Traduccions:

Altres pàgines:

Mòduls

Mapa de la web

Paraules clau

Contacte

Documents útils

Enllaços útils

ANÀLISI DEL MARC LÒGIC

per Phil Bartle, PhD

traduït per Esperanza Escalona

Quan estiguis preparant un projecte o dissenyant un programa, et pot ser útil fer un "Anàlisi del Marc Lògic", o logframe. Algunes agències donants, com ara el banc Mundial i el CIDA, demanen un logframe a totes les sol·licituds de fons. Per tant, a qualsevol ONG li serà útil saber com fer un anàlisi del marc lògic.

Un logframe és una taula, preferiblement d'una sola pàgina, on s'identifiquen els elements essencials d'un projecte.

En el document de formació anomenat "Disseny de Projectes" distingíem entre "Propòsit", "Metes" i "Objectius". Aquests elements van del més general al més específic, amb els objectius essent la part més específica pel que fa a temps, quantitat i producte mesurable del projecte. En un logframe, aquestes distincions són més precises i subtils, i utilitzen termes lleugerament diferents.

Pot resultar útil pensar en un programa o projecte com si fos una fàbrica o una granja. Té "aportacions" que són recursos que s'hi inverteixen i "productes" que són els resultats que volem obtenir.

Un logframe és molt dens i ric, i costa una mica acostumar-se al seu llenguatge, no diguem ja a la seva elaboració. Seria convenient que la primera vegada que en facis un, ho facis amb algú que estigui familiaritzat amb el teu projecte. Porta el seu temps i no es llegeix com si fos prosa.

Esquema del LFA (Logical Framework Analysis o Anàlisi del Marc Lògic):

L'LFA es presenta com una taula de cinc columnes. Normalment es presenta en una pàgina de tamany estàndard DIN A4 o 21 x 30 cm, en posició horitzontal. Per projectes més grans i complicats, pot ocupar més pàgines però l'ideal és que n'ocupi només una.

En la part superior es troben els títols de les cinc columnes que són, d'esquerra a dreta:

• Resum narratiu.
• Resultats esperats.
• Indicadors del rendiment
• Hipòtesis i
• Riscos

A la primera columna de l'esquerra, sota el títol de Resum narratiu, hi ha tres cel·les. Els noms són, de dalt a baix:

• Meta del Programa
• Propòsit del Programa, i
• Activitats.

Si el programa o projecte té més metes, repetirem aquestes tres cel·les, tantes vegades com metes tingui el projecte.

Al la segona columna començant per l'esquerra, sota el títol Resultats Esperats, hi ha tres cel·les més, disposades verticalment i en paral·lel a les tres de la primera columna. Els seus noms, de dalt a baix, són:

• Repercusió
• Efectes i
• Productes.

A primer cop d'ull, aquestes dues paraules, semblen iguals: efectes i productes.Un producte és un resultat directe d'un programa o projecte. Comparant-lo de nou amb la granja o la fàbrica, és la llet o les bicicletes. Per altra banda, els efectes no són els resultats directes del programa o projecte, sino l'impacte en la comunitat a la que va dirigit. Utilitzant un cop més l'analogia amb la granja o la fàbrica, els efectes serien "Hi ha llet per als nens" o "El transport és més fàcil quan caminar no és l'única opció."

A la tercera columna, sota el títol Indicadors del Rendiment, torna a haver-hi tres cel·les. Els noms, de dalt a baix:

• Indicadors del Rendiment (repercusions)
• Indicadors del Rendiment (efectes)
• Indicadors del Rendiment (productes)

Un marc en blanc té aquest aspecte:

Anàlisi del Marc Lògic

Les dues últimes columnes, Hipòtesis i Riscos, se refereixen a les tres cel·les respectives que es troben a la seva esquerra.

Les hipòtesis identifiquen aquelles coses que creus que romandran constants o seran previsibles en relació amb els temes de les tres primeres columnes. Hi ha moltíssimes coses que suposem i no cal incloure aquí. Per exemple, suposem que un asteroide no caurà a la terra i aixecarà un núvol de pols que acabi amb tota la vida del planeta. No és necessari incloure una possibilitat tan remota en un logframe.

També suposem que no hi haurà un cop d'estat que destaroti el sistema econòmic. En un país com ara Canadà, la possibilitat és tan remota, que no cal ni mencionar-la. En altres països, per exemple, Libèria, la podríem incloure perque hi ha una petita possibilitat de que passi i, per tant, afecti el projecte. Si fabriquem bicicletes, per exemple, podem suposar (o no) que els recursos com ara els tubs metàlics, estaran disponibles al mercat. Si produïm llet, per exemple, podem suposar que no hi haurà un brot de febre aftosa que mati totes les vaques.

L'última o cinquena columna, Riscos, està relacionada amb la quarta, Hipòtesis. El risc d'un cop d'estat a Canadà és baix, mentre que a Libèria és actualment també baix, però més alt que a Canadà. Com que tant les Hipòtesis com els Riscos estan relacionats amb les tres primeres columnes, també ho estan entre sí.

El logframe final (o marc lògic) que crees, s'assembla molt al disseny d'un projecte, però s'organitza en el format que hem especificat més amunt, molt més condensat i fet de tal manera que totes les cel·les i columnes de la taula es relacionen entre elles de manera lògica.

Algunes agències donants tenen o exigeixen una taula pel logframe que pot diferir lleugerament en el nombre i títol de les columnes, però els principis són els mateixos, incloent-hi la densitat, brevetat, i relacions lògiques entre totes le cel·les.

Planificació d'un projecte:

© Drets d'autor 1967, 1987, 2007 Phil Bartle
Pàgina web dissenyada per Lourdes Sada

––»«––

Última actualització: 12.02.2011