Tweet
Traduccions:
বাংলা / Baṅla
Català
中文 / Zhōngwén
Deutsch
English
Español
Filipino/Tagalog
Français
Ελληνικά / Elliniká
हिन्दी / Hindī
Italiano
Polszczyzna
Português
Română
Tiếng Việt
Türkçe
Altres pàgines:
Mòduls
Mapa de la web
Paraules clau
Contacte
Documents útils
Enllaços útils
Continguts:
Continguts:
Continguts:
Continguts:
Continguts:
DISSENY DE PROJECTES COMUNITARIS
Guia per a líders
per Phil Bartle, PhD
traduït per Esperanza Escalona
Document central del mòdul
Quan planifiquis, com has de dissenyar un projecte comunitari?
Resum:
Aquest document és una guia, principalment per als dinamitzadors comunitaris i per als membres de l'executiu escollits per la comunitat per implementar els desitjos d'aquesta a l'hora de planificar i empendre accions.
El projecte comunitari és un conjunt organitzat d'accions que codifiquen les prioritats i desitjos de la totalitat de la comunitat (no d'un individu, facció, o grup de poder dintre de la comunitat, ni tampoc de les agències alienes a aquesta).
Introducció:
A mesura que la comunitat es mobilitza, i que els seus membres participen en la tria de l'acció que es durà a terme, resulta molt útil combinar aquesta tria i les decisions en un projecte comunitari. Aquest document és una guia per al disseny comunitari d'un projecte.
Veuràs que la majoria de les decisions que es prenen durant el procés de mobilització i organització, i en la sessió de pluja d'idees, es reflecteixen en el disseny del projecte comunitari. Això és deliberat; un project basat en la comunitat hauria de reflectir les tries i decisions de tota la comunitat.
Les Quatre Qüestions Clau:
A l'hora de planificar un projecte comunitari, i de plasmar aquests plans en un document, és útil començar amb els principis del disseny de projectes, més que no pas limitar-ho a una descripció dels temes que es tractaran. Aquests principis estan encapsulats en les quatre qüestions clau que s'inclouen en els altres mòduls: formació per a la gestió, pluja d'idees i d'altres.
Aquestes quatre qüestions clau, i algunes de les seves variants, estan ampliades amb detalls importants en aquest document. A mesura que vagis revisant cada qüestió, i els detalls que porta associats, veuràs que les seves respostes representen cadascú dels elements del disseny del projecte. No et centris tant en els detalls que perdis de vista que les quatre qüestions formen una unitat: les quatre encaixen de manera lògica.
- Què volem?
- Què tenim?
- Com utilitzem el que tenim per obtenir el que volem?
- Què passarà quan ho tinguem?
- On volem anar?
- On som ara?
- Com arribem d'on som ara a on volem anar?
- Què passarà quan hi arribem?
El primer conjunt de qüestions clau està formulat en termes d'un desig material: "Què" volem. Aquest és un enfocament útil si les prioritats de la comunitat es poden expressar en termes de construcció, compra, manteniment, reparació o possessió d'alguna "cosa" de valor i utilitat.
L'experiència en treball comunitari mostra que diferents comunitats amb ingressos baixos poden tenir prioritats diferents, depenent de les seves circumstàncies. Per exemple, comunitats rurals pobres expressen sovint els seus objectius prioritaris en termes d'instal·lacions comunals: una clínica, una escola, subministrament d'aigua, clavegueram, carreteres. La gent que viu en barris urbans marginals poden desitjar el mateix (sovint com extensions de les instal·lacions urbanes ja existents) però, també poden voler unir-se per lluitar a favor dels drets dels llogaters, de la protecció contra el vandalisme i la delinqüència, i altres modificacions de lleis ja existents i la manera com s'apliquen.
En cada cas, les quatre qüestions es relacionen entre sí com un tot: (1) s'identifica el desig, (2) s'identifiquen els recursos disponibles, (3) s'identifiquen els mitjans per utilitzar aquests recursos per assolir els objectius desitjats, i (4) es prediuen alguns impactes i conseqüències. Sigui quina sigui la metàfora que utilitzem: material, geogràfica o d'altra mena, les quatre qüestions (i les seves respostes en termes de disseny del projecte) són les mateixes, i es relacionen entre sí de la mateixa manera. Aquesta unitat i relació entre les qüestions s'ha de tenir clara abans d'ampliar les quatre qüestions clau en les que necessitem per al disseny del projecte.
Les Quatre Qüestions Clau ampliades:
Si bé és cert que qualsevol disseny de projectes està basat en les mateixes quatre qüestions, es clarifica quan ampliem aquestes. Això no se substreu de l'eix central d'aquestes quatre qüestions, sino que les explica.
Com que el disseny del projecte s'expressa en un document escrit, aquestes qüestions (la llista ampliada) serveixen de capítols o seccions del document de disseny.
- Quin és el problema?
- Definir la meta com la solució d'aquest problema.
- Desglossar la meta en un número limitat d'objectius (SMART, en les seves sigles en anglès).
- Identificar recursos i limitacions.
- Generar un conjunt d'estratègies per a utilitzar els recursos, evitar les limitacions i arribar als objectius.
- Triar l'estratègia més efectiva.
- Decidir sobre l'organització (estructura, qui fa què, pressupost, agenda); i
- Decidir sobre el seguiment, els informes i l'avaluació.
La qüestió de gestió "Què volem?" es desdobla en les tres primeres de la llista ampliada:
- Quin és el problema?
- Definir la meta com la solució d'aquest problema,
- Desglossar la meta en un número limitat d'objectius.
Els nostres objectius especifiquen el que volem. Responen al problema prioritari de la comunitat.
La qüestió clau de gestió "Què tenim?" s'amplia en:
- Identificar recursos i limitacions.
"El que tenim" es pot dividir en: (1) allò que tenim que és útil i valuós (recursos) i que ens ajudarà a obtenir el que volem, i (2) allò que tenim que ens farà nosa a l'hora d'obtenir el que volem (limitacions). Aquests poden ser dos capítols o seccions separats del disseny del projecte.
La qüestió "Com utilitzem el que tenim per a obtenir el que volem" es pot desglossar en tres punts:
- Generar un conjunt d'estratègies per a utilitzar els recursos, evitar les limitacions i aconseguir els objectius.
- Triar l'estratègia més efectiva, i
- Decidir l'organització (estructura, qui fa què, pressupost, agenda).
Només es vol i necessita una única estratègia (un camí que porti a l'obtenció dels objectius). Tal i com es mostra a la sessió de pluja d'idees , generar unes quantes alternatives i després triar-ne una és una manera de fer el procés de presa de decisions més participatiu. El procés d' organització és feina del dinamitzador, i, lògicament, hauria d'estar basat en els objectius i l'estratègia triats per la comunitat.
Aquesta pregunta de "Com obtindrem el que volem amb el que tenim?" també inclou un pressupost. El pressupost detallat s'hauria d'incloure en un apèndix. Cada línia d'aquest pressupost detallat hauria d'especificar els costos totals de cada punt del pressupost. Les línies s'haurien d'agrupar en categories similars de gastos (per exemple, sous, vehicles, comunicacions, combustible, transport). Si pots, distingeix entre material no fungible (és a dir, equipament que es pot tornar a utilitzar) i material fungible (que es gasta amb l'ús).
El pressupost hauria de ser una estimació realista de tots els costos implicats en la implementació i funcionament del projecte. Si és possible, també hauria de demostrar el potencial d'un eventual autofinançament, o del finançament que es pugui obtenir d'altres fonts diferents a la que està sol·licitant l'ajut. Les estimacions dels costos s'haurien de desglossar en categories lògiques (ítems linials) com ara sous, subministraments i materials; equipaments; viatges i dietes; lloguer; telèfons. Les contribucions voluntàries que tant tu com altres membres de la teva organització feu també s'han d'incloure en aquestes estimacions i se n'ha de fer una estimació monetària tan acurada com sigui possible. Especifica les instal·lacions físiques que estan disponibles o que ho estaran per dur a terme el projecte. Especifica l'equipament i subministrament de la teva organització que s'utilitzaran per al projecte. Inclou qualsevol altre recurs que el govern o altres organitzacions posin a disposició del projecte.
La quarta qüestió, "Què passarà quan ho fem?" s'expandeix en moltes qüestions importants en el disseny del projecte. Totes elles es poden resumir en:
- Decidir sobre el seguiment, els informes i l'avaluació.
Aquestes tres coses són diferents, però estan relacionades entre sí. També són essencials, però sovint són les més ignorades pels dinamitzadors i líders comunitaris amb menys experiència.
Seguiment significa vigilar el procés del projecte que està en marxa (és a dir, que s'està implementant). S'ha de fer un seguiment no només de les accions que es duen a terme, sino també dels resultats d'aquestes accions. Això és necessari per mantenir el projecte en el camí correcte. Els informes són els mitjans (verbals i escrits) per mantenir a tots els implicats informats del seguiment. L' avaluació és jutjar què està passant (i l'"impacte" o resultats de l'acció) per canviar els plans, metes i objectius o estratègies si és necessari.
El seguiment l'haurien de fer:
- la comunitat;
- l'executiu de l'OBC; i
- altres donants.
El disseny del projecte hauria d'explicar com es mesuraran i verificaran els assoliments.
La preparació i recepció dels informes han de quedar decidides i descrites en el disseny del projecte. S'hauria d'emfatitzar la importància dels informes dels resultats o productes finals, és a dir, dels efectes del projecte comparats amb els objectius planificats i definits en la teva proposta de projecte, i no només de les activitats del projecte (que són les aportacions).
Més enllà d'allò essencial:
Mentre que les quatre qüestions clau de la gestió, i la seva ampliació en aproximadament una dotzena de capítols en el disseny del projecte formen el cos essencial del disseny del projecte, hi ha uns quants elements més que podries afegir al disseny. La majoria d'aquests elements addicionals estan enumerats i descrits en un altre mòdul, el dedicat a la Proposta de Projecte. Això és així perque hi ha una combinació d'activitats entre dissenyar un projecte i obtenir fons externs per a ell. Afegir-les al disseny del projecte millora la comprensió del projecte proposat, i clarifica qualsevol pregunta que els membres de la comunitat puguin tenir sobre ell.
A més, de vegades passem per alt el fet de que, per a un projecte basat en la comunitat, els donants més importants són els mateixos membres de la comunitat. El temps, energia, seny i reflexió donats pel comitè executiu també els posa en els primers llocs de la llista de donants. Quan es dissenya un projecte comunitari, hauria de ser com a resposta als desitjos expressats per la comunitat (generats en una sessió de pluja d'idees ). Quan el disseny s'ha completat, i el projecte del document està escrit i llest, s'hauria de tornar a enviar a la comunitat per que el revisés, per que es fes un escrutini públic i poder així confirmar que reflecteix genuïnament les prioritats de la totalitat de la comunitat.
- Una pàgina amb el títol.
- Descripció dels beneficiaris (i com se'n beneficiaran).
- Situació actual (condicions i problemes).
- Objectius i activitats (quant es farà).
- Agenda i fases (terminis).
- Perfil i organigrama de l'organització.
- Anàlisi costos-beneficis.
- Descripció de la feina de treballadors i executius, i
- Resum abstracte o executiu.
Aquí no inclourem ara les descripcions d'aquests elements afegits. Consulta les Propostes de Projecte per trobar les descripcions, i perquè s'han d'incloure.
Conclusió:
Quan la totalitat de la comunitat ha decidit la seva acció preferida, aquesta es pot expressar en un projecte. S'ha de dissenyar un projecte. Els elements centrals del projecte haurien de ser producte d'una pluja d'idees dirigida pel dinamitzador i els detalls els hauria d'elaborar el comitè executiu triat per la comunitat.
El conjunt d'orientacions anterior mostra que els elements essencials del disseny són generats per les quatre qüestions clau de la gestió. Altres elements més enllà d'aquests que són essencials (i que ajudaran a clarificar la naturalesa del projecte a la comunitat i a altres donants) també s'enumeren.
––»«––
Apèndix: Esquema del disseny d'un projecte:
- Situació actual (Quin és el problema?)
- La meta del projecte (La solució al problema)
- Els Objectius
- Els Recursos (Potencials, disponibles, interns i externs).
- Les Limitacions
- Estratègies possibles (Per a aconseguir els objectius)
- L'Estratègia Triada (Per què es va triar)
- Seguiment
- Informes
- Avaluació
- Apèndixs (pressupost detallat, agenda, llistes, diagrames,
- informació addicional)
Aquest és un model o perfil tipus d'un disseny de projecte:
Planificació d'un Projecte:
 |