Traduccions:

Altres pàgines:

Mòduls

Mapa del web

Paraules clau

Contacte

Documents útils

Enllaços útils

MÈTODES D'AVALUACIÓ PARTICIPATIVA

Revisió dels mètodes i les tècniques de l'ARP/APR

pel Dr. Phil Bartle

traduït per Alicia Ballabriga Díaz

Referència dels coordinadors

Revisió dels mètodes i les tècniques de l'ARP/APR

L'acrònim APR (avaluació/valoració participativa rural) pot desorientar en un primer moment perquè inclou "rural", malgrat s'apliqui tant a veïnatges urbans com a àrees rurals, i també perquè implica "avaluació" o "valoració", encara que es pot dur a terme més enllà de la fase d'avaluació, és a dir a la planificació de les accions i el disseny del projecte.

La concordança es dóna a la característica "participativa" del procés, ja que pot referir-se a la participació dels membres de la comunitat (rural o urbana) o dels membres d'una organització.

Heu d'emfatitzar el fet de que es dóna veu a aquells membres que no s'acostuma a escoltar. Com a facilitadors oferiu alguna estructura i estímul, però el contingut l'han d'escollir els membres com a grup. La recopilació i l'anàlisi de dades és tasca dels participants, i la vostra actuació és facilitar, més que controlar, aquests processos.

Tècniques de l'avaluació participativa:

Existeixen varietat de mètodes i enfocaments per a l'avaluació participativa. Durant la vostra carrera desenvolupareu diversos enfocaments propis, que anireu modificant i seleccionant a mesura que aneu avançant.

Aquí se'n presenten alguns per tal que tingueu una referència inicial. Canvieu-los i adapteu-los a fi que s'avinguin amb el vostre grup de destí, ubicació, època i altres característiques dels participants i la seva situació.

Elaboració del mapa:

Elaborar un mapa de la comunitat és probablement la millor manera de començar, tant per a vosaltres com per a la comunitat. Porteu un grup a passejar per la comunitat i deixeu que siguin ells els que dibuixin un mapa de la zona que inclogui instal·lacions comunitàries, edificis personals i familiars, avantatges i inconvenients. No dibuixeu el mapa per ells.

Un mètode consisteix en fer mapes per separat, ja sigui de manera individual o en grups reduïts, i posteriorment, com a exercici de grup, es prepara entre tots un mapa més gran (per exemple, fent servir paper de premsa o un paperògraf) on es combina i es sintetitza el que s'ha dibuixat a tots els mapes.

Es pot obtenir informació valuosa, a més de la que es mostra als mapes elaborats científicament, a partir dels mapes dibuixats pels habitants d'un lloc, doncs mostren la perspectiva del dibuixant i diuen molt sobre el coneixement local dels recursos, l'ús de la terra i els patrons d'assentaments, o les característiques domèstiques.

D'entre els mapes i els models que es descriuen a continuació, podeu encoratjar els membres de la comunitat a dibuixar el seu mapa a terra, fent línies amb pals. D'aquesta manera, a l'igual que succeeix dibuixant un mapa gran a la paret, se us dóna a vosaltres i als participants la possibilitat de fer del procés de dibuixar un procés de grup.

Models:

Si els membres de la comunitat afegeixen pals i pedres a un mapa dibuixat a terra, estan fent un model simple: un mapa en tres dimensions.

No dibuixeu el mapa ni construïu el model pels participants; encoratgeu la participació de tothom. Mentre els observeu, fixeu-vos si s'inclouen algunes instal·lacions abans que d'altres, si unes són de proporcions més grans que d'altres, doncs així tindreu una visió més àmplia sobre els assumptes que són més importants per als participants.

Preneu notes, ja que us ajudaran a la comprensió sociològica de la comunitat, i després copieu en paper el mapa o el model per tal que quedi un document permanent. Els mapes i els models poden portar més endavant a passejades on s'enregistrin més detalls.

Crear un inventari de la comunitat:

L'inventari, i en particular la seva elaboració, és l'element més important i fonamental de l'avaluació participativa.

El procés d'elaborar l'inventari de la comunitat rep de vegades el nom d'"entrevista semiestructurada" (cal tenir present que si fos perfectament desestructurada, es tractaria d'una conversa sense sentit que no portaria enlloc). Pel contrari, una sessió de "pluja d'idees" és plenament estructurada (la pluja d'idees té les seves utilitats, sobretot a la fase de disseny del projecte per a l'enfortiment de la comunitat). Així doncs, l'elaboració de l'inventari es troba entre aquests dos sistemes. També heu de permetre que el debat es faci amb llibertat, en particular permetent que els participants analitzin les seves contribucions sobre l'elaboració de l'inventari.

No treballeu amb un sèrie de preguntes específiques, doncs és millor preparar un llistat de temes a tractar per a no oblidar-ne cap. Quan prepareu la llista, recordeu que heu d'incloure tant els avantatges com els inconvenients de la comunitat. Incloeu també les instal·lacions disponibles, descrivint si funcionen o no; les possibilitats i les oportunitats, així com les amenaces i els obstacles, possibles i actuals. Recordeu que esteu realitzant una valoració.

L'objectiu és aconseguir un inventari que avaluï els punts forts i els dèbils de la comunitat. La vostra feina no és crear un inventari, sinó guiar els membres de la comunitat a fi que la construeixin en tant que grup.

Debats en grup:

Potser sorgeixen varietat d'experiències i opinions entre els membres de la comunitat, o potser hi ha informació que sigui delicat divulgar als de fora o altres dins la comunitat. És aquí on els debats en grup poden resultar útils. En aquest cas és millor que no treballeu sols, sinó en un equip de dos o tres facilitadors: un que moderi el debat i l'altre que en faci un registre.

S'escollirà una quantitat menor de temes de debat que per a l'inventari general de la comunitat. Primer convoqueu sessions per separat amb els diferents grups d'interès, anoteu amb atenció les seves contribucions i, després, reuniu-los a tots per a posar en comú les seves preocupacions especials. És important que en aquesta fase tingueu molta cura; per tant, encara que reconeixeu els diferents grups d'interès de la comunitat, no vulgueu augmentar les diferències entre ells, ampliar el seu cisma.

Veure el document de formació Organització de la unitat.

La vostra tasca no és intentar que tots els grups diferents siguin iguals, sinó que voleu incrementar la tolerància, la comprensió i la cooperació entre ells. Els debats especials en grup us donen l'oportunitat de treballar per separat amb diferents grups, als quals els pot resultar difícil treballar junts en un primer moment, tot i que heu de treballar cap a la seva unificació.

Classificació de les preferències:

Quan treballeu dins una comunitat amb diferents grups d'interès, segurament voldreu fer una llista classificant les preferències de cada grup i, posteriorment, analitzar-les amb tots els grups a la vegada.

La classificació de les preferències ajuda no només a trencar el gel al principi de l'entrevista del grup, sinó també a enfocar el debat.

Classificació de la riquesa:

Aquest és un mètode particularment útil per a (1) descobrir la definició de pobresa entre els membres de la comunitat, (2) trobar les persones realment pobres i (3) estratificar les mostres de riquesa. És millor portar-ho a terme un cop us heu relacionat amb els membres de la comunitat.

Aquí, un bon mètode és escriure a una targeta el nom de cada habitatge de la comunitat. Seleccioneu alguns membres de la comunitat, demaneu-los que posin aquestes targetes en grups segons les diferents mesures de riquesa i donin les seves raons. La manera de categoritzar els membres de la comunitat, i les raons que hi donen per a fer aquestes categories i per posar diferents habitatges a cada categoria són molt reveladores en quant al caràcter sòcio-econòmic de la comunitat.

Diagrames estacionals i històrics:

Les variacions i les tendències estacionals i històriques acostumen a oblidar-se amb facilitat durant una curta visita sobre el terreny.

Podeu intentar diferents tècniques per als diagrames que us ajudaran a explorar els canvis en tempestes; demanda laboral; activitats de pesca, caça i ramaderia; subministrament de llenya per a combustible; incidència de malalties; migracions per motius de feina; reserves d'aliments, i molts altres elements que varien amb el temps. Els diagrames resultants poden emprar-se com a base de debats sobre les raons que hi ha darrera els canvis i les implicacions per als afectats.

Elaborar el mapa institucional:

Us hauran dit a altres llocs que el mobilitzador de la comunitat ha de ser un sociòleg, i un que exerceixi. La informació sobre l'organització social de la comunitat i la naturalesa dels grups socials és difícil de veure durant una visita curta. Igualment les relacions complexes entre els segments rics i pobres de la comunitat, els vincles familiars i les enemistats, i els grups polítics no poden dilucidar-se en unes poques setmanes. Per això pot resultar útil aplicar el mètode de l'avaluació participativa.

Una manera d'entendre els aspectes menys delicats de la interacció social en una comunitat és demanar a informadors clau que construeixin un diagrama de Venn. Aquesta tècnica consisteix simplement en una col·lecció de cercles, cadascun dels quals representa un grup o organització activa dins la comunitat. La grandària de cada cercle reflexa la importància relativa del grup representat, de manera que com més petit és el cercle, menys influència té el grup. Per altra banda, l'àrea de superposició entre dos cercles representa en quina mesura dos grups col·laboren o prenen decisions conjuntes.

Saber quan utilitzar aquests mètodes:

Els mètodes de l'ARP/APR resulten més adients per a avaluar i valorar en aquells casos en que vulgueu que la comunitat participi en l'avaluació, però no són l'enfocament més adequat a totes les fases del procés d'enfortiment.

Per exemple, no resulten la millor manera quan alguna transmissió de capacitats s'ha identificat com a necessitat. La formació (per a la transmissió de capacitats) pot ser participativa, en tant que els alumnes aprenen actuant però no necessàriament amb l'ús de tècniques d'ARP/APR.

Fem servir metàfores, contes i refranys quan volem que els membres de la comunitat ens entenguin correctament. Un d'aquests proverbis és: "No demanis a un pollastre que et doni llet ni demanis a una vaca que et doni ous".

El que demaneu doncs a la metodologia de l'ARP/APR és que us doni avaluació participativa, i no qualsevol altra cosa.

© Drets d'autor 1967, 1987, 2007 Phil Bartle
Pàgina web dissenyada per Lourdes Sada

––»«––

Última actualització: 12.02.2011