LES
QUATRE QÜESTIONS CLAU
en
Gestió i Planificació
Dedicat
a Gert Lüdeking
Folletó
per un taller de formació
Què
volem?
Què
tenim?
Com
utilitzem el que tenim per aconseguir el que volem?
Què
passarà com resultat?
El
Cos Essencial de la Gestió i la Planificació:
La
gestió, com activitat, significa prendre decisions i resoldre problemes. Les decisions
essencials de la gestió i la planificació es troben a les respostes a quatre qüestions
clau.
Aquestes
quatre qüestions són: "1. Què volem? 2. Què tenim? 3. Com podem utilitzar el
que tenim per aconseguir el que volem? 4. Què passarà quan ho aconseguim?" Si reflexiones
sobre elles, són les quatre qüestions incloses (potser disfressades per l'elaboració)
en qualsevol document sobre planificació de projectes i en la pluja d'idees.
Si
els problemes només s'examinen i solventen un cop s'han manifestat i esdevenen persistents,
llavors parlem de "gestió mitjançant la crisi". És millor que no aportar cap gestió.
Però, si s'identifiquen objectius clars, si s'identifiquen i porten a terme les
accions necessàries per assolir aquests objectius, llavors parlem de "gestió mitjançant
els objectius". Preveiem els problemes potencials i, abans de que es manifestin,
busquem els mitjans per resoldre'ls. La gestió mitjançant objectius és més eficient
i menys estressant que la gestió mitjançant la crisi.
Tant
si el grup que s'ha de potenciar és gran o petit, tant si és estructurat com una
organització o tan difús com una comunitat, la seva capacitat o capacitació millorarà
si adopta mitjans per preguntar i respondre aquestes quatre qüestions.
Si
no hi hagués problemes, no hi hauria necessitat de gestió. Però sempre hi ha problemes;
així és la vida. La gestió és massa important per deixar-la només en mans dels
gestors; ha de ser responsabilitat de tots. Si és així, llavors tothom hauria de
ser conscient d'aquestes quatre qüestions; i tothom hauria de contribuir a identificar
les respostes.
Què
volem?
"Quin
és el principal problema que s'ha de resoldre?" La pregunta "Què volem?" cobreix
la descripció del problema, és el revers a la definició de l'objectiu general,
i la seva elaboració per convertir-la en objectius específics, resultats i altres
definicions més detallades d'aquest objectiu. Com metàfora geogràfica, "On volem
anar?"
L'organització
o comunitat necessita tenir una visió compartida del que vol. No cal que sigui una
cosa física de la que ser propietaris, com ara una latrina o electricitat; pot ser
una nova llei, un conjunt revisat d'actituds, un augment de la presa de consciència,
un canvi en els hàbits, una nova estructura organitzativa, un augment en els guanys
d'una organització comercial, una pujada salarial pels membres del sindicat, un
canvi en els mètodes o sistema d'afiliació d'una organització sense ànim de lucre,
o qualsevol objectiu compartit que signifiqui o impliqui una millora (per exemple,
de la qualitat de vida) per a la totalitat del grup.
Els
objectius han d'estar identificats en tots els documents dels projectes i la planificació;
això normalment ho sap tothom. Però també han de ser triats i entessos, i consensuats
per tots els participants en les activitats diàries del grup, la comunitat o l'organització.
En
la formació per a la gestió de la comunitat la pregunta "Què volem?" l'ha de respondre
la totalitat de la comunitat, no només els homes, no només la gent instruïda,
no només els funcionaris, no només els amics de l'agència, sino tota la comunitat,
per consens.
Què
tenim?
La
pregunta "Què tenim?" és la identificació dels recursos o aportacions potencials
que es poden utilitzar per a aconseguir els objectius triats. La metàfora geogràfica
aquí és "On som ara?" La pregunta implica que la situació actual s'ha de observar,
comentar i analitzar. (Això s'anomena anàlisi de la situació). Implica obtenir
una imatge clara de tots els recursos i limitacions, els passius i els actius (potencials
i reals), i una idea vàlida i verificable de la situació.
En
la formació per a la gestió de la comunitat, aquesta identificació es fa millor
en reunions en les que s'animi a participar a la gent que calla, perque hi ha molts
recursos en totes les comunitats, incloent-hi les més pobres, que estan amagades
o potser no són tan òbvies. Un dinamitzador amb experiència obté d'una reunió
comunitària, mitjançant la mediació, la identificació de molts recursos que,
d'altra manera, quedarien ocults o disfressats.
Els
recursos poden incloure força laboral i coneixements especialitzats (l'energia humana
llesta per a ser emprada en l'activitat), el sòl o el lloc on dur a terme l'activitat,
diners (mitjançant pagaments, vendes, donacions i altres fonts), capital (equipament
i eines reutilitzables) necessàries per portar a terme l'activitat, i recursos humans
intangibles (seny, informació, destreses, experiència, capacitat analítica, creativitat)
que sovint són les contribucions amagades de gent gran o jubilada, i que es troben
sovint en persones discapacitades físiques o condemnades a l'ostracisme social.
Moltes són tan òbvies que es passen per alt.
L'anàlisi
de la situació significa una observació acurada i completa de les condicions imperants,
i la decisió de quines coses contribuiran (o podran contribuir potencialment) a
assolir els objectius i quines coses podrien obstaculitzar l'assoliment d'aquests
objectius.
Com
obtenim el que volem amb el que tenim?
La
pregunta "Com aconseguim el que volem amb el que tenim?" és la part estratègica
de l'art de la gestió. Com arribar des d'"A" fins a "B". Sempre hi ha vàries maneres
diferents de combinar els recursos disponibles, i els recursos intangibles colectius
de tota la comunitat (com ja hem dit abans) s'haurien d'utilitzar per identificar
vàries estratègies, i seleccionar la més adequada.
És
en la determinació de com arribar des d'"A" fins a "B" que el grup, guiat per un
mediador, ha de crear l'estratègia com una part del seu pla d'acció. El pla escrit
inclourà les respostes a les quatre qüestions. La part creativa, innovativa i analítica
del treball rau en la generació de vàries estratègies possibles, i després triar
la més viable d'entre totes.
Aquí,
també, hi ha l'oportunitat d'organitzar i reorganitzar per a poder prendre decisions
i per a l'acció. Vegeu organitzar.
Si
és una suma no organitzada d'individus, llavors per poder assolir els objectius
triats, l'estratègia haurà d'encarregar-se de com es poden transformar en una organització
efectiva per portar a terme les activitats necessàries.
Si
el grup, organització o comunitat ja està organitzat d'alguna manera, els seus
membres, potser ajudats pel mediador, necessiten preguntar-se a sí mateixos si la
seva manera d'organitzar-se actualment és la millor per assolir els objectius, o
si és el moment de considerar canvis en la seva estrucutra i procés. Per a un dinamitzador
comunitari impartint formació per a la gestió, aquesta és l'oportunitat per guiar
un grup comunitari per formar-se o reformar-se a sí mateix amb la finalitat de poder
utilitzar de la manera més efectiva possible el que te per a obtenir el que vol.
Què
passarà quan ho aconseguim?
És
important que, abans d'empendre l'acció, el grup faci alguna predicció vàlida
i realista sobre l'impacte o resultat de l'estratègia triada. Per suposat, pot haver
algunes conseqüències inesperades, però s'han de fer tots els esforços possibles
per identificar possibles conseqüències, especialment per evitar conseqüències
no desitjades.
És
aquí que el grup ha de ser conscient de que el seguiment és molt important. No
es pot anar en bici amb els ulls tancats. La totalitat del pla hauria d'incloure
l'observació d'accions i resultats, i un mitjà per informar dels progressos a tot
el grup.
La
pregunta "Què passarà quan ho aconseguim?" es refereix a la predicció de l'impacte
de l'activitat. Es pot ampliar per preguntar com s'espera que l'activitat afecti
la comunitat i el seu veïnatge (tant social com físic), i porta a plans per fer
un seguiment i avaluació.
Conclusió:
El
treballador sobre el terreny hauria d'utilitzar aquestes quatre qüestions per organitzar
o reorganitzar un grup. D'una manera similar les utilitza el formador en gestió
per organitzar o reorganitzar un equip de gestió. Un coordinador les pot utilitzar
per organitzar un equip de treballadors de camp. Tot plegat constitueix el marc per
construir la capacitat de gestió i enfortiment de qualsevol grup de participants.
En
la formació per a la gestió de la comunitat, aquestes quatre qüestions essencials
s'han de formular quan es reuneix tota la comunitat per decidir les seves prioritats.
S'han de tornar a tractar quan el comitè executiu de la CBO es reuneix en nom de
tota la comunitat per tractar dels detalls. Si les consideres detingudament, trobaràs
aquestes quatre qüestions, en el mateix ordre que s'han presentat aquí, amagades
en dos dels apèndix d'aquest document, el procés de pluja d'idees i les directrius
per dissenyar un projecte.
Tant
si es formulen quan s'està organitzant un sindicat com en una reunió de gestió
d'alts executius d'una empresa milionària (o, en aquest context, durant la construcció
de la potenciació i la capacitació d'una comunitat amb ingressos baixos), constitueixen
les decissions essencials o de fons de la gestió.
Això
no és formació per a la gestió per a gestors.
Això
és formació per a la gestió per a tothom.
––»«––
© Drets d'autor 1967, 1987, 2007 Phil Bartle
Pàgina web dissenyada per Lourdes Sada
––»«––Última actualització: 09.02.2011
|