|
Tweet Traduccions:
Català |
AFAVORIR LA POTENCIACIÓ COMUNITÀRIAFactors polítics i socials que afecten l'autoconfiançaper Phil Bartle, PhDtraduït per Esperanza EscalonaReferència de formacióLleis, reglaments, normes i pràctiques que afecten l'autoconfiançaIntroducció: Si a a un grup comunitari no se li permet tenir la propietat de la bomba manual d'aigua que construeix, aquesta comunitat es debilita i s'obstaculitza la seva autoconfiança. Si a una autoritat local no se li permet obrir i gestionar un compte bancari, la seva competència per servir les necessitats d'un poble resulta obstaculitzada, i la capacitat del poble es veu restringida. Aquests són exemples de com l'entorn polític i administratiu d'una comunitat afecta el procés de potenciació d'una comunitat. Aquest entorn inclou un ampli ventall de factors, des de les lleis del país promulgades per decret o per la via legislativa, passant per les regles i regulacions de diversos ministeris i departaments, a nivell nacional, regional i local, i les pràctiques dels funcionaris (basades en actituds i vàries interpretacions de les lleis i regulacions). L'entorn també inclou les polítiques i pràctiques d'organitzacions no governamentals rellevants i de companyies del sector privat que, al seu torn, també estan afectades pels factors governamentals aquí enumerats. La tasca dels activistes és estimular i encoratjar les activitats comunitàries que ajudaran a la comunitat a desenvolupar-se, a enfortir-se. Però aquestes intervencions per mobilitzar no es poden aplicar en el buit perquè tota comunitat existeix dintre d'un entorn polític i administratiu. A primer cop d'ull, podríem assumir que aquests són factors sobre els quals l'activista no té control. Pel contrari, hi ha moltes accions que un activista pot portar a terme i que poden, bé directament o bé indirectament, tenir un efecte sobre l'entorn polític i administratiu. En primer lloc, cal que l'activista observi i analitzi aquestes regles i pràctiques i prepari una llista dels canvis que es poden fer per facilitar el desenvolupament de la capacitat de les comunitats. Posteriorment, aquests es poden utilitzar en un programa d'advocacia destinat a canviar les lleis i les pràctiques. Es pot fer circular un document fins que arribi al govern. Es pot demanar a un alt funcionari que aconselli en l'elaboració de, per exemple, un document de política de desenvolupament comunitari (per ser promulgat pel parlament), i demanar als activistes que ajudin al funcionari. Tot sovint es dóna el cas de que alguns activistes esdevenen membres del parlament o fins i tot, membres del govern, i la seva experiència i coneixement en mobilització esdevenen valuosos en el procés. També és possible que aquest document, o versions adaptades localment, arribin a un comitè del govern encarregat de la revisió de les polítiques i pràctiques governamentals. Sigui com sigui, és útil que els activistes llegeixin això, i pensin fins a quin punt l'entorn és favorable, facin observacions i analitzin la situació. S'ha de redactar un document que catalogui els elements que afecten negativament la potenciació comunitària i, un cop redactat, s'ha d'incloure en el kit de l'activista. Promoció d'un entorn favorable: L'enfortiment de les comunitats i l'eradicació de la pobresa no pot tenir lloc en el buit. L'entorn al voltant de cada comunitat, no només l'entorn ecològic sinó també el seu entorn social, econòmic i polític, afecten el nivell de potenciació comunitària, i cal també observar-lo i analitzar-lo quan es prenen accions per aconseguir aquesta potenciació. En vista d'això, cal que es treballi per aconseguir un entorn que possibiliti la millora de l'autoajuda, emprendre accions cap a l'autosuficiència, la potenciació comunitària, i l'eradicació de la pobresa des d'una perspectiva comunitària. Els elements per recolzar un govern que faci possible tot això inclouen els següents:
Govern central i facilitació: El teu programa de facilitació d'un entorn favorable ha d'emfatitzar l'assistència a la reforma i la millora. On hi hagi un govern fortament centralitzat, per exemple, però amb la intenció de descentralitzar-se, la teva ajuda es pot dirigir a la direcció d'iniciar la descentralització. Si el govern ja s'ha embarcat en la descentralització, llavors la teva assistència pot ser més pragmàtica i específica per al país en concret. Això s'aplica llavors a la democratització, al traspàs de competències financieres, a la descentralització del ministeris que es dediquen al desenvolupament, i altres reformes rellevants, i a remodelar i fer les modificacions apropiades en el govern central. Els següents elements i instruments s'han d'incloure en el teu programa:
El recolzament i assistència a un govern central, que porti a canvis a les lleis, regulacions i procediments, és només una part de l'estratègia per promoure un entorn que condueixi a la potenciació comunitària i l'eradicació de la pobresa. Ha d'anar acompanyat d'una assistència complementària a les autoritats de districte i locals que estan més a prop de les comunitats de destí, i a les organitzacions no governamentals. Tant les unes com les altres formen també part de l'entorn socio-econòmic i polític de les comunitats de destí. El paper dels governs locals i de districte: Quan el govern central traspassa autoritat, simultàniament s'han de reforçar la presa de decisions i el control financer als districtes, la capacitat de les administracions i governs d'aquests districtes. Si hi ha descentralització, no ha de consistir en la descentralització de la tirania. A més d'aconseguir incrementar les capacitacions (i els recursos humans capacitats), s'ha d'introduir les autoritats de districte a la planificació i la gestió participativa, a les estratègies de diàleg i facilitació amb les comunitats, i a altres elements que contrubueixen a un entorn favorable. El teu programa pot incloure:
A nivell de districte (o equivalent), hi ha tres tipus principals de persones que tenen influència sobre les comunitats i són els destinataris de l'encoratjament i la formació en mètodes participatius: (1) els funcionaris de districte, (2) els líders i polítics del districte i (3) els especialistes tècnics (anomenats sovint "tecnòcrates" perquè la font de la seva autoritat i influència rau en el seu domini de la tècnica). La naturalesa del seu canvi de "subministrador" a "possibilitador" (mediador) varia d'acord amb la font del seu poder. Modificacions específiques: El nostre treball s'ha d'enfocar cap a la consecució d'un entorn administratiu, socio-econòmic i polític que faci possible i encoratgi la millora de l'autoajuda, la potenciació comunitària, i l'eradicació de la pobresa des d'un plantejament comunitari. En cadascú dels punts següents, el teu paper consisteix en documentar la situació, com afecta a la potenciació comunitària i com es pot millorar per facilitar el desenvolupament de la capacitat comunitària. Les accions específiques que es poden incloure en el vostre programa de millora d'un entorn favorable es poden emmarcar en les següents categories:
Ara estudiarem cadascun d'aquests aspectes individualment. Orientacions per iniciar i modificar una política legislativa: Hem d'estimular a les persones interessades a contribuir a la cristalització d'una política en documents escrits que es puguin utilitzar com a orientacions per reformar la legislació nacional (i del districte allà on sigui apropiat). L'estratègia passa per produir orientacions perquè les persones interessades preparin aquests documents. Reforma legislativa: Recolzeu els comitès responsables de la reforma legislativa (en sectors de potenciació comunitària): Vegeu " Preparació d'un document polític de desenvolupament comunitari.." Com a resultat de la vostra reivindicació, el govern pot posar en marxa o revitalitzar comitès de treball per produir documents polítics o reformes legislatives. Això exigeix recolzament financer per les reunions dels comitès (preferiblement itinerants pel territori, que no es reuneixin només a la capital), el lloguer de locals, refrigeris, dietes diàries i recolzament tècnic (amb especialistes tècnics i mediadors perquè les reunions dels comitès obtinguin els resultats desitjats). Regulacions ministerials: Orientacions per iniciar o modificar regulacions i procediments ministerials. Es poden preparar documents que descriguin les necessitats i estiguin dissenyats per ajudar els comitès i altres persones que treballin en la preparació de documents polítics, regulacions i regles escrites, orientacions i canvis en la legislació. Orientacions a ONGs: Orientacions per a ONGs actives en els sectors relacionats amb la comunitat: Depenent del seu estatus legal i de la seva predisposició a acceptar-ho, es pot donar suport a les ONGs (internacionals i locals), que porti a l'equilibri i la integració tant entre elles com amb els esforços del govern. Aquest suport pot incloure assistència financera i tècnica per reunions, tallers, comitès de treball i la preparació, impressió i distribució de documents (per exemple, orientacions). Esdeveniments per a la presa de consciència: Quant més informat estigui el públic sobre els objectius i mètodes d'aquesta estratègia, més predisposat estarà l'entorn a portar a terme els canvis socials en la direcció desitjada. Aquests esdeveniments poden incloure conferències, tallers, compteticions, premis, representacions teatrals, música i campanyes. Accions d'informació pública: Aquí s'inclouen pòsters, anuncis a la ràdio, a la TV i als diaris i articles a les revistes. Es poden oferir recompenses o gratificacions als periodistes perquè investiguin i escriguin articles especials que il·lustrin el procès de potenciació i els mètodes utilitzats en la reducció de la pobresa. Govern central i possibilitació: Democratització, descentralització política i administrativa, delegació del poder financer, centralització de ministeris dedicats al desenvolupament, modificació de lleis, regulacions i pràctiques per encoratjar i recolzar l'enfortiment i l'autosuficiència comunitària. Orientacions per redactar documents polítics i instruments relacionats (facilitadors de l'enfortiment comunitari) per la seva promulgació per part del departament. L'assistència dels experts ha d'incloure orientacions escrites per preparar documents polítics, i aquestes orientacions han d'encoratjar un procés participatiu i consultiu, que inclogui a les persones interessades, que promogui un entorn favorable a l'enfortiment comunitari, així com els consells professionals en la producció de documents polítics i instruments relacionats. Assessorament sobre descentralització: Anàlisi i assessorament sobre els requisits apropiats per descentralitzar l'autoritat i financiació per a la gestió de la comunitat: Consultes amb experts tècnics per analitzar i aconsellar sobre el procés de presa de decisions i les implicacions financeres de la descentralització. Assistència per la reforma de les lleis relacionades amb la propietat de la terra: Les lleis sobre la propietat de la terra que afecten al procés de potenciació comunitària inclouen les relacionades amb la terra, la seva propietat i les seves pràctiques. Vegeu "Perspectiva comunitària en la gestió de la terra". S'han de convertir en lleis que facilitin l'augment de la gestió comunitària d'instal·lacions i serveis, garanteixin els drets humans pel que fa al gènere i a les minories, i millorin l'aplicació de lleis justes relacionades amb la propietat i l'accés a la terra. Assessorament sobre traspàs de competències: Assistència en el procés mitjançant el qual els ministeris se centraran més en la política, estàndards, procediments i orientacions, mentre que les competències en implementació, personal operatiu, presa de decisions i gestió són traspassades als districtes. El procés de descentralització no elimina totes les funcions dels ministeris centrals, el seu paper serà el de guia, producció de polítiques i recolzament professional, mentre que les funcions operatives són traspassades als districtes. Això requereix assessorament en formació i adquisició d'experiència pels districtes, i assessorament al ministeri central en el seu nou paper. L'estratègia requereix assistència per als ministeris implicats en el procés d'enfortiment comunitari ( per exemple, un departament de desenvolupament comunitari). Legitimació d'OBCs: Assistència en la definició i assoliment de l'estatus legal i autoritat per a les organitzacions basades en la comunitat. L'assistència s'inclou en l'assessorament abans mencionat, i en reunions de finançament, tallers, defensa i guia amb la finalitat de legitimar i legalitzar tant el procés d'enfortiment comunitari com les organitzacions comunitàries resultants, que es formen i potencien. Flux d'informació entre les autoritats locals i la comunitat: Establir mecanismes legals i procedimentals per al flux d'informació des dels veïns cap a les autoritats locals, i des de les organitzacions comunitàries cap a les autoritats locals. Els requisits de la gestió de la informació explicats més amunt necessiten un entorn legal i procedimental per a ser operatius i efectius. Reivindicació: Reivindicació de la presa de consciència i implicació pública en aquestes polítiques i temes legals. Totes les activitats d'informació pública mencionades més amunt, i el contingut de les sessions de formació i sensibilització van dirigides a millorar l'acceptació dels canvis necessaris en les lleis, normatives, procediments i actituds que formen l'entorn de les comunitats i el procés d'enfortiment. Desenvolupament de programes: Recolzament a institucions públiques, incloent-hi universitats i institucions de formació, en la reformulació i modificació de programes amb la finalitat d'incorporar mètodes participatius i els temes mencionats. Els professionals dels ministeris pertinents i de les ONGs que duen a terme iniciatives d'enfortiment comunitari i reducció de la pobresa necessiten una formació i educació avançada en aquest sector. Mentrestant, els professionals acadèmics poden constituir la reserva d'experts a la que es pot recórrer en moments estratègics. Els programes d'institucions de formació i universitats, que necessiten actualitzar-se de tant en tant, poden incloure variacions d'aquesta estratègia i metodologia. La seva defensa i l'assistència al govern central tenen com a objectiu principal portar a canvis en les lleis, normatives i procediments, que recolzin l'establiment i creixement d'un entorn favorable. Rols dels governs de districte i locals: Defensa de la planificació i gestió participatives a nivell local i de districte. Com a part d'aquest entorn favorable, s'ha d'enfortir de manera simultània la capacitat de les administracions i governs de districte (per que siguin facilitadors, i no proveïdors). S'ha d'exposar a les autoritats de districte a la planificació i la gestió participatives i a tècniques de diàleg i facilitació per interactuar amb les comunitats. Formació en tècniques de planificació i gestió participatives: L'estratègia inclou formació en tècniques participatives necessàries per recolzar la defensa i encoratjament de l'entorn favorable. Legislació local: Orientacions per desenvolupar legislació, normatives i procediments locals i de districte. Allà on un consell o legislació de districte té l'autoritat per fer lleis o normatives, l'estratègia demana assistència per fer-ho, modelat per l'assistència a nivell del govern central. Mentrestant, l'administració de districte també pot rebre una assistència similar pr modificar les seves normatives, procediments i actituds administratives. Treball en xarxa: Contextos per treballar en xarxa i compartir experiències amb altres districtes i països. Com a part de l'intercanvi d' informació, defensa, encoratjament i transferència de coneixements, l'estratègia exigeix el recolzament de mecanismes de treball en equip, com ara conferències, tallers, seminaris i reunions amb altres autoritats de districte (i membres de la comunitat), tant dins del propi país com fora d'ell. Els tres tipus principals de persones que tenen influència sobre les comunitats són:
Aquests són els destinataris de l'encoratjament i formació en mètodes participatius. La natura del seu canvi de "proveïdor" a "possibilitador" (facilitador) varia d'acord amb l'origen del seu poder. Part de la feina de l'activista i del formador en gestió és deteminar maneres d'efectuar aquests canvis, basant-se en l'observació i anàlisi de la situació. L'entorn no-governamental: Encara que les ONGs han d'operar en un context dissenyat bàsicament pel govern, també poden ser part de l'entorn general de les comunitats, depenent de la legislació i les pràctiques que les permeten operar. Si poden actuar en una atmosfera de tolerància benevolent, tenen potencial com una gran força per al desenvolupament participatiu. Però necessiten guiatge si volem que no operin amb objectius contradictoris ni obstaculitzin un plantejament integrat del desenvolupament del país. Les ONGs internacionals aporten, com a contribució més important, recursos (principalment financers i tècnics), mentre que les nacionals contribueixen al procés de compromís civil democràtic, especialment en la reivindicació i els drets humans. L'estratègia inclou:
L'objectiu general és un entorn que uneixi les ONGs en una mena d'associació amb tots els nivells del govern, comunitats i sector privat, emfatitzant els seus punts forts a l'hora de contribuir a un desenvolupament social sostenible en la potenciació comunitària de comunitats amb ingressos baixos i en l'eliminació de la pobresa. Les ONGs tenen potencial com una gran força en el desenvolupament participatiu. Necessiten una mica de guiatge i coordinació per assegurar coherència i sostenibilitat. Les ONGs internacionals es poden classificar en dos tipus:
Totes dues tenen la seva finalitat. A les que pertanyen al primer tipus se les pot animar a que afegeixin el segon element. Moltes de les grans ONGs internacionals abasten les dues tipologies.
El segon tipus es pot guiar i coordinar com a part d'una estratègia nacional, i dintre de plans de districte. ONGs locals i nacionals: Contribueixen al procés de compromís civil democràtic, sobretot en la reivindicació i la defensa dels drets humans. Solen ser molt menys potents financerament parlant que les ONGs internacionals, però poden ser recolzades per algunes d'elles, l'ONU i donants bilaterals. Es presenten, bàsicament, en dues varietats:
Totes dues tenen el seu paper en l'estratègia, les que pertanyen al primer grup són sovint el nostre objectiu per potenciar les comunitats amb ingressos baixos; les que pertanyen al segon actuen sovint com petites assessories. Fòrums d'ONGs i OBCs: Fòrums per a la creació i revisió participativa d'orientacions per a operacions d'ONGs i OBCs: Tallers i seminaris per produir orientacions i revisions que recolzin el procés d'enfortiment comunitari i eradicació de la pobresa. Fent d'intermediaris en les relacions entre els oficials ministerials (responsables d'elaborar les orientacions) i les ONGs (responsables de que es segueixin aquestes orientacions). Fòrums entre ONGs i governs: Fòrums per al treball en xarxa i el diàleg entre ONGs, OBCs i els governs centrals i locals: L'estratègia cerca enfortir el diàleg entre ONGs, OBCs i els funcionaris centrals i de districte, per intercanviar informació, tècniques i experiències d'enfortiment comunitari. Acords en els mètodes: Acords en els mètodes d'enfortiment i eradicació de la pobresa que siguin sostenibles i coherents: Produïts pels dos fòrums mencionats, aquests són documents que inclouen declaracions, acords, orientacions i mètodes que condueixen cap a un entorn favorable i que encoratgen la gestió comunitària encaminada a l'autoajuda i a la creació de riquesa. La informació compartida contribuirà a unes polítiques i processos nacionals coherents (per suposat, prou flexibles per variar d'acord amb situacions canviants i intervencions relacionades). Acords d'assistència local-internacional: Acords d'assistència financera i tècnica entre ONGs internacionals i locals: També produïts pels fòrums mencionats, i amb agents de la informació entre ONGs locals i els seus donants potencials, aquests acords van dirigits a assegurar una certa coherència nacional, i els mètodes indicats en la part A i la part B d'aquesta estratègia. Encoratjament dels mètodes participatius: Assistència en l'encoratjament i formació en potenciació comunitària i eliminació de la pobresa a través de mètodes participatius: L'estratègia recolza tant ONGs internacionals com locals, per exemple, mitjançant sessions de suport i formació que ajudaran a la coherència, sostenibilitat i coordinació entre les ONGs i els governs central i de districte implicats en l'eradicació de la pobresa i l'enfortiment comunitari. L'estratègia té com a finalitat un entorn que porti a les ONGs i les OBCs a una associació amb tots els nivells de govern, comunitats i el sector privat. Conclusió: De la mateixa manera que hi ha moltes facetes de l'entorn que afecten l'autosuficiència i la capacitat de les comunitats, i les estratègies i efectivitat dels esforços de mobilització per enfortir-les, hi ha moltes facetes de l'acció que tu, com a activista, pots emprendre per influir-les. Com que cada país, cada districte i cada comunitat és diferent, el vostre plantejament també ho ha de ser. Cal que observeu, analitzeu i escriviu sobre els impediments que trobeu i com es pot millorar la situació. Les accions que podeu i heu d'emprendre també variaran d'acord amb les diferents situacions. Poden anar des de la reivindicació a més gran o més petita escala, assessorament professional confidencial a persones que exerceixen el poder, fins a la participació en comitès amb la responsabilitat de fer canvis. ––»«––© Copyright 1967, 1987, 2007 Phil Bartle
––»«–– |
Pàgina d'inici |
Entorn favorable |