:

Continguts:

MUTILACIÓ GENITAL FEMENINA

El paper de l'activista

de Phil Bartle, PhD

traduït per María Pérez del Cura

Fullet instructiu

Desenvolupar una estratègia basada en els mètodes de potenciació comunitària

––»«––

© Drets d'autor 1967, 1987, 2007 Phil BartlePàgina web dissenyada per Lourdes Sada––»«––Última actualització: 22.02.2011

––»«––

Pàgina d'inici

Reivindicació

© Drets d'autor 1967, 1987, 2007 Phil Bartle
Pàgina web dissenyada per Lourdes Sada
––»«––
Última actualització: 22.02.2011