Tweet
Traduccions:
'العربية / al-ʿarabīyah
Bahasa Indonesia
বাংলা / Baṅla
Català
中文 / Zhōngwén
Deutsch
English
Español
Filipino/Tagalog
Français
Ελληνικά / Elliniká
हिन्दी / hindī
Italiano
بهاس ملايو / Bahasa Melayu
Polszczyzna
Português
Română
Telugu
Tiếng Việt
Altres pàgines:
Mòduls
Mapa del web
Paraules clau
Contacte
Documents útils
Enllaços útils
 |
LA PARTICIPACIÓ ÉS LA CLAU PER A L'ENFORTIMENT
per Ben Fleming
editat per Dr. Phil Bartle
traduït per Alicia Ballabriga
No sempre la participació porta cap a l'enfortiment, doncs és necessari un entorn favorable on cultivar les aspiracions i habilitats de les persones per a que, a la llarga, la potenciació tingui lloc. Alguns mitjans per a aconseguir-ho són:
- No subestimi les persones. Doni'ls les eines per a gestionar la complexitat; no els protegeixi d'ella.
- Divideixi els assumptes en parts comprensibles
- Comenci amb les preocupacions de les persones i els assumptes que els hi són importants
- No superposi des d'un principi les seves idees i solucions
- Ajudi les persones a ampliar les seves percepcions sobre les possibles eleccions i a clarificar les implicacions de cada opció
- Incorpori de seguida èxits visibles per a desenvolupar la confiança dels participants
- Graduï les habilitats, la confiança i el compromís pel procés: ofereixi nivells progressius de participació i ajudi les persones a avançar
- Pot ser que els participants no valorin la formació per a l'enfortiment que se’ls dirigeix, per tant seria millor desenvolupar habilitats de manera orgànica com a part del procés
- Quan sigui possible, eviti les solucions globals irreversibles. Estableixi un procés d'aprenentatge iteratiu amb proves i experiments petits, ràpids i reversibles
- Revisi i ampliï amb periodicitat els membres. A mesura que vagin apareixent nous interessos de grup, com s'integraran al procés?
- Ajudi les persones a comprendre els processos decisius complexos i remots que es troben fora dels poders delegats en el procés participatiu, però que afecten els resultats
- Promogui noves agrupacions i aliances
- El plans han de tenir sentit i portar cap a l'acció
- Gestioni la relació entre la capacitat particular dels diferents grups d'interessos per a complir els seus compromisos, i la responsabilitat i control públics per a la seva execució
- Ofereixi oportunitats per a la reflexió i l'avaluació
- Asseguri's que la gent gaudeix (extracte de la «Guia per a la participació efectiva» de David Wilcox)
Deu idees clau sobre participació
1. Nivell de participació
Sherry Arnstein (1969) va descriure una escala per a la participació amb vuit graduacions, que breument són: 1 Manipulació i 2 Teràpia. No participatives. L'objectiu és curar o educar els participants. El pla proposat resulta millor, i la comesa de la participació és assolir el suport públic mitjançant relacions públiques. 3 Informar. Un primer pas de gran importància per a legitimar la participació, encara que amb freqüència l'èmfasi es troba en una informació unidireccional, sense que hi sorgeixin canals d'opinió. 4 Consulta. Enquestes d'actituds, reunions de veïns i consultes públiques, tot i que no deixa de ser un ritual d'aparences. 5 Apaivagament. Elecció mesurada de "personalitats" en els comitès. 6 Associació. Redistribució del poder per mitjà de la negociació entre ciutadans i dirigents, de manera que les responsabilitats de planificació i presa de decisions es comparteixen. 7 Poder delegat. Els ciutadans ocupen una clara majoria de llocs als comitès amb poders delegats per a prendre decisions. El públic té ara el poder d'assegurar-los la responsabilitat del programa. 8 Control ciutadà. Els desfavorits s'encarreguen de tota la tasca de planificació, creació de polítiques i direcció d'un programa.
2. Inici i processos
La participació no apareix del no res, sinó que s'ha d'iniciar. Algú dirigeix un procés durant un temps i permet que altres persones involucrades tinguin part de control sobre el que succeeix. El procés es descriu en quatre fases: Inici - Preparació - Participació - Continuació.
3. Control
L'iniciador es troba en una posició favorable per a decidir quant s'ha de controlar. Aquesta decisió equival a posicionar-se a l'escala, o adoptar una postura sobre el nivell de participació.
4. Poder i propòsit
Comprendre la participació implica entendre el poder: la capacitat dels diferents interessos per assolir el que volen. El poder dependrà de qui té la informació i els diners, així com de la confiança i les habilitats de les persones. Moltes organitzacions no estan disposades a que les persones participin per por de perdre el control, encara que en moltes situacions treballar en conjunt permet a tots aconseguir més objectius que de manera individual. Aquests són els beneficis de la participació.
5. El paper dels facilitadors
Els facilitadors controlen molt del que succeeix. És important que pensin constantment en el paper que hi juguen.
6. Participants i comunitat
Un participant és la persona que té algun interès en el que succeeix. Qui estarà afectat per algun projecte, qui controla la informació, les habilitats i els diners necessaris, qui pot ajudar i qui pot destorbar? No tothom que hi està afectat té la mateixa veu. L'escala serveix per a pensar sobre qui té més influència.
La comunitat que participa depèn del projecte, doncs les persones tenim interessos diferents.
7. Associació
Resulta útil quan diferents interessos s'uneixen de manera formal o informal per aconseguir un propòsit comú. No és necessari que els participants tinguin les mateixes aptituds, fons econòmics o confiança, però sí han de confiar els uns en els altres i compartir un compromís. Construir confiança i compromís porta temps.
8. Compromís
El compromís és la cara oposada a l'apatia: les persones compromeses volen aconseguir quelcom, els apàtics, no. Però què porta cap al compromís? Sens dubte no s'aconsegueix dient a les persones "T'has de preocupar", convidant-les a reunions públiques o bombardejant-les amb prospectes setinats. Les persones es preocupen per allò que els interessa i s'impliquen quan senten que poden aconseguir alguna cosa, per tant els mètodes agressius no serveixen. Si les persones senten apatia envers les propostes, pot ser tan sols que no comparteixen aquests interessos o preocupacions.
9. Propietat de les idees
És més probable que les persones es comprometin en una acció si participen en la idea, si se'ls permet dir "Ho hem pensat nosaltres". En la pràctica això vol dir organitzar tallers de pluja d'idees, ajudar la gent a pensar en la viabilitat de les idees i negociar amb els demés un resultat acceptable per a una majoria com més ampla millor. L'apatia és directament proporcional a la participació de les persones en les idees i resultats.
10. Confiança i capacitat
Posar les idees en pràctica depèn de la confiança i les habilitats de les persones. Molts del processos participatius impliquen obrir nous horitzons, per tant no és realista esperar que individus o grups petits desenvolupin de sobte la capacitat per prendre decisions complexes i involucrar-se en projectes importants. Necessiten formació o l'oportunitat d'aprendre formal i informalment, desenvolupar confiança i confiar els uns en els altres.
Extracte de la «Guia per a la participació efectiva» (The Guide to effective Participation), de David Wilcox: http://www.partnerships.org.uk/guide/index.htm