Idiomes:
Altres pàgines
|
Enllaços a paraules que comencen per:
PARAULES CLAU QUE COMENCEN PER LA LLETRA I
traduït per David Perez Martorell, Alba Araguz, Pol Bargués, Esperanza Escalona, Marta Giralt,
Perramon, María Pérez i Judit Manuel Martin
IDEOLOGIA:
Ideologia, la creença de que les idees d'un sistema polític particular és millor que un altre, pertany a la
dimensió estètica(de valors)
dimensió, de la
cultura.
Per tant,
"ideologia" (amb el sentit d'un conjunt de valors) no pertany a la dimensió
política de la cultura.
IGNORÀNCIA
Un dels cinc principals factors de la
pobresa
és la
ignorància.
Per molts, la paraula ignorant és un insult. Només volem dir que hi ha persones
que no saben certes coses. No s'ha de tenir vergonya per no
saber.
Ignorància i estupidesa són dos conceptes ben diferents. Els adults poden aprendre, però no
es poden tractar com si fossin nens o fer que se sentin inferiors, perquè frenarem
el seu aprenentatge.
Ignorància significa no saber alguna cosa, estupidesa vol dir no ser capaç d'aprendre-la, i
neciesa, no saber allò que podria o hauria de saber. Ignorància, estupidesa i neciesa
són tres coses molt diferen.
IGUALITARI
Igualitari és l'ideal que tothom sigui igual tot i que, en el món real, se sàpiga que la
gent neix amb diverses forces i potencials, i en famílies de diferent riquesa i
poder. Pot ser que sigui injust, però qui ens ha promès algun cop que la vida ha
de ser justa?
Així doncs, el que és important és tractar tothom igualment davant la llei, sense lleis
diferents entre els privilegiats i els pobres. A més a més, tothom espera tenir
les mateixes oportunitats per a ajudar i millorar per nosaltres mateixos, com per
exemple les mateixes oportunitats en tenir una educació.
IMPLEMENTAR:
"Implementar” (verb) un projecte, és començar i completar l'activitat descrita en el disseny
del projecte.
També existeix la paraula "implementació" com a substantiu.
INCREMENTAR LA CAPACITAT
Augmentar
la "capacitat"
(habilitat) d'una comunitat o organització Potenciar. Enfortir. Veure
els setze
elements
claus per a la creació de capacitats en una comunitat.
La diferència entre 'desenvolupament de capacitat' i 'creació de capacitat' està
en la provinència de la força que provoca l'augment d'aquesta
capacitat.
El terme 'creació de capacitat' implica que algun agent des de fora proporciona la
força per augmentar la capacitat.
Té molta relació amb el concepte
"enginy
social.".
Per contra, el terme 'desenvolupament de capacitat' implica que la força que provoca
el creixement és intern a la comunitat o organització.
Veure el lema de
Julius
Nyerere; una
comunitat que es desenvolupa a si mateixa.
INDICADORS PER AL SEGUIMENT
Són els criteris (senyals) qualitatius i quantitatius per mesurar o avaluar els assoliments
o el grau d'assoliment de les activitats del projecte, dels seus objectius i els
seus resultats.
Han de ser verificables objectivament. Vegeu
Medició
de l'enfortiment per
indicadors dels resultats desitjats de la mobilització comunitària, és a dir,
de la seva potenciació.
INFORMACIÓ:
La informació és un dels setze elements de l'enfortiment, poder o capacitat d'una
comunitat o una organització.
Vegeu: Elements
de l'enfortiment comunitari.
Més que de tenir o rebre informació sense processar, la força d'una comunitat o organització
depen de l'habilitat per processar i analitzar la informació, del nivell de conscienciació,
i dels coneixements i seny dels individus clau i del grup com un tot.
La comunitat serà més forta quan la informació sigui més efectiva i útil, no només
més abundant. (Fixa't que això està relacionat amb, però no és el mateix que,
l'element de la comunicació
).
Quan un dinamitzador anima una comunitat a organitzar-se i passar a l'acció, ha de ser
conscient del paper que té la informació en la potenciació o enfortiment d'aquesta
comunitat o organització.
INGRESSOS:
Els ingressos són la riquesa,
normalment simbolitzats pels
diners,
rebuts per algú, normalment a canvi d'uns serveis prestats.
Des del punt de vista de l'inidvidu que els rep, són diners "Que s'ingressen", d'aquí
la paraula "ingressos".
INDEPENDÈNCIA
La "independència" pura, teòrica i absoluta, on una persona, grup o comunitat no depen
de res ni de ningú de fora, per sobreviure, crèixer o prendre decisions, és tan
impossible com un estat sense fricció en física.
La teva feina és encoratjar nivells més alts d'independència i d'auto-confiança
i combatre la dependència, però has de tenir clar que un nivell pur d'independència
total o absoluta és impossible d'assolir.
Com va dir el poeta John Donne, "Cap home és una illa;" tots
som, en una mesura o una altra, interdependents.
Quan la metodologia de la potenciació promou l'auto-suficiència, és una qüestió de
graus; eliminar la dependència vol dir treballar per aconseguir la cooperació.
INSTITUCIÓ SOCIAL
En el llenguatge quotidià, la paraula "institució" en general, una organització burocràtica
amb les persones en ella que no tenen ple control legal sobre les seves vides. Per
tant, generalment s'aplica a coses com ara una presó o un hospital per dements.
En sociologia, té un significat molt diferent. Significa un model reconegut de la
interacció social.
Una "família" és un patró d'interacció social. Una "mare-en-llei," a més de ser
una funció social, és també una institució. Una institució que ve amb un conjunt
d'actituds, comportaments, expectatives i significats. Una
comunitat,que
és l'objecte de la intervenció d'un activista, és una organització social i una
institució social.
INTEGRITAT:
Si una persona té "integritat" és honesta, justa, bona; és una qualitat essencial
per a qualsevol dinamitzador, empresari o líder.
INTERACCIÓ:
En sociologia, "interacció" va més enllà de les nostres idees d'acció o comportament
dels individus. Degut a que som animals socials, en tant que éssers humans ens comportem
en resposta a les idees i comportaments d'altres individus i grups. Interacció
social.
És per aquesta interacció social que diem que una comunitat
és quelcom més que només una col·lecció d'éssers humans, que consisteix en totes
les idees i esperances compartides i en la comunicació entre ells, que transcendeix
els individus humans, fent-la
superogànica.
INTERACCIÓ SOCIAL
La interacció social és el comportament i les creences entre la gent que depèn de
la conducta i les creences dels altres i d'altres persones. Veure
perspectiva social.
Els éssers humans són socials, el que significa que no pensen o actuen d'aïllament
total com a individus. Ho fan en resposta a altres éssers humans. Ells / nosaltres
no ens limitem a actuar, sinó que ells/nosaltres iinteractuem. Veure
Interacció.
INTERESSOS CREATS
Allà on es du a terme un canvi social que beneficia la gent però que genera por a perdre alguna cosa hi ha
resistència al canvi. A
vegades es produeix perquè hi ha gent que se sent més a gust amb la manera tradicional de fer les coses
i té por als canvis. Altres vegades tenen por a perdre amb el canvi (econòmicament o políticament).
Tenen un interès creat en el camí tradicional.
Un exemple senzill: una societat amb només dues classes, molt rics o molt pobres. Si s'intenta canviar
la societat per fer-la més igualitària el sector més pobre hi estarà d'acord (a ser més rics), però
els rics tindran interessos creats (ser més rics) i seran reacis al canvi.
INTERFERÈNCIA EN MARXA
En jocs d'equip de pilota, com el futbol, rugbi, futbol, lacrosse i hoquei (herba),
un jugador pot tenir la pilota i es va dirigir cap a la meta de l'equip contrari.
Altres emmbres de l'equip estan obligats a asistir al membre que te la pilota
Una manera important de fer-ho es correr davant del jugador amb la pilota per netejar
el cami, apartanr els jugadors del cami
Això s'anomena "interferint"per al jugador amb la pilota.
En un programa de mobilització, un activista té prou feina a fer en l'organització
d'una comunitat a participar en la autoajuda.
Els periodistes i els polítics sovint confonen l'objectiu de l'activista a la construcció
de la latrina, clínica, escola o el subministrament d'aigua (el que sigui). No ho
és.
L'objectiu de l'activista és enfortir la comunitat i el comú (o el que sigui) és un mitjà
no un fi.
(És més fàcil fotografiar una latrina, potser amb la situació polític enfront d'ella,
que en prendre una fotografia de notícies d'un "empoderament de la comunitat").
Un bon administrador dels activistes, "correrà interferència" per a l'activista, mitjançant
la recerca d'oportunitats per a elevar la consciència dels periodistes i els polítics,
que l'objectiu és augmentar la capacitat de la comunitat (no per a la construcció
de la latrina o el que sigui).
L'activista a continuació, necessita menys de defensar al seu o els seus mètodes de potenciació
de la comunitat, i per tant per defensar el major temps que es necessita per a la
construcció de la latrina (o el que sigui).
INTERVENCIÓ
La intervenció és un dels setze elements de la força, el poder o la capacitat d'una
comunitat o organització.
Vegeu: Elements
d'enfortiment comunitari.
Respon a preguntes com ara: Quin és el grau i l'eficàcia de l'estímul: mobilització,
formació per a la gestió, conscienciació, sensibilització, dirigits a l'enfortiment
de la comunitat o organització? Les fonts de caritat externes o internes incrementen
el nivell de dependència i afebleixen la comunitat, o la desafien a actuar i, per
tant, esdevenir més forta?
És la intervenció sostenible o depèn de decisions fetes per donants externs que tenen
objectius i metes diferents a les de la pròpia comunitat? Quan una comunitat o organització
té
més fonts d'estimulació per desenvolupar, és més forta.
El dinamitzador, quan anima a una comunitat a organitzar-se i actuar, ha de ser conscient
del paper de la intervenció en l'enfortiment d'aquesta comunitat o organització.
INVERSIÓ
Bàsicament hi ha tres coses que es poden fer amb la
riquesa:
(1) consumir-la, (2) emmagatzemar-la (guardar-la), o (3) invertir-la.
Si no destines la riquesa al consum directe o a guardar-la, sinó cap al capital, estàs
contribuint a incrementar la riquesa futura (renunciant al consum immediat).
IRA
D'entrada, l'emoció més perillosa en la nostra tasca és la ira, la manera en que ens enfrontem
a ella. Com a éssers humans, tenim emocions, i la ira és només una d'elles. Està
bé està enfadat; és part de l'ésser humà. No ens hauríem de sentir culpables
ni avergonyir-nos per estar irats. La ira és una emoció humana normal. Hem d'acceptar-ho
quan ens enfadem.
No obstant, la manera en que actuem quan ens enfadem, pot afectar la nostra feina, ja
sigui mobilitzant comunitats, coordinant voluntaris o gestionant el personal. Quan
un client, voluntari, membre del personal o de la comunitat comet per exemple, un
error que afecta als nostres objectius, ens sentim temptats d'enfadar-nos, quan justament
és el moment en que més calma i serenor hauríem de mostrar.
Hem de reconèixer la nostra ira i és responsabilitat nostra controlar-la. El millor
que es pot fer en aquests moments és anar a fer un passeig. Si no tenim prou temps,
almenys hauríem de marxar a una altra habitació sense mostrar el nostre enuig i
desfogar-nos allà, fora de la vista d'aquell qui ens ha fet enfadar.
Un cop tenim la nostra ira sota control, podem enfrontar-nos millor amb allò que ens
ha fet enfadar. Si ha estat un error d'un client, voluntari, membre del personal
o de la comunitat, podem actuar segons es descriu en la paraula clau, ErrorPer
tal que sigui efectiu, cal actuar amb calma i serenor.
العربيّة:غضب,
বাংলা : রাগ,
Català: ira,
Deutsch: wut,
Ελληνικά: Θυμός,
English: anger,
ire, choler, Español: Ira,
Euskera: Haserrea,
Filipino/Tagalog: galit,
Français: colère,
Galego: anoxo,
日本語: 怒り,
Kiswahili: hasira.
Malay: Kemarahan,
Português: ira,
Română: furie,
Tiên Việt: sự
tức giận
తెలుగు: ఆవేశము
──»«──
Si troba una paraula que necessita discutir aquí, si us plau
escriu.Aquest lloc es troba allotjat mitjançant la Xarxa Comunitària de Vancouver
VCN)Si copies qualsevol part d'aquest lloc, cita
l'autor(s) i crea un enlaç amb:
www.cec.vcn.bc.ca© Copyright 1967, 1987, 2007 Phil Bartle
Disseny web de Lourdes Sada
──»«──Última actualització:
2012.04.30
|