Traduccions:

Altres pàgines:

Mòduls

Mapa del web

Paraules clau

Contacte

Documents útils

Enllaços útils

AVALUACIÓ I RECERCA PARTICIPATIVA

Guiar i estimular la comunitat per a que s'analitzi

pel Dr. Phil Bartle

traduït per Alicia Ballabriga Díaz

Document principal del mòdul

Com encoratjar la participació dels membres de la comunitat en la qualificació, la valoració i l'avaluació d'una comunitat.

Avaluació participativa:

Una responsabilitat important que teniu com a activistes comunitaris és assegurar que els membres de la comunitat qualifiquen i valoren la seva comunitat, catalogant els diversos problemes que pateixen i avaluant les diferències en les prioritats comunitàries per a resoldre aquests problemes.

Sense una avaluació comunitària objectiva i col·lectiva, els diferents membres de la comunitat tindran diferents idees sobre el que resulta més i menys important, de manera que seguiran mantenint mites i assumpcions imprecises, el que contribuirà a la discòrdia, i dificultarà que es portin a terme accions transparents i efectives per a millorar la seva autonomia i reduir la pobresa. Això implica que vosaltres, com a activistes, heu d'aprendre les tècniques d'encoratjament i estimulació de la participació, a més de formar els membres de la comunitat per a que entenguin els principis i aprenguin les capacitats de la participació en l'avaluació, la qualificació i la valoració.

Quan arribeu a una fase més avançada dins el cicle de mobilització, el disseny d'un projecte comunitari, heu de determinar quin és el problema prioritari que s'ha de resoldre. Hi ha d'haver acord i consens entre els membres de la comunitat en quant a que el problema escollit és el que té major prioritat. Sense una organització per a la unitat ni una avaluació comunitària objectiva no hi haurà aquest acord necessari en relació a la tasca que s'ha de portar a terme en primer lloc. Sense aquesta participació comunitària en l'avaluació, les diferents faccions escolliran diferents prioritats.

Els problemes que vegin els membres instruïts seran diferents als que observin els ignorants, de la mateixa manera que hi ha divergències entre homes i dones, o terratinents i arrendataris o ocupes.

Els grups de persones d'edats, ètnies, llengües o religions diferents no estaran d'acord de manera automàtica sobre quins són els problemes prioritaris, doncs cadascú veu l'univers des d'una perspectiva diversa i té sistemes de valors diferents.

Elaboració del mapa:

Una bona manera de començar el procés d'avaluació comunitària és organitzar una sessió d'elaboració del mapa

Establiu un dia o una tarda per a preparar el mapa i demaneu que hi assisteixin tots els membres de la comunitat que puguin. Quan hi sigui tothom, camineu pel poble o veïnatge, però no aneu només pels perímetres de la zona, sinó que travesseu per tantes vies com sigui necessari per a que tothom pugui veure tot el qui hi ha entre elles. A mesura que camineu, observeu les coses, parleu-ne i marqueu-les al mapa.

Com a activistes, heu de mantenir viu el debat quan no tingui una continuació espontània. L'elaboració del mapa, com a procés de grup, incloent el debat i les eleccions del que es marca, és tan important, o més, com el mapa mateix.

Al mapa s'inclouran els edificis més importants, els camins i les instal·lacions (latrines, sortidors d'aigua, parcs infantils, santuaris, abocadors), així com les observacions sobre les instal·lacions que es troben en mal estat, que han caigut o que no funcionen. Assegureu-vos que tracteu cadascun d'aquests fets quan ho marqueu al mapa, per a ajudar a limitar l'oposició i les contradiccions en una fase posterior de l'avaluació, doncs així es contribueix a la "transparència" del procés.

Al final de la passejada pel poble o el veïnatge, és convenient que es celebri una reunió amb tothom (per exemple a l'escola) per a parlar de la caminada i enllestir el mapa. Aquesta reunió informativa resulta important perquè dóna suport a la transparència que voleu fomentar i que va començar en tractar cada problema quan es marcava al mapa.

El mapa es pot utilitzar en la següent fase de l'avaluació, que tracta sobre l'elaboració de l'inventari del poble o veïnatge.

Inventari de la comunitat:

El dia de l'elaboració del mapa, o tan aviat com sigui possible un cop acabat, és el moment de fer l'inventari. És important que l'inventari es faci d'una manera participativa, on els membres de la comunitat participin en la seva construcció. Com a activistes, no feu l'inventari vosaltres mateixos per a la comunitat, ja que és la manera de frustrar el seu propòsit. Seria útil, en el vostre paper de mobilització i formació, que renoveu els principis i les tècniques que es fan servir a la pluja d'idees.

No permeteu el llenguatge ni els comentaris grollers. Anoteu totes les contribucions a la pissarra, i després regireu-les i classifiqueu-les en un exercici de grup. Assegureu-vos que les contribucions individuals s'ofereixen en igualtat de condicions (no us centreu en els mateixos individus), permeteu les contribucions que aparentment siguin contradictòries (escriviu tots els suggeriments a la pissarra) i reitereu al final que aquest és un producte de grup, no el d'una o diverses faccions o individus.

Sigueu conscients de la diversitat de preocupacions dins dels diferents grups o faccions d'una comunitat, per exemple, mentre el director d'una escola veu la necessitat imperant d'un centre docent nou, els homes tindran la necessitat d'aconseguir fertilitzants i les dones prioritzaran l'accés a l'aigua potable. Per altra banda, l'imam local potser té com a prioritat una nova mesquita, en tant que altres individus i faccions veuran altres necessitats com a imperants. Per aquest motiu seria enganyós consultar només alguns caps de la comunitat per a determinar les prioritats comunitàries, però en canvi, resulta més transparent el procés en grup, on hi participi el major nombre de membres de la comunitat com sigui possible, i a més, s'obtindrà una valoració més acurada de les necessitats del conjunt de la comunitat.

Per a encoratjar l'objectivitat, suggeriu que l'inventari de la comunitat inclogui tant els avantatges com els problemes. Si una latrina neta i ben utilitzada és un avantatge positiu, s'ha d'incloure, i no només les que es troben en mal estat. Consulteu el mapa, fixeu-lo a la paret, pregunteu quins avantatges i quins desavantatges es van observar durant el procés d'elaboració del mapa.

Què hi ha en un nom?

Veureu l'acrònim APR, o de vegades ARP, per a referir-se a aquest mètode participatiu de fer una avaluació dels recursos i els problemes de la comunitat. Hi ha diferents interpretacions i definicions.

Hi havia una vegada un mètode anomenat ARR, Avaluació Rural Ràpida, que s'utilitzava essencialment quan una organització humanitària contractava per un sou alt un especialista estranger que arribava, s'allotjava a l'hotel de cinc estrelles més proper durant els dies necessaris i escrivia una avaluació de necessitats, que l'organització podia fer servir per a justificar el seu projecte. Com a molt, l'especialista consultava uns pocs dirigents de la comunitat abans d'escriure el seu informe final.

Com a contrapartida d'aquest enfocament "de dalt a baix" es va fer evident (sobre tot per als treballadors comunitaris) que una avaluació d'aquest tipus seria més acurada si fos més participativa i menys ràpida.

A més els sociòlegs van indicar que si els membres de la comunitat participaven en la presa de decisions des d'un principi, hi hauria més probabilitats de que es fessin responsables del projecte i, per tant, contribuirien al seu manteniment i a la conservació de la instal·lació. Quan participava tota la comunitat, el projecte tenia més validesa que si només es consultaven uns pocs representants o dirigents de la comunitat.

Es va buscar un nou acrònim, ARP, que era més adient al que representaven les lletres: Avaluació Rural Participativa, Avaluació i Recerca Participativa. Com a denominador comú determinaven que el procés havia de ser participatiu. Donat que algunes persones van intentar evitar la plètora d'interpretacions d'ARP, es va encunyar un nou acrònim, APR.

Aquest, no obstant, ha sofert diferents interpretacions, com Recerca d'Acció Participativa, però la característica comú és que els dos (APR i ARP) emfatitzen la participació. El que resulta essencial és que el procés d'avaluació ha de ser participatiu, i que la participació ha de comptar amb tota la comunitat i no només amb unes poques faccions; que l'avaluació de necessitats i potencials reflecteixin la comunitat en la seva totalitat.

Informació per a qui?

Potser sentiu, sobre tot per part de gestors de projectes que no tenen una orientació de comunitat (com enginyers, planificadors centrals) que no és necessari fer una avaluació comunitària. Com a queixa comú diran: "Si ja tenim un estudi de base del sector social, per què hem de duplicar-lo amb un inventari de la localitat?" Potser us conviden a defensar aquesta part de la vostra tasca, en particular si formeu part d'un projecte d'un sector específic (per exemple, el subministrament d'aigua). Els gestors tenen pressa per aconseguir resultats físics (construir el sortidor d'aigua) i l'avaluació participativa porta temps.

La informació arreplegada per a l'elaboració del mapa i l'inventari per a la comunitat pot o no duplicar la informació obtinguda a partir d'altres fonts. De manera errònia es dóna per suposat que la informació és primerament per al projecte o l'organització amb la finalitat de fer plans. El propòsit del procés d'avaluació és que tota la comunitat participi en la presa de decisions i encoratjar els membres de la comunitat a responsabilitzar-se de les instal·lacions o serveis que es puguin portar a terme en el futur.

Havent dit això, la informació resultant esdevé molt útil com a complement a la d'altres fonts d'informació (estudis preliminars, dades censals, altres informes) per a obtenir una descripció detallada de la situació del moment. Com a activistes contribuireu als processos de reducció de la pobresa i l'enfortiment de la comunitat si poseu la informació disponible a l'abast de la vostra organització o projecte, les autoritats locals, els funcionaris dels governs centrals i regionals, en particular als que es dediquen a la planificació, la gestió i el desenvolupament de la comunitat.

Formar els membres de la comunitat:

En els casos en que les comunitats es caracteritzen per un nivell de pobresa alt i una quantitat elevada de persones marginades, és més probable que molts membres desconeguin la participació en la presa de decisions per a la comunitat. A més, a molts no els serà familiar la realització del mapa i de l'inventari, i un gran nombre no serà capaç de llegir ni escriure, aptituds necessàries per a que participin en la presa de decisions que porti cap a l'enfortiment de la comunitat. En aquestes situacions, la formació formal no és la solució.

Com a activistes, familiaritzareu els membres de la comunitat amb tot això només mitjançant les vostres accions i, el que és més important, encoratjar-los a participar alimenta la seva confiança i els motiva a contribuir al desenvolupament de la seva comunitat.

Mentre actueu, recordeu que els membres de la comunitat estan adquirint aptituds noves, i assegureu-vos que sou transparents en les vostres tasques. Les capacitats que necessiten els membres de la comunitat per a portar a terme una avaluació no són sofisticades ni difícils. En general els membres de la comunitat desitgen involucrar-se en el procés, pel que aprendran amb facilitat les capacitats a mesura que evoluciona. La vostra feina consisteix a proporcionar aquest aprenentatge.

La participació dels membres de la comunitat en la realització d'una avaluació comunitària va més enllà de la preparació dels fonaments per a l'acció comunitària. El resultat de les seves valoracions es pot fer servir com a punt de partida o dades per a mesurar el progrés i, per tant, com a element del seguiment i avaluació basats en la comunitat.

Com continuar?

Aquest document mostra com encoratjar la participació en la qualificació, la valoració i l'avaluació de la comunitat per part dels seus membres. Amb les vostres tasques s'ha d'estimular i encoratjar la participació dels membres comunitaris: la de tots els membres i no només algunes faccions o individus.

No obstant, a totes les activitats formatives, encara que l'enfocament participatiu és generalment el més aconsellable, quan el formador és un activista més que un conferenciant, la metodologia ARP/APR no s'hauria d'aplicar cegament a totes les àrees.

Quan per exemple es requereixen unes habilitats específiques, sobre tot si els participants ja les han identificat, podria ser adequat emprar altres mètodes, com les demostracions, les presentacions i el diàleg. Donat això, s'hauria d'emfatitzar el permetre que els aprenents aprenguin actuant.

Veure el treball d'en Kamal Phuyal sobre el "Per què de l'APR", i el de Doreen Boyd "Llista de beneficis de l'ARP."

Per a veure altres debats entorn aquest enfocament, veure Robert Chambers.

Elaborar un mapa de la comunitat:

© Drets d'autor 1967, 1987, 2007 Phil Bartle
Pàgina web dissenyada per Lourdes Sada

––»«––

Última actualització: 12.02.2011