Tweet
Traduccions:
বাংলা / Baṅla
Català
中文 / Zhōngwén
English
Español
Filipino/Tagalog
Français
Ελληνικά / Elliniká
हिन्दी / Hindī
Italiano
日本語 / Nihongo
한국어 / Hangugeo
Português
Română
Altres pàgines:
Mòduls
Mapa de la web
Paraules clau
Contacte
Documents útils
Enllaços útils
Continguts:
Continguts:
Continguts:
SUBVENCIONS, CRÈDIT I REDUCCIÓ DE LA POBRESA
per Phil Bartle, PhD
traduït per Esperanza Escalona
Notes per al formador i el dinamitzador
Aquest és un breu folletó perque el treballador de camp entengui els principis bàsics de l'enfortiment que rauen sota les tècniques de potenciació de les comunitats amb ingressos baixos.
Introducció:
Moltes persones amb bons sentiments han vist les dificultats que comporta la pobresa, sovint durant èpoques de grans desastres, alguns naturals, d'altres causats per l'ésser humà. Aquestes persones de bons sentiments han fet diverses iniciatives per generar ingressos per a les víctimes. Alguns els hi han proporcionat màquines de cosir, d'altres, menjar. El que tots aquests programes tenien en comú era que la reducció de la pobresa entre les víctimes no continuava un cop s'havia acabat la caritat.
La nostra intenció és ajudar als pobres, no ajudar-los a esdevenir depenents de la caritat contínua (i romandre, així, pobres per sempre) sino ajudar-los a ser forts i capaços de viure i créixer sense necessitat d'almoines.
Al material de formació d'aquesta web, el tema sempre present és el de "potenciació", on els beneficiaris no reben caritat que els ensenya a viure d'almoínes, sino que se'ls acompanya i guia a esdevenir més forts (potenciació) per poder així ser més autosuficients i menys depenents de les almoines.
Hi ha diferents maneres de donar. Alguns regals, encara que benintencionats, convencen als seus receptors perque confïin, esperin i esdevinguin depenents de més regals. (Vegeu "La Síndrome de Dependència").Altres regals que es fan als pobres els ajuden a deixar de ser pobres. Aquest és el tipus que nosaltres volem i recolzem.
No estem en contra de la caritat en moments en que es necessiten respostes d'emergència. Hi ha moments en que les víctimes estan indefenses, com ara terratrèmols, conflictes civils, inundacions, guerra, pluges torrencials, bombes, accidents d'avió. En moments com aquests, tenim l'obligació de proporcionar menjar, aixopluc, medicines i assistència perque sense tot això, les víctimes no sobreviurien.
Però després arriba un moment en que la caritat esdevé una càrrega, perpetuant la feblesa i la pobresa, més que no pas ajudant les víctimes a enfortir-se. Dibuixar la línia divisòria entre les dues situacions no és fàcil, i passar de la caritat al desenvolupament no és una tasca que es pugui portar a terme de manera senzilla.
Basant-se en els principis d'enfortiment, el mètode per reduir la pobresa expressat en aquesta web defensa la creació d'un nou valor afegit (riquesa), evitar fer caritat per alleugerar la pobresa, i l'ús del crèdit a uns interessos de mercat justos, comercials i no subvencionats.
El que es dóna sense remuneració, allà on sigui possible, és la formació en organització i gestió necessària perque els beneficiaris facin ús del crèdit per generar (crear) un valor afegit genuí (riquesa) pels ingressos.
Subvencions contra Préstecs:
Algunes persones podrien defensar que, per generar ingressos, hauríem de donar subvencions a les persones pobres. Les subvencions són regals. Se suposa que no s'han de retornar. Quan veiem persones en un estat considerable de necessitat, estem temptats d'ajudar-los donant-los coses. Però donar-los coses, els anima a esperar més coses.
Just després d'un desastre, donar-los coses necessàries per sobreviure (menjar, roba, aixopluc, medicina) és bo; sense aquestes coses no sobreviurien. Però continuar donant-los coses més enllà d'aquests moments crítics per a la seva supervivència, ajuda a crear i intensificar la Síndrome de Dependència, perpetuant d'aquesta manera la seva pobresa.
L' "Actitud Caritativa" ens diu, de manera incorrecta, que hauríem de continuar donant-los coses que necessiten. Pel contrari, "L'Anàlisi de Desenvolupament", ens diu que la caritat no és sostenible, contribueix a la pobresa a llarg termini i no els ajuda a ser més forts i autosuficients.
Quan algunes persones senten a parlar de "generació d'ingressos", creuen que la transferència de fons als beneficiaris són els ingressos generats. Doncs bé, no ho són. La simple transferència de diners d'un amo a un altre no genera riquesa. La transferència alleuja els símptomes de pobresa per aquells que la reben, però només a curt termini. No ataca les causes de la pobresa, i ni la redueix ni l'elimina.
Així doncs, els diners que es transfereixen en aquesta metodologia és en forma de crèdit, en un prèstec que s'ha de tornar. Si el que fan les persones que el reben resulta en un increment dels ingressos, incloent-hi prous ingressos per retornar el préstec així com ajudar el fluix de caixa, llavors s'haurà generat una riquesa genuïna.
Tipus d'interès:
Un cop aclarit que seran els préstecs i no les subvencions que contribuiran més a una reducció sostinguda de la pobresa i al la generació real de valor afegit (riquesa), la pregunta següent és: "S'haurien de pagar interessos? I si és així, a quin tipus?"
Un cop més, les persones de bon cor però amb mentalitat caritativa, podrien argumentar que "Aquestes són persones pobres, així doncs, no haurien de pagar interessos, o com a mínim, l'interès hauria de ser subvencionat." Com hem explicat abans, aquesta "Actitud de caritat", si es porta a la pràctica, contribueix a la pobresa, no a la seva eliminació.
Un programa amb l'objectiu d'ajudar a la gent a ser autosuficient i capaç d'ajudar-se a sí mateixa, és, al cap i a la fi, un programa de formació. Quan veus un captaire al carrer i li dones una moneda, l'estàs entrenant perque continuï sent un captaire. L'estàs entrenant per ser captaire perque li has donat una recompensa per mendicar.
Recorda un altre cop la història de "Mahoma i la corda" en el folletó "Històries". Quan el captaire li va demanar menjar al Sant Profeta (la Pau sigui amb Ell), el profeta li va donar una corda i li va aconsellar que la fes servir per anar al bosc i recollir llenya, lligar-la amb la corda i portar-la a vendre a la ciutat, guanyant així els diners que necessitava per comprar menjar. El captaire va rebre consell i capital en comptes del bé fungible que havia demanat. El regal el va ajudar a ser més autosuficient i menys captaire.
Tenint en compte aquest principi, la nostra metodologia recomana que el crèdit s'ofereixi al tipus d'interès disponible fora del teu projecte (ja sigui a un tipus de mercat just o als que marca el govern).
Si dónes crèdit gratis o a un tipus d'interès subvencionat, estàs entrenant als beneficiaris a treballar sense tipus d'interès o a tipus subvencionats, no a treballar en el món real; els has d'entrenar per a la realitat.
Si dónes un cop d'ull al mercat de préstecs no oficials o il·legals (coneguts com "prestamistes taurons"), trobaràs que els tipus d'interès estan a uns nivells criminals d'extorsió, per exemple, al 200% o més. Si apliques la metodologia general d'aquesta web, ajudaràs a aquells que la rebin a poder optar a prèstecs bancaris o de cooperatives de crèdit, i a ser capaços d'evitar caure en mans dels prestamistes taurons.
El crèdit ofert en aquest mètode de reducció de la pobresa s'ha de oferir als tipus d'interès disponibles. Ni gratis ni subvencionat.
Un apunt sobre la religió:
Moltes religions, sobretot les que pertanyen a la tradició jueva / cristiana / islàmica, tenen normes en contra del prèstec per interès (o per un interès alt).
Aquest fet va ser originat per uns tipus d'interès tan alts que eren, a la pràctica, equiparables a l'extorsió o el robatori. Els prestamistes taurons existeixen des dels temps bíblics. Cobrar uns tipus d'interès anormalment alts s'anomena "usura". Nosaltres no defensem l'usura.
Quan poses en marxa un programa de generació d'ingressos, com aquest, en una societat islàmica, pots pensar que estàs davant d'un dilema: (1) la reducció sostinguda de la pobresa requereix que es cobrin interessos, i (2) la religió prohibeix cobrar interessos.
No pateixis, hi ha una solució. Et recomanem que facis exactament el que fan els bancs als països islàmics.
Cobrar els interessos d'un préstec és, en realitat, un pagament que es fa pel lloguer temporal d'uns diners. Cobrar un lloguer per altres coses, com ara una casa o un cotxe, és permès. Els bancs cobren un taxa de servei o taxa de lloguer, en comptes de l'interès. Averigua quines són aquestes taxes i cobra el mateix en el teu programa de generació d'ingressos.
A més d'evitar l'"Enfoc caritatiu", també has d'evitar l'usura.
Qui fa el paper de banc?
Si bé és cert que el nostre mètode defensa que els diners que utilitzaran els beneficiaris se'ls han de proporcionar a uns tipus d'interès de mercat justos, també defensa que el crèdit l'obtinguin els beneficiaris a un banc, a una cooperativa de crèdit o altra institució similar, que pugui fer operacions bancàries de manera legal i legítima.
És millor fer el préstec (al ventall de receptors que hagis posat en marxa) a través d'un banc, que no pas fer-ho directament. Això millora la transparència i també ajuda a prevenir acusacions (i temptacions) de corrupció i desviament de fons.
Si tu i la teva agència o departament, responsable d'organitzar i enfortir comunitats, gestiona els préstecs, la teva habilitat per enfortir i mobilitzar minva. Potser tu ets una persona molt honrada, però estaràs sota sospita d'utilitzar els diners amb finalitats personals, i per tant, no es refiaran de tu. Aquesta manca de confiança redueix la teva efectivitat.
En comptes de donar una subvenció als receptors, utilitza els diners en la formació que acompanya la provisió del crèdit. En comptes de subvencionar els interessos corresponents al crèdit que s'ha de pagar, destina aquesta quantitat a més activitats de formació.
Forma als teus beneficiaris perque sobrevisquin i siguin més forts en el món real dels tipus d'interès.
Conclusió:
Aquest folletó explica perquè, quan vols enfortir els beneficiaris, evitar promoure la dependència, i ajudar-los a obtenir l'autosuficiència, has d'evitar la caritat en forma de subvencions de béns o diners, prestes els diners com crèdits (a través d'institucions financeres autoritzades), i cobres tipus d'interès de mercat justos.
Si s'ha de donar alguna cosa gratis, no són els diners, sino l'organització i la formació.
––»«––
Jornada de formació; Una visita al banc:
 |