Traduccions:

Altres pàgines:

Mòduls

Mapa de la web

Paraules clau

Contacte

Documents útils

Enllaços útils

CONSELLS PER A LA FORMACIÓ PER A LA GESTIÓ

per Phil Bartle, PhD

traduït per Esperanza Escalona

Dedicat a Gert Lüdeking

Folletó per al taller de formació

Una col·lecció curta de consells per a millorar la gestió

1. Nosaltres (el grup de la comunitat) necessitem visió. La comunitat ha de decidir, tota ella, què vol fer. Hi ha molts objectius possibles, però la comunitat s'ha d'unificar i triar el que vol fer. Els formadors poden citar Alícia al país de les meravelles per il·lustrar-ho: "Si no sabem cap on anem, qualsevol camí farà el fet", (Lewis Carroll). Sense una visió de cap a on vol anar la comunitat, tant se val que es quedés on és ara o com és ara (amb la seva apatia, pobresa, malatia i incomoditats).


2. Un cop s'ha triat un objectiu i una direcció, és neccesari prendre algunes decisions planificadores de com assolir o apropar-se a aquest objectiu. Això es pot il·lustrar al llarg de la formació amb una frase fàcil de recordar: "Si fracasem a l'hora de planificar, planifiquem per fracassar". (Vegeu també "Slogans"). Si l'èxit o el triomf es pot definir com assolir l'objectiu, llavors és necessari planificar per aconseguir aquest objectiu. (Per suposat, l'objectiu, o com s'interpreta, pot canviar durant el procés per assolir-lo, i de ben segur després d'aconseguir-ho).


3. El formador pot recordar al grup que planificar implica tota la sèrie de processos del pensament que portaran al grup des d'on ara o des de la condició en què es troba ara, cap a on o cap a la condició que es preveu quan s'hagi assolit l'objectiu. Aquest procés ha de ser lògic i consistent i portar des de la realitat actual al resultat futur desitjat. El formador pot apuntar que: "Planifiquem cap a enrera en el temps (comencem pel final i finalitzem amb el començament)." Comença a planificar identificant on volem anar, després pregunta quins són els passos que necessitem per arribar-hi. Partint de la situació actual, cada pas ha de lligar de manera lògica amb el següent fins que aconseguim l'objectiu desitjat.


4. A l'hora de seleccionar estratègies, s'encoratja al grup a fer l'ús més eficient i efectiu del que ja té per assolir el que volen. No s'ha de rebutjar l'eficiència, encara que aquesta es pot interpretar de moltes maneres. L'eficiència es pot definir com l'habilitat de "Obtenir més resultats amb menys recursos (maximitzar la nostra eficiència)." Una frase fàcil de recordar que pot il·lustrar aquesta idea és, "No treballis molt; obté resultats." Aquí, el valor tan admirat del "treball dur" (els mitjans o recursos) es mostren menys importants que els resultats d'aquest treball (el resultat final). Aquesta afirmació no és fa amb la idea d'animar a la gent a ser dropa, sino amb la de que utilitzin els recursos (incloent-hi el treball d'un mateix) de forma intel·ligent, i per tant (en aquest context) de manera eficient.


5. Un procés de presa de decisions participatori i inclusiu pot descobrir recursos que fins a aquest moment estaven amagats i que s'haurien perdut en un estil dictatorial de presa de decisions. El formador ensenya a "implicar a tothom en les decisions". Un humà (imperfecte), fins i tot si és un cap, té menys informació, experiència, seny, que tot el grup implicat, incloent-hi als que sempre callen o als humils. En termes de democratització, tots els mebres de la comunitat tenen dret a participar; en termes de maximitzar la fortalesa d'una comunitat, identificar els seus recursos, i trobar estratègies creatives i les que prèviament s'havien passat per alt, implicar a tothom és una bona idea des del punt de vista de la gestió.


6. El formador ha de recordar a la comunitat que el seu objectiu és ser independent, autosuficient. La dependència i confiança en l'ajuda, els recursos i fins i tot la direcció d'algú de fora, simplement no és sostenible (la gent de fora acaba marxant, en un moment o altre), a més de ser una feblesa i una vulnerabilitat. Promou la autoconfiança; és una obligació o un deure tant com un dret. Aquí es pot utilitzar una altra frase fàcil de recordar: "Si li dónes la culpa als altres, renuncies al teu poder per fer canvis," (Ray Anthony). El formador mai s'ha de deixar entabanar pel pretext de dependent, "Som massa pobres i necessitem ajuda externa". Qualsevol (qualsevol) grup o comunitat, no importa com sigui de pobre, si està composat d'humans vius, té recursos als que pot recórrer, la majoria dels quals estan ocults. La pobresa real rau en la manca de coneixement del que són, no en la seva absència.


7. No existeix el ranxo gratis (no es dóna res per res).El treball voluntari i les donacions públiques s'han de pagar, encara que no amb diners. Aquest pagament és en forma de reconeixement públic, incentius, lloances i agraïments. Formadors de gestió en grans empreses han dit que fins i tot el treball remunerat no participa plenament o no produeix tot el que podria només en base a salaris o sous; el reconeixement, l'elogi i l'encoratjament són molt efectius a l'hora de treure millor rendiment tant dels voluntaris com del treball remunerat. Reconeix les contribucions, elogia sincerament, emfatitza les coses positives, ignora les negatives, no critiquis.


8. No ens poden quedar plantats. Si no avancem, recularem. La societat humana és dinàmica, sempre està canviant. És impossible resoldre un problema, "d'una vegada i per sempre" (això és una fal·làcia). El que avui podria ser la solució d'un problema, si es perllonga, demà podria esdevenir el problema.

Per suposat hi ha moltes més lliçons i principis en la formació per a la gestió. Aquest document no les pot descriure totes. Et convidem a identificar-ne més.

A mesura que ho facis, afegeix-les al teu bagatge de trucs per a la mobilització, i també comparteix-les amb nosaltres i amb els teus col·legues.

Acció comunitària; Cavant una rasa

© Drets d'autor 1967, 1987, 2007 Phil Bartle
Pàgina web dissenyada per Lourdes Sada

––»«––

Última actualització: 09.02.2011