Tweet
Traduccions:
Bahasa Indonesia
中文 / Zhōngwén
Ελληνικά / Elliniká
English
Español
Filipino/Tagalog
Français
Italiano
Português
Română
Altres pàgines:
Mòduls
Mapa de la web
Paraules clau
Contacte
Documents útils
Enllaços útils
Contingut:
Contingut:
Continguts:
Continguts:
Continguts:
Continguts:
Continguts:
Continguts:
Continguts:
Continguts:
PLA PER CREAR MICRO-EMPRESES
de Phil Bartle, PhD
traducció de Núria Meléndez
Document de referència
Resum
La base d'aquest pla resideix en l'existència i llarga tradició dels grups de crèdit rotatius. En ells, grups reduïts de persones sovint contribueixen amb petites quantitats de diners. Cada vegada assignen les sumes recaptades a un membre seleccionat.
Amb aquest pla, en comptes de distribuir cada mes a un participant, els diners recaptats s'integren a la banca comercial a través d'una piràmide de petits grups fiduciaris i un grup de convergència. L'activista consulta a grups de dones, proporciona formació financera i de gestió a grups de convergència de destinataris que a la vegada formen a grups fiduciaris. Cada membre d'un grup fiduciari treballa individualment o amb familiars per produir algun producte per a vendre o una activitat similar de generació d'ingressos més que com a membre d'una cooperativa. A mesura que els membres contribueixen amb petites quantitats de diners cada període, el grup fiduciari traspassa la suma recaptada a un grup de convergència.
Després aquests diners es dipositen en un banc comercial proper. El banc, un cop firmat un Memoràndum d'Entesa amb el ministeri o agència, podrà utilitzar els diners que s'han dipositat com a capital.
Els grups han d'obtenir préstecs mitjançant els canals i els procediments bancaris ordinaris (després de l'estímul, la mobilització i la formació per part de l'activista). El banc utilitza el capital dipositat pel ministeri o agència per concedir préstecs als grups de convergència. Quan un grup de convergència demostra la seva solvència al banc, llavors pot tenir accés al capital normal del mateix banc (és a dir, que no procedeix del dipòsit de l'agència o el ministeri) i aconseguirà sostenibilitat, a més d'alliberar el capital de l'agència o el ministeri per a ús dels altres grups fiduciaris.
Agraeixo a la Victoria Abankwa, coordinadora nacional, i a l'Adolphine Asimah, directora nacional del Programa de Gestió Comunitària per a l'Enfortiment de Ghana (SCMP). Són les responsables de què funcioni aquest sistema, el qual van adaptar als principis i a les pràctiques existents i em van convidar a Ghana el gener de 1996 per ensenyar-me el seu funcionament. Phil Bartle. Veure Ghana Scheme.
Aquest pla ha estat dissenyat per a ser implementat per una ONG orientada al desenvolupament o al ministeri que li pertany. Es parla d'agència o ministeri' en tot aquest document. Si qualsevol ONG internacional adopta aquesta metodologia, el seu paper s'identifica amb el d'agència o ministeri'. Animem a qualsevol ONG a integrar el seu treball de desenvolupament amb el ministeri adequat i amb els governs locals.
Generació d'ingressos
Ens enfrontem a un repte: desenvolupar un pla viable per a la generació d'ingressos i incorporar-lo al procès d'enfortiment dels grups comunitaris d'ingressos reduïts. Aquest pla s'ha de situar entre els següents límits:
Ha de ser sostenible. És a dir, que continuï quan s'acabin els fons externs de l'agència o el ministeri. Els ingressos han de generar-se per mitjà d'alguna activitat productiva dels destinataris. No és una simple distribució de diners per part de l'agència o el ministeri. Els ingressos generats han de beneficiar directament als participants amb pocs ingressos. Cal ser coherent amb els principis i mètodes de l'agència o ministeri (com per exemple l'enfortiment de comunitats pobres). El pla ha d'evitar la caritat, que debilita, i ha d'estar dissenyat per enfortir. La formació ha de servir per enfortir i mobilitzar, a més d'estar relacionada a l'acció, i la comunitat destinatària és qui ho ha de triar.
Existeixen diverses opcions: Cal que el recolzament financer sigui en forma de crèdit o de subvenció? La generació d'ingressos (activitat productiva) s'ha d'emprendre en grup (com per exemple una cooperativa) o de forma individual? El préstec l'ha de concedir (a) el ministeri, (b) el projecte, (c) un banc o (d) un altre tipus de pla o projecte (com el de Ntandikwa a Uganda)? . Qui ha de gestionar el pla (formació, recolzament financer)? Quin és el paper de l'agència o ministeri davant de 'la formació com a mobilització'? Y quins són els límits de cada préstec (grup, subgrup, individual)?
Descripció del que hem ideat
El pla és un mètode viable de reducció de la pobresa per mitjà de la generació d'ingressos. L'activista proporciona la sensibilització, la mobilització, assessorament financer, organitzatiu i de gestió, promoció, habilitats i (indirectament) el capital inicial per a les activitats de la generació d'ingressos triades pels participants.
Els préstec són modestos i dins de les capacitats que tenen els participants per pagar quan aquests tinguin ingressos a les seves activitats.
Els dipòsits regulars de diners es basen en les pràctiques tradicionals i ben conegudes dels grups de crèdit rotatius.
Els grups són suficientment petits i els membres es troben en un context on els morosos pateixen sancions socials, i així es mantenen sostenibles.
Qui pot utilitzar aquest mètode?
Aquest pla el pot adaptar i adoptar qualsevol agència.
Per què crèdits en comptes de subvencions?
Continua el debat sobre el dilema entre oferir crèdits o subvencions a petits grups de dones perquè els utilitzin com a capital per a la generació dels seus propis ingressos. Veure Subvencions.
Es recomana atorgar crèdits perquè s'espera que així els destinataris siguin més complidors i responsables en el seu ús, ja que tenen l'obligació de tornar el préstec. Això és desenvolupament sostenible i no pas caritat.
No obstant, donar crèdits requereix una capacitat administrativa i gestora que un ministeri no té. Encara que pot ser més senzill que una agència o ministeri administrin la concessió de petits crèdits a grups de dones, no es recomana. El seu plantejament no és sostenible i no exigeix als grups receptors tanta responsabilitat en l'ús dels fons.
Existeixen incomptables històries terribles sobre diferents plans de crèdit, i en molts països, on els diners que s'han desviat, s'han utilitzat en objectius diferents als originals i no s'ha tornat el promès. Sense oblidar molts altres problemes que han sorgit en aquest camp.
Estem compromesos amb la sostenibilitat i en l'enfortiment comunitari com a mètode de reducció de la pobresa. Per això promovem la generació d'ingressos que es detalla aquí.
Esquema del pla
En aquesta secció es descriu a grans trets l'operació, els elements essencials i alguns detall sobre certes parts clau. Tots són necessaris. Junts contribueixen als sistema de treball. Si manca o es modifica substancialment qualsevol de les seves parts essencials, el conjunt es veurà afectat i no es podrà garantir l'èxit.
En els elements essencials s'inclou
Els bancs no són simpatitzants de deixar petites sumes de diners. Per això el sistema ha d'organitzar-se per a què el banc concedeixi sumes grans. Al menys entre 15.000$ i 50.000$.
Els préstec inicials per a les activitats productives rondaran entre els 100$ i els 500$ per producció individual.
Una piràmide, formada de base per grups fiduciaris d'entre 5 i 7 persones i entre 5 i 7 grups en un grup de convergència, té la funció d'obtenir grans crèdits al banc i dividir-los per a la seva distribució com a préstecs a grups més petits i particulars.
Els grups petits amb base d'entre 5 i 7 persones, grups fiduciaris, estan formats per persones que confien en què tots els altres membres manegin els diners.
El sistema tradicional de rotació de crèdits s'utilitza coma concepte bàsic, on tots els membres contribueixen regularment amb una mínima suma de diners. Aquí, no obstant s'empra com a garantia bancària en lloc d'entregar-se a un dels membres.
El grup ha de saber actuar com una agència de distribució de crèdit i no com una organització productiva (com una cooperativa).
L'activitat productiva és més eficient a nivell individual (elaboració de sabó, petit comerç...) i obté petits préstecs dels grup (quan els grups productius són més grans com en el cas d'una cooperativa, és més difícil gestionar i controlar. Això fa més difícil aconseguir beneficis, evitar el desviament i tornar el préstec).
Així doncs, la formació, mobilització, supervisió i les reunions per part de l'ODC, els coordinadors de l'agència o l'Adc són necessaris. Especialment per estimular als participants per a què triïn i planifiquin les activitats de mode realista i viable en comptes de fer-ho basant-se en somnis impossibles.
Qui actua com a entitat bancària?
Després de què el ministeri o agència signi un Memoràndum d'Entesa (ME) amb el banc participant es diposita una quantitat de diners en aquest banc, s'ensinistra als participants i finalment es presenta al banc. El ministeri o agència actuen com a agent, instructor, activista i organitzador (i no com a banquer ni, per descomptat, com a Pare Noè).
El ministeri o l'agència no s'han de comprometre en activitats bancàries. No és assumpte seu, sinó del banc. Si el control dels diners recau a les mans dels activistes es debilita la seva efectivitat de mobilització, sorgeixen conflictes d'interessos, es convida a la corrupció i a la ineficiència i es desvia als activistes de les seves responsabilitats.
El paper dels bancs comercials
Com que el ministeri o agència no tenen el poder, la capacitat o els mitjans d'operar que té un banc; la concessió d'un crèdit a aquests grups es fa a través de la participació de bancs comercials locals, unions de crèdit o bancs governamentals. Un Memoràdum d'Entesa (ME) entre el ministeri i els bancs proporciona l'instrument legal per canalitzar els fons de l'agència o ministeri per a la seva utilització com a capital del pla.
En comptes de què l'agència o ministeri posi els seus diners directament a mans dels grups destinataris, els diners es dipositen als bancs participants (com per exemple les caixes rurals) que operen a prop dels grups de destinació. L'agència o ministeri ofereix la formació en gestió i finances als participants i desprès presenta els grups als bancs participants. Molts dels participants o potser tots mai hauran entrat en un banc, o ni tan sols s'hi hauran apropat, i en un principi es mostraran distants davant d'aquestes institucions tan sofisticades.
Després de la formació, que oferirà motivació, coneixements, organització i confiança; els grups s'introdueixen als bancs i se'ls demana que segueixin els procediments ordinaris per efectuar dipòsits i obtenir préstecs. En un principi, els bancs desitgen poder participar ja que el capital original que deixen als grups és el que ha dipositat el ministeri o agència. Si el grup aconsegueix generar ingressos, tornar el préstec i obtenir credibilitat per al crèdit llavors podrà aconseguir préstecs del capital ordinari del banc. El capital originalment dipositat per l'agència o ministeri s'allibera per a la seva utilització en altres grups destinataris. D'aquesta manera procés d'expansió a nous grups es fa sostenible.
Els bancs normalment no volen fer petits préstecs a particulars o grups reduïts que només necessiten un capital mínim (poden guanyar més interessos amb menys riscs si compren bons de l'estat). El banc tracta amb el grup de convergència i fa un préstec més quantiós que el que faria amb grups menors o particulars que necessiten petites sumes. Com que s'organitzen petits grups fiduciaris que a la vegada formen grups de convergència més grans, i formats per a què portin a terme els seus propis procediments bancaris interns (cada participant té la seva pròpia llibreta, impresa per l'agència o ministeri); el pla de l'agència o ministeri forma grups més grans que necessiten i poden beneficiar-se de préstecs més quantiosos.
Els imports dels préstecs i interessos
L'import dels préstecs i els tipus d'interès que es paga per ells són variables importants que s'han d'analitzar amb molt de compte per tal de prevenir l'efecte que tindran en l'enfortiment dels grups destinataris. Han de ser determinats pels principis de desenvolupament comunitari professional, psicològic i sociològic i no pas per consideracions polítiques o per guanyar popularitat.
L'import dels préstecs
El total de cada préstec que concedeix el banc és molt més gran que el préstec que arriba a cada participant individual. Un dels propòsits de l'organització en forma de piràmide d'un grup de convergència i diversos grups fiduciaris és el de dividir el total de cada préstec.
Els participants expressen els seus desitjos d'obtenir ajudes per a la generació d'ingressos en reunions de mobilització i animació on els grups comunitaris identifiquen les seves preocupacions prioritàries. Les consultes amb els grups de les comunitats de destí indiquen un desig general d'ajuda per a la generació d'ingressos.
Al principi les peticions seran molt poc realistes. Algunes persones demanaran milions sense tenir coneixements ni les idees clares sobre operacions comercials, préstecs, crèdits o inversions. D'altres creuran que els diners procedents de l'agència o ministeri és d'ingrés generat. Cal explicar que aquests diners es poden utilitzar, però només com un recurs 'llogat'. No és un regal i ells són els que han de generar els ingressos. A les activitats de presa de consciència, a les reunions amb l'agència o ministeri s'estimula als participants perquè justifiquin els seus plans i les sumes que sol·liciten. La idea és convertir els seus desitjos en demandes realistes.
Els activistes i instructors expliquen que els diners deixats no són l'ingrés própiament dit, sinò un recurs llogat per ajudar als participants a generar els seus propis ingressos. L'interès que paguen és per un ús temporal ('lloguer') d'aquest recurs. S'ensenya als participants que aquests interès és com un lloguer per utilitzar dels diners. Un recurs que no els pertany ni que tampoc es regala per caritat.
L'import dels interessos
L'interès que es paga per l'ús del crèdit com a recurs és d'un tipus assequible (el comercial d'aquell moment). Els participants aconsegueixen el privilegi d'obtenir un crèdit i paguen els tipus d'interès assequibles coma renta (lloguer) per fer ús d'aquest crèdit.
Quan es va idear el pla, alguns es van preguntar per què aquelles dones (moltes de les quals eren pobres o analfabetes) havien de fer els mateixos sacrificis, passar pels mateixos processos i pagar pels mateixos tipus d'interès per aquests préstecs que els sol·licitats ordinaris. La resposta està relacionada amb la necessitat de sostenibilitat de la generació d'ingressos i amb la debilitat que provoca la caritat en el receptor. Aquest pla potencia als participants.
Si des del principi el pla imposés tipus d'interès subvencionats, els participants podrien aprendre a rebre caritat, a no obtenir crèdits a interessos ordinaris quan no disposin dels diners dels donants. Això els debilita. No els enforteix.
Podem assenyalar que alguns prestadors comercials escanyapobres exigeixen interessos de fins un 350% per any sobre el préstec i que els préstecs bancaris són considerablement més econòmics (però no gratuïts). Desprès d'examinar els principis d'enfortiment comunitari, i de saber que l'agència o ministeri vol un desenvolupament sostenible a llarg termini, és raonable la imposició de tipus d'interès comercials.
La formació requerida
La gestió comunitària defineix el concepte de 'formació' de manera concreta. Més que un simple traspàs de coneixements, la formació ensenya també part de l'estratègia d'enfortiment de la capacitat de gestió dels grups comunitaris. Parlem de formació 'com a' mobilització, i no merament formació 'sobre' mobilització.
Viem la formació com una adquisició de coneixements necessària per mobilitzar a les comunitat i que aquestes puguin triar les seves pròpies accions. Que puguin identificar els problemes prioritaris, els recursos, planificar i implementar les seves pròpies activitats com a 'contingut' de formació. No obstant, també es té en compte el punt de vista del mediador de la formació com un vehicle que pot mobilitzar als participants per a què s'organitzin i comencin accions. Aquesta metodologia s'explica millor al mòdul de mobilització, relacionat amb la construcció i el manteniment de prestacions i serveis en assentaments humans. No obstant, els principis bàsics de la formació s'apliquen també als elements de generació d'ingressos de l'agència o ministeri. Veure Mobilització.
La formació està enfocada cap als contingut (transmissió de coneixements) i el que es valora és la quantitat d'instrucció i informació que adquireixen els alumnes. Tot i això, quan s'enfoca cap a la mobilització, el que es valora són els resultats de les accions comunitàries i l'increment de la responsabilitat de la comunitat en la presa de decisions.
L'agència o ministeri ofereix formació de diverses maneres. Les reunions i tallers proporcionen els coneixements de gestió i finances necessaris per organitzar els grups fiduciaris i els grups de convergència per posar en marxar els procediments i les rutines de recaptació i de dipòsit. L'agència o ministeri dissenya i imprimeix els llibres de pagaments (similars a les llibretes d'estalvi que fan servir molts bancs) com a material de formació i els distribueix gratuïtament entre les dones participants quan ja s'han format i mobilitzat els grups.
Els grups de dones faran visites d'un dia a altres grups de dones que han emprès plans similars. Això dóna confiança i mostra un exemple de funcionament als membres dels grups que participen en el pla. Encara que l'altra pla no sigui exactament igual, la oportunitat de veure com altres dones dirigeixen la seva generació d'ingressos demostra el valor d'aquest tipus de visites com a mètode addicional de formació en gestió.
- Formació en tècniques de gestió d'empreses de producció dirigides pels que volen ajudar.
- Formació en finances, banca i procediments de crèdit per a la distribució de crèdits als qui vulguin invertir en empreses productives.
- Formació en gestió, en el sentit especial que la fem servir com per exemple mobilitzar i organitzar-se per desenvolupar la capacitat organitzativa (en aquest cas per formar i organitzar una associació de crèdit).
Tallers
Arran de la formació informal i de la valoració participativa, i basant-nos en aquesta formació reacció i avaluació; es poden posar en funcionament tallers més estructurats.
Els temes poden incloure coneixements de gestió, d'organització i mobilització, mobilització per al crèdit, coneixements de finances, comptabilitat simple, registres i informes financers, valoració i inventari de recursos disponibles, avaluació de coneixements de gestió i organització, i avaluació de la disponibilitat de mercats per a la venda dels productes.
Cal posar atenció a l'estímul dels participants per a què observin i analitzin els seus propis recursos i potencial, a més de les estratègies pràctiques disponibles.
En aquests tallers hi assisteixen participants de totes les comunitats, per a què siguin estimulats entre ells compartint les experiències dels que han emprès empreses similars en altres zones.
Organitzar la piràmide
El paper de l'agència o ministeri, en la mobilització i organització, és formar una piràmide amb un grup de convergència a dalt, grups fiduciaris sota d'aquest, i empresaris individuals a a la seva base.
Cada element té un paper en el pla, i cal afegir a la mobilització els coneixements adquirits en la formació per tal que tots els nivells funcionin. Veure Organització.
Responsabilitats individuals i de grup
L'experiència (especialment amb les cooperatives) ha demostrat que quan un grup gran té la responsabilitat col·lectiva d'aconseguir un resultat productiu, no hi ha suficients controls socials i econòmics per assegurar la total contribució de cada membre. Això provoca que els esquemes fracassin i la seva dissolució.
En canvi, és ben conegut que quan els particulars comencen determinades activitats són menys efectius i productius que si ho fan col·lectivament i de forma organitzada. Aquest pla capitalitza aquestes dues forces contradictòries.
A partir de mètodes clàssics d'animació social emprats per activistes de l'agència o ministeri es convoquen reunions inicials de grups de dones en cada comunitat i s'organitzen en grups fiduciaris. Es demana a cadascuna que identifiqui entre quatre i dis companyes amb les que més confia i creurà que podrà treballar millor. Llavors es formen petits grup de dones que confien les unes amb les altres. Aquest procés d'identificació dura diversos dies. Les persones que vulguin participar, però que ningú les identifiqui com a fiables, quedaran excloses.
Els membres individuals no estan lligats en activitats productives d'una comunitat o cooperativa com a grup, sinó que han d'emprendre la seva pròpia activitat individual de generació d'ingressos (com l'elaboració i venda de sabó). Potser les activitats de venda, empaquetament i transport poden fer-se en cooperació amb altres membres del grup. Els grups fiduciaris es formen, principalment, amb la intenció de recaptar les contribucions i obtenir crèdits, però no per crear una producció col·lectiva econòmica.
Cada grup fiduciari està format per cinc o set persones (nombre estrany escollit per motius culturals). A la vegada, cinc o set grups fiduciaris formen un grup de convergència, que es convertirà en l'entitat que farà els dipòsits al banc i obtindrà els préstecs.
Els grups tradicionals de crèdits rotatius
A molts països d'Àfrica i Àsia existeixen petits grups de persones que es coneixen entre elles. Són membres del mateix poble o companys de treball ,formen petits grups de crèdit rotatiu.
Cada període definit, una setmana o normalment un mes, cada membre del grup ingressa (contribueix amb) una petita quantitat de diners que pugui aconseguir fàcilment. Quan es recull la totalitat de la suma s'entrega per torns a un dels membres del grup de crèdit rotatiu. Aquesta persona es pot triar mitjançant un sorteig, o per la defunció d'un familiar, i la suma de diners s'utilitza normalment per les despeses de l'enterrament (molts cops assisteixen als funerals tots els membres dels familiars d'altres membres).
Un cop s'han distribuït els diners mitjançant un sorteig, el receptor pot utilitzar aquests diners en una altra inversió, per la qual no podria aconseguir estalviar el suficient si no fos pel recolzament del grup. Els que s'ho poden permetre, entreguen quantitats més grans que els que només poden aportar el mínim.
Alguns d'aquests grups de crèdits rotatius poden ser per a funerals, on el capital recaptat s'entrega al membre que necessita amb més urgència per pagar les despeses de l'enterrament. En altres grups, els diners recaptats es poden distribuir d'acord amb les decisions comunes que es prenen col·lectivament cada mes pels mateixos membres del grup. Aquestes decisions determinen quin d'ells podrà obtenir els diners cada vegada. Altres simplement distribueixen el total de manera aleatòria segons qui treu el palet més llarg. A mesura que passa el temps arriba el torn per a tots els membres i tots obtenen la suma total dels diners que es va entregar per part de tots els membres.
Els grups són petits i viables perquè tots els membres es coneixen i confien entre ells i poden imposar sancions als qui no ho compleixin basant-se en la ben coneguda dinàmica de control social dels grups petits.
La modificació de les pràctiques d'aquestes grups és que, en aquest esquema, la quantitat recollida durant cada període no l'assigna només el membre elegit del grup, sinó que s'ingressa en un compte bancari. Aquests dipòsits bancaris s'empren per obtenir un préstec i també per a la devolució dels préstecs.
Els grups petits, anomenats grups fiduciaris, recapten els diners dels participants individuals i han de treballar sota el paràmetre de la confiança. Un grup de convergència, format per l'associació de diversos grups petits, és l'organització gran que tracta amb el banc comercial.
Seguiment i avaluació
Hi ha diversos nivells de seguiment i avaluació. Des del context nacional i el programa nacional general, es necessita saber com està funcionant el pla global i orientar i estimar als funcionaris sobre el terreny.
Des del punt de vista dels grups comunitaris, és important assegurar que les activitats empreses són les que ells han triat i que produeixen els resultats desitjats. Veure el mòdul sobre Supervisió. Entre mig, els coordinadors del districte necessiten estímuls per les seves activitats i informació per part de l'oficina nacional, a més de proporcionar el mateix als grups comunitaris.
Seguiment i suport
El coordinador del districte sovint es reuneix am els membres dels grups de dones de les micro-empreses per elogiar-les i estimular-les. S'organitzen reunions amb elles d'un parell d'hores un cop a la setmana. Les dones dels grups informen sobre les seves activitats, sobres les sumes recaptades i dipositades sobre com van les activitats de producció i sobre el progrés actual del pla.
Sessions de formació, tan formal com informals, han d'incloure temes com la planificació financera, comptabilitat, registres, redacció d'informes i valoració de la viabilitat de les activitats productives que s'han proposat.
El coordinador nacional sovint realitza visites a totes les comunitats per tal de supervisar i estimular, com a recolzament per als coordinadors del districte i per incentivar l'estímul als grups comunitaris.
El paper dels factors clau
| FACTOR | PAPER |
|---|---|
| Participant, receptor individual |
|
| Grup fiduciari |
|
| Grup de convergència |
|
| Banc |
|
| Agència o ministeri |
|
| Ministre |
|
| Districte |
|
Conclusions i recomanacions
Sumari
- Mobilització/organització
- Formació
- Crèdit
Recomanacions
Les següents recomanacions neixen de l'experiència en el terreny
L'esquema ha d'estar ben planificat. Cal tenir en consideració les realitats i potencials de les comunitats actuals.
Com succeeix a tots els plans de generació d'ingressos, s'aconsella procedir amb cautela i fer i discutir sovint sobre les valoracions de les experiències i les noves direccions proposades.
Les activitats reals de generació d'ingressos no s'haurien d'implementar de forma eclèctica i diversificada.
Totes les iniciatives d'aquest sector han de regir-se a una declaració de política coherent i clarament definida, aprovada i formada i en consonància amb una estratègia detallada.
Les accions inicials, especialment el préstecs, han de ser modestos. Els desemborsaments a corre cuita de grans quantitats de diners condueixen a falses esperances i suposicions poc realistes.
És essencial fer una valoració a cada fase.
Cal concedir els crèdits a tipus d'interès ordinaris i no subvencionats. Els crèdits que s'ofereixen a interès subvencionat fan que els participants depenguin d'aquest tipus d'interès.
Els petits préstecs atrauen a les persones que pertanyen a categories de ingressos menors, mentre que els majors aniran a parar als que poden aconseguir-ho a qualsevol lloc, persones d'alts ingressos.
S'ha d'emfatitzar la formació dels participants, a l'hora de fer valoracions i inventaris dels seus recursos actuals i dels coneixements de gestió i finances, a més d'avaluar honestament el seu potencial d'èxit. Un optimisme allunyat de la realitat pot desencadenar el seu fracàs. La formació ha d'incloure formació de grups, comercialització, estímul (re-organització per a la creació de capacitat), i els coneixements sobre gestió de la producció, gestió financera i de crèdits, nocions de banca, mobilització per al crèdit, registres, i gestió de recursos i personal.
––»«––
Activitat productiva: l'elaboració de sabons
 |