Traduccions:

Altres pàgines:

Mòduls

Mapa de la web

Paraules clau

Contacte

Documents útils

Enllaços útils

NIVELLS DE SUPERVISIÓ

Comunitat, districte, nació, donant

per Phil Bartle , PhD

traduït per Esperanza Escalona

Folletó per a taller

Els mètodes de supervisió són diferents a cada nivell i es complementen els uns als altres

No existeix un vocabulari universalment vàlid per als diferents nivells del govern i l'administració, des del nivell comunitari fins al nacional. La terminologia varia de país en país. Per tant, no podem utilitzar aquí una sèrie de termes que es puguin utilitzar en molts països, encara que els principis i mètodes de la potenciació comunitària són similars a tot arreu (amb petites variacions de país en país). Donat que aquests mòduls de formació es van desenvolupar bàsicament a Uganda, utilitzarem aquí la terminologia d'aquest país.

Quan Museveni va arribar al poder, la classificació anava des del Consell de Resistència de Nivell U (comunitat o poble) fins al Consell de Resistència de Nivell Cinc (districte). Més recentment Uganda a tornat a una terminologia anterior, amb vestigis colonials: 1= poble, 2= localitat, 3= partit, 4= comarca i 5= regió. Els termes exactes no són importants aquí; el que és important és que hi ha nivells de supervisió que van des del poble fins al nacional. Utilitza els termes que siguin aplicables a la teva situació.

La supervisió l'han de portar a terme els interessats a tots els nivells. De tota manera, cada nivell té un objectius i uns mètodes específics per supervisar i per tant, també uns rols.

Per que la supervisió sigui efectiva, es necessita un mecanisme que doni feedback a totes les persones implicades a tots els nivells (comunitat, districte, nació i donant).

Supervisió a nivell comunitari:

El nivell comunitari és on tenen lloc la implementació i utilització dels beneficis del projecte. En la majoria de casos, és a nivell de poble i de localitat. A aquest nivell, el propòsit bàsic de la supervisió és millorar la implementació i gestió dels projectes. L'interès de la comunitat en el seu conjunt en supervisar la construcció d'una escola, per exemple, és assegurar-se que aquesta construcció (resultat) s'està fent tan com es va planificar.

Per tant, els objectius específics de la supervisió a aquest nivell són: (a) assegurar-se que els projectes s'implementen segons el calendari fixat, (b) que són de bona qualitat i (c) que les aportacions al projecte s'utilitzen bé.

La supervisió a aquest nivell implica: Identificar un projecte comunitari. Això s'ha de fer de manera participativa per reflectir les necessitats de la comunitat i estimular l'interès de la gent en la seva implementació i supervisió.

Si el procés d'identificació del projecte no es fa de manera adequada i no reflecteix els interessos de la comunitat, és probable que les comunitats no participin en la supervisió de les activitats d'implementació.

Identificar l'equip/s que encapçalarà la supervisió del projecte a la comunitat. S'han d'especificar i explicar els rols de cada equip, com han de portar a terme el procés de supervisió i com s'ha d'utilitzar i compartir la informació generada amb altres grups de dintre i fora de la comunitat.

Dissenyar un pla de treball que guïi la supervisió del projecte. El pla de treball ha d'especificar les activitats, l'ordre en que s'executaran i quins individus les executaran. Això ajuda a les persones que fan la supervisió a saber quines activitats han de portar a terme cada individu en un cert període de temps. Si les activitats no es porten a terme, les persones encarregades de la supervisió tindran una orientació per trobar solucions.

Determinar les activitats primordials del pla de treball. Si bé és cert que totes les activitats incloses al pla de treball són necessàries i s'han de supervisar, resulta útil identificar les activitats primordials en base en quins objectius i indicadors s'establiran. Per exemple, si les activitats preparatòries en un projecte de construcció d'una escola inclouen la mobilització comunitària, el préstec d'aixades d'un poble veí, la perforació del terra i l'obtenció d'aigua per fer maons, l'activitat primordial que resumeix totes les altres seria la fabricació de maons.

Determinar els indicadors per a cada objectiu de l'activitat.Els indicadors ajuden a l'equip de supervisió a conèixer en quina mesura s'han assolit els objectius de cada activitat. Seguint amb el nostre exemple, un indicador seria la quantitat de maons fets.

Comparar el que està passant amb el que es va planificar . Això s'ha de fer al llarg del procés per veure si el projecte està seguint l'agenda marcada. Els supervisors han de comprovar els indicadors per mesurar si s'han aconseguit els objectius. Això implica comprovar la qualitat del treball per assegurar-se de que és un bon treball. L'equip de supervisió pot necessitar la implicació d'un tècnic, com ara un artesà local o un tècnic de l'administració regional per comprovar la qualitat del projecte (si es tracta d'una construcció).

Després l'equip de supervisió s'ha de posar d'acord en la freqüència amb què visitaran el lloc on s'està desenvolupant el projecte com a mitjà de verificació del que està passant. En el cas d'un projecte comunitari, per evitar grans desviacions del pla de treball, les visites de supervisió s'han de dur a terme, com a mínim, un cop per setmana. Durant les visites al projecte, l'equip ha de mirar el que està passant (observació) i parlar amb totes les persones implicades en el projecte.

Per a cada activitat, l'equip de supervisió ha d'identificar els objectius. Per exemple, l'objectiu de la fabricació de maons com a activitat dintre del projecte de construcció de l'escola podria ser haver aconseguit fer deu mil maons per finals del mes de febrer.

Cada vegada que es porti a terme una visita de supervisió, els encarregats de la supervisió han d'anotar allò que observin. Amb aquesta finalitat poden utilitzar un formulari i adjuntar-lo a l'annex o bé consensuar qualsevol altre format de supervisió que reflecteixi les conclusions de l'exercici en relació amb el pla de treball. Les conclusions de les visites de supervisió s'han de comentar amb altres membres del comitè d'implementació. Els equips de supervisió i implementació han d'utilitzar l'informació recollida per detectar i resoldre els problems amb els que s'enfronta el projecte.

Els equips de supervisió i implementació han d'emmagatzemar bé la informació i utilitzar-la al servei d'accions futures i per informar als altres interessats. A cada localització on es desenvolupa el projecte ha d'haver un arxiu on es recullin i guardin còpies dels informes de supervisió i d'altres documents relacionats amb el projecte.

Supervisió a nivell de regió i comarca:

Els funcionaris regionals i comarcals han de rebre informació sobre la supervisió comunitària (supervisió del rendiment en relació amb la conversió de les aportacions en resultats). També han de supervisar l'impacte del projecte (per exemple, l'efecte de la construcció de l'escola en els nivells de matriculació). La regió també ha de supervisar l'increment en l'enfortiment, capacitat i poder de la comunitat destinatària del projecte pel que fa a l'estimulació del seu propi desenvolupament.

Per tant, els objectius inclouen: el recolzament de la millora del rendiment del projecte i el mesurament de l'aplicabilitat de la manera en què s'ha dissenyat el projecte en relació amb l'enfortiment de la comunitat.

Els mètodes de supervisió que es poden adoptar en aquest nivell són: (a) la supervisió de rutina i (b) el recolzament qualitatiu.

Supervisió de rutina i recolzament a la supervisió: Aquestes actuacions requereixen les visites als llocs on es desenvolupa el projecte per part del coordinador regional del projecte, l'assistent per al desenvolupament comunitari, i altres membres del personal tècnic i polítics amb la finalitat de comparar el que està passant amb el que es va planificar.

S'ha de guardar una còpia del pla de treball i dels informes de supervisió en un fitxer en els llocs d'intervenció del projecte, sobre el terreny. Això ajudarà a qualsevol persona que vulgui comparar el progrés del projecte amb el pla de treball i també ajudarà a obtenir comentaris de l'equip de supervisió sense la necessitat de que estiguin presents en aquell precís instant, doncs poden estar dedicant-se a altres feines.

Durant la supervisió rutinària, s'han de formentar les converses amb totes les persones implicades en la implementació i supervisió del projecte. També s'ha d'observar la manera en què cada equip duu a terme la seva part de la feina (com a mitjà de verificar l'increment de la capacitat comunitària).

Has de fer i registrar comentaris sobre els elements bons i dolents del projecte. Recomana solucions mostrant qui les ha de dur a terme, especificant els efectes negatius econòmics i de retard que poden afectar al projecte si no s'adopten aquestes solucions. S'ha de deixar una còpia d'aquests comentaris en el registre o arxiu del lloc on es desenvolupa el projecte i una altra s'ha de discutir i arxivar a la seu regional.

Les comarques i regions han d'organizar discussions del projecte amb una freqüència mensual, com a mínim. També has de registrar un informe de progrés del projecte i adjuntar-lo a l'informe rutinari mensual que s'envia a les oficines regional i nacional.

Els principals temes a tenir en compte a l'hora de fer la supervisió rutinària regional i comarcal són:

• Els nivells reals de contribució per part de la comunitat, la comarca, la regió i els donants (incloent-hi els monetaris, materials, de temps i d'ajuda tècnica).
• Puntualitat en la implementació i qualitat dels projectes.
• Ús apropiat i responsabilitat respecte als recursos de la comunitat i dels donants.
• Nivell d'implicació de la comunitat en el projecte.
• Compromís i actuació dels comitès comunitaris.
• Puntualitat en l'us de la informació generada per la supervisió comunitària rutinària.

Investigació qualitativa: La regió, conjuntament amb la comarca, ha d'organitzar discussions en grup sobre els punts més importants, entrevistes amb els informants clau i discussions de grup amb la comunitat, com a mínim dues vegades l'any, amb les comunitats i altres informants clau.

Aquestes investigacions ajudaran la regió a:

• Verificar part de la informació recollida per la comunitat i la regió.
• Obtenir informació sobre temes que no s'han recollit durant la supervisió rutinària.
• Discutir in situ amb les comunitats les possibles solucions als problemes que obstaculitzen el rendiment del projecte.
• Parlar amb la comunitat, aprendre d'ells, explicar temes de desenvolupament de les capacitats.

Aquestes investigacions qualitatives han de ser senziles i implicar als membres de la comunitat per reduir costos i possibilitar que els membres de la comunitat aprenguin a portar-les a terme com un mitjà per l'enfortiment comunitari. Els resultats s'han d'analitzar comparant-los amb els de la comunitat i els de la regió i també s'han d'utilitzar per comentar solucions.

Els resultats han d'estar ben documentats i s'han de compartir a nivell nacional per ajudar així a la informació per a la gestió també a nivell nacional.

Els temes principals que s'han d'incloure en les investigacions qualitatives són:

• Establir si els projectes es corresponen amb les prioritats de la comunitat (també si la identificació del projecte és l'apropiada).
• El coneixement i apreciació de la metodologia del projecte que tenen els membres de la comunitat, i la seva predisposició a participar i contribuir en les activitats del projecte.
• L'efectivitat dels membres de la comunitat durant la supervisió del projecte.
• Les opinió que tenen els membres de la comunitat sobre la qualitat i l'ús del recursos (responsabilitat).
• Els coneixements (per exemple, la capacitat de presa de decisions i habilitats negociadores) adquirides per categories de persones de la comunitat durant la implementació del projecte.
• Coneixement de la comunitat dels seus drets i obligacions.

Abans de dur a terme les investigacions, cada regió i comarca ha d'identificar i discutir qualsevol mancança d'informació per a la gestió per elaborar temes periòdics.

Supervisió a nivell nacional i de donants

La supervisió a nivell nacional i de donants se centra en descobrir si les aportacions al projecte s'utilitzen de manera adequada (és a dir, si els resultats desitjats s'estan portant a terme), si el disseny del projecte és l'apropiat, i per aprendre de l'experiència.

Els objectius de la supervisió a aquest nivell són els següents:

• Assegurar-se que les aportacions s'utilitzen de manera eficient i efectiva.
• Corroborar que les activitats es realitzen tal i com estaven planejades.
• Mesurar el grau d'aplicabilitat de la metodologia emprada en l'enfortiment comunitari.
• Aprendre de l'experiència de la intervenció en el projecte per a futurs projectes en el país i fora d'ell. Aquesta experiència serà la base per repetir la metodologia del projecte.

Els mètodes per dur a terme la supervisió a aquest nivell són: (a) supervisió de rutina, (b) investigació de les accions i estudis qualitatius i (c) enquestes de seguiment.

Supervisió de rutina: La supervisió de rutina l'han de portar a terme, amb una freqüència trimestral, el personal del projecte i la unitat de planificació del ministeri per comprovar els nivells d'activitats i els objectius. Donat que el nivell nacional obté informació sobre els projectes i les activitats a través d'informes mensuals de progrés a nivell regional, la supervisió de rutina a nivell nacional ha de ser d'abast limitat. Ha de tractar aspectes que semblin contradictoris, problemàtics, molt satisfactoris o únics. Això possibilitarà que l'oficina nacional ofereixi el suport necessari i adquereixi experiència.

Investigació de les accions i estudis qualitatius: L'oficina nacional ha de portar a terme estudis qualitatius en profunditat una vegada a l'any. Aquests estudis s'han de centrar en adquirir experiència basada en el disseny del projecte i en la implementació d'experiències per poder reproduir-les.

Per tant, els temes principals d'aquest nivell són:

• La contribució dels projectes comunitaris a les prioritats nacionals i dels donants.
• Grau de satisfacció de les comunitats (reflectit en els nivells d'utilització dels serveis i de les instal·lacions).
• Capacitat de la comunitat per operar i mantenir els serveis i les instal·lacions.
• Capacitat dels membres de la comunitat per pagar pels serveis i les instal·lacions.
• Idoneïtat de la metodologia del projecte respecte a les polítiques nacionals.
• Lideratge, autoritat i confiança dintre de les comunitats.
• Desenvolupament de les capacitats i de les seves funcions per part del personal dels governs locals i regionals.
• Representativitat (especialment de les dones) en el procés comunitari de presa de decisions.
• Repetició d'experiències en altres projectes i institucions formatives.
• Desenvolupament de les capacitats de les persones i institucions ja existents.
• Funcionament dels sistemes de supervisió i informació per a la gestió.

Enquestes de seguiment: També s'han de dur a terme enquestes de seguiment per reunir dades quantificables i complementar la informació obtinguda per altres mitjans. Es poden delegar en institucions d'investigació, com ara universitats.

Temes i procediments de supervisió a diferents nivells:

Tot seguit descrivim els temes i procediments de supervisió als diferents nivells. Això es fa per emfatitzar que els interessats han d'encapçalar però no dur a terme de manera exclusiva la supervisió. A la pràctica, els temes i procediments dels diferents interessats se solapen. Cada interessat ha de recolzar els altres en les responsabilitats de supervisió.

Els temes es presenten aquí de manera no exhaustiva sinó indicativa del que s'ha de fer. Per tant, cada nivell ha de recollir informació de qualsevol altre tema que es consideri rellevant per a cada situació en particular.

Els temes es presenten en tres taules: (1) nivell comunitari, (2) nivell regional i (3) nivell nacional, indicant els temes principals a cada nivell.

Nivell comunitari:

A nivell comunitari, els tres actors principals que tenen interès en intervenir en la potenciació comunitària són:

• l'Executiva de l'OBC o el Comitè d'Implementació (CIC) del projecte comunitari.
• Els activistes comunitaris.
• El Comitè de Desenvolupament Comunitari (CDC).

La taula següent té en consideració els principals temes d'interès, els indicadors de supervisió, els mitjans d'observació, la freqüència i els procediments de supervisió suggerits per a cadascun d'aquests tres interessats.

Nivell regional i local:

A nivell regional i local (que engloben més d'una comunitat) , els actors principals que tenen interès en la intervenció per a l'enfortiment comunitari són:

• Els assistents per al desenvolupament comunitari (ADCs).
• La unitat de planificació.
• El coordinador regional del projecte (CRP) que, en el cas de ser un funcionari ministerial, és normalment un oficial de desenvolupament comunitari (ODC), o l'equivalent d'una ONG.

La taula següent té en consideració els principals temes d'interès, els indicadors de supervisió, els mitjans d'observació, la freqüència i els procediments de supervisió suggerits per a cadascun d'aquests tres interessats.

Nivell nacional i dels donants:

A aquest nivell, hi ha dos interessats principals: (1) el ministeri o agència que està implementant la intervenció o projecte i (2) qualsevol donant extern, ja sigui del mateix país o d'altri, que contribueixi en la intervenció o el projecte

Informe a nivell regional, nacional i als donants externs

© Drets d'autor 1967, 1987, 2007 Phil Bartle
Pàgina web dissenyada per Lourdes Sada

––»«––

Última actualització: 30.03.2011