Tweet
Traduccions:
'العربية / al-ʿarabīyah
Bahasa Indonesia
Català
中文 / Zhōngwén
English
Español
Filipino/Tagalog
Français
Ελληνικά / Elliniká
हिन्दी / hindī
Italiano
日本語 / Nihongo
Polszczyzna
Português
Română
Tiếng Việt
Altres pàgines:
Mòduls
Mapa de la web
Paraules clau
Contacte
Documents útils
Enllaços útils
Continguts:
Continguts:
Continguts:
Continguts:
Continguts:
Contiguts:
Contiguts:
POTENCIACIÓ COMUNITÀRIA
Enfortir els veïns
de Phil Bartle, PhD
traducció d'Elisabet Llopart
Document formatiu
Motius darrere d'aquesta metodologia
Objectius de la potenciació comunitària
Quan utilitzem paraules, sovint n'hi ha que expressen un significat que no volíem fer servir, o bé un significat que desconeixíem. A les paraules que utilitzem s'hi associen sentiments o suposicions.
Per exemple, la paraula "pobresa". En el món de l'ajuda humanitària (voluntaris per al desenvolupament), sovint ens veiem a nosaltres mateixos com a soldats en l'anomenada guerra contra la pobresa. La pobresa és la guerra que volem combatre. Tanmateix, quin és l'antònim de pobresa? Riquesa. En certa manera, no volem admetre que som "soldats en una guerra a favor de la riquesa". Cal conèixer les causes.
Mentre que la pobresa i la riquesa tècnicament són paraules oposades, hi ha moltes suposicions, sentiments i valors amagats que estan relacionats amb aquestes dues paraules, i aquestes idees s'expressen en el seus significats explícits. Podem dir que és moralment acceptable ajudar la gent pobra, però no sempre volem saber de forma conscient que els estem ajudant per a que siguin rics.
El mòdul en generació d'ingressos és més acceptable quan s'anomena així, "generació d'ingressos" que no pas "generació de riquesa", tot i que "riquesa" és un terme econòmic més adequat. (L'objectiu del qual és generar riquesa més que simplement transferir diners). El terme "riquesa" aporta un significat emotiu amagat que implica molta quantitat.
La pobresa és un problema perquè hi ha disparitat de riquesa; alguns tenen més que els altres. Si la igualtat genuïna fos possible (i has de saber que no ho és), la pobresa no seria un problema.
Un altre tema estretament relacionat amb "riquesa" són "poder" i "capacitat". Les comunitats (i les persones) que tenen molt d'una d'aquestes tres coses, normalment també en tenen molt de les altres i viceversa (els que tenen poca riquesa tenen poc poder i poca capacitat). Aleshores, quan volem millorar les condicions de les comunitats de baixos ingressos, les pobres o les marginades, volem que tinguin més riquesa, poder i capacitat.
Però tampoc no gaire.
Creiem (des del nostre punt de vista) que està bé ajudar els pobres, però (secretament) no volem que esdevinguin rics o, com a mínim, no tan rics com nosaltres. Això no ho volem admetre.
Una altre paraula plena d'emotivitat és "democràcia". Aparentment hi estem a favor.
A favor o en contra de la democràcia
Quan analitzem al detall el significat de democràcia, mostra que no sempre hi estem a favor, sobretot si significa donar part del nostre poder relatiu (o part de la riquesa o capacitat).
Moltes de les persones que afirmen estar a favor de la democràcia realment estan a favor d'un conjunt d'institucions que permeten votar uns candidats, portar al poder al més votat, permetre que representi a la resta. Es tracta d'una "democràcia representacional", gairebé una contradicció. El significat de "democràcia" és "Poder per a les persones" (demo = persones, cràcia = poder). El procés de votar els representants resta poder a les persones i l'entrega al més votat.
Quan diem que volem potenciar una comunitat, vol dir que volem democratitzar-la. Això no vol dir necessàriament que volen que tinguin dret a vot per escollir el seu representant (com en el model polític britànic o americà). Significa que volem que la gent (no només cada persona) com a un conjunt (un col·lectiu) tingui poder. Volem trobar les vies per a que una comunitat tingui més poder, riquesa i capacitat.
Per tant, Les comunitats que més necessiten aquesta ajuda són les que tenen menys poder, riquesa i capacitat.
Hem de ser conscients dels nostres desitjos amagats que volen que continuïn sent pobres, sense poder ni capacitat, per tal que nosaltres puguem continuar donant-los caritat. Si realment volem potenciar-los, ho hem de fer de manera que es facin independents de la caritat, que siguin autosuficients i que puguin mantenir el desenvolupament sense la nostra ajuda. Els nostres desitjos de riquesa i poder són normals i naturals. No ens n'hem d'avergonyir. De totes maneres, hem de
Els documents formatius d'aquest lloc web en primer lloc estan destinats als mobilitzadors comunitaris, i donen més èmfasis als mètodes i a les tècniques, que no pas a la teoria o ideologia. Tanmateix, per utilitzar efectivament aquests mètodes, hem de ser conscients del motius que hi ha darrere, quins principis s'han d'aplicar i quins són els efectes a llarg termini. També és important analitzar de forma constant els motius i propòsits que hi ha darrere les nostres accions.
Créixer gràcies a l'exercici:
Aquest lloc web moltes vegades aconsella enfocaments de potenciació, més que de promoció de dependència.
A vegades fem servir el terme "enfocament caritatiu" per anomenar els mètodes d'ajuda que promouen la dependència. La caritat en si no és negativa, sempre i quan es basa en la generositat, un valor que encoratgem fortament.
Tanmateix, el que entenem per "enfocament caritatiu" és ajudar a les persones pobres o sense poder d'una manera que no les fa autosuficients. Donacions que fa que els receptors siguin més dependents dels donants, no és generós. Alimenta la pobresa. Manté als donants en la posició de donar. Si dones alguna cosa a una persona o grup necessitat, temporalment alleugeixes la necessitat. Però de ben segur que quan tornin a tenir necessitat, tornaran al lloc on van rebre l'ajuda.
De per si, no és negatiu; és la naturalesa humana o l'instint de supervivència de qualsevol organisme.
Si vols que una persona o un grup siguin autosuficients, t'has d'assegurar que, en primer lloc, volen alguna cosa. Aleshores has de trobar maneres per tal que treballin o s'esforcin per aconseguir-ho, així quan ho tornin a necessitar no ho suplicaran. Si reben alguna cosa de forma gratuïta, sabran que va valdre la pena (per a ells) cada cèntim que es van gastar.
Aquest lloc web utilitza moltes vegades l'analogia per explicar el mètode de potenciació. L'entrenador no practica els llançaments de bàsquet en lloc del jugador. La persona que ha d'enfortir-se i ser més competent és la que ha de fer la feina.
La fisioteràpia permet una altra analogia. Si et fas mal i perds mobilitat al braç, vas al fisioterapeuta. El fisioterapeuta et mourà el braç de la manera que tu l'hauràs de moure, però només per mostrar-te com s'ha de fer. Després has de practicar fent-ho sol, i aquest procés és complicat i dolorós. Has de tenir ganes de posar-te bé. El resultat és recuperar la força i així no necessites més els serveis del fisioterapeuta.
Si l'entrenador encistella en comptes del jugador de bàsquet, aquest jugador no s'esforça. Si el fisioterapeuta fa els exercicis en comptes del pacient, el pacient no s'enforteix. Si el treballador comunitari fa la feina per la comunitat, la comunitat continua sent dependent i es manté la pobresa, la debilitat.
L'enfocament de potenciació per a un desenvolupament comunitari indica que la comunitat vol alguna cosa (que es determina mitjançant una sessió de pluja d'idees) i aleshores s'ensenya als membres de la comunitat com aconseguir-ho. El procés per tal que ho aconsegueixin és l'exercici (esforç) que els enforteix.
Elecció de la comunitat que es vol potenciar
Si l'objectiu de la mobilització comunitària és augmentar el poder, riquesa i capacitat, perquè mobilitzar-ne una i no una altra?
El món no és un lloc just. Hi ha desigualtats. Hi ha conflictes. Hi ha accions inhumanes d'uns humans a d'altres. La vida no és justa. A la vida necessitem algun objectiu. Intentar arreglar allò que no funciona en el món; intentar ajudar als més desfavorits a esdevenir independents i escapar de la pròpia pobresa, són alguns d'aquests propòsits. La idea de fer-se ric la comparteix molta gent, però és un objectiu superficial i frustrant (com més rics es fan, més riquesa volen; no hi ha una satisfacció). No hi ha proves ni esperança de que el món un dia esdevingui just, que s'elimini la pobresa. Això no obstant, la lluita per aconseguir-ho és un objectiu que té recompensa.
Així doncs, podríem gastar l'energia intentant mobilitzar i potenciar una comunitat rica o relativament rica, però té menys sentit que intentar ajudar les comunitats pobres a esdevenir més fortes. En aquest lloc web s'expliquen els mètodes que es poden aplicar tant a les comunitats riques com les pobres.
El fet de triar una comunitat pobra amb la qual treballar és una manera de donar sentit a la vida. També és un raonament vàlid triar una comunitat simplement perquè és en la qual has nascut, però no té tan de sentit.
Els documents d'aquest lloc web principalment estan dissenyats per aplicar-se a les comunitats de baixos ingressos, amb poca capacitat i pic potents. Escriure-les té un objectiu; no es guanyen diners fent que apareixin a Internet. Es tracta d'un element (regiment? munició?) en la guerra contra la pobresa.
A algunes persones els agrada la següent cita: "La caritat hauria de començar a casa". Sovint es fa servir per justificar les donacions de diners per ajudar a la pròpia comunitat (que, com sabem, no acaba amb la pobresa). Desafortunadament, normalment creuen que no només ha de començar a casa, sinó que també s'hi ha de limitar. Estem davant d'una noció curta de mires i egoista.
D'éssers humans n'hi ha a tot el món. Tots som iguals. Som una gran família humana. La gent que viu lluny, en comunitats pobres aïllades són els nostres germans i germanes. Si els ajudem, la vida pren un sentit. Si els ajudem, ens hauríem de concentrar en ajudar-los a ser independents de la nostra caritat, a ser capaços d'ajudar-se a ells mateixos en un futur.
Si podem triar a quina comunitat dedicar els nostres esforços com a mobilitzadors, té un significat més important (i un efecte més global) triar les comunitats d'ingressos més baixos, les que tenen menys poder i capacitat.
La potenciació com un procés social:
En diferents punts d'aquest lloc web, destaquem que la pobresa és un problema social, i es compara amb els problemes individuals de falta de diners o d'altres recursos. Hem de distingir entre el nivell social i l'individual, tant en l'anàlisi, observació o intervenció.
Una comunitat és una organització social, i no una d'individual. Va més enllà d'un simple grup de persones. És una entitat, a vegades es descriu com a "superorgànic", que va més enllà de les persones que la componen en un moment determinat.
És més fàcil observar-la com un interacció. Una "comunitat", per contra, és un model científic, com un àtom o el sistema solar, que només es pot veure parcialment o en un moment determinat, però no com a un conjunt. (Com en la història dels set cecs i l'elefant). Una comunitat no es comporta com a una sola persona.
Algunes vegades donem forma antropomorfa a la comunitat (pensem en ella i en parlem com si fos un individu), però es més com una ameba social que un home.
Podem enfortir les persones (físicament, psicològicament) i podem enfortir les comunitats (capacitats, riquesa, poder); no és el mateix. En la feina com a mobilitzador hem d'anar en compte per evitar fer prediccions i suposicions sobre les comunitats com si una comunitat es tractés d'un individu amb capacitat de pensar, un ésser humà. És fàcil, però incorrecte, deixar anar aquesta corrent del pensament.
Mentre tu, com a mobilitzador, pots veure les persones, pots treballar amb elles, la teva finalitat és la comunitat, una organització social, que no es pot veure en la seva totalitat, i amb la qual has de treballar indirectament.
Per tal de tenir èxit a potenciar la comunitat, cal que entenguis la naturalesa de les organitzacions socials, a un nivell social de la societat. També és necessari que coneguis la relació entre l'individu, les persones, la comunitat i la societat.
Mentre aquest lloc web intenta minimitzar la teoria i la ideologia, i emfatitza les directrius pràctiques, mètodes i tècniques, també encoratja a conèixer més sobre la sociologia, la naturalesa de la comunitat com a una organització social, i les perspectives sociològiques, per tal de treballar de forma més efectiva.
De totes maneres, cal recordar que la sociologia no es tan precisa ni predictiva com, per exemple, la química o l'astronomia, perquè els factors que afecten al canvi social són massa nombrosos. La cosa és més complicada perquè com una organització social, com una comunitat o una ONG, és una construcció, que no es pot veure directament.
No obstant això, cal que estableixis l'objectiu d'aprendre més sobre la perspectiva social i desenvolupar aptituds per entendre els elements socials que revelen els indicadors que veus, com ara el comportament de les persones, les estadístiques socials i econòmiques, alguns esdeveniments i dades demogràfiques. Per tal d'ajudar-te, hi ha dos mòduls que identifiquen setze elements de potenciació. Un se centra principalment en la capacitat de desenvolupameny d'una organització (com una ONG o OCB), i l'altre se centra generalment en mesurar l'augment (o disminució) en la capacitat de la comunitat. Aquests setze elements, molts dels quals no es poden veure excepte a través de les característiques de les persones, seran d'ajuda per observar amb compte i al detall el procés de potenciació com un procés social.
Per què participar?
Potenciar una comunitat no és una cosa que pots fer per a una comunitat. El procés de potenciació o de desenvolupament de la capacitat, és un procés social per qual la comunitat ha de passar. Fins i tot els membres de la comunitat, com les persones, no poden desenvolupar la seva comunitat, és un procés de creixement de la comunitat com un tot, internament, com a un organisme, (superorganisme o organisme social).
Intentar forçar el creixement, intentar forçar el canvi social, té un nom: enginyeria social, i té les seves conseqüències, però normalment se situen lluny dels objectius desitjats. El nostre mètode és estimular la comunitat per prendre acció.
Sovint ens referim a aquesta acció com a "projecte". Per mitjà d'un projecte la comunitat esdevindrà més forta i desenvoluparà més capacitat. L'acció que hi té lloc és l'activitat per esdevenir més forts.
Més amunt he mencionar que la gent s'ha d'esforçar per tal de ser més forts. El mètode bàsic d'un mobilitzador comunitari és, primer, determinar què vol la comunitat com a conjunt, i aleshores guiar-la per aconseguir-ho.
Algú de fora no pot decidir què vol la comunitat. Els membres de la comunitat han d'acordar què és el que més necessiten. Es tracta de la primera de les múltiples raons per la qual ells han de participar en la presa de decisió; és necessari que hi participin per tal de determinar allò que més volen.
La sessió de pluja d'idees és una de les moltes tècniques que s'ensenyen en aquest lloc web per tal d'ajudar a aclarir les prioritats. Quan es fa correctament, aquest procés determina la tria comuna, no l'elecció d'uns pocs, o d'una facció dominant.
Després fa falta decidir l'estratègia, o quin camí s'ha de seguir per tal d'aconseguir l'objectiu prioritari. De nou, hi ha diferents maneres de triar l'estratègia, però la més vàlida serà la que representi la voluntat del conjunt dels membres de la comunitat. La seva participació és vital perquè tingui èxit.
Independentment del projecte, tindrà entrades i sortides. Les entrades són els recursos que es posen en el projecte. La sortida és l'objectiu pel qual s'ha fet. Mentre que algunes entrades poden venir de donants externs, com el govern, la pròpia comunitat i els seus membres també han de fer alguns sacrificis. A part de participar en la presa de decisió, suggerim que també hi contribueixin amb recursos, com a entrades.
Monitoritzar és essencial, però sovint és un element del projecte que es passa per alt. La comunitat també hauria de participar en la monitorització del projecte. Els membres no haurien de deixar-ho només als de fora -donants o implementadors- per veure si va com es va planejar.
Durant la posada en marxa del projecte, els membres de la comunitat poden identificar algunes de les aptituds que els manquin. Com ara comptabilitat, elaborar informes, aptituds tècniques. Si els pots ajudar a formar-se en aquests temes, recomanem que la formació sigui participativa. Segur que aprenen més "fent" que escoltant classes o veient presentacions.
En el procés de potenciació es recomanen els enfocaments participatius. La participació contribueix a reforçar-ho.
Desenvolupament nacional:
A finals dels anys '50 i '60 (i també més tard) es va arribar a la fi dels períodes colonials per a molts nous països. Hi havia grans esperances en què també seria la fi de la pobresa perquè els països serien més autosuficients i forts.
La realitat és molt diferent, el desencoratjament va substituir l'optimisme a mesura que augmentava el nombre de persones pobres. Tot això té moltes causes històriques: el neocolonialisme, les empreses multinacionals, més fortes i riques que països sencers, la globalització de la cultura empresarial, la manca de sofisticació i coneixements dels líders, entre moltes d'altres. Cadascú prefereix una o altra teoria.
En els factors de pobresa diferenciem entre (1) causes històriques i (2) factors que contribueixen a mantenir el problema. El seu objectiu és molt pràctic. No podem tornar enrere en la història i canviar les coses. Podem veure els factors actuals i influenciar-los d'alguna manera, encara que sigui. La formació d'aquest lloc web es destina principalment al mobilitzador comunitari (i al seu director, organitzador, programador i administrador).
En el mòdul de gènere, citem l'eslògan "Pensa de forma global, actua de forma local". Aquesta cita també s'aplica aquí. Com podem ajudar una nació a ser forta, autosuficient, independent? Si el país te comunitats fortes, autosuficients i capaces, aleshores s'enfortirà
Tu, com a mobilitzador, no pots (per mitjà de la feina) canviar directament les característiques nacionals d'un país, però pots ajudar a una o més comunitats a esdevenir més fortes. A més, quan ensenyes aquests mètodes o tècniques a d'altres, pots ajudar indirectament a altres comunitats a enfortir-se. Potser també pots influenciar les directives i regulacions legislatives i ministerials de manera que promoguin una atmosfera que promogui i doni suport a les comunitats fortes i autosuficients. Com més comunitats esdevinguin fortes, més profit en treu el país.
Joseph Marie de Maistre va escriure "Toute nation a le gouvernement qu'elle merite" (Cada país té el govern que es mereix) Lettres et Opuscules Inedits (vol. I, letter 53), a vegades s'ha atribuit incorrectament al segon president d'Estats Units, Thomas Jefferson. Si treballes per aconseguir la societat que desitges, contribuiràs a aconseguir el govern que mereixes.
El desenvolupament nacional no esdevindrà per molt que ho pensis o debatis. És el resultat de centenar de milers de canvis petits i consistents que es basen en el treball dur de les moltes persones amb aquesta visió. Pots ser un d'ells, aquest lloc web et dóna les eines perquè t'uneixis a aquest treball dur.
Troba el millor i reforça-ho:
Una actitud positiva amb optimisme i voluntat per seguir-ho intentant no són luxes en aquesta feina. Són necessitats.
Cap persona, comunitat o societat és perfecte. Tots cometem errors. Si malgastes temps i energia en criticar, emfatitzes l'error que estàs criticant, i en dificultes la correcció. Trobaràs persones que prometen i fallen, persones que no compleixen la seva part del tracte, persones que menteixen i enganyen, persones ineptes, ineficients i poc meticuloses, deshonestes i
Per tal de tenir èxit en aquest tipus de feina, és necessari una actitud positiva, acceptar que els fracassos són inevitables i voler "continuar en el camí", fins i tot després dels fracassos.
Per obtenir el millor de cada persona, és necessari veure, però no mencionar les seves debilitats i mancances, has de reconèixer els punts forts i èxits, i cal fer-los saber que esperes el millor d'ells.
Construeix sobre els punts forts, no sobre les debilitats
Conclusió:
Per què ajudar les comunitats a esdevenir més fortes? El món serà un lloc millor; la pobresa disminuirà; el treball amb aquest fi és un esforç amb sentit. Què és el mètode de potenciació? La caritat (donar de forma gratuïta) debilita les comunitats. Les comunitats seran més fortes si decideixen què volen i treballen per obtenir-ho.
Com triar quines comunitats ajudar a ser més autosuficients? Tria aquelles que més ho necessitin, les més pobres, les que tenen menys capacitat, amb menys poder.
Per què la pobresa i el desenvolupament no s'aplica simplement a les persones? La pobresa és un problema social i necessita solucions socials.
El desenvolupament no és possible si no s'aplica a comunitats senceres. Per què els membres d'una comunitat haurien de participar en el desenvolupament? Sense la seva participació no hi pot haver desenvolupament i cap millora es pot mantenir.
Per què no treballar per a un desenvolupament nacional? Quan les comunitats esdevenen més fortes, contribueixen a un desenvolupament nacional genuí. Com a mobilitzador pots ajudar les comunitats a esdevenir més fortes, mentre que treballar directament amb la nació és menys pràctic.
Què passa amb totes les desil·lusions, i la gent deshonesta o que funciona amb enganys? Un enfocament positiu és la necessitat del treball comunitari; acceptar els fracassos i continuar endavant; acceptar que tots cometen errors per tal d'evitar les crítiques i aportar força.
El teu treball és honorable i valuós, encara que no sigui reconegut.
––»«––
Taller:
 |