Pàgina d'inici
 Recursos




Traduccions:

Català
English
Español
Filipino/Tagalog
Français
Ελληνικά / Elliniká
हिन्दी / Hindī
Italiano
Português
Română
Türkçe

                                        

Altres pàgines:

Mòduls

Mapa de la web

Paraules clau

Contacte

Documents útils

Enllaços útils

Continguts:

Continguts:

Continguts:

Continguts:

Continguts:

Continguts:

Continguts:

Continguts:

PROPOSTES PER A L'OBTENCIÓ DE FONS

pel Dr. Phil Bartle

traduït per Esperanza Escalona


Document de referència

Com obtenir diners d'organitzacions donants

1. Introducció:

Una proposta és una petició d'ajuda financera per a implementar un projecte. Per a un projecte comunitari, la proposta es pot utilitzar per obtenir l'autorització dels membres de la comunitat (essent la comunitat en sí mateixa el donant més important). Pots utilitzar aquestes orientacions per obtenir fons per al projecte de qualsevol donant. Recomanem que busquis diferents fonts de finançament. Si només tens una font de finançament, pots esdevenir depenent d'aquesta única font.

Una proposta no és només una "llista de la compra" de coses que vols. Una proposta ha de justificar cada element de la llista de coses que vols, de tal manera que una agència donant pugui decidir si vol subministrar només algunes o totes aquestes coses. Has de saber (i ser capaç de comunicar) què vols fer exactament amb aquestes coses, i per aquesta raó has de dissenyar un projecte per tirar endavant el que vols aconseguir.

És important formular i dissenyar meticulosament el teu projecte. És igualment important redactar una proposta que atregui els fons necessaris. Redactar propostes és una habilitat que requereix certs coneixements i pràctica.

La teva proposta de projecte ha de ser un document "de vendes" honest. El seu objectiu és informar i convèncer. No és el lloc adequat per sermonejar, ostentar o enganyar. Si estàs convençut que és una bona idea que s'ha de recolzar, ho has de reflectir a la teva proposta de projecte perque les persones que s'encarreguen de prendre les decisions puguin sospesar els seus mèrits davant d'altres compromisos de donacions. Ha d'indicar clarament com i quan s'acabarà el projecte, o quan esdevindrà auto suficient. Les propostes s'han de presentar de manera neta i endreçada, preferiblement a màquina, i sense informacions supèrflues o innecessàries.

Com ha de ser d'elaborada la teva proposta dependrà de la quantitat de recursos que demanis i del tamany del projecte total. Modifica aquestes orientacions per ajustar-les al projecte i al futur donant.

La proposta de projecte ha de reflectir la situació del treball que ja has fet i s'ha d'exposar de manera lògica. No hi ha prou escrivint una carta fent la teva petició. Has de demostrar la necessitat de dur a terme el projecte i provar que es mereix els fons. Recorda que hi haurà moltes altres organitzacions i individus que competiran pels mateixos fons.

Utilitza un llenguatge clar, concís i planer que reflecteixi exactament el que vols dir. Si és necessari, utilitza diagrames o gràfics per il·lustrar els punts claus. Utilitza apèndix per evitar que el cos de la proposta tingui massa detalls o que la narració no sigui clara. Ajusta la teva presentació a l'agència a la què la dirigeixis. Expressa el desig de ser entrevistat personalment per l'agència donant un cop hagin rebut i llegit la teva sol·licitud.

I, sobretot . . .
No et desanimis si no accepten la teva proposta. Esbrina el perquè i prova-ho amb una altra agència.

2. Planifica el teu projecte (visió pràctica):

Potser tu i els teus associats teniu moltes idees que voldríeu portar a la pràctica: vegeu la necessitat de reduir l'analfabetisme i la pobresa, de subministrar aigua potable, de millorar la sanitat, de proveir formació per a les persones discapacitades, i moltes altres coses. Però heu de triar un projecte que sigui molt específic i limitar el vostre objectiu a una sola solució desitjada per al problema de màxima prioritat.

Implica a tota la comunitat. Per triar el projecte, organitza una reunió sense deixar fora a la gent que, en el passat, ha sigut marginalitzada: les dones, els discapacitats, les persones molt pobres, els que tradicionalment no han tingut veu en la presa de decisions de la comunitat. Assegura't que les persones que s'espera que es beneficiïn del teu projecte se'l sentin seu, que es fa per al seu benefici, i que hi poden contribuir perquè és seu.

No hi ha prou, però, amb triar un objectiu. És necessària una bona planificació, identificar els recursos disponibles o potencials, generar vàries estratègies i triar la que sigui més viable, decidir com se supervisarà (vigilarà) el projecte per assegurar-se de que segueix pel bon camí (és a dir, que segueix els teus desitjos originals), assegurar-se que la comptabilitat és transparent i acurada, i decidir què es farà i quan (una agenda). Una mica de recerca sobre la localització, les característiques de la població, la situació i els serveis ja existents és necessària per a descriure objectivament el punt de partida del projecte. Implicar a la comunitat i els beneficiaris en aquesta recerca és la millor manera d'assegurar-se de que ès autèntica.

Amb la comunitat o el grup de destí, utilitza els principis i procediments de la pluja d'idees per a perfilar un plan o un disseny de projecte. Sense permetre les crítiques, demana als membres del grup que facin la seva contribució en cada etapa del procés de pluja d'idees del grup: quin és el problema prioritari, (fes un llistat de totes les propostes, fins i tot les més esbojarrades i després classifica-les segons la seva prioritat), després, facilita que el grup entengui que la meta és la solució a aquest problema que s'ha identificat. Ajuda'ls a generar objectius (finits, verificables, específics) a partir d'aquesta meta general. Identifica recursos i impediments, després genera vàries solucions alternatives, triant la més viable. Hi ha altres documents disponibles per a explicar el procés de pluja d'idees de manera més detallada, aquest és només un breu esquema.

Amb la teva feina feta a priori com a bagatge, voldràs començar a fer un esbós de la teva proposta. Recomanem que obtinguis recursos (fons) de diferents fonts. No deixis que la teva organització o grup esdevingui depenent d'un sol donant.

Abans de començar a redactar la teva proposta, tingues presents els punts següents:
  • És necessari esbrinar d'antuvi quines són les fonts de recursos disponibles, a través dels governs, de les agències de les Nacions Unides, algunes ONG internacionals o fundacions privades.
  • La majoria de donants tenen en compte el grau d'iniciativa local en la proposta de projecte, l'ús dels recursos disponibles dintre del propi país i els plans perque el projecte sigui auto suficient una vegada s'hagin esgotat els fons inicials.
  • El teu projecte ha de ser pràctic, no massa costós, i tenir el potencial de poder-se repetir en altres situacions.
  • Cada vegada més, les agències donants busquen enfocaments integrats per als projectes de desenvolupament. Això vol dir que serà important tenir en compte fins a quin punt el teu projecte recolza i complementa activitats pre-existents, i està dissenyat per vèncer els problemes identificats.
  • Gairebé totes les agències de l'ONU i governamentals, fundacions i agències de voluntariat privades tenen el seu propi format per a les propostes, que voldran que segueixis. Si no estàs en contacte amb un representant local o regional, escriu una carta demanant informació sobre el procediment a seguir, el format per a les sol·licituds i els requeriments per a l'obtenció de fons. Si bé és cert que el format varia d'una agència o fundació a una altra, totes elles demanen la mateixa informació.
  • Esbrina el cicle pressupostari de l'agència: si és anual, trimestral o continu. Comprova si hi ha una data límit per presentar la sol·licitud.

3. Estructura del projecte (perfil per a la teva proposta):

Aquestes orientacions (per a l'estructura) no tenen la intenció de dir-te què has d'escriure, sinó com escriure la teva proposta. Si ets el responsable de la redacció de la proposta, això vol dir que ets "l'expert" (en el millor sentit de la paraula). Si ets el responsable, llavors saps què vols assolir i la millor manera d'assolir-ho. En qualsevol cas, que no t'agafi el pànic davant la idea de fer-ho i no et desanimis pel llenguatge tècnic que, desgraciadament, s'utilitza amb freqüència.

No intentis redactar la proposta tot sol. Demana ajuda als teus amics i col·legues, al programador, al director, als treballadors i a qualsevol altra persona que et pugui ajudar ja sigui en el fons com en la forma. Pensa en preparar una proposta com una forma escrita de "diàleg" en el què cada esborrany successiu és una continuació del procés.

Els apartats de la teva proposta no han de ser redactats necessàriament en el mateix ordre que s'exposa aquí, però el que redactes a cada apartat ha d'estar relacionat de manera específica amb el què està escrit en els altres apartats. Assegura't de posar el contingut adequat en l'apartat adequat. Assegura't de que cada tema està relacionat amb els altres i amb la totalitat de la proposta.

4. Pàgina del títol (Portada):

És una sola pàgina, la portada de la proposta. Ha d'incloure:
  • Data.
  • Títol del projecte.
  • Localitzacions del projecte.
  • Nom de l'organització, y
  • Qualsevol altre informació breu necessària.

Després de la portada s'ha d'incloure el resum, però el sol·licitants de la subvenció no han de pensar ara en això, sinó que han de continuar llegint sobre les altres seccions de la proposta primer.

5. Situació (causes del problema):

S'espera que aquesta secció respongui a la pregunta de perquè és necessari el teu projecte. Aquí faràs una descripció de la situació i et centraràs en els factors que van originar la formulació de la teva proposta de projecte. Explica com es va identificar la necessitat d'aquest projecte i qui està implicat en el seu desenvolupament. Explica l'origen o context del teu projecte.

És molt aconsellable implicar a tota la comunitat en la identificació dels problemes prioritaris, és el que s'anomena "recerca participativa".

El primer que has de fer en aquest apartat és identificar el problema. Això vol dir que l'has de definir i ubicar. Aquesta part defineix el grup de destí (beneficiaris), el sector, la magnitud i altres col·laboradors que estan treballant per solucionar el problema. També indica el punt fins al que el problema s'ha resolt per altres participants, i què és el que el teu grup ha aconseguit fins ara.

Mentre examines el problema o problemes que s'han de solucionar, sorgiran vàries preguntes. Quina és la condició del grup de destí que justifica que el donant doni diners i potser cedeixi personal? Incloure la història de la comunitat, del teu grup o del projecte no és imprescindible, però un breu resum pot ser útil. Més important encara és la pregunta de quines condicions, o quins canvis en les condicions es preveu que puguin animar a un donant a decidir-se pel teu projecte?

És aconsellable incloure:
  • Àrea del projecte (consideracions i problemes, no descripcions).
  • Raons per a fer aquesta proposta.
  • Circumstàncies que han portat a aquest projecte, i
  • Plans o estratègies més amples de les que forma part.

Si el teu projecte no és nou, en aquest apartat també has d'indicar qualsevol canvi en el projecte des de que va començar.

Recorda que aquest apartat descriu els factors originants del problema que el teu projecte intentar solventar. Tot en aquesta secció ha de ser la justificació del projecte i de la sol·licitud de fons. Històries i anàlisis llargs només seran perjudicials en aquest punt.

6. Metes i objectius (solució = resultat):

La meta del teu projecte ha de ser resoldre el rpoblema o problemes descrits en l'apartat de situació. Les metes i els objectius s'han de relacionar amb l'apartat anterior, descrivint quina és la solució als problemes anomenats en l'apartat anterior. Necessites un conjunt de metes (generals), i uns conjunts d'objectius (específics).

Comença amb "metes" que siguin desitjos generals, a llarg termini, amplis. A partir d'aquestes metes, genera objectius específics, que siguin verificables, mesurables, finits i que tinguin unes dates d'assoliment específiques. Per exemple: "Reduir l'analfabetisme" és una meta, mentre que "Ensenyar les bases de l'alfabetització a 20 clients abans del 2 de març", és un objectiu.

Has de ser tan específic com sigui possible a l'hora d'establir els objectius del teu projecte. S'han de redactar en funció dels resultats finals que esperes del projecte, no en funció de com arribaràs a aquests resultats. Els resultats han de ser verificables (és a dir, que es pugui mostrar clarament que s'han assolit, i que es puguin confirmar per observadors externs).

Quan seleccionis les metes i els objectius per al projecte, tingues present la natura del donant al que demanes la subvenció; quina mena de solucions busques? El donant no vol contribuir a la dependència, així que no l'interessa donar per a serveis de caritat que puguin alleugar la pressió de l'obligació de les autoritats que haurien de protegir els drets de la seva gent. La majoria de donants no són simplement una font de diners per portar a terme "operacions" rutinàries. Estan interessats en recolzar activitats que alleugin les necessitats dels més vulnerables i desvalguts i promoguin l'autosuficiència, l'harmonia ètnica i el desenvolupament.

7. Beneficiaris (Grup destinatari):

En aquest apartat has de descriure els beneficiaris o grups destinataris amb detall. També pots afegir beneficiaris secundaris o indirectes (per exemple, gent formada per a ajudar els beneficiaris primaris). Aquesta pot ser una expansió del tema que ja hauràs mencionat a la secció de situació: indica la seva quantitat, característiques, raons de la seva vulnerabilitat, localització, etc.

La majoria d'agències donants estaran predisposades al teu projecte si pots demostrar que els seus beneficiaris han participat en la tria i disseny del projecte. (Pots incloure un apèndix amb un llistat de reunions dels beneficiaris, amb detalls com ara dates, llocs, hores, temes tractats, oradors, i llistats de membres del grup beneficiari assistents. Menciona l'apèndix en aquesta secció; no l'incloguis aquí, fes-ho al final de la teva proposta).

8. Metes i activitats (inversions):

Aquesta secció identifica les inversions en el teu projecte, és a dir, quins recursos (diners, personal i accions) s'hi destinaran.

Primer, comença per examinar les possibles estratègies per aconseguir els objectius mencionats abans. En cada cas, ho has de lligar amb la secció anterior. La millor proposta de projecte enumera dues, tres o quatre estratègies diferents i va descartant-les totes menys una, tot justificant la tria. Després, continua dient: "Donats els objectius i les estratègies, quines activitats s'han d'implementar o començar per utilitzar aquesta estratègia i aconseguir els objectius?"

Meta siginifica: "Quant, per a qui, on i per qui?". En altres paraules, "Qui fa què?" Per exemple, quina mena de formació oferiràs, durant quant de temps i quantes persones estaran implicades? Quins coneixements específics s'ensenyaran i quines activitats de seguiment estan planificades?

Indica quins tipus de feina es faran al projecte. Fes referència als apèndix per veure les descripcions de les feines clau. Refereix-te sempre a aquestes activitats en termes de com assoliran els objectius mencionats abans. S'han de justificar fins i tot les activitats que farà el personal de suport explicant de quina manera facilitaran que el personal operatiu assoleixi les seves metes.

9. Calendari (quan es fa cada cosa):

En aquest apartat has de descriure la seqüència de les activitats que tens planificades per aconseguir els teus objectius.

Si pots ser prou específic com per a donar dates, encara que siguin aproximades, molt millor. Pots utilitzar un diagrama o una gràfica de barres per assenyalar el calendari d'esdeveniments.

Inclou en el pla de treball la seqüenciació del projecte: com una etapa del projecte condueix a la següent.

Durant quant de temps es necessitarà l'ajuda?
(Quan acabarà el projecte, o quan serà localment autònom?)

10. L'organització (perfil):

Aquest apartat descriu la organització i estructura de gestió (de vegades canviant) necessària per a portar a terme les activitats descrites anteriorment, és a dir, l'"O" de l'OBC. En aquest punt, els diagrames són molt útils.

Descriu breument les metes i activitats de la teva organització. Sigues específic sobre la seva experiència treballant amb problemes d'una naturalesa similar, i quines són les seves capacitats i recursos per dur a terme un projecte d'aquesta mena.

Les habilitats i experiència dels membres de la teva organització, els teus recursos humans, poden ser el teu actiu més important. Explica el tipus d'ajuda que la teva organització espera rebre de possibles agències col·laboradores. Adjunta informació addicional sobre l'organització, com ara un informe anual, si està disponible.

Explica:
  • Com es farà?
  • Qui és el responsable del projecte?
  • Qui l'implementarà (qui el farà)? I
  • Qui dirigirà la implementació del projecte?

Qui executa el projecte? Qui està al càrrec de l'organització general? Qui és el responsable de la seva implementació general (a diferència de la responsabilitat del seu disseny i supervisió, i a diferència dels diferents participants, diferents agències i diferents localitzacions)? Què canviarà? Tot això es pot explicar detalladament a la proposta. Vegeu Organitzar mitjançant la formació per trobar mètodes participatius de desenvolupar l'organització.

No deixis de mencionar les activitats (feina) dels voluntaris que contribueixen al projecte. Malgrat que no siguin part del personal assalariat, formen part dels recursos, i contribueixen amb recursos al projecte.

11. Costos i beneficis (anàlisi):

En una proposta, l'apartat anomenat costos i beneficis no és el mateix que un pressupost lína a línia amb números que indiquen quantitats de diners. (El pressupost línia a línia s'ha d'incloure com un apèndix al final del document, no dins del text).

En el text de la teva proposta de projecte, l'apartat dedicat a costos i beneficis ha de ser analític i narratiu, i estar relacionat amb els apartats anteriors. Ha d'aclarir les línies del pressupost que puguin necessitar una explicació (per exemple, compres, gastos o necessitats que no són evidents o que no s'expliquin per sí mateixes).

Has d'intentar fer un anàlisi de cost-benefici, és a dir, relacionar la quantitat dels objectius assolits amb els costos totals, i calcular un cost per unitat (per exemple, el cost per unitat de l'alfabetització serà el cost total dividit pel número de nens que han après a llegir i a escriure).

Resums o totals de la informació següent poden ajudar a alguns donants a decidir-se:
  • costos locals,
  • costos externs,
  • mètodes de finançament,
  • comparació entre moneda local i divises necessàries,
  • totes les contribucions no financeres aportades per la comunitat local (cadascuna valorada amb el seu cost en diners),
  • mètodes per obtenir subministraments (on i com comprar), i
  • proporció dels costos totals requerits en aquesta proposta.

A més a més dels costos (incloent-hi les quantitats sol·licitades en la proposta), has de fer una comparació entre els costos (inversió) i el valor dels beneficis (resultats). Pots respondre a les següents preguntes:
  • Qui se'n beneficia?
  • Com se'n beneficien?
  • Justificacions per al projecte?
  • Quins són els resultats específics del projecte?
  • Quin és el cost total mitjà per beneficiari?
  • El valor dels beneficis excedirà el cost de la inversió (o viceversa)? En quina quantitat?

Quan els objectius són qualitativament diferents els uns dels altres (per exemple, el número de nous comitès de pares que s'han format i el número dels nens que reben classe), s'ha de calcular alguna mena de divisió arbitrària però raonable del cost "per unitat".

Els totals del pressupost s'han de fer constar en aquesta secció, i aquí també s'ha de fer referència a l'apèndix on constarà el pressupost detallat. També s'han de mencionar aquí altres fonts (donants i les quantitats). La qualitat total que se sol·licita ha d'aparèixer aquí en text narratiu.

12. Supervisió (observació):

La supervisió l'han de fer:

  • la comunitat, representada pel comitè local;
  • la teva agència o organització (especificar qui dintre d'ella); i
  • els teus donants.

Com es mesurarà allò que s'assoleixi?
Com es verificarà allò que s'assoleixi?

La supervisió i seguiment del projecte han d'estar contemplades i planificades dintre de les activitats del propi projecte. Una part ha de ser una autoavaluació que desenvolupis tu mateix (és a dir, l'agència que porta a terme el projecte).

També has d'explicar en la teva proposta de projecte com es farà la supervisió i la recepció d'informes del projecte per part del donant. Els informes mensuals han d'estar dissenyats i revisats per a ser útils al donant per a la seva planificació i programació contínua per a tot el país.

Hi ha una cosa segura: s'ha de posar l'èmfasi en reflectir els resultats, o conseqüències, com ara els efectes del projecte sobre el grup de destí o els beneficiaris. Tampoc farà cap mal reflectir les activitats si els informes són breus. És essencial informar sobre els resultats assolits, comparant-los amb els objectius planificats definits a la teva proposta de projecte.

Vegeu Supervisió

13. Informes (comunicació de les observacions):

En qualsevol projecte que es du a terme gràcies als fons d'una agència, la comptabilitat i la responsabilitat són molt importants. Aquest fet és aplicable a la majoria d'agències donants, ONU, governamentals o ONGs.

A la teva proposta, els teus procediments per fer els informes han de descriure: "amb quina freqüència? a qui? i incloent què?" Potser ho vols parlar amb l'agència donant potencial, doncs els requisits sobre informes i avaluació varien d'unes agències a d'altres, i depenen del tipus de projecte.

L'avaluació del teu propi projecte mentre s'està portant a terme t'ajudarà a tu i als donants a veure els progressos i assoliments i les tries que es poden fer de cara a futures accions. Uns informes curosos del teu projecte en marxa són una font molt valuosa per altres persones que intenten fer projectes d'una natura similar.

La teva proposta ha d'indicar quins informes s'enviaran. Això inclou informes regulars i progressius i un informe final. Informes curts i freqüents (per exemple, resums setmanals) poden incloure només esdeveniments i activitats. Els informes més llargs han d'indicar els resultats de les activitats del projecte (i no només les activitats en sí mateixes), una avaluació o valoració dels objectius assolits, raons per les que no s'han assolit, i l'impacte o efecte en els beneficiaris (grup de destí).

El millor és preparar i enviar els informes amb una periodicitat mensual. La proposta ha d'indicar quins informes s'enviaran i amb quina freqüència i contingut. Cada projecte (en el cas de que el teu grup en proposi més d'un) requereix un informe separat (dos o tres pàgines de text més els apèndix que siguin necessaris).

Un informe mensual detallat i narratiu ha d'explicar fins a on s'ha arribat en l'assoliment dels objectius proposats, per quines raons no s'han assolit totalment, i suggeriments i raons per canviar els objectius si es considera que és necessari un canvi. L'informe narratiu pot incloure informació sobre esdeveniments i aportacions (quines accions s'han dut a terme, vegeu més endavant), però ha de subratllar els productes (els resultats d'aquestes accions en la mesura en què porten a aconseguir els objectius fixats). S'ha de parar atenció al nombre i localització dels beneficiaris. L'informe mensual estarà millor organitzat si es divideix en les mateixes seccions que la teva proposta.

Un informe econòmic mensual ha d'incloure quis diners i de qui s'han rebut, quins s'han gastat, detallats fil per randa d'acord amb les categories del pressupost de la teva proposta, raons per unes despeses majors o menors de les estimades, i una valoració de com els gastos han contribuït a assolir els objectius fixats pel projecte.

L'informe final ha d'incloure els mateixos temes que els informes mensuals, més una secció anomenada "Lliçons apreses" i una altra que indiqui l'impacte del projecte sobre la comunitat destinatària i les àrees que l'envolten. L'informe ha de ser concís (breu però complet).

Els informes han de ser honradament autocrítics i analítics. Vegeu el mòdul sobre Redacció d'informes.

Els mateixos principis i orientacions vàlids per als informes narratius també ho són per als informes econòmics. Els resultats pressupostaris mensuals del projecte són tan importants per a la programació com els estats de comptes ho són per a la comptabilitat. Aquests resultats pressupostaris han d'anar acompanyats de les explicacions necessàries sobre les desviacions de les despeses previstes.

14. Apèndix (annexos):

El text de la teva proposta ha de ser un argument breu i simple però complet, des del començament fins al final, fàcil de llegir. Donat que l'abundància de detalls importants farien que el text fos massa farragós i difícil de llegir, aquests detalls els has d'encabir als apèndix del final de la proposta.

Els documents típics que se solen posar com apèndix són:
  • llistats,
  • diagrames,
  • pressupostos detallats,
  • descripcions de treballs, i
  • qualsevol altre document detallat que sigui necessari.

Quan hagis escrit el primer esborrany de la teva proposta de projecte, repassa'l i busca qualsevol descripció tan rica en detalls que pugui distreure l'atenció del lector del curs de l'argumentació. Trasllada-la a l'apèndix i en el seu lloc escriu una breu nota i demana al lector que miri l'apèndix per a trobar-hi els detalls.

Ara torna a llegir el document. Amb aquests detalls posats en un apèndix, el curs de l'argumentació és més fàcil de seguir, però no es veu afeblit per la seva absència del text? Sí? Bé! Acabes de descobrir un altre ús dels apèndix.

Els apèndix poden incloure qualsevol altre material que permeti als administradors de les agències donants decidir si aproven la subvenció o no. L'objectiu dels apèndix és incloure tots els detalls necessaris i importants (que el lector meticulós examinarà), però no en el text del teu document, on vols un curs argumentatiu fluid, breu. Els posa a banda per que es puguin consultar quan es vulgui.

15.Pressupost detallat:

El pressupost línia a línia s'ha d'incloure com un apèndix. Cada línia del teu pressupost detallat ha de tenir els costos totals per a una categoria del pressupost. Les línies s'han d'agrupar en tipus similars de costos (per exemple, salaris, vehicles, comunicacions, combustibles, transport).

Si pots, diferencia entre material no fungible (per exemple, equipament que es pot tornar a utilitzar més tard) i material fungible (com ara subministraments que s'esgoten).

El pressupost ha de ser una estimació realista de tots els costos implicats en la implementació i funcionalitat del projecte. Si és possible, demostra el potencial d'una eventual autonomia, o l'ajuda d'altres fonts diferents a aquella a la que va dirigida la teva sol·licitud. Els costos estimats s'han de desglossar en categories lògiques (articles afins) com ara: salaris, subministraments i material, equipament, viatges i dietes, lloguers, telèfon.

Les contribucions voluntàries fetes al projecte per la teva part i per part dels membres de la teva organització han de constar en una llista i s'ha de calcular el seu valor en termes monetaris de la manera més exacta possible, o bé s'ha d'especificar que són "sense càrrec". Especifica les instal·lacions físiques que estan o estaran disponibles per al projecte. Especifica l'equipament i subministraments de la teva organització que s'utilitzaran per a aquest projecte. Inclou qualsevol altra aportació al projecte, ja sigui per part del govern o d'altres organitzacions.

Sovint, les agències donants s'estimen més combinar subvencions, o ajudar amb una part del pressupost total, més que no pas donar la suma sencera. Per tant, és recomanable que exposis el pressupost total quan facis la sol·licitud i que indiquis quan esperes obtenir altres fons d'assistència.

16. Resum (sumari executiu):

Has d'escriure aquesta part al final del procés de redacció de la sol·licitud. Aquesta és la secció en la que el donant prendrà la decissió preliminar vital: considerar seriosament ajudar o no.

Aquest apartat no s'ha d'escriure, ni tan sols considerar, fins que no estiguin acabades la resta de seccions precedents. Evita escriure-la com una introducció. Pensa en ella com un resum concís i una conclusió.

El tamany òptim és de mitja pàgina, i mai ha de superar la pàgina sencera. Si ho fa, existeix el risc de que no s'ho llegeixin o considerin. Ha de resumir només les recomanacions clau i estar redactat per ser llegit per treballadors o executius molt enfeinats que poden llegir fins a la meitat de la proposta i que potser l'únic que es llegiran incialment serà el sumari executiu de cada proposta de projecte.

Irònicament, encara que el resum sigui l'última cosa que redactis, l'has de posar just després del primer full o full del títol de la teva proposta.

I quan l'acabis d'escriure...

Ara que has escrit el teu esborrany de proposta, reparteix-lo entre altres persones per que facin els seus comentaris i suggeriments. Mira't la proposta de manera crítica i estigues preparat per tornar a redactar o pensar allò que sigui necessari.

17. Alguns comentaris finals d'orientació:

Els projectes que tenen més possibilitats de trobar fons són aquells que proposen intervencions ràpides, sostenibles, a petita escala, amb un pressupost petit i que s'adrecen a solucionar les necessitats més urgents identificades per la pròpia comunitat a la que van dirigits.

Sovint, les propostes s'avaluaran en funció de com contribuiran a un desenvolupament més ample, integrat i sostenible de l'àrea geogràfica en la que tindran lloc.

S'ha d'encoratjar la participació activa de les dones en la identificació, implementació i avaluació del projecte proposat. La proposta ha de descriure clarament el número de dones implicades en el disseny i implementació del projecte, i com a beneficiàries.

Qualsevol projecte que formi part d'un més gran o de plans a més llarg termini ha d'indicar altres fons de finançament (preferiblement ja garantides) per assegurar la seva continuïtat i sostenibilitat.

Els projectes que fomenten el desenvolupament, l'autosuficiència, i són en últim terme, localment sostenibles, tenen més possibilitats d'obtenir fons. Has de deixar clar en la teva proposta quan creus que el projecte pot arribar a sostenir-se a sí mateix.

L'èxit dels projectes requereix la cooperació de tots els segments de la comunitat de destí. Hi ha d'haver un sentiment de "propietat" dels projectes per part de la comunitat (incloent-hi tant els residents locals com les persones desplaçades afectades). Això significa que hi ha d'haver alguna activitat inicial de "mobilització per al desenvolupament comunitari", "animació social" o altres intervencions comunitàries similars per assegurar que tots els membres de la comunitat afectada participin en les decisions que afecten al projecte proposat. La participació activa de la comunitat com un tot (tots el seus membres) en la identificació, implementació i avaluació del projecte és normalment un requisit previ per a la seva aprovació.

Un bon projecte s'ha de poder fer més d'una vegada. Això vol dir que s'hauria de poder tornar a implementar el mateix projecte en altres comunitats.

La comptabilitat i la responsabilitat són molt importants.

Molts dels recursos dels beneficiaris poden estar amagats per la preocupació que tenim per la seva difícil situació, però això pot ser enganyós. Els recursos ocults del teu grup de destí inclouen habilitats i coneixements, i, sorprenentment, molts recursos materials, tant de diners com de materials. El teu objectiu com a dinamitzador i formador ha de ser el d'estimular un procés que dugui al descobriment de recursos ocults entre els beneficiaris i animar un procés social per reduir la dependència i augmentar l'autosuficiència.

Bona sort i no et desanimis!

––»«––

© Copyright 1967, 1987, 2007 Phil Bartle
Pàgina web dissenyada per Lourdes Sada
––»«––
Darrera actualització: 14.02.2011
 Pàgina d'inici
 Recursos per projectes