ESCOLLIR EL MOMENT OPORTÚ EN EL DESENVOLUPAMENT COMUNITARI
i el procés de seguretat alimentària
per David Stott
editat per Jac Slik
traduït per Álvaro Martín
Fulletó de referència
Introducció
d'innovacions socials i econòmiques
A.
Introducció:
A
continuació presento les meves reflexions sobre com introduir innovacions socials
i econòmiques en una comunitat. Em baso en la meva experiència personal en el desenvolupament
comunitari durant trenta anys, però sobretot vull reflectir la meva experiència
dels últims dos o tres anys. Aquest material no pretén ser un manual d'instruccions,
sinó més aviat una reflexió personal sobre què pot funcionar en altres contextos
i què no.
B.
Treballar amb la comunitat:
Escollir
el moment oportú per introduir innovacions en una comunitat és probablement més
un art que una ciència. La meva experiència m'ha ensenyat que moltes vegades els
canvis no funcionen perquè no es fan en bon moment.
El
mobilitzador comunitari (i l'organisme que finança el projecte) pot identificar
un problema important i voler introduir canvis a la comunitat. No obstant, si la
comunitat amb la qual treballa no vol participar dels canvis, probablement tot plegat
resulti un fracàs o, en el millor dels casos, només un èxit parcial.
L'error
més comú que he observat és que organismes o persones decideixin que cal fer quelcom
i, com que ells "saben millor" el que és necessari (en el fons els paguen per això,
no?), ho portin a terme. És comprensible des del punt de vista de la seves responsabilitats,
ja que, si no les compleixen, corren el risc de perdre el finançament. Però aquest
tipus d'actitud exclou la participació de la comunitat i, com a resultat, fa fracassar
la iniciativa del mobilitzador comunitari.
C.
Preguntar-se per tal de conèixer la comunitat:
Com
es poden satisfer les necessitats de la comunitat i solucionar les seves preocupacions?
Un treballador comunitari sensat en primer lloc es farà una sèrie de preguntes,
com ara:
- Ha
arribat el moment d'introduir aquesta idea o simplement el mobilitzador comunitari
creu que ha de ser acceptada?
- Aquest
assumpte s'està tractant públicament a la premsa o entre la gent de la comunitat?
- Es
tracta només d'un nou problema local entre molts d'altres? En aquest cas, quina
és la millor manera de presentar-lo?
- La
gent se sent incapaç d'actuar davant aquest problema o està preparada per fer-hi
alguna cosa, ja sigui de forma pública o privada?
- Quina
gent mostra interès per fer-hi alguna cosa, i quina gent nega o ignora el problema,
se'n queixa o no sembla preparada per actuar?
- Qui
és considerat per la comunitat un "mobilitzador i agitador" i qui determina l'opinió
pública? Com se'ls pot incloure en el procés?
- Cal
conscienciar i sensibilitzar la gent públicament abans que estigui preparada per
actuar?
D.
Involucrar-se en la comunitat:
No
puc deixar de recalcar la importància que el mobilitzador comunitari conegui bé
la comunitat amb la qual treballa, la valori i la respecti.
Si
encara no coneixes la comunitat amb la qual treballaràs, apropa't a la seva gent.
Uneix-te a grups locals, assisteix a reunions i trobades de la gent amb qui treballaràs
o l'opinió de la qual és important per al desenvolupament del projecte.
Si
pertanys a la comunitat però només en coneixes una part, intenta relacionar-te
i treballar amb gent de les altres parts.
Si
no parles el seu idioma, sigui quin sigui (hi ha tantes formes de parlar com comunitats),
aprèn-lo i fes-lo servir per parlar i per escriure.
Sí,
tot això exigeix temps i esforç, però si no ho fas, no aconseguiràs el respecte
ni la cooperació de la gent.
E.
Posar en relleu l'assumpte per tractar:
La
teva feina consisteix a introduir o revisar l'assumpte de tal manera que la gent
el pugui entendre i relacionar-s'hi.
Per
exemple, en les iniciatives en què jo he estat involucrat, el comitè de treball
va posar en relleu dos temes, la vivenda i l'alimentació, i amb això va augmentar-hi
la fe i l'interès de la comunitat. Això es va aconseguir gràcies a l'organització
el 1997 d'una fira sobre vivenda assequible en un centre comercial, i d'un festival
sobre aliments autòctons que es va celebrar la tardor de 2006 amb exposicions, informació
i un mercat agrícola experimental.
F.
Dóna suport als membres de la comunitat mentre treballen en el tema:
Has
de donar suport a la comunitat en relació al tema en què estigui treballant, sigui
quina sigui la seva forma d'afrontar-lo, sempre que sigui legal i tingui unes possibilitats
d'èxit raonables.
La
teva tasca no és fer d'expert o d'autoritat, sinó oferir els suggeriments, idees
i suport necessaris d'una forma que tant puguin ser acceptats com rebutjats.
No
caiguis presa de les teves pròpies expectatives i objectius.
G.
Fes enquestes i crea grups de discussió per seleccionar els temes i potencia els
membres de la comunitat
Un
dels mètodes més habituals de recollida d'informació és fer una enquesta per
valorar l'interès públic en el tema. Un altre mètode és la formació de grups
de discussió. Tots dos poden ser útils, però seran molt més efectius si es fan
de manera que potenciïn la gent en comptes d'usar-la simplement com a font d'informació.
Això significa, no només invitar els membres de la comunitat a expressar la seva
opinió, sinó també preguntar-los si estan interessats a prendre part d'algun dels
suggeriments que han formulat i invitar-los a fer-ho com a contribuïdors i com a
beneficiaris.
1.
Enquestes:
En
una enquesta que vam fer en el marc del nostre banc d'aliments el 2006, per exemple,
no només vam demanar l'opinió de la gent sobre les seves preocupacions i necessitats
quant a qüestions d'alimentació. També els vam demanar que contribuïssin amb
els seus propis suggeriments sobre bones receptes i fonts d'alimentació.
Una
enquesta només ha de demanar informació pertinent, ha de ser concisa i ha d'utilitzar
un llenguatge adequat al públic al qual està destinada. Les opinions recollides
han de servir d'indici sobre els potencials participants i les millors dates per
posar en marxa una iniciativa.
És
més difícil, però, valorar mitjançant una enquesta la predisposició de la comunitat
a actuar en relació a un tema. Hi ha moltes raons per les quals la gent diu que
està a favor de quelcom però després no hi actua en conseqüència; per exemple,
perquè volen dir el "correcte", però no tenen temps ni interès per actuar o no
se senten capaços de fer-hi res.
2.
Grups de discussió:
Una
altra manera de determinar els problemes de la comunitat són els grups de discussió.
De
vegades, en els grups de discussió s'estimula la gent a participar, però no se
li demana implicació en el problema real que cal resoldre. Crec que això suposa
una pèrdua de bons recursos i debilita el potencial de la comunitat. A aquesta gent
se l'hauria d'estimular a participar en el procés real, inclosa la presa de decisions.
Per
exemple, la nostra iniciativa de sostenibilitat alimentària per a les Western Communities
(grup de comunitats suburbanes dels voltants de Victoria, Canadà) convidarà diferents
representats de la cadena alimentària (pagesos, jardiners, venedors, consumidors
i oficials municipals) a trobar-se i valorar què pot fer cada sector per augmentar
la producció alimentària local, les ventes i el consum. A cada participant se li
preguntarà què ha de fer el seu sector per aconseguir-ho i quin tipus d'ajuda necessita
d'altres sectors. Després, aquests grups es reuniran per elaborar un pla de treball
conjunt, establir objectius realistes i treballar per aconseguir-los.
Si
aconsegueixes una bona resposta pel que fa al nombre de participants, sabràs que
hauràs identificat un problema real.
Un
mobilitzador comunitari hàbil es preguntarà qui són els participants, quins segments
de la població representen i quina és la millor manera d'incloure'ls en el procés.
Si es tracta d'una iniciativa que abasta tota la comunitat, el mobilitzador s'esforçarà
per posar d'acord els diferents segments de la població. Si els diferents grups
o persones no poden o no volen treballar junts, el mobilitzador pot canalitzar la
informació entre ells.
En
una iniciativa d'abast general, però, és recomanable incloure tants sectors de
la població com sigui possible. Segons la meva experiència, hi ha individus que
parlen i individus que fan, gent d'idees i gent d'acció. Si pots, fes-los participar
a tots, de manera que es complementin.
Una
advertència: no intentis posar d'acord la comunitat sobre un tema des d'un bon començament.
Si tractes un tema controvertit o si hi ha moltes idees, interessos i opinions, potser
no aconseguiràs arribar a un acord i pensar en possibles solucions. Conseqüentment,
cada vegada assistiran menys participants a les reunions. Per evitar-ho, comença
amb un grup de discussió petit i augmenta progressivament el nombre de participants
a mesura que es vagin identificant problemes i s'elabori un pla d'acció.
H.
Responsabilitat davant els organismes de finançament:
Com
a mobilitzador comunitari, com pots mantenir un equilibri entre les necessitats de
la comunitat i les exigències establertes pels organismes de finançament?
Me
adonat que no és necessari fixar objectius (per exemple, aconseguir que un nombre
determinat de persones participi en una activitat o que una iniciativa rebi un determinat
suport abans d'una data límit). Només es poden fixar objectius si la comunitat
hi participa; si decideix no fer-ho, ens hem d'oblidar dels objectius.
En
un projecte recent, per exemple, vaig aconseguir finançament per a sis iniciatives
que, segons les nostres enquestes, eren interessants per a la gent. Al final vam
aconseguir completar-ne tres de les sis; l'organisme de finançament va mostrar-se
molt satisfet amb els resultats i més endavant va finançar les noves iniciatives
que vam portar a la regió.
I.
Agraïments:
Espero
que aquest treball us sigui d'utilitat i rebré amb molt de gust qualsevol comentari
o suggeriment. Estic molt agraït a la gent que m'ha ajudat a elaborar-lo o a posar
en pràctica el que s'hi explica. M'agradaria donar les gràcies concretament al
Dr. Phil Bartle, a John Mitchell i a Bernice Levitz Packford. Però sobretot vull
expressar la meva profunda gratitud a la gent meravellosa amb qui he tingut el plaer
de treballar a les Western Communities durant els darrers dos anys.
Nota
de Phil:
El
lector atent potser s'haurà adonat que mentre David diu que no cal posar d'acord
tota la comunitat, la resta del material d'aquest web insisteix en la importància
de la unificació com
a element del cicle de mobilització. La diferència es troba en el context. Cada
comunitat és diferent i el mobilitzador ha d'adaptar el cicle a les necessitats
de cadascuna. El material central del web fou inicialment escrit per a comunitats
subdesenvolupades d'Àfrica. El treball de David està pensat per a un grup de comunitats
suburbanes dels voltants de la ciutat de Victoria, a l'oest del Canadà, que són
relativament més complexes i tenen uns ingressos per càpita majors. En la formació
en gestió diem: no cal ser dolent per millorar. David ho parafraseja i diu: no cal
ser pobre i dèbil per fer-se més fort i autosuficient.
––»«––
© Drets d'autor 1967, 1987, 2007 Phil Bartle
Disseny del web de Lourdes Sada
––»«––Darrera actualització: 17.01.2011
|