Tweet
Traduccions:
'العربية / Al-ʿarabīyah
Bahasa Indonesia
Català
中文 / Zhōngwén
English
Español
Filipino/Tagalog
Français
Ελληνικά / Elliniká
Italiano
Kiswahili
한국어 / Hangugeo
بهاس ملايو / Bahasa Melayu
Português
Română
Tiếng Việt
اردو / Urdu
Altres pàgines
Mòduls
Mapa de la web
Paraules clau
Contacte
Documents útils
Enllaços útils
Continguts:
Continguts:
Continguts:
Continguts:
Continguts:
Continguts:
ESTRATÈGIES PER ALS SEXES
per Phil Bartle, PhD
traduït per Esperanza Escalona
Notes per a l'activista
Mètodes per que l'activista promogui la consciència sobre la igualtat de gèneres.
Resum:
Aquesta és una introducció a alguns dels temes de la igualtat de gènere, i a alguns mètodes que pot utilitzar l'activista sobre el terreny.
Introducció:
Aquest document, com la majoria dels d'aquest lloc, es dirigeix al dinamitzador comunitari sobre el terreny, i no és un tractat teòric o acadèmic.
El seu objectiu és familiaritzar al treballador sobre el terreny amb uns quants dels temes relacionats amb la igualtat de gènere, i ajudar al dinamitzador a desenvolupar estratègies per conscienciar sobre el tema i per mobilitzar comunitats i les seves organitzacions envers una major igualtat i justícia entre els sexes.
L'Honorable Mary Nagu, Ministra de Desenvolupament Comunitari, de la Dona i de la Infància de la República Democràtica de Tanzània, va dir: "No es pot tenir un desenvolupament comunitari genuí sense la igualtat de gèneres, i l'element més important per aconseguir la igualtat de gèneres és mitjançant la participació comunitària." (Comunicació personal, Estambul, 1996).
Evidentment, el treball comunitari és un canal útil per a sensibilitzar sobre els temes de les diferències entre sexes i per a rectificar alguns desequilibris. De manera recíproca, el treball comunitari estaria incomplet sense la sensibilització sobre les diferències entre sexes i sense la promoció de la igualtat entre gèneres.
Gènere oposat a Sexe:
Uns quants defensors acèrrims de mantenir l'opressió contra les dones diuen que la paraula "gènere" no és legítima, i que només s'ha creat per promoure un moviment que busca acabar amb l'estructura social tradicional. Això no és correcte, i seria útil per a l'activista saber alguns coses sobre la paraula "gènere", perquè s'utilitza, i la seva importància en el desenvolupament de la capacitació, la generació d'ingressos i la potenciació de comunitats d'ingressos baixos.
Una bona manera de començar és distingir entre les paraules "sexe" i "gènere".
A grans trets, el "sexe" és biològic, el "gènere" és social. Les característiques biològiques es transmeten i preserven de generació en generació mitjançant els gens (reproducció sexual) mentre les característiques socials s'aprenen, transmeten i preserven (a través de símbols, no de gens) mitjançant la comunicació i l'aprenentatge (reproducció social).
El sexe fa la distinció entre "mascle" i "femella", mentre el gènere, com en la gramàtica, la fa entre "masculí" i "femení". (La investigació en genètica ha posat de manifest que potser hi ha més de dos sexes, fins i tot potser cinc, tants com combinacions possibles entre els cromosomes X i Y i els seus gens associats).
El que constitueix "allò masculí" i "allò femení" és molt variable, i canvia d'una cultura a una altra, i d'un període a un altre de la història. Això vol dir que els atributs socials (masculí i femení) que (com éssers humans) apliquem a persones diferents, en resposta a les seves característiques biològiques, són culturalment arbitraris i es poden canviar al llarg d'un procés de desenvolupament o d'altre canvi social.
(Les nostres característiques biològiques vénen determinades bàsicament per la nostra herència genètica i es poden canviar, amb molta més dificultat, mitjançant la cirurgia, els medicaments o altres procediments físics).
Els Drets Humans:
Si bé és cert que els valors canvien de comunitat en comunitat, de país en país o d'època històrica en època històrica, podem acceptar que hi ha un consens general sobre el que està bé i el que està malament en alguns conceptes molt generals.
El racisme és un d'aquests conceptes molt generals, i generalment es considera quelcom negatiu, encara que és possible identificar algunes persones que defensen valors racistes. La creença essencial del racisme és que algunes persones es caracteritzen per alguns atributs físics (color de la pell, cabells, estructura òssia), i el racista creu que aquests atributs físics classifiquen a les persones dintre d'una categoria, i que algunes característiques no-físiques, socials, psicològiques i culturals s'apliquen automàticament a tots els individus de cadascuna d'aquestes categories. Algunes de les creences racistes típiques inclouen afirmacions del tipus (1) "Tots els negrates tenen sentit musical", (2) "Tots els blancs són racistes", (3) "Tots els jueus són uns fletxes amb les finances", o (4) "Certes persones són poc de fiar, sexualment promísqües, garrepes, il·lògiques, o obsessionades amb el poder", i podríem reflectir moltes més.
Aquests estereotips se citen amb freqüència per justificar tractar a algunes persones de manera diferent, desfavorable o discriminatòria, o per justificar lleis fetes per restringir la seva participació plena en la societat civil. Quan s'analitza, resulta obvi que la discriminació per raó de sexe és, en essència, el mateix que el racisme. És convertir en estereotips característiques socials, no físiques, i comportar-se d'una manera determinada amb categories de persones que comparteixen algunes característiques biològiques.
Si considerem tractats internacionals com ara la Declaració dels Drets Humans, podem trobar els amplis valors pels que treballem. Entre ells, la idea de que tothom té dret a gaudir d'uns serveis, oportunitats i assistència legal, o accés a la participació en la societat civil, sense discriminació per raó de raça, sexe, creences i pràctiques religioses, o altres categories que tendeixen a dividir a l'única raça humana.
De tota manera, sabem que en les comunitats remotes i aïllades, d'ingressos baixos i amb poca formació que són el nostre objectiu, aquests valors no es comparteixen, i tot sovint, ni tan sols es coneixen. Això afegeix una càrrega de responsabilitat a l'esquena del dinamitzador comunitari i dels que han de facilitar el desenvolupament de la capacitació; per fer que aquests valors es coneguin i s'entenguin, i per treballar, com agents del canvi, cap a la implementació d'aquests valors universals, com part del procés de mobilització.
Temes econòmics i polítics:
Tots els individus humans poden contribuir a la seva societat i comunitat, de diverses maneres, i en diverses mesures. Aquestes contribucions enforteixen la comunitat i la societat, gràcies a aquestes variacions, no malgrat elles.
Si l'hàbit d'un grup de gent és excloure sistemàticament al voltant del cinquanta per cent de la seva població de les activitats productives, llavors el resultat de les seves activitats econòmiques pateix la pèrdua del cinquanta per cent de la seva producció potencial. Degut a l'efecte multiplicador, si anem afegint aquest cinquanta per cent, la pèrdua de la producció serà molt més elevada que aquest cinquanta per cent, arribant potser a multiplicar-se per cinc. L'exclusió de la meitat de la població degut al seu sexe produeix un dany a l'economia de molt més del cinquanta per cent. Des del punt de vista econòmic, sembla lògic incloure tant a homes com a dones per igual en la producció econòmica de qualsevol societat o comunitat.
D'una manera similar, si un grup de persones té com un costum excloure sistemàticament al cinquanta per cent de la seva població de la presa de decisions polítiques (per exemple, decisions que afecten a tota la comunitat o societat), llavors tot el ventall de decisions possibles es redueix. La visió que una societat o una comunitat té del seu propi futur i de les seves pròpies possibilitats es limita. Es perd valor. Sembla lògic, des del punt de vista polític, incloure a les dones igualment en el procés de presa de decisions de qualsevol societat o comunitat.
Una altra manera de veure i entendre aquesta pèrdua és pensar què passaria si els homes fossin exclosos de manera sistemàtica de l'activitat econòmica o la presa de desicions polítiques. No hi ha cap raó científica per assumir que la contribució dels homes és d'alguna manera millor o més gran que la de les dones.
Les persones a les que s'exclou de manera sistemàtica (per exemple, les dones) de la participació plena en el sistema polític i l'economia formen un recurs valuós que no s'hauria de perdre o passar per alt en el desenvolupament d'una organització, comunitat o societat. Sense elles, la pobresa augmentarà.
Una comunitat serà políticament i econòmica més forta, més variada, més creativa, més productiva, més equitativa, si tant els homes com les dones tenen les mateixes oportunitats per participar en la seva vida econòmica i política.
Temes culturals:
En un taller comunitari portat a terme per dues dones joves del Ministeri de les Relacions entre els Sexes d'Uganda (en nom del nostre programa de potenciació de la comunitat), vaig sentir un home gran que cridava: "Esteu intentant matar la nostra cultura?" Estava convençut de que estava justificat per la tradició i la cultura que les dones consideressin a tots els homes superiors a elles, que les dones no havien de prendre part en la presa de decisions comunitàries i que el paper de les dones era servir als homes. "No", va contestar la dona que portava la reunió, "No estem intentar matar la nostra pròpia cultura", "Volem enfortir els seus millors aspectes i deixar enrere els aspectes que ja no són útils ."
Tu, com activista, necessites una resposta per a aquells que argumenten la conservació de la seva cultura, aquells que temen que si canvies uns quants costums i actituds, destruiràs la seva cultura.
Comença per entendre què és cultura. (Repassa la idea de cultura en el document, Cultura). La cultura és quelcom viu (organisme), social, no biològic. Consisteix en totes les coses (actituds, comportament, creences) que aprenem, que no són heredades genèticament. Per continuar viva, ha de créixer i adaptar-se, tal i com ho fan els organismes biològics. Créixer i adaptar-se vol dir canviar.
Tot allò que es conserva és mort. Les sardines han de morir per que se les conservi en una llauna... Les conserves dintre dels seus pots estan mortes. Els objectes d'un museu són morts. No pateixen cap canvi, i aquest és l'objectiu de conservar-los.
Com activistes, respectem i honrem les vostres i les nostres tradicions i herència cultural. Però veiem la nostra cultura com quelcom viu, no mort (que no canvia) com el llatí. Per que la nostra cultura, a la que tant respectem, sobrevisqui, ha de créixer i adaptar-se; per tant, ha de canviar al ritme dels nous temps, al ritme del món que també canvia.
El canvi és inevitable. Si hi ha d'haver un canvi, és millor tenir alguna mena d'influència sobre la direcció que agafa aquest canvi en comptes de que ens vingui determinat culturalment sense la nostra participació. Si les nostres lleis han de canviar, millor que canviïn en la direcció de la declaració universal dels drets humans que no pas en la direcció de la llei de la jungla d'asfalt.
A curt termini, equilibrar la participació de gèneres pot semblar que va contra la tradició, especialment allà on les dones han sigut objecte d'opressió en el passat. Pel contrari, a llarg termini, la participació en peu d'igualtat entre homes i dones contribuirà a enfortir la societat i les comunitats i, per tant, a l'enfortiment, el creixement i la supervivència de la nostra cultura.
Mentre que les quatre seccions tractades fins aquí expliquen la naturalesa social i cultural del gènere i la necessitat de millorar l'equilibri de gèneres per enfortir la societat i les seves comunitats, les seccions que segueixen a partir d'ara et porten a formar les teves pròpies estratègies, com dinamitzador, per ajudar i guiar a les comunitats a l'hora d'aconseguir més igualtat i justícia entre els sexes.
Promoció de la Consciència:
No podem resoldre un problema si no sabem que existeix.
Recorda que els membres d'una societat i d'una comunitat han de resoldre els seus propis problemes socials i comunitaris. Com en tot desenvolupament comunitari, tu no desenvolupes la comunitat, la comunitat es desenvolupa a sí mateixa. La teva intervenció, incloent-hi la guia, l'estimulació, la formació i l'encoratjament, poden oferir certa direcció, però els canvis els han de fer els seus membres.
Molts d'aquests membres no veuen que hi ha un problema que s'ha de resoldre, o no ho volen veure. Molts d'ells es beneficien d'un status quo no igualitari i se senten amenaçats per qualsevol canvi que pugui reduir la seva posició social, el seu prestigi, el seu poder o el seu aventatge econòmic. Els que gaudeixen d'aquests interessos creats diran que no hi ha cap problema, o argumentaran que modificar les pràctiques o creences tradicionals destruiran la cultura.
La teva resposta a la primera postura és intentar convèncer, conscienciar i sensibilitzar a tots els membres de la comunitat. La teva resposta a la segona, tractar els interessos creats, s'inclourà en la secció següent.
El procés de conscienciació d'una audiència seleccionada obté millors resultats si s'utilitzen mètodes participatius.
Recorda que aprenem un poc escoltant, una mica més si veiem com es fan les coses, i molt més si ens involucrem: si fem. Recorda que els membres de la comunitat assumiran més responsabilitat en un projecte si són ells els que prenen la decisió de portar-lo a terme, i no tenen la sensació de que els hi han imposat des de fora. Ells han de ser els "amos" del procés o del projecte. Aquests i altres principis bàsics dels principis de desenvolupament estan explicats al Manual per Activistes.
El teu mètode elemental en sessions de grup, és, doncs, fer preguntes, com Sòcrates. No facis sermons, arengues o conferències als participants. Pregunta'ls qüestions que els portin a reflexionar sobre la situació en la seva pròpia comunitat, en termes d'equilibri de sexes tal qual estar i com podria estar.
De tota manera, també aniria bé tenir reunions privades amb persones de pes a la comunitat (com ara líders religiosos, o laics, i persones que influeixin en l'opinió pública), conscienciats i simpatitzants de la causa, i animar-los a que siguin ells qui facin els sermons, les conferències o les arengues sobre el tema.
Les questions sobre l'equilibri de sexes no s'haurien de limitar a tallers especials dedicats només al gènere (això només aconseguiria marginalitzar el tema, i acabaria sent una prèdica per als conversos), sino que s'haurien d'integrar plenament en tota la formació per a la gestió i la mobilització de la comunitat per emprendre els seus propis projectes comunitaris.
Promoure l'equilibri de gèneres:
En el món real, hi ha desigualtats enormes i que no es poden defensar de cap manera, en que els homes es dediquen a certes tasques i les dones a altres, generalment desfavorables per a les dones. Un objectiu de l'equilibri de gèneres seria corregir aquestes enormes desigualtats.
(Una quota estricta del cinquanta per cent exacte en totes i cadascuna de les tasques seria massa rígida, i perseguir aquest objectiu podria causar més problemes dels que resoldria).
Després de veure que l'equilibri de gèneres és coherent amb els nostres valors més elevats en termes de drets humans, alhora que avantatjós per a la nostra cultura, inclosos els sistemes polític i econòmic, necessitem preguntar quins mètodes podem adoptar per avançar cap a la seva consecució. No és el moment d'adoptar una recepta, intentant aplicar una fórmula de correcció estàndard a tot arreu. És important analitzar cada situació i trobar una solució feta a mida per a cada situació. Catalina Trujillo, del programa de les dones en hàbitat de la UNCHS, va utilitzar un eslògan ben conegut en el context d'aquest objectiu: "Pensa globalment, actua localment". Vegeu UNCHS.
Quan es planteja qualsevol canvi, sempre es pot trobar gent a favor del canvi i gent en contra. Aquest, per exemple,és un dels temes tractats en el manual per a l'activista sobre l'increment de la participació comunitària.
Les persones que s'oposen al canvi són normalment persones que creuen que perdran quelcom que ja tenen si es produeix un canvi. Sorprenentment, de vegades, els desfavorits són els que s'oposen al canvi, perque creuen que perdran alguna cosa, fins i tot coses que per a nosaltres no tenen valor. De vegades, la gent oprimida, esclavitzada o empresonada, no volen perdre aquestes cadenes, perque veuen en elles una seguretat i una manca de necessitat de prendre responsabilitats que podrien perdre si es produís un canvi.
Les persones que veuen que es beneficiaran dels canvis, com pots imaginar, són els aliats o potencials aliats, de tu i d'altres que desitgen fer canvis.
Per tant, les teves estratègies han de demostrar que els canvis proposats beneficiaran a tothom, inclosos aquells que pensen que perdran alguna cosa. Fes que els canvis valguin la pena per a aquells que s'hi podrien oposar, i potser retiraran la seva oposició, i potser fins i tot arribaran a recolzar activament els canvis. Aquest concepte sembla molt fàcil en teoria, però no sempre és fàcil de portar a la pràctica.
Un altre paral·lelisme el trobem en les organitzacions sindicals. Organitzant un sindicat, tots els seus membres es beneficiaran d'un millor salari i unes millors condicions laborals, però nomès si tots o un nombre significatiu s'hi afilien.
Ja sabem, per que ho hem descrit abans, que l'organització, comunitat, o societat es beneficiarà de la participació tant d'homes com de dones. L'eliminació de les restriccions de participació de qualsevol catergoria de persones resultarà en un ventall més gran, més variat i més creatiu de la producció (tant política com cultural, tècnica o econòmica). Això augmentarà el poder de tot el grup (incrementarà la seva capacitat), i tots els membres resultaran beneficiats. Això serà més fàcil de comunicar a persones que estan socialment i políticament conscienciades. Per tant, el teu treball de sensibilització, tal i com hem dit abans, no s'ha de centrar només en les desigualtats, sino que també ha de mostrar els beneficis que comporta la igualtat de gènere tant per al grup en el seu conjunt com per a cadascú dels seus membres.
El principi és que una política d'inclusió serà beneficiosa tant per al conjunt (comunitat, organització i societat) com per als individus que formen part d'aquest conjunt.
Propagació de les idees:
Una estratègia comuna en molts programes de canvi o desenvolupament social consisteix en començar el canvi en una àrea o sector, i després, basant-se en l'èxit obtingut i les lliçons apreses, propagar-ho a la resta de la societat.
Per a la teva feina, mobilitzar comunitats, reduir la pobresa, facilitar el desenvolupament de les capacitats de les organitzacions, formar per a la gestió, promoure l'autosuficiència, aquesta estratègia de propagació no és recomanable. La propagació de la consciència de la desigualtat entre els sexes i la promoció de la igualtat de la igualtat de gèneres és millor fer-la des del començament de la teva feina i s'ha de dur a terme al llarg de tota ella.
El problema de concentrar-se en la qüestió dels gèneres en sectors o àrees seleccionades al principi, com ja s'ha comentat abans, és que s'acaba marginalitzant el tema. Si organitzes un taller sobre la desigualtat entre els sexes, és molt probable que només atreguis a participants que ja estan conscienciats i que estan a favor de trobar-ne solucions. Per contra, si inclous la conscienciació de la desigualtat de sexes i estratègies per generar la igualtat de gèneres com un tòpic en totes les teves sessions de formació, i les integres amb la resta de la teva feina, és més fàcil que incloguis a les persones a les que hauria d'arribar el missatge.
L'únic moment en el que seria útil fer un taller específicament centrat en les desigualtats dels sexes seria quan organitzis una FPF (Formació per a Formadors) o quan informis al teu personal sobre el terreny o als teus voluntaris; llavors és quan t'has de concentrar en desenvolupar estratègies més que en propagar la sensibilització en sí mateixa. En aquest cas, no estàs posant en marxa una estratègia per a la igualtat de gèneres com a tal, sino preparant al teu personal i aliats per planificar una estratègia favorable a la igualtat de gèneres.
Mentrestant, en totes les teves activitats, mobilització de comunitats, formació de grups, formació per a la gestió, desenvolupament de la capacitació, reducció de la pobresa, necessites integrar la consecienciació de les desigualtats entre sexes i formentar-ne la igualtat. La propagació de les idees s'ha d'incloure des de bon començament.
Conclusió:
Conscienciar sobre la desigualtat de gèneres i promoure'n la igualtat és una part essencial de la moblització, de la formació per a la gestió, del desevolupament de la capacitació i de la reducció de la pobresa.
És necessari que desenvolupis estratègies específiques, identifiquis els que s'oposarien al canvi, els mostris els beneficis que aquest comportarà per a ells mateixos, i que integris tot això en la teva feina des d'un bon començament.
No hi ha una recepta concreta ni un llistat d'activitats que seguir.
Has d'analitzar la situació, utilitzar els principis apuntats en aquest document, i adaptar una estratègia que sigui efectiva per a cada cas en concret.
––»«––
Un taller:
 |