Tweet
Traduccions:
'العربية / Al-ʿarabīyah
Bahasa Indonesia
Català
中文 / Zhōngwén
Deutsch
English
Español
Français
Ελληνικά / Elliniká
Italiano
日本語 / Nihongo
한국어 / Hangugeo
بهاس ملايو / Bahasa Melayu
Português
Romãnã
Русский
Tiếng Việt
Altres pàgines:
Mòduls
Mapa de la web
Paraules clau
Contacte
Documents útils
Enllaços útils
Contingut:
Contingut:
Contingut:
Contingut:
Contingut:
UNA ULLADA A LA PLUJA D'IDEES
Pel Dr. Phil Bartle
traduït per Álvaro Martín
Notes del moderador
Com usar la pluja d'idees com a eina per aconseguir la presa de decisions en grup
Resum:
La pluja d'idees és una eina bàsica per facilitar la potenciació de grups. Aquest document tracta alguns dels raonaments en què es basen les regles i la preparació de les sessions de pluja d'idees. També mostra la relació que té la pluja d'idees amb l'objectiu general d'enfortir i dotar de capacitats les comunitats subdesenvolupades.
Introducció:
El primer document sobre la pluja d'idees és un manual dirigit a instructors que volen aprendre a preparar aquest tipus de sessions per dotar de capacitats una comunitat. No hi ha teoria ni explicació dels principis. Aquest altre document, pensat per complementar aquell fullet informatiu, planteja algunes preguntes com ara "per què les sessions de pluja d'idees s'estructuren d'una manera determinada?" o "com algunes de les regles bàsiques contribueixen als objectius específics de les sessions i a dotar les comunitats de capacitats?".
- La presa de decisions en grup.
- El paper del moderador.
- Les regles bàsiques de no criticar i no discutir.
- L'ús d'una pissarra o de paper.
- El contingut i l'ordre dels temes.
- El procés de "priorització".
- Estimulació de l'organització i l'acció.
La pluja d'idees té potencial per ser una eina molt important en la consecució de l'objectiu general: enfortir comunitats subdesenvolupades (desenvolupament sostenible). Ajuda a potenciar les comunitats, a desenvolupar la seva capacitat de prendre decisions vitals per al seu destí i a que facin el paper que els toca en els processos democràtics del país i del món. Com qualsevol altra eina, la pluja d'idees ha de ser ben entesa i usada de forma apropiada per evitar provocar danys en comptes de beneficis.
La presa de decisions en grup:
La meta d'una sessió de pluja d'idees és crear l'entorn adequat perquè un grup (no un individu) prengui una decisió o conjunt de decisions consensuades dirigides al propi grup. Aquest sistema dificulta el domini d'un individu o facció sobre els altres, i estimula la participació de tothom, amb especial interès per aquells qui normalment no participen (per qualsevol raó).
La meta principal d'aquestes sessions no és la creativitat. Les solucions innovadores i poc ortodoxes són benvingudes, però les sessions no fracassen si no surten idees noves. En el conjunt del procés de mobilització es promou tant l'abandonament d'idees i conviccions que dificulten el procés d'enfortiment, com la introducció de noves idees si contribueixen a l'enfortiment de la comunitat. Algunes idees poden resultar noves al grup, com per exemple que tenen el dret i el deure de prendre decisions que els afecten, que no tenen cap obligació de romandre passius, que cap voluntat divina els hi obliga, que la integritat cultural no significa aferrar-se a pràctiques tradicionals inútils o que no han d'acceptar de forma passiva la malaltia, la pobresa i la tirania. Algunes idees poden ser noves per al grup sense ser necessàriament creatives en el sentit de ser noves universalment.
En la pluja d'idees, la participació és més important que la creativitat i la creativitat de tot el grup és més important que la individual.
L'objectiu d'una sessió de pluja d'idees és estimular la participació de tots els integrants del grup en la presa de decisions. Les decisions que es prenguin han de ser importants i afectar tota la comunitat o grup (no es tracta només d'un exercici d'aprenentatge).
Les regles bàsiques que s'imposen durant les sessions serveixen per crear un ambient que estimuli la participació (en la presa de decisions) d'aquells que normalment es queden al marge.
El paper del moderador:
El paper del moderador en una sessió de pluja d'idees és essencial. Un grup desorganitzat d'individus no s'organitzaria espontàniament per prendre decisions importants en grup, ni garantiria que tots els membres hi participessin, especialment aquells que no ho acostumen a fer.
Així doncs, és necessària una estructura, és a dir, un conjunt de regles bàsiques i un mètode ordenat que permetin que el procés discorri com s'ha planejat. La primera tasca del moderador és assegurar que hi ha una estructura i que es respecta. Després ha de demostrar que les decisions són preses per tot el grup, no per ell mateix ni per cap facció o individu en particular. Això, la presa de decisions en grup, a la qual contribueix l'esmentada estructura, és el resultat de la intervenció del moderador per aconseguir suggeriments dels participants.
El moderador necessita moltes habilitats i experiència de lideratge. En el procés de mobilització i organització de grups comunitaris, és important que no utilitzi aquestes habilitats per assolir metes personals ni obtenir beneficis polítics. El moderador té la funció de guiar un conjunt desorganitzat d'individus al llarg d'un procés que els transformi en un grup amb capacitat de decisió. Les sessions de pluja d'idees s'organitzen "de dalt a baix", ja que el moderador n'és el responsable (i no pels participants), però estan pensades per incentivar la presa de decisions en grup (de baix a dalt).
Les regles bàsiques de no criticar i no discutir:
En un sistema polític democràtic està permès criticar; de fet, se sol fomentar la crítica, especialment la del poble als líders en què confien, quan aquests líders semblen desviar-se del desig del poble. En l'estructura i el sistema de la pluja d'idees, però, s'elimina la crítica oberta.
Animar
els més tímids.
El
moderador ha d'estimular tots els suggeriments, fins i tot els més escabellats.
Potser algun participant us voldrà deixar en evidència i farà propostes ridícules
deliberadament. Cap problema. No respongueu ni feu judicis de valor; simplement escriviu-les
a la pissarra.
Durant el procés de "priorització" (vegeu més a baix), els suggeriments menys útils es deixen de banda. Sense que aquests suposin cap problema, s'anima les persones tímides a participar. Quan s'adonin que no se'ls criticarà en públic i no se'ls exigirà que defensin els seus suggeriments, és més probable que participin, ja que el moderador haurà creat un entorn segur. Les crítiques obertes poden fer que algunes persones se sentin amenaçades. En la pluja d'idees, les crítiques obertes s'endarrereixen fins que els suggeriments menys útils han estat deixats de banda. D'aquesta manera es pot dubtar de la credibilitat dels suggeriments, però no de la credibilitat dels participants.
El terme anglès "cross-talk" fa referència a la discussió entre participants. Quan un participant fa un suggeriment, el moderador ha d'escriure'l a la pissarra sense respondre ni reaccionar de cap manera, i no ha de permetre tampoc cap rèplica dels altres participants. Això potencia la important impressió que el moderador és imparcial i no intenta imposar cap idea al grup, que només vol estimular la proposició d'idees del grup en conjunt.
En les sessions normals (no les de pluja d'idees), la crítica i la discussió són benvingudes, però en la pluja d'idees poden ser contraproduents. Fan perdre un temps molt valuós, interrompen el curs dels temes, desvien l'atenció del procés de presa de decisions en grup i solen recompensar els individus més actius i menys tímids, deixant els més reservats en un segon pla.
Més enllà de les sessions de pluja d'idees, la mobilització pretén estimular la participació de grups i tipus de persones que solen ser sistemàticament excloses de les preses de decisions de la comunitat. El mobilitzador ha hagut d'estudiar a fons la comunitat i ha de conèixer força bé la seva estructura.
Entre els grups i tipus de persones que solen ser excloses hi ha: les dones, els joves i els ancians, els discapacitats (físics i mentals), els pobres i els dèbils, les persones tímides i faltes de confiança, les minories ètniques i lingüístiques, i els analfabets. Quan demana suggeriments, el moderador ha de fer intervenir aquestes persones si no participen espontàniament. També ha de recordar als participants que la crítica i la discussió no estan permeses en la sessió de pluja d'idees, però sí fora d'aquesta.
L'ús d'una pissarra o de paper:
La presa de decisions (en una pluja d'idees) pretén ser una activitat en grup. La pissarra ajuda el moderador a desenvolupar la percepció que les decisions es prenen en grup i no individualment.
L'anomenada "pissarra" pot ser moltes coses en realitat. Al costat més tecnològic hi ha els projectors de transparències: el moderador escriu amb retolador sobre folis transparents i els projecta en una paret. El mètode més habitual, allà on és disponible, són les pissarres blanques. A les escoles de pobles rurals aïllats pot haver-hi pissarres tradicionals (de vegades de fusta pintada, difícil d'escriure-hi), que funcionen amb guix. Si no es disposa de cap tipus de material, es pot escriure a la sorra amb l'ajuda d'un pal.
Quan es treballa amb grups analfabets, les imatges i els símbols són molt útils. Els mobilitzadors amb més recursos utilitzen fotografies i dibuixos per enganxar a la pissarra (per exemple, en pissarres de feltre). El mobilitzador ha d'estar molt familiaritzat amb la cultura de la comunitat en què treballa. S'ha demostrat científicament que una imatge que semblar obvia a una cultura pot ser interpretada de forma completament diferent per una altra cultura.
L'ús d'una pissarra i retoladors és una part necessària del procés; ajuda a fer les decisions més objectives i imparcials, menys lligades a individus concrets. El sistema no funciona tan bé si tot es fa oralment. Quan es fan suggeriments ridículs, s'apunten i després s'esborren o s'ignoren discretament, sense posar ningú en evidència. La reorganització de suggeriments per ordre de prioritat es molt transparent i oberta, i evita les individualitats.
Per aquests motius, la pissarra i els retoladors són elements essencials de l'estructura i el procés de la pluja d'idees.
El contingut i l'ordre dels temes:
Es pot escollir qualsevol conjunt de decisions. Els tres conjunts següents estan relacionats amb projectes comunitaris:
- Què volem?
- Què tenim?
- Com fem servir el que tenim per aconseguir el que volem?
- Què passarà quan ho fem?
- On volem arribar?
- On som?
- Com anem des d'on som fins on volem arribar?
- Què passarà quan hi arribem?
- Quin problema tenim?
- Definició de la meta com la solució al problema.
- Conversió de la meta en una llista finita d'objectius (SMART).
- Identificació de recursos i impediments.
- Creació d'una llista d'estratègies per utilitzar els recursos, evitar els impediments i aconseguir els objectius.
- Tria de l'estratègia més efectiva.
- Decisions sobre l'organització (estructura, responsabilitats, pressupost, programa).
- Decisions sobre la supervisió, la redacció d'informes i l'avaluació.
Les primeres dues versions contenen les quatre preguntes bàsiques de la formació en gestió. En el fons, són formes lleugerament diferents de dir el mateix. Vegeu The quatre qüestions clau en gestió i planificació. La tercera versió és el mateix grup de quatre preguntes expandit a un format comú per a un disseny de projecte (sovint també usat com a proposta de projecte). Vegeu Disseny de projectes.
És important tenir un contingut o un conjunt de temes sobre els quals el grup prendrà decisions. No s'assolirà l'objectiu si simplement es reuneix el grup i se li demana que prengui una sèrie de decisions creatives. En aquest cas preguntarien: "decisions sobre què?".
En totes tres versions, cada punt representa una sessió de presa de decisions. El moderador planteja la pregunta i demana suggeriments als participants (recordant les regles bàsiques, si ho troba necessari). A mesura que els participants fan suggeriments, el moderador els escriu a la pissarra, sense importar que siguin ridículs o irrellevants. El fet d'escriure els suggeriments a la pissarra els desvincula dels participants que els han presentat i els fa més fàcils de manipular.
Totes tres versions guien el grup cap a l'acció, o almenys faciliten al moderador l'organització del grup per a l'acció. Així, aquesta formació en gestió va més enllà de la transmissió d'habilitats i inclou organització i mobilització. Vegeu Formació per a mobilitzadors.
El procés de "priorització":
En cada fase de la sessió, després que s'hagin fet tots els suggeriments i que el moderador els hagi escrit a la pissarra, cal fer una "priorització".
En primer lloc, el moderador demana a tot el grup que reordeni els suggeriments. Quan n'hi ha que semblen maneres diferents de dir el mateix, s'agrupen o s'esborren les repeticions. També s'agrupen els suggeriments semblants. A continuació s'ordenen els suggeriments, situant els més importants a dalt. El moderador demana al grup que decideixi quins tenen prioritat (la prioritat minimitza la noció que una idea és millor que una altra, que les propostes d'un participant són millors que les dels altres, i no deixa en evidència els individus que han proposat idees poc útils).
És important recordar que en aquesta fase va bé tenir poca memòria. L'autor de les decisions no es menciona. Així s'evita que ningú no vegi un suggeriment com la propietat privada d'una persona determinada. Quan les idees ridícules són discretament relegades al final de la llista, ningú no se sent ferit ni intimidat; l'èmfasi és en la priorització i en l'elecció del suggeriment més important.
Això requereix habilitat per part del moderador, que l'adquireix mitjançant l'experiència. És útil per al moderador recordar al grup que les decisions les prenen ells. Quan el grup acorda l'ordre de prioritat d'una llista, el moderador ha de recordar que els suggeriments han estat fets pel grup (no per ell mateix). El moderador fa un paper important de lideratge en l'organització de l'estructura i el procés (les regles bàsiques i com es dirigeix la sessió), però també ha de deixar clar que el contingut (del procés de presa de decisions en grup) el creen, i així ha de ser, els participants.
Estimulació de l'organització i l'acció:
La pluja d'idees, tot i ser un tipus de sessió formativa, no té com a objectiu formar sobre la presa de decisions en grup, sinó que és una presa de decisions en grup en si mateixa.
A la llista de preguntes clau de dalt, al tercer punt de les dues primeres versions es fa la pregunta "com?". A la tercera versió, el penúltim punt ("decisions sobre l'organització") és una altra forma de preguntar "com?". És responsabilitat del grup decidir com cal actuar (aconseguir els objectius).
Si això es fes en una escola o institut, els participants segurament es limitarien a exposar o escriure les seves propostes per assolir la meta principal. D'altra banda, en una sessió d'enfortiment d'una comunitat o grup, l'objectiu és preparar i organitzar el grup perquè pugui aconseguir els seus objectius. Recordeu, "això és formació per a l'acció".
El resultat de la sessió serà que el grup no només haurà escollit els seus objectius principals, sinó que també s'haurà organitzat per tal d'aconseguir-los.
Conclusió:
El fulletó informatiu que descriu la pluja d'idees sembla força senzill, i les regles i procediments bàsics resulten clars i simples, tot i ser una mica dictatorials. Tanmateix, el raonament en què es basen no és pas dictatorial (es tracta d'estimular un grup a prendre les seves pròpies decisions com a grup) i les consideracions sociològiques que hi ha al darrera no són gens senzilles. Esperem que les explicacions anteriors hagin aclarit una mica aquestes consideracions.
––»«––
Una sessió de pluja d'idees:
 |