Traduccions:

Altres pàgines:

Mòduls

Mapa de la web

Paraules clau

Contacte

Documents útils

Enllaços útils

DESCRIPCIÓ DEL CICLE DE MOBILITZACIÓ

de Phil Bartle, PhD

Traducció de Marta Moreno

Document d'entrenament i referència

Detalls de cada fase del cicle

Resum:

Aquest document repassa cada fase del cicle de mobilització. Cada fase s'explica breument. S'hauria de llegir juntament amb el fulletó d'una pàgina del Cicle de Mobilització . Es poden trobar il·lustracions d'aquest cicle a Il·lustracions sobre el Cicle d'enfortiment

Introducció:

El cicle de mobilització a vegades s'anomena "cicle de promoció de participació comunitària", "cicle de resolució de problemes", "cicle de desenvolupament de la comunitat", o "cicle d'animació social". Tracta d'una sèrie d'intervencions (dutes a terme per un o més activistes) designades per incrementar el nivell d'involucrament d'una comunitat en les decisions que afecten el seu propi desenvolupament.

S'anomena "Cicle" perquè es repeteix, partint cada vegada dels èxits, errors i lliçons que s'han après.

La participació de tots els membres de la comunitat destinatària (sense diferenciar característiques biològiques o socials) és essencial tant per reduir la pobresa com per enfortir la comunitat. En el PDC (Programa de Desenvolupament Comunitari) la participació significa la participació del total de la comunitat (no només algunes parts) en la presa de decisions i de control.

Les decisions clau que s'han de prendre i el control que s'ha d'exercir, inclouen: presa de consciència de les situacions (necessitats i potencials), determinar els problemes prioritaris (i establir metes i objectius per solucionar-los), planificar accions (plans d'acció de la comunitat, disseny de projectes), la seva implementació i supervisió i l'evaluació dels seus resultats.

La comunitat sencera pren la responsabilitat (no la deixa a una part aliena).

Les contribucions de recursos (ex.: donacions, treballs socials, subministrament), i el diàleg i la consulta amb agències externes són recomanables, tot i que la "participació" (en aquesta estratègia) és molt més extensa i global que la "contribució" o la "consulta".

Conscienciació i Autorització:

Els activistes de la comunitat s'han de reconèixer per l'autoritat i obtenir un estatus legal si no es volen arriscar a ser detinguts com a agitadors sediciosos i acosats per la policia o altres que vetllin per la llei i l'ordre.

A més, les autoritats són les principals interessades en mantenir la via del "subministrament" i temen la de la "capacitació", ja que funcionaris, oficials, polítics, antics i nous líders i experts tècnics veuen els beneficis immediats del subministrament com una manera d'obtenir influència, popularitat, vots, promocions i avenços en la seva carrera. La conscienciació no és només una formalitat, ha d'estar ben planificada i executada. El contrast dels rumors i falses suposicions ha d'estar integrat a l'estratègia de conscienciació.

Conscienciació:

Abans d'animar la comunitat a actuar (i per tant a aprendre i ser més forta) l'activista ha de conscienciar els seus membres de les realitats específiques.

Durant aquesta fase, és important evitar crear falses esperances i contrarestar activament les inevitables suposicions i rumors sobre el tipus d'ajuda que es poden esperar.

Organització de la Unitat:

Cap comunitat està unida; totes tenen cismes i faccions. El grau pot variar. Quan hi ha molta disparitat social, és més difícil aconseguir un consens comunitari sobre el problema prioritari i, per tant, sobre l'objectiu principal.

L'organització de la unitat és un precedent necessari per la majoria de mobilitzacions comunitàries i ho continua sent al llarg de tot el cicle. Veure Organització de la Unitat.

Formació d'activistes:

Els pocs activistes disponibles no poden arribar a totes les comunitats que necessiten una intervenció per prendre força i ser autosuficients. En el cas de CMP Uganda, hi havia deu activistes de consell local a cada comarca. A l'origen eren voluntaris no remunerats, membres del Moviment de Resistència que van ser reclutats per informar sobre la forma democràtica participativa de Museveni. Els vam oferir formació i alguns incentius, com samarretes i bicicletes, i ells van extendre els esforços mobilitzadors dels ODCs i ADCs (Oficials i assistents del desenvolupament comunitari).

La manca d'activistes formats per estimular l'autoajuda és un dels principals factors en la creació i expansió d'aquesta pàgina web i el desenvolupament dels mòduls de formació que hi apareixen. Molts són guies per escriure material per la formació en idiomes locals i adaptat a les diferents condicions locals. El nucli d'aquest material és Formació per Enfortir-se, un programa de formació per la gestió comunitària, tres manuals per activistes, sobre (1) mobilització, (2) generació d'ingressos i (3) supervisió. Com que el principi essencial en el procés de potencialització és la mobilització i la formació per la gestió, i no el finançament parcial de projectes comunitaris, aquest material per la formació és essencial pel procés.

Formació per la gestió:

Un dels elements del programa de direcció de la comunitat que el distingeix de l'animació ortodoxa o les internvencions de desenvolupament de comunitats, és la suma de la formació per la gestió. No n'hi ha prou amb permetre o fins i tot estimular comunitats marginals o amb baixos ingressos a participar en la presa de decisions i accions democràtiques sobre el seu desenvolupament; també cal que aquesta comunitat tingui la capacitat de participar. La formació per la gestió està creada per augmentar aquesta capacitat.

Com a mètode de capacitat de construcció, la formació per la gestió va més enllà de la formació tradicional, que només posa èmfasis en la transferència de coneixements. Desenvolupada als anys cinquanta per executius de grans empreses, la formació per la gestió incloïa algunes tècniques de transferència, però també sobre conscienciació, transferència d'informació, estímul i reestructuració (organitzar-se per la presa de decisions i l'acció efectiva). Als nostres participants els agradava dir: "No és només formació SOBRE potenciació, mobilització i organització, aquesta formació ÉS potenciació, mobilització i organització".

Avaluació de la participació:

Tot i que l'activista ha de començar per avaluar els recursos de la comunitat, potencials, entrebancs i necessitats, l'estratègia del cicle de mobilització requereix que l'avaluació es faci amb la comunitat al complet. No cal fer-ho tot d'una sola vegada, l'executiu de la comunitat pot fer-ho més endavant, quan estigui format i organitzat.

Tots els plans de futur i accions en la intervenció s'han de fer sobre les bases de la realitat observada, no sobre les imaginacions o interessos especials de certes parts de la comunitat. Les necessitats i potencials han de ser reconegudes per cada membre de la comunitat.

Definició de Prioritats, Problemes i Objectius:

Quan la comunitat està suficientment unificada, i quan totes les parts hi estan involucrades, inclosos dones, discapacitats i altres persones menys vulnerables a participar en les decisions de la comunitat, és el moment de portar la comunitat a l'acció.

Això es farà quan es tingui un consens sobre el problema prioritari, i invertint-lo per obtenir l'objectiu prioritari. La tècnica de la pluja d'idees és una tècnica que ens podrà ajudar.

Pla d'Acció Comunitari (PAC):

La comunitat ha d'estar d'acord en el que vol aconseguir en un període de temps proper, d'un any, de cinc anys (normalment el mateix període que el dels plans regionals). El pla també pot incloure un o diversos projectes comunitaris.

Organitzar un CIC, Comitè Executiu:

Com que els detalls del disseny d'un projecte no es poden obtenir d'una reunió pública de centenars de persones, és pràcticament necessari que la comunitat formi un executiu (Comitè de Projecte, Comitè de Desenvolupament, CIC o Comitè d'implemenatció comunitari). Aquest comitè executiu haurà de ser escollit per consens si una votació contribueix al partidisme i als cismes; aquí l'activista ha de ser conscient i estar sensibilitzat de les pràctiques i valors de la comunitat.

L'activista, per tant, ha de formar el comitè en participació, direcció i lideratge participatius per mantenir la seva transparència (evitar el secretisme) pel conjunt de la comunitat. El CIC hauria de revisar el pla d'acció, afegir detalls i necessitats, i preparar un disseny de projecte per l'aprovació de la comunitat (una altra vegada utilitzant els mètodes de participació proposats per l'activista). En aquest punt és necessari incidir en l'estratègia de gestió comunitària (element B) i integrar-la en el cicle de mobilització.

Disseny de Projectes Comunitaris:

La clau per la formació per la gestió són les respostes a les quatre preguntes clau: (1) Què volem) (2) Què tenim? (3) Com utilitzem el que tenim per aconseguir el que volem? i (4) Què passarà quan ho fem? Les respostes, ampliades al detall, seran el disseny del projecte. Segons la nostra metodologia, les respostes a aquestes preguntes i el disseny d'un projecte comunitari són participatius, amb l'orientació de l'activista, que actua com a instructor (és qui posa les preguntes) i, generalment, amb els participants com a grup (que responen les preguntes).

Un "projecte" és l'acció (o conjunt d'accions) decidides per la comunitat (com a grup, estimulat per l'activista). El format del disseny del projecte seria així: esbrinar quin problema hi ha, definir l'objectiu com a solució al problema, depurar la meta fins arribar a una sèrie finita d'objectius (SMART), identificar recursos i obstacles, generar un conjunt d'estratègies per utilitzar els recursos, evitar els obstacles i obtenir els objectius, escollir l'estratègia més efectiva, decidir l'organització (estructura, qui fa què, pressupostos, agenda) i decidir la supervisió, informes i avaluació.

Negociació:

En aquest terreny, l'activista ha d'actuar cautelosament. D'una banda, hi ha massa confiança en els recursos externs; de l'altra, la necessitat real de recursos suplementaris per la comunitat (als quals tindrà dret, per exemple, subvencions de les rentes públiques dels goberns centrals o regionals). Quan s'utilitza un disseny de projecte com a proposta, o l'executiu comunitari escriu una proposta adequada, esdevé un instrument de negociació entre la comunitat i les autoritats externes, així com en fonts potencials de recursos.

Encara que no sigui buscant recursos exteriors, la comunitat necessita assegurar-se que els seus plans són consistents amb els plans generals del seu ambient geogràfic, les comunitats veïnes, la regió o districte on es situa o qualsevol pla o prioritat nacional. Les discussions de negociació haurien d'incloure aquests tòpics. Tots els interessats en el projecte comunitari haurien d'estar involucrats en aquesta negociació. Tant si la comunitat busca recursos o aprovació, o ambdós, el seu disseny de projecte i/o proposta és el seu instrument de negociació.

Preparació del contracte i negociació:

El contracte és un instrument opcional que en aquest cas recomanem. L'activista pot donar suport i guiar l'executiu comunitari en la redacció del contracte, basat en el disseny de projecte. La redacció ha de ser simple i breu, mentre que la proposta o disseny de projecte es pot adjuntar com un annex.

Els signants del contracte haurien de representar a tots els interessats, i aquesta fase podria fusionar-se amb la de negociació citada anteriorment. Les negociacions asseguren que hi ha transperència pública sobre el projecte proposat, que tots els afectats (interessats) entenen perfectament els objectius i accions del projecte comunitari. També confirma la legitimitat de la comunitat que es farà responsable del projecte.

Signatura del Contracte:

Entre els signants hi haurà representants de totes les parts interessades (executiu comunitari, oficials del districte, líders locals, oficials de les agències, activistes). La reunió per signar el contracte pot ser una oportunitat perquè tots es coneguin. També és una oportunitat per l'activista de mantenir l'implicació de la comunitat en el seu propi projecte (compromís cívic, participació de la comunitat) com a característica principal de desenvolupament.

Si és segur que tots els signants estan prèviament d'acord amb el termes del contracte, llavors la signatura pot ser una cerimònia, inclosa en la cerminònia pública posterior. Els signants apreciaran que l'acte es faci en una sala que podria ser una classe d'una escola. Fer-ho part d'una cerimònia pública augmenta la seva legitimitat i la consciència pública sobre la metodologia d'enfortiment comunitari.

Pagament de la primera part:

Si la proposta i el contracte estaven encaminats a obtenir recursos financers pel projecte comunitari (recordem l'advertència sobre la independència), la primera part del pagament es pot utilitzar com una oportunitat per una cerimònia pública (podria coincidir amb la signatura del contracte). Aquesta és una oportunitat per assenyalar la importància del projecte i de la participació de la comunitat en el seu disseny.

La música, la dansa, el cant i el teatre interpretats per grups cultural locals, nens de l'escola o voluntaris, podria ser una manera d'enfortir l'orgull, la lleialtat a la comunitat i la tradició cultural. Es pot convidar la premsa perquè s'anuncii l'esdeveniment a la ràdio, als diaris locals i fins i tot a la televisió local. La raó d'aquesta celebració és que intensifiqui la transparència, doni publicitat al projecte i augment la consciència de participació i enfortiment comunitaris.

Començament de la Implementació:

En aquest punt, la comunitat i els seus líders, així com els polítics i els periodistes, estaran més interessats en les accions i els resultats ( per exemple, la construcció d'una latrina, el subministrament d'aigua, d'una clínica o una escola), i s'ha de recordar i remarcar que la supervisió i la informació han d'estar presents en l'acció. En aquest punt, l'entusiasme de la comunitat pot entrar en declivi o desaparèixer si l'acció (especialment les seves finances) no és transparent i completament clara pels membres de la comunitat.

Tot i que la meta de la comunitat és la finalització de la prestació, l'objectiu de l'estratègia de l'activista és augmentar la força i la capacitat de la comunitat, de manera que emfatitza la supervisió i la informació (verbal i escrita). També és en aquest punt que la comunitat esdevé conscient de la necessitat de l'aprenentatge de matèries relacionades amb l'acció (comptabilitat i finances, redacció d'informes, aspectes tècnics) i, de nou, l'element B de l'estratègia s'ha d'integrar en aquest cicle de mobilització.

Supervisió i informes:

Tot i que la supervisió i els informes es centren en l'observació de l'acció per tal d'ajustar-la i evitar desviar-se de la trajectòria, es pot complementar amb una valoració i avaluació més profundes. Això inclouria la valoració de l'impacte de l'acció i un judici de valor sobre com es va dur a terme si s'havia de dur a terme, o què s'hauria d'haver fet en el seu lloc.

Això, a la vegada, obra la porta a repetir el cicle, perquè serveix al mateix propòsit que l'anàlisi de la situació inicial i l'avaluació comunitària.

Pagament de les altres parts:

El pagament dels donatius externs per l'executiu de la comunitat serà periòdic i dependent de la conclusió de la feina a cada fase.

Tot i que no va ser necessari posar-lo en pràctica (parlem del CMP Uganda) és una forma de compromís, de manera que si la feina o els informes s'aturen, també s'aturaran els pagaments.

Continuació del treball fins la seva conclusió:

Mentre la feina progressa, l'activista té la responsabilitat d'assegurar que tot està supervisat, (especialment per part dels membres de la comunitat a més dels altres interessats). La transparència, sobretot pel que fa a les quantitats i destins dels pagaments, és necessària per mantenir l'interès de la comunitat i la confiança en el seu executiu.

Els següents pagaments de fons externs subministrats per les agències haurien de dependre de la responsabilitat (informativa i financera) i de la preservació de la transparència, honestedat, fiabilitat i integritat dels responsables de la gestió del projecte davant la comunitat.

Cerimònia de conclusió oficial:

Així com una cerimònia i una celebració són un dia de festa per la majoria, suposa molta feina per l'activista. De la mateixa manera que amb l'entrega del primer pagament, la cerimònia de conclusió és una oportunitat per fer l'esdeveniment públic, incrementar la consciència sobre l'enfortiment de la comunitat i sobre el projecte, i per confirmar la legitimitat i conveniència de la promoció de la participació comunitària i la potenciació de les comunitats amb ingressos baixos.

La cerimònia de conclusió, amb premsa i espectacles culturals, també és una oportunitat per recordar als membres de la comunitat que han d'avaluar el projecte una vegada complert, i determinar quina hauria de ser la seva prioritat següent, començant de nou el cicle de mobilització.

Repetició del Cicle:

Això no és una acció puntual. És un procés de canvi social (desenvolupament) i s'ha de sostenir. Tot i que la comunitat serà més forta que abans d'haver implementat el primer cicle, s'haurà de començar de nou. A més, l'activista haurà de formar un sucessor en previsió d'un possible trasllat, i els grups de cooperants hauran d'identificar cooperants interns (que no utilitzaran les tècniques de mobilització pels seus beneficis personals en detriment de l'enfortiment comunitari) dins la comunitat, que siguin capaços de sostenir l'estímul i les intervencions després que l'agència o el ministeri del cooperant el traslladi.

Cada fase del cicle de mobilització està relacionada amb les anteriors i posteriors i amb el global del cicle. Hi ha un ordre llògic i funcional en les fases. Cada vegada que es repeteix un cicle, es fa sobre les bases de supervisió dutes a terme durant el cicle previ i es construeix sobre els resultats de l'enfortiment que ja s'ha produït.

Altres intervencions per la capacitat de construir:

Les següents intervencions també formen part de l'estratègia de mobilització, però es poden insertar en diferents punts del cicle. L'activista podrà detrminar quan, sempre i quan sigui conscient de les condicions canviants de la comunitat.

Els objectius de la mobilització per desenvolupar una comunitat poden variar segons els països. Tot i això, podem extreure elements comuns: eradicació de la pobresa, bon govern, canvi en l'organització dle desenvolupament social), increment de la capacitat comunitària, potenciació de la gent més pobre i marginada i equilibri entre sexes.

Per una presentació power point del cicle de mobilització amb il·lustracions i text, veure Power.

© Drets d'autor 1967, 1987, 2007 Phil Bartle
Disseny del web de Lourdes Sada

––»«––

Darrera actualització: 17.01.2011