Traduccions:

Altres pàgines:

Mòduls

Mapa de la web

Paraules clau

Contacte

Documents útils

Enllaços útils

MENJAR AMB AMICS

El paper del menjar en la potenciació de les comunitats

de Phil Bartle, PhD

Traducció de Marta Moreno

Manual de formació

"Qui menja amb qui" és un factor que afecta la mobilització

Introducció:

Un aspecte de la potenciació de les comunitats, sovint passat per alt en els llibres de text i l'ensenyança del desenvolupament comunitari, són els àpats en grup. Com les celebracions de fi de projecte i moltes altres activitats importants, una cosa que pot representar temps lliure o d'oci per la gent, és una part essencial de la feina (de les funcions) de l'activista.

Un sociòleg et podrà explicar que en el menjar hi ha molt més que beneficis físics nutricionals i de salut. Amb qui mengem, quan mengem, què mengem i sota quines condicions ho fem... té un gran significat social. (si només ens importés la llògica i la nutrició, tots menjaríem cucs).

Per tant, aquests aspectes són molt importants per l'activista; primer per conèixer millor la comunitat i com comportar-se amb ella, i segon per incloure aquests coneixements en estratègies per potenciar les comunitats mitjançant la mobilització.

Comensals:

La paraula "comensal" deriva del llatí (i l'àrab) i significa compartir la taula. En sociologia, el concepte "comensals" es defineix més simplement com "les persones que mengen juntes".

Comença amb tu mateix: pensa amb la gent que menges i amb la que no. En general, la gent amb qui menges inclou la teva família i amics.

Amb els que no menges, per la raó que sigui, et són més distants socialment: de classe o estatus social més alt o baix, estrangers, enemics i rivals, i a vegades persones que pertanyen a llengües, ètnies, religions, edats o categories ocupacionals diferents.

Tot això, per suposat, varia d'una comunitat a altra, d'una època a altra i d'una societat a una altra. També varia segons el context social; amb algunes persones menjaries a la cafeteria de la feina però no a casa teva o la seva.

De manera general (evidentment amb moltes excepcions) la gent tendeix a menjar amb altra gent quan hi ha un sentiment de solidaritat o confiança. A vegades aquesta confiança és més aparent que real; algunes persones mengen amb altres per demostrar ostentosament una confiança que no senten. Com tots els factors culturals, menjar amb altres és simbòlic, comunica molts valors i pot tenir molts significats.

La influència és bilateral:

L'associació de (a) un estatus social o relació i (b) qui menja amb qui, és pública i observable. Aquest fet no implica que hi hagi una relació causal entre elles necessàriament, però suggereix que existeix una relació.

En quina direcció va aquesta casualitat? Els activistes comunitaris experimentats saben que la influència ve donada per les dues bandes. La manera en què la gent jutja els demés pot estar influenciada per qui escolleix conscientment amb qui menjar. A la inversa, l'elecció de qui menja amb qui pot veure's afectada per com la gent jutja els demés.

Aquest fet té dues implicacions per l'activista: (1) La necessitat professional de conèixer els trets socials i culturals d'una comunitat, una tasca important per l'activista, és més simple si sabem qui menja amb qui. (2) Provocar situacions en què la gent menja amb persones amb qui normalment ho faria, és una manera d'introduir noves relacions socials i d'activar la potencialització de la comunitat incrementant la seva unitat.

La unitat és molt important per l'activista. Veure Organització de la unitat. Si ajuntar la gent per compartir un àpat millora aquesta unitat, serà un nou utensili per la caixa d'eines de l'activista.

Tres situacions possibles per organitzar àpats en la mobilització comunitària:

Poden haver-hi moltes oportunitats per permetre a la comunitat o els membres d'un comitè menjar juntament en una ocasió pública. Quant més gran sigui el coneixement que l'activista té de la comunitat, més oportunitats trobarà.

Donar menjar als membres de la comunitat que entren al "cercle" comunal per oferir la seva ajuda per netejar l'àrea de la comunitat o que contribueixen a la construcció del projecte és una bona manera per promoure l'entusiasme per la feina, la unitat i la solidaritat.

En les àrees rurals, els pagesos que no tinguin diners per oferir poden estar disposats a donar part de les seves collites pels àpats. Així mateix, alguns membres de la comunitat que no puguin realitzar tasques pesades relacionades amb la construcció, poden estar disposats a oferir el seu temps i esforç per cuinar i servir els aliments oferts.

És fàcil confondre la tasca del comitè executiu o d'implementació. Ells contribueixen al projecte comunitari amb el seu temps, imaginació i coneixements. També han de tenir en compte que han de ser transparents quan manegin amb els diners de la comunitat per tal de mantenir la confiança i l'entusiasme de la gent. Si els membres de la comunitat preparen alguna cosa de menjar per les seves reunions, encara que sigui simbòlicament, serà perquè no pensen que l'executiu tingui una agenda oculta per augmentar els seus ingressos desviant recursos comunitaris.

Durant les celebracions públiques de reconeixement de fi de projecte, l'activista dirà a la comunitat que convidi personalitats conegudes i importants per assistir-hi. Així s'atrauran periodistes que podran publicar l'esdeveniment. Si la comunitat pot oferir un aperitiu a les personalitats importants i, encara millor, a tots les assistents, s'incrementarà la confiança i solidaritat cap aquesta.

Escollir el menjar:

L'activista no escull què s'hauria de servir. La tasca de l'activista és la d'estimular el comitè, si no la comunitat, a decidir quin menjar servir, quan, on, quina quantitat i qualsevol altre detall. Se es forma un comitè per escollir el menjar, les seves eleccions podran ser una bona font d'informació per l'activista.

L'elecció d'aliments tabú o controvertits pot ser un indicador d'influència de faccions entre l'executiu. Per exemple, no es pot servir porc als musulmans, ni vedella als hindús, ni carn als vegetarians. Si el comitè escull aquest tipus de menjar, l'activista sabrà que el comitè es decanta cap a altres faccions.

L'activista hauria d'intentar, discretamen al principi, de convèncer al comitè de ser més sensible a les diferents regulacions en matèria d'aliments entre la comunitat. Si no es pot solucionar amb delicadesa, l'activista pot considerar necessari presentar el tema en una reunió pública de la comunitat, remarcant que el projecte és per tots els membres de la comunitat i no només per certes faccions. Per tant, el menjar servit haurà de ser adequat per a tothom, o fer alguna cosa especial per satisfer les normes alimentícies d'alguns grups.

En molts projectes comunitaris, especialment quan se serveixen aperitius als visitants importants, s'acostuma a servir refrescos coneguts arreu del món. Aquest autor no vol incrementar la "coca-colonització" de certes marques mundials utilitzant-les, així que prefereix aigua, begudes locals, tè o cafè.

En resum:

La cultura dels aliments i àpats en grup, "qui comparteix la taula", és important per l'activista. Conèixer els comportaments alimenticis és una manera de saber si l'activista coneix bé la comunitat i ho podrà utilitzar com a indicador de com està d'unida o dividida.

Suggerir i animar la comunitat i el seu comitè executiu de projecte perquè busquin ocasions per ajuntar la gent per menjar aportarà una major unitat, solidaritat i confiança; factors importants per enfortir la comunitat.

Com en altres coses que un bon activista faria, s'haurà d'inclinar per un enfocament participatiu, orientant i estimulant la comunitat i el seu executiu a prendre decisions en comptes de dictar-les o prendre-les per ells.

Referències:

Menjar i Cultura: http://lilt.ilstu.edu/rtdirks/SOCIAL.html

Margaret Visser: http://www.umanitoba.ca

Contribució Comunitària: Àpats pel treball voluntari

© Drets d'autor 1967, 1987, 2007 Phil Bartle
Disseny del web de Lourdes Sada

––»«––

Darrera actualització: 17.01.2011